Camí de Santiago. Equipatge preparat

Ja està tot preparat!!!

Com estic tota la setmana fora per feina, diumenge vaig deixar tot preparat per dissabte sortir corrent.

Equipatge a punt

Fa goig tot a punt... no? Al final he ficat un banyador per si un cas!!! ;-) Aquí trobareu el llistat de tot el que porto.

La veritat tinc moltes ganes de sortir!!! Es farà llarga la setmana!!!

Per cert, ja tenim les "Credencials del Peregrí"... la meva cunyada les ha anat a buscar.... Gràcies!!!

Per anant fent boca... avui sessió de gimnàs... feia 15 dies que no hi anava, i no he aguantat molt... feia molta calor!!!

1er Road-Book infantil de Llagostera

Be, aquest matí he estat de 2on control amb l'Albert al 1er Road-Book infantil de Llagostera.

Muntant la paradeta al control. Foto d'Albert (gràcies)

Ha sigut un èxit de participants, amb 14 equips, i tots han finalitzat amb més o menys temps.

El format ha agradat molt, i la gent ha quedat molt contenta, i nosaltres al control també hem gaudit molt.

L'Albert s'ha dedicat a fer les fotos i jo a fer el control de pas, en quan me les passi, les penjo.

Ah, per cert... l'equip que ha arribat primer... (crec que han guanyat tots) el participant adult, ha estat entrenant amb mi últimament, poder és per això que han guanyat.;-)

Intent de Despertaferro

Avui no he pogut fer la sortida habitual amb en Miquel.

Mirant un mica pels quilometres que m'esperen al camí, havia planificat una visita al podòleg... tinc una durícia just a la zona de la cala del pedal del peu esquerra, i quan porto una bona estona pedalant, comença a fer mal, per la qual cosa havia decidit que m'ho revisessin i a poder ser corretgisin. L'Eva, amablement, ha fet una excepció i m'ha agafat en dissabte, que per ella es festiu, però m'ha posat una condició, que fos a primera hora, i per tant era incompatible amb la sortida amb en Miquel.

En resum, que en Miquel ha sortit amb un altre company, i jo espaterrat amb una camilla, treient-me els "callos".

He aprofita la resta del matí per tal de comprar les coses que me faltaven pel viatge.. medicaments, un lladre, una llibreta, etc.

He passat per la botiga de l'Oscar per comprar una càmera, i m'ha comentat que hi ha un noi de Barcelona que ha preguntat per mi, que vol sortir ara a l'estiu per la zona... encantat, si llegeixes aquest post, només has de fer un comentari i si vols quedem un dia... però a partir de mitjans de juliol... quan torni de Santiago.

Així que després d'una bona migdiada, m'he decidit a agafar la bici...

Tenia carregat un track que semblava interessant, o al menys el seu nom ho era molt... DESPERTAFERRO.


Ruta original al Wikiloc

Havia trobat la ruta al Wikiloc i l'havia penjat en Pera Serrat.... tenia bona pinta, i un índex IBP de 90... perfecte per la meva progressió.

El track el tenia carregat al GPS per Sant Joan, però me vaig aixecar amb molt mal de cap, i amb poques ganes d'agafar la bici... i no penseu que el mal de cap estava provocat pels efluvis etílics!!!

Res, que agafo la bici, i només baixar la borera... la suspensió s'enfonsa i comença a xirriar tot... el brain no funciona i cada pedalada és una enfonsada de suspensions... apart xirria molt!!!

Paro i li dono un cop sec a la suspensió... sembla que reacciona i és queda bloquejada... moc el dial del brain i provo... sembla que el bloqueig torna a funcionar... uf quin ensurt!!!

La suspensió segueix xirriant, però no és greu... hauré de fer una visita al taller, ja que encara està en garantia.

