Llagostera - Torre dels Moros - Puig del Castell - Cassa - Llagostera

Distància total: 27,48 km
Desnivell de pujada acumulat: 389,94 m
Desnivell de baixada acumulat: 395,93 m

Índex IBP: 31,70

Son dos quarts de vuit... me desperto, veig que fa sol pels forats de la persiana.... sortiré en bici, però dormiré una mica mes.... les deu... renoi!!!

Agafo la bici amb intenció de fer la primera ruta plantejada pel club btt Llagostera... Torre dels Moros - Puig del Castell.




Surto pel carril bici per anar cap a la urbanització Els Escuts, i enfilo planer cap al pla de Panedes... bufa un vent suau de cara, però me desmoralitzo... no tiro.

Ja entro a una zona més protegida pel vent, i la cosa va millor... arribo a Can Sureda, i vaig cap a la Torre dels Moros.

Vista de les excavacions.


Detall de les excavacions

Unes pedres acopiades

Dels moros res... només que tradicionalment, quan una cosa es desconeixia (edificis vells, tombes ...) es deia que era dels Moros o dels Jueus. Amb aquesta denominació (dels moros, dels jueus) ja es denotava que era una cosa antiga de collons, perduda en la memòria dels avantpassats.

A la Torre dels Moros s'hi han estat fent excavacions arqueològiques.

Tot va començar amb un parell de jornades culturals d'introducció a l'arqueologia, que va organitzar el Casino Llagosterenc.

El que va començar a sortir, gratant gratant, era la part superior d'un mur.

Bé... els arqueòlegs que feien la classe no podien dir el què era, però van fer un informe per l'Ajuntament, perquè creien que podria ser interessant.

Fa uns 2 o 3 anys, es van fer els treballs de veritat.

I el que finalment van determinar, el darrer dia de treball, al veure un desguàs, era que estaven davant d'una una antiga terma romana... si si si ... una mena de sala d'aigua freda i calenta, tipus sauna i jacuzzi.

Si en aquell indret on hi ha la Torre dels Moros, a mig de bosc, hi ha una terma romana, al voltant, sota terra, hi ha d'haver les restes d'una Vila Romana... una vila prou important per tenir una terma.

Quan parlem de Vila Romana ens referim a una casa pairal, gran, envoltada de quadres, tallers, fleca, terma romana ...

Els estudiosos del món romà diuen que al Pla de Penedes és obvi que hi hauria d'haver alguna vila romana, per la situació.

Boscos per a llenya (les Gavarres), aigua a prop (rieres a tocar), el Camí Ral que anava de la costa a Gerunda.

El que faltava era saber on gratar...

(Gràcies Pep per l'explicació)

Segueixo la ruta cap a Cal Soldat, i paral·lel a la Riera Berneda enfilo cap a la Casa Nova de Can Bota, i començo a rodar cap al Puig del Castell. Aquí deixem el Poblat Ibèrica del Puig del Castell.

Ja es tard i no me puc entretenir... ja vindré un altre dia.

Aquesta és la zona més dura de la ruta, però alhora la mes maca.

Ja enfilo cap a baix (compte amb els tobogans) cap a Cassà.

A Cassà agafo el carril Bici i cap a casa.

Aprofito per netejar la bici i una bona dutxa... demà mes (si no plou).

Nou calendari del Club BTT Llagostera

Ja hi ha calendari de sortides del Club BTT Llagostera

La propera sortida el 8 de març.

Sortida tranquil·la per començar a pedalar després d'uns dies d'inactivitat.

Llagostera - Puig de Sant Baldiri - Plana Basarda - Solius - Llagostera

Distància total: 30,64 Km
Desnivell de pujada acumulat: 825 m
Desnivell de baixada acumulat: 820 m
Alçada màxima: 352,96 m
Alçada mínima: 36,58 m
Índex IBP: 62,69





Són les 9, entra la llum pels forats de la persiana quasi tancada a tope. Sembla que fa bon dia. M'aixeco i obro la persiana... com ahir nuvolós i fred!!!

Va surto.

Al final, i al no poder contactar amb ningú el dia abans, decideixo sortir sol.