Així que continuo, amb una mica d'acollonamenta, pel que ha succeït amb la suspensió, i tiro pel carrilet fins a la costa de l'Alou, que és on puc enllaçar amb el track... me passo el corriol per on s'ha de sortir del carrilet... reculo i començo a pujar... la calor és sufocant, i he de començar a posar el molinet.... pujo una estona llarga, el que semblava al perfil una pujadeta suau, es converteix en un petit infern, ja que vaig pel tallafocs, ample i sense una ombra, amb molta calor. Arribo a dalt, i comença el descens pel GR-92... gran conegut meu, sobre tot després d'inspeccionar amb molt detall el terreny autòcton al caure en un xargai... Baixo depresa, però amb prudència... me creu amb un noi corrent i es fot un ensurt el pobre!!!

Torno de nou al carrilet... s'ha d'anar fins a Santa Cristina, per enllaçar amb un altre camí... segueixo el track... arribo a una urbanització abandonada... no trobo el camí... dono unes quantes voltes... no hi ha manera... estan fen obres instal·lant un gasoducte, i sospito que el camí passava per on ara hi ha una rasa... miro de enllaçar amb el track més endavant... no puc...

Desisteixo i m'acosto fins a S'Agaro per veure el mar... encara hi ha molta gent a la platja... torno cap a casa, i caic a la tentació de prendrem una cola al restaurant de la Font Picant... la veritat que he parat una mica obligat pel mal al cul, ja que he sortit amb un bagui d'aquest de freeride, i no són molt adequats per fer distàncies una mica llargues.

Així que he tornat a casa, on m'esperava una bona dutxa i un bon sanwich de llonganissa de "pavo"... ah, i un super Magnum de tres xocolates!!!

Al final quasi 40 km de rodatge... l'ultima abans de Santiago!!!

Demà control al Road-Boock infantil!!!

Sortida nocturna fins a Cassà pel carrilet

Avui tenia remordiments per no haver sortit en bici!!

He estat tota la tarda amb la família per Platja d'Aro, mirant botigues, els guiris com a gambes... i només feia que donar-li voltes i voltes, buscant una escusa per agafar la bici... voilà.!!! havia de probar el frontal, ja que si en una etapa del Camí es fa de nit, no sabre si és o no suficient.

Així que després de sopar, me poso el coulote i una samarreta ben llempant que tinc, agafo el camelbak i el casco, i conecto el frontal.

La ruta que faré serà sencilleta i per rodar i agafar fons. Així que decideixo anar pel carrilet cap a Girona fins que faci 30 minuts, en aquest moment recularé.

Així que enfilo cap Girona. Dins del poble no aprecies res, però és suficient per que et veigin; un cop agafo el carrilet, la situació comença a canviar, no és com anar amb cotxe, o si, però per camins... la visibilitat és reduida, però suficient per veure per on vas... m'agradaria una mica més de profunditat, però això ho deixarem per altre tipus de llum més pesada... al camí importa molt el pes i amb el frontal faré prou.

Vaig pel carrilet a una bona velocitat... 25 km/h i a unes 135 ppm... Així seria capaç d'arribar a la fi del Mon, penso... la sensació de velocitat s'acentua, i a més veus com tots els mosquits van cap a la llum... de tant en tant un espant... que és aquella llum? Són els gats!!!

En alguns camps estan regan amb l'aspersor... aprofito per refrescar-me.

Arribo a Cassà... la sensació és diferent, entrar al poble amb el carrilet enllumenat... interesant!!

L'esglesia de Cassà

El carrilet a Cassà

Reculo cap a casa, ja han passat els primers 30 minuts; la veritat que les cames estan com noves, i aprofito per probar d'anar una mica més forçat... la rampa per sobre la variant la noto, però només he de fer una mica més de força... baixo a tota llet... el marcador ha arribat a 51 km/h... i de nit!!! Aprofito la inercia i continuo una bona estona rodant entre 30-35 km/h... les cames fan mal, però aguanto...

Me passo el gir de 90 graus que hi ha... no me preocupa... me l'he arribat a passar moltes vegades de dia... segueixo... baixo una mica la velocitat... tampoc tinc intenció de petar!!!

Arribo a Llagostera... al final 18 quilometres i pico, i la conciencia tranquila.

Llagostera

Camí de Santiago - Planificant el viatge.

Avui no tinc ganes de sortir a pedalar, fa molt de vent, i a més tenia ganes de dormir una mica.

Després d'esmorzar tranquil·lament llegint el diari, que és una de les coses que mes m'agraden d'aquesta vida, començo a programar una mica el viatge fins a Roncesvalles.

Jo surto de Llagostera, i el meu germà de Barcelona, així que imagino ens trobarem a l'estació de Sants.

La meva recerca passa per l'itinerari: Caldes de Malavella - Barcelona - Pamplona - Roncesvalles.

El viatge Pamplona - Roncesvalles es fa amb autocar (Autocares Artieta), i hi ha dos horaris, a les 10:00h i a les 16:00h. Nosaltres agafarem el de les 16 par tal de passar la nit al inici del nostre camí.

El trajecte Barcelona - Pamplona el farem amb tren. Hi ha tres sortides, a les 7:35h, a les 9:20h i a les 12:30h. Aquest últim arriba per sobre de les 16:00h i queda descartat, ja que no podríem enllaçar amb l'autocar, així que agafarem el de les 9:20h amb previsió d'arribar a les 13:08h.


Per arribar a Sants, agafaré el tren a Caldes de Malavella s les 7:20h, amb intenció d'arribar a Barcelona a les 8:09h.

La data prevista per sortir és el dissabte 4 de juliol, per la qual cosa haurem d'espavilar en quant a la compra de bitllets donades les proximitats amb "San Fermín".

Inspecció Road Book Infantil

El passat diumenge, comentaven la dificultat de trobar gent per tal de fer de control al Road Book Infantil, ja que esta enfocat als membres del Club i gent de Llagostera, i és clar, els aficionats volen participar.

A mi m'es ven igual, ja que el meu nevot, encara és petit per fer-lo participar, així que me presto voluntari per un control.

Havia quedat amb el Pep i l'Albert per inspeccionar recorregut de diumenge que ve, i veure on posarem el control.

La ruta és molt fàcil, i apta per tothom, els creuaments de carretera no són res perillosos, i hi ha una zona que no diré per on, que és molt maca i divertida.

L'Albert i jo estarem al control junts, així que concretem que s'ha de fer, i qui farà cada cosa.


Seguim el recorregut fins al carrilet, quedem per diumenge, i jo continuo pedalant una estona.

M'acosto a Girona i torno, tot pel carril bici, i coincidint amb la marea blava de la pedalada Vic-Platja d'Aro.

Primer Road-Book INFANTIL BTT Llagostera

El proper 28 de juny el Club BTT Llagostera organitza el Primer Road-Book INFANTIL.




Com funciona un Road-Book?

La participació en un Road-Book d’aquestes característiques es basa en el seguiment de les indicacions donades en el llibre de ruta.

Cada indicació ve donada per :

  1. el número d’ordre de la indicació (Nr.)
  2. un valor que indica la distància TOTAL des del punt de sortida. (TOTAL)
  3. un segon valor que indica la distància PARCIAL des de la darrera referència. (PARCIAL)
  4. un esquema il·lustratiu. (ESQUEMA)
  5. unes notes que ajuden a entendre la il·lustració. (NOTES)

Els equips participants no surten tots de cop, sinó que cada equip surt uns minuts més tard que l'anterior. Els horaris de sortida, dels controls de pas i el d'arribada queden reflectits en el Carnet de Control Horari.

És imprescindible la utilització (per equip) d’un aparell de mesura de distàncies, un comptaquilòmetres, que ens permeti posar a ZERO el valor parcial de la distància mesurada.
És molt recomanable portar dos comptaquilòmetres, que poden anar instal·lats en dues bicicletes diferents; així, un dels comptaquilòmetres pot portar el compte de la distància TOTAL des del punt de sortida, mentre que l’altre portarà el control de la distància PARCIAL.

El recorregut s'ha pensat apte per un ampli espectre d'aficionats, i pensat principalment per a la mainada acompanyats dels seus pares i mares, tiets, avis... en definitiva per a la participació en família tot i que no és un requisit imprescindible.

L'edat mínima recomanada és 8 anys.

Tot el recorregut es fa per camins rurals, tot i que s'ha de circular per algun carrer del poble, i travessar alguna carretera amb pas de vianants.