Ja feia dies que volia pujar a Sant Baldiri, una ruta que anomenen Rocasol. Durant les festes de Nadal vaig intentar-ho però les pluges i la crescuda del Ridaura me van fer desistir. Així que programo el GPS, prenc un got de llet amb galetes i agafo la bici.

Comencem amb la primera dificultat, per passar per sota la carretera C-35 s'ha de creuar per un pas inferior, però l'aigua que circula pel seu interior me fan desistir i vaig fins al pas superior a donar la volta.

Inicio el camí fins a Can Moner, la veritat que la baixada és molt divertida. Aquí arriba la segona dificultat, i la que marcaria la ruta. S'ha de creuar el riu. Decideixo creuar-lo, i els peus mullats. Fa fred i encara queden 25 km o mes.

Segueixo cap a Can Carreres amb els peus xops, i per si no ho estan prou, s'ha de creuar el riu en varies ocasions més. Els peus gelats.

Continuem paral·lels al riu, espero no haver de creuar més el riu, fins a la muntanya de Can Bonet. Per error prenc el camí cap a Can Cabanyes de San Baldiri, i després d'una estona pujant, quina pujada, m'adono que he agafat el camí erroni, suposo que per la falta d'oxigen al cervell. Així que reculo i torno al camí correcte, que a partir d'ara boreja la muntanya copiant les coves de nivell, un descans, ara és planer.

Al final arribo Can Sant Baldiri, on hi ha encara les runes.


Runes de Can Baldiri

Una altre foto de Can Baldiri

Aqui trobo un senyor que esta buscant espàrrecs, i portava un bon manat. Bona truita soparà aquesta nit.

Segueixo buscant el camí, però un terraplè que han fet els que estan fent feines forestals me despista i agafo un camí erroni. No acabo d'orientar-me i decideixo recular. Trobo el camí correcte, i segueixo cap al Coll de Ceps.

Enfilo cap a Planda Basarda per una trialera divertidisima, i perillosa alhora. Així que me deixo de fogositats i afluixo una mica.

Entre els arbres veig una vista impressionat i decideixo parar i fer una foto.


Vistes aprop de la Plana Basarda

Prop de Plana Basarda trobo un mirador cap a la Vall, aprofito el paisatge meravellós per descansar una mica, i fer unes fotos evidentment. És la Roca del Sol.





Roca del Sol

Així que aquí m'adono que no estic anant pel camí correcte, però veig que puc enllaçar amb el track mes endavant. Segueixo cap al Golf Costa Brava. A Can Dalmau decideixo borejar la casa, la veritat que és esplèndida, però veig que me desvio del camí i reculo.

La meva direcció ara és Santa Maria de Solius, on faig una visita llampeg a l'esglesia. L'asfalt m'agovia, i per la zona de Can Vilavella decideixo veure si tinc alternativa pels camins, però m'adono que no i estic obligat a recular. Segueixo per l'asfalt fins al final, on comença el camí novament. Enllaço amb altres trams d'asfalt, on detecto una gran quantitat de caçadors. Penso que hi havia batudes de senglars.

Així que deixo a la meva esquerra les Roques Bessones i enfilo cap a les Selles, per uns corriols estrets molt divertits. Gràcies al casc que va protegir-me d'algun cop de les branques, i es recomenable portar ulleres de protecció.

Aprop de Can Guardiola comença novament a picar cap amunt. Però ja estic aprop de casa. Per cert els peus fa estona que no els sento. I torno a creur un torrent.

Enfilo cap a Can Nadal i traveso la C-35 pel pont nou que han fet, i torno perl carril bici.

Una ruta mol, molt divertida, però dura.

M'apropo a Can Cassoles a veure si hi són els del Club per fer una cervesa amb ells, i mirar de quedar un altre dia, però no hi són.

Arribo a casa i quan me trec les sabates, tinc els peus morats, estan gelats. Cap a la dutxa. L'aigua calenta me fan reaccionar, però comencen a picar de valent. Suposso que havia de incrementar la temperatura poc a poc.

Un cop a casa un bon dinaret i descans tota la tarda.

Renoi quina fred he passat, després d'això me plantejo comprar-me unes sabates d'aquestes d'hivern per l'any que ve.

Nou objectiu - El camí de Santiago

Fa dies que comento que entreno al gimnàs.