Incripcions

Les inscripcions es formalitzaran al PAVELLÓ D'ESPORTS MUNICIPAL, els dies 17 i 25 de juny, des de les 19h30 a les 21h30.
El preu d'inscripció serà de 4 euros per als socis del Club BTT Llagostera, i de 5 euros per els no associats.
Els menors de 14 anys han de venir amb un tutor que els autoritzi a realitzar la inscripció.

Camí de Santiago - Etapa 0.0

Distància total: 24,05 km
Desnivell de pujada acumula 342 m
Índex IBP: 25


Avui he gaudit d'un dia de festa a la feina, i aprofitant que no tenia moltes coses planificades, he fet el primer test del Camí de Santiago.

Seguint els consells d'en Pep que ja ha fet unes quantes rutes d'aquestes, he anivellat el transportin per tal de que els suports de les alforges treballin per igual, i que la càrrega no marxi cap endavant.

Havia de realitzar un invent per tal d'impedir que les alforges entrin als radis per la part de darrera, però al ser rígides vaig decidir no fer-ho.

Com no tinc temps de pesar el que portaré omplo les alforges amb quatre ampolles d'aigua de 1,5 litres (aproximadament 6 quilos), a més d'eines, bomba, càmera de recanvi, cartera, telèfon, càmera de fotos i el GPS. Avui problemes d'aigua no tindré.

La càrrega. El primer que he enganxat per casa.

Sospeso la bici, i renoi, pesa una mica. A més, acostumat a la Stumpjumper que és mes lleugera, la Hardrock sembla que no s'hagi de moure.

Començo la ruta... res de carril bici, ni llargues distàncies. Avui toca provar això de les alforges, i decideixo fer una ruta que he fet molt i moltes vegades.

Enfilo cap el Bosc de la Torre, i el primer que noto és l'inercia de la bici... amb tanta càrrega has de canviar el xip per girar, i frenar, ja que costa molt més fer aquestes operacions.

A la segona cosa que m'he de reacostuamar és als canvis. La Stumpi te les manetes de canvi SRAM mentre que a la Hardrock són SHIMANO. Apart de la diposició de les palanques, el tacte és molt diferent, i mentre al SRAM sents el "truc" al polsar la palanqueta, al SHIMANO te queda el dubte de si l'has apretat el que has d'apretar o no... res, cinc minuts i adaptats.

Així que inicio la primera pujada, les meves referències amb aquesta bici eren pujar amb el plat del mig i el pinyó gros... no fa falta arribar al gros... pujo tranquilament i sense forçar... tot i portat la sobrecarrega que porto.

Això m'anima i fa que me posi molt content!!!

Traveso el veinat de Creu de Serra i me dirigeixo cap a Can Siu, per tal de enfilar cap a Can Companyó. Traveso l'autovia pel pas superior (carretera de Tossa), i primer error. Estic tant concentrat en el comportament de la càrrega que me fico en contra direcció pel ramal que accedeix de la autovia... m'adono i reculo inmediatament. Agafo el camí correcte. La pujada be... comenso a creure en la millora de forma.

Aprop de Can Fullanet, inicio una baixada una mica técnica ja que està plagada de xargais... comencen els problemes. Es mou la càrrega dintre les alforges, començo a tocar amb el peu a la carrega... això no va be!!! Paro i intento estabilitzar les ampolles dintre les alforges... és complicat però sembla que ho aconsegueixo... la veritat que les ampolles no s'asemblen gaire al que portaré, però si que espero que en pes s'asembli.

Després d'una estoneta treballant recolocant tot... segueixo camí... la veritat, que amb tanta càrrega les coses s'han de pendre amb més calma.

Pujo fins a la urbanització Santa Ceclina... be!!

Vaig amb temps i decideixo donar la volta per Santa Ceclina, pujo... és una pendent pronunciada pero curta, ja el dia de Cadiretes la podia pujar en plat mitjà amb l'Stumpi, i ara, veig que també... decideixo guarda forces i passar al molinet... la cadena surt. L'Oscar de Medina Llagostera, me va fer un apanyo que veig no ha funcionat... una altre cosa que he de revisar.

A l'hombra coloco la cadena de nou, i segueixo cap amunt, ara ja he perdut l'inercia i costa una mica pujar, però be!!!

Arribo a Santa Ceclina i aprofito per beure una mica d'aigua.

Zona d'aparcament a Santa Ceclina

Santa Ceclina

Tercer punt a acostumar-me. Beure amb el bidó. Estic acostumat al Camelbak i això del bidó mai m'ha agradat; primer per la capacitat, totalment insuficient per mi, i segon per la maniobra d'ajupir-te i agafa-lo... és una mica insegur.

Faig una foto, i enfilo cap a Can Carbonell, on surto en direcció a Can Poc, com si fes la ruta de les ermites de Caldes (està senyalitzat). Paso pel Moli de la Selva i creu l'autovia novament pel pas inferior de l'Snack. Agafo el primer camí a la dreta que està senyalitzat direcció a Caldes i Sant Maurici.

La pujada molt suau es fa facil, ja que es va pel mig d'un bosc de pins... la calor comença a ser durilla.

Volia anar cap a Sant Maurici, però miro el rellotge i veig que vaig molt just. Així que travesso Can Carbonell i agafo el camí en direcció Can Matetes. Baixó per la Serra d'en Xiberta i començo a notar molta calor, i les forces a baixar... l'aigua!! No he begut molta i amb la calor que fa m'estic deshidratant... bec aigua i segueixo camí cap a Mas Andreu, segueixo bebent a glopets i enfilo cap a Can Gasconell, la pujada costa molt fer-la, però al final arribo a dalt...segueixo i me desvio cap a Mont-rei, a casa dels meus pares... bec aigua en cantitats, i menjo alguna cosa... sembla que m'estic recuperant...

Després d'una estona, segueixo camí cap a casa, desmonto la paradeta i dutxa.

Bona experiencia i segur que corretgeixo moltes coses.

En resum:

1. Estabilitzar be la càrrega.
2. Conducció tranquila amb canvis de sentit i frenades suaus.
3. Baixades a velocitat de cargol.
4. Beure aigua. Encara que sigui amb el Bidó.


Altimetria

Dia rodador. A Santa Coloma de Farners amb el Club

Distància total: 58,13 km
Desnivell de pujada acumulat: 531 m
Índex IBP: 36

Ahir a última hora m'arriba un sms al mòbil.

En Miquel me preguntava a quina hora se surt amb el Club; jo li contesto que crec que a les 9:00h, encara que no ho se segur. Tots dos dubtem, però quedem en presentar-nos a les 9.

Ja havíem quedat la setmana passada per fer aquesta sortida a Santa Coloma i la veritat tenia ganes d'agafar la bici i rodar i rodar, deixant-nos estar de desnivells acumulats i percentatges de pujada.

A més feia una setmana i un dia que no agafava la bici i tenia un "mono" que no vegis.

Així que puntual me presento al lloc habitual a les 8:55h.

Estic fent una mica de dieta per perdre uns quants quilets i avui he fet una proba. M'he presentat en dejú, be amb dos cafès sense sucre. He llegit que és una bona forma de perdre greix, fer esport en deju i amb una mica de cafeïna.

Així que amb una mica de nervis, ja que no sabia que passaria, ja que soc especialista en "pàjares", esperem a la resta de companys.

Avui som colla, uns 10 o 12. Un cop preveiem que no vindrà ningú més, enfilem pel carril bici en sentit Girona. Els primers metres anem a un ritme tranquil, però de seguit en Josep fica el plat gros. Amb en Miquel vaig xerrant de la última sortida i li comento que avui patirem.



El contaquilometres no me va, però al GPS ja veig a quina velocitat anem... un ritme maco per començar... en Molero es deixa caure cap enrera a preguntar com van les coses, i si el ritme és suportable.

Arribem a Can Serra i deixem el carrilet, per adentrar-nos en un laberint de camins, que per sort o per desgràcia tots van a parar a on vols...

Passem per Can Gurri, Can Canals, Can Masnou i arribem a Sant Andreu Salou. Portem 10 quilometres i molt poc temps... Reagrupament i seguim.