Be és el moment de desvetllar l'objectiu d'aquest entrenament.

Fa ara un any vaig patir una parada dels òrgans del meu cos, els ronyons me van deixar de funcionar, tenia moltísima febre i la pressió arterial queia i queia... el meu cos es parava. Me van agafar en l'últim moment.

Vaig veure, com de vegades es diu, les orelles al llop.

Posteriorment me van detectar que tenia una malaltia molt estranya, "insuficiència de la glàndula suprarenal" això va provocar que en un moment d'estres del meu cos fallessin tots els meus òrgans vitals.

La recuperació va ser ràpida, i la meva vida va canviar en aquell moment, passant d'una persona inactiva, a no voler parar ni un sol moment, i com no recuperar un dels esports mes importats de la meva epoca juvenil, la btt.

Després de diferents revisions me detecten una infecció que és la que provoca la insuficiència. El tractament d'aquesta infecció provoca una recaiguda important, però l'inici de l'aventura que tinc previst córrer.

Durant la convalescència d'aquesta última recaiguda el meu germà, amb el que surto últimament en btt, me va proposar realitzar una gran ruta... no una sortida de cap de setmana, no... una gran ruta de quasi 10 dies. El camí de Santiago, concretament el camí francés.



Vaig llegir molt, del tema durant aquells dies, i vaig enganxar-me al camí sense haver-ho fet.

Així donc vaig decidir millorar la meva condició física per tal de realitzar aquesta aventura amb garanties per tal de preocupar-me només de coneixer nova gent, nous llocs... en definitiva, disfrutar del camí, i oblidar-me de les agulletes, de si podré pujar aquell port...

Estem a menys de 5 mesos de l'inici de la ruta i a partir d'ara toca preparar la bici, finalitzar l'entrenament, realitzar el llistat de les coses que he de portar...

Aquest és el primer capitól d'aquesta aventura.

Pedres al ronyo

Renoi, porto una temporada!!

Avui he anat al metge ja que tenia molèsties al orinar... m'han dit que tinc pedres al ronyo. Ja podrien ser brillants!!! je, je

A veure si afecta al entrenament (ja explicarè el motiu del entrenament), la veritat es que aquesta setmana no he aguantat el ritme de sempre al gimnàs.

He de fer un seguiment a veure si tinc febre o que... no se si afectarà a les sortides del cap de setmana... ara que sembla que farà bo, fred, però bo!!!

Mala sort!!!

Llagostera - La Creueta - Llagostera pel carril bici

Cap de setmana poc fructífer per incloure noves rutes dins del bloc.

Pel que fa al dissabte, entre temes personals i la pluja de la tarda, dia en blanc.

Diumenge no aconsegueixo matinar... la veritat que aquests últims dies a la feina estan sent molt durs i quan arriba el cap de setmana.... vull dormir!!!

Al final la Stumpy després de tants dies de descans me deia que volia sortir i res, avui després de dinar a fer una mica de quilometres. Com no hi havia gaire temps i tenia por de que me quedes sense llum decideixo fer el carril bici en sentit Girona, i quan porti una hora recular. Al final he arribat a La Creueta i he tornat en una mica mes d'una hora, i es que falta una mica de fons. Total 42 km.

No penjo el track ja que pel carril bici tots sabem anar... no?

La ruta te un índex IBP de 29,80.

En aquest link pots analitzar un track. Obtens el % de la ruta segons la pendent d'ascens i de descens, velocitats màximes, mínimes, mitjanes, etc. De l'anàlisi s'obté un índex que pots comparar amb altres rutes que tens controlades, podràs veure el grau de duresa de la ruta abans de fer-la.

Per exemple, l'anterior ruta als Metges te un índex IBP de 61.

Avui ja tenim la feina feta, a veure si podem entrenar una mica al gimnàs aquesta setmana.

Entrenament al gimnàs

Com aquest cap de setmana no he fet res, avui aniré "costi el que costi" al gimnàs a rodar una mica.

Una horeta de bici estàtica a 130 pulsacions.

Demà actualitzaré les dades.

Plou, plou i segueix ploguent

Be, poca cosa a dir. Plou i no tinc ganes d'agafar un refredat. Així que a caseta.

A veure la setmana que ve.