Enfilem cap a Can Mercader i girem a la dreta cap a Can Dansa, seguirem cap a Franciac, creuem la Riera Benaula i la via del tren. Arribem a Franciac i no parem ni un segon... creuem la A-2 i passem pel cantó del Pitch & Putt de Franciac... hi ha molta gent.

Arribem a l'AP-7, i estan ampliant el pas inferior per on passem. Decidim passar pel mig, donat que no coneixem cap alternativa. Seguim, passem per sota el viaducte del AVE, i per sota l'Eix Transversal... això sembla una visita d'infraestructures d'aquestes que fan els consellers.

Pas per sota el viaducte del AVE

El grup ven estirat

Seguim camí, i passem per Ca l'Artau, Ca l'Oliver, i creuem la Riera Grevalosa, que porta aigua per l'època de l'any en que estem.

Les vaques pasturant

Arribem a Vilovi, i enfilem cap a Can Raset, tornem a creua la C-25, ara per un pas superior... i passem per Can Frei, Can Comte, Can Peremau, i estem a Santa Coloma Residencial... aquí fem un reagrupament, ja que per la quantitat de carrers que hi ha és molt possible perdre's.

Creuem la urbanització i passem per Can Merla, de bona gana me feia un bon esmorzar com cal, però seguim cap a Santa Coloma creuant la carretera C-63.

Ja queda poc diu en Pep, després d'una estona arribem a Santa Coloma. Decidim fer una cerveceta a un bar que hi ha aprop.

Jo faig una Cola light i una barreta de muesli. No me la vull jugar a la tornada, ja que fins ara la calor ens ha respectat, però ja fa un parell de dies que disfrutem de unes bones temperatures a mig dia.

Després d'una estona xerrant, tornem a agafar les montures per tornar pel mateix camí. Costa una mica ja que les cames s'han refredat.

Santa Coloma Residencial, es converteix en un petit port que costa travessar, però de seguit hens reagrupem i tornem a fer el camí, ara amb el grup estirat, i és que en Josep no ha posat el plat mitja encara...

Res a destacar fins a Sant Andreu de Salou, on el grup que anem davant, errem el camí, passant per Mas Garriga, no sabem si els de darrera ja han passat o no, i després d'uns segons veiem que venen per darrera i que segueixen el camí per on hem anat, així que agafem una drecera molt maca, un petit corriol amb una mica de desnivell cap avall molt divertit, pel que ha sigut la ruta d'avui.

El grup a la tornada


La calor comença a apretar, i el ritme va descendint, però tots hem acabat com campions, amb quasi 60 quilometres a les esquenes.

A Can Casoles cau una clara de 1/2 litre acompanyada d'uns calamarcets, que compensarà la xorrada aquesta de sortir en dejú i amb dos cafes...

Bona ruta per rodar i agafar fons pel camí.






Llagostera - Tossa - Cadiretes - Tornada per la ctra de Sant Grau

Distància total: 41,18 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.111 m
Índex IBP: 80

De petit no només ma mare me deia que era un capgròs, si no que també me deia que m'agradava fer les coses difícils.... segueixo igual!!!

Aquest matí en Miquel i jo havíem planejat pujar a Cadiretes, però pel camí més llarg, venint de Tossa.

Quedem a les 8h, jo no podia abans ja que la setmana ha sigut molt dura i he descansat relativament poc.

Així que un cop fetes les salutacions i la presentació de la ruta, iniciem camí cap a Caulès... no disposem de gaire temps, ja que el Miquel te compromisos hi ha d'estar a les 12 a casa, així que creuem la urbanització Can Gotarra i agafem un tall la carretera de Tossa fins arribar a la rotonda, on ja connectarem amb el camí habitual per anar a Santa Ceclina.... avui he fet la pujada a l'ermita amb el plat mig... no m'ho creia, i al final de tot de la mateixa he baixat al molinet per guardar forces.

Arribem a Caulès en menys d'una hora. Aquest era el temps de referència per veure que fèiem si continuàvem el track o fèiem una altra ruta mes curta... decidim anar cap a Tossa.

Pel camí passem pel puig Ventós on les vistes de la comarca de la Selva són meravelloses. Faig una foto d'aquestes que tant m'agraden.

Vistes al Puig Ventós

Iniciem la baixada a gran velocitat, la pista és ample i en relatives bones condicions... arribem a un punt alt... les cames fredes i la pujada dura... costa pujar... li havia dit al Miquel que tot era baixada fins a Tossa, ningú esperava aquest Collet. No és l'ultim, ja que després d'un altre tram de baixada trobem el Puig de Montgròs... quina putada.

Baixem pel camí vell de Tossa i comencem a trobar gent amb bici, estem aprop de la població. Passem pel Càmping Tossa, on un cotxe que sortia no mira i me fa frenar per evitar l'accident.

Circulem pels camins, pel darrera de Sant Eloi, que per fora és com un castell, però per dins és un complexe turístic dels de tota la vida...

Arribem al camp de Futbol de Tossa, i decidim esmorzar. Avui dúiem bocates, ja que la duresa de la sortida feia necessari agafar força i no repetir el que va passar a Montnegre que vam quedar petats.

Després d'una estona menjant, amb una discussió per quin bocata és millor (jo dic que un bocata de formatge no és bo per fer exercici), decidim reprendre el camí... ja han passat dues hores i vint minuts i queda l'ascensió a cadiretes.

La pujada esta super ben senyalitzada, i un cartell al inici ens fa referencia a la distancia que hi ha... 6km.

Les primeres rampes són dures, a més s'afegeix a la duresa que han passat una màquina per anivellar el camí, i no han compactat, per la qual cosa queda molt material remogut que fa patinar la roda del darrera i enfonsar-se la del davant.

Es pugen 500 m en quasi 6 km... les rampes són dures. Anem agafant aire cada quilometre, al principi, i quan fa falta al final. Jo no havia suat mai a la meva vida com en aquesta pujada.

Primera parada, el Coll des Sastre; segona, els pins del Bisbe; tercera Mare de Deu de Gràcia; quarta, cinquena, sisena....

Els pins del Bisbe
Mare de Deu de Gràcia

A uns metre del cim parem i compartim una barreta que tenia a la motxilla, comencem a trobar en falta energia.

Arribem al cim i fem les fotos de rigor. Les vistes són brutals... tot el macís de Cadiretes!!

Cim de Cadiretes

En Miquel al Cim

Foto panoràmica allà dalt

Descansem una mica.

Ja no tenim gaire temps... el Miquel ha de tornar, així que decidim baixar per la carretera de Sant Grau. Feia temps que no anava tan ràpid en bici.

Arribem al pavelló i ens despedim... el dissabte que ve no sortirem, ja que tenim compromisos, però quedem per anar a Santa Coloma diumenge de la propera setmana amb el Club.

Demà hi ha sortida-esmorzar amb els del Club BTT, però no vaig poder comprar els tickets i cagada pastoret... me quedaré a casa dormint.





Ruta molt i molt maca, que segurament repetirem per tal de finalitzar-la.... poder en sentit invers.

Quatre setmanes per inciar camí a Santiago

Avui, després d'una dura negociació (gràcies Jefe t'has comportat), s'ha confirmat les meves vacances, per la qual cosa puc dir que queden quatre setmanes per iniciar el camí de Santiago.


El proper 4 de Juliol agafarem el tren cap a Pamplona i Roncesvalles.

Comença el conte enrera.

Nova ruta prevista pel Cap de Setmana

Ja de petit la meva mare me deia que era un capgròs. No que tenia el cap com una síndria de gròs, si no de dur... era molt tossut.

Encara crec que conservo una mica d'aquesta virtut/defecte, i com dissabte passat amb en Raul no vaig poder arribar... nova expedició per dissabte.

La intenció, si el temps ho permet és pujar a Cadiretes.

Buscant, buscant he trobat una ruta que puja a Cadiretes, sortint de Vidreres.

La idea és no fer tanta volta, per la qual cosa he fet un mix amb la ruta de Caulés i voilà... aquest és el pla per dissabte amb en Miquel.


La previsió del temps no és bona.

A veure que surt.