Intentant-lo


Modalitat: BTT
Distància total: 31,25 km
Desnivell de pujada acumulat: 577 m
Index IBP: 40


Avui hem fet el segon intent de la setmana per sortir a fer una volta per les Gavarres....

Ahir vaig estar una bona estona buscant una ruta que es pogués fer sense problemes pels arbres caiguts per la nevada... llegint la descripció, tenia la candidata :"Ruta trencacames, 100% ciclable i per pista". Aquesta és la nostra...

Amb en Miquel Àngel havia quedat a les 16h i disposàvem d'unes 3 horetes per fer-la, així que enfilem pel Carrilet fins a Cassà, que és des d'on comença la ruta... el fort vent ens empenta a molt bona velocitat...

Un cop arribem a l'estació de Cassà, seguim el track... promet, ja que comença amb una bona pujada... de seguit trobem unes molt bones vistes, i ens costa una mica orientar-nos... seguim l'ascens, i trobem el primer pi caigut a terra... merda!!! Seguim l'ascens i la cosa empitjora, un altre arbre tombat al mig del camí... així fins que comencem a baixar, i la cosa es posa encara pitjor donat que anem per la vesant més castigada per la neu i el vent...


En MAD saltant unes dels nombrosos arbres caiguts

Al final hem de desistir, mirem el GPS per trobar una sortida d'aquella trampa ratonera... veig que podem enllaçar amb l'inici del track i enfilem pel mig de camps i carregant la bici a l'espatlla... arribem a una casa on estan tallant llenya... veiem un porquet d'aquest xinesos que ens crida l'atenció...



Conversem amb els propietaris... la pregunta és obligada... arreglaran tot això... la resposta d'ells és contundent: "si, si no això s'encén a l'estiu i no ho para ni Deu. Les Gavarres a prendre pel sac."

Jo no ho tinc tan clar!!! Ens acomiadem...

Tenim dos opcions, tornar pel carril amb un fort vent de cara, o tornar per Mas Basset, La Cabra Penjada, Cal Soldat... donat que dilluns vam veure que es podia passar, decidim agafar la segona opció...

La tornada cadascun al seu rotllo, sense parlar gaire, es nota la decepció... i és que s'ha acabat el BTT per una bona temporada... fem broma, en repetir la ruta de dissabte, un dia la farem en un sentit, i l'altre en l'altre, per no avorrir-nos...


Altimetria... la ruta prometia


Al final hem suat una mica la cansalada... sobretot pel fort vent.

Sempre ens quedarà el carril


Modalitat: BTT
Distància total: 47,89 km
Desnivell de pujada acumulat: 795 m
Index IBP: 46



Intransitables les Gavarres... i si no veieu les fotos...


Això és el camí... l'Albert i en MAD


Un altre intent de passar... impossible


El Mortirolo... intransitable


Traginant les bicis a l'esquena


L'Albert treien la bici de la Marga


La Marga sortint de la jungla

A la sortida de tarda, avui s'han apuntant el meu germà Albert i la seva dona Marga... apart del incombustible Miquel Àngel.

Res, que veient el panorama, hem decidit avortar la sortida prevista fins a Romanyà, per intentanr anar fins al Poblat Ibèric, però ha sigut impossible... al final hem agafat el carrilet a Cassà fins a Llagostera...


Camí de Cassà


L'Albert passant per sota les torres d'alta tensió caigudes a les nevades


La Marga

Un cop deixats a la Marga i l'Albert, ens hem acostat fins a Can Carbonell a veure la filla del Miquel Àngel que era a casa d'una amiga... apurant els rajos de Sol, hem iniciat la tornada, amb sorpresa inclosa... en MAD ha rebentat la coberta del darrera, amb sortida impressionant del "moc" de la càmera antipunxades... ha hagut de demanar el comodí de la trucada!!!

Amb el seu llum, he tornat fins a casa, encara que si no és per la lluna, no hi arribo!!!


La meva companya de ruta... al final!!!


Altimetria

Rebentat, però amb un somriure d'orella a orella


Modalitat: BTT
Distància total: 46,08 km
Desnivell de pujada acumulat: 1316 m
Índex IBP: 102


Feia temps que no "disfrutava" tant en BTT...

Avui en Miquel Àngel i jo hem anat a Tossa.

L'anada per Caulés, amb molts d'arbres al mig del camí... després de tants dies amb molt baixa activitat, pensàvem que ho passaríem molt malament, i no... hem arribat molt be... la baixada fins a Tossa, molt divertida, avançat a els "giris" que porten de passeig per la muntanyà en 4x4, amb algun comentari de sorpresa.

Un cop a Tossa, esmorzar a primera línia de mar.

La tornada, amb molta mandra. I és que s'estava molt be a la terraseta. Només començar, la paret dels 5 km de pujada fins a Cadiretes... i és que amb la panxa plena, no és pot pedalar!!! Avui no tenia ganes de patir, i de seguit he posats el plat petit i el pinyó gros, i pim pam... molt bones sensacions, i fins als últims 300-400 m no he patit en excés...

La baixada de Can Cabanyes fins a Ridaura, tot un espectacle, ple d'arbres caiguts, branques al camí... res que en contes d'un camí ara és un corriol... creuar el riu i mullar-se els peus, avui era un plaer...

La pujada de Can Nadal fins a casa... durilla...

Al final he arribat molt cansat, però no petat... he gaudit d'un dia impressionant de BTT!!!

La única pega, lo tocacollons que estava el Miquel Àngel al principi, però és el Miquel Àngel!!!



Nocturna en companyia

Un cop arriben les bones temperatures i el bon temps... s'apunten en Miquel Àngel i l'Arnau a les nocturnes pel carril...


Revisant les llums abans de la sortida

Llagostera - Platja d'Aro - Llagostera a molt bon ritme... només hem parat per fer-nos les fotos de rigor... al final he arribat petat!!


Al passeig marítim de Platja d'Aro

Sortida de clàssiques


Amb en Manel (el meu germà petit) havíem planejat fer una sortida tranquil·la amb les bicis de carretera. Ell te una CORSA de la dècada dels 80 o 90, no ho tenim gaire clar, que ha restaurat.

La ruta que teníem prevista fer era: Llagostera - Caldes - Sant Andreu Salou - Riudellots - NII - Franciac - Riudellots - Cassà - Llagostera. Uns 40 km planers, planers.

Ell fa temps que no agafa la bici, així que no era plan de portar-lo a Sant Hilari, je, je!!!

Així que enfilem cap a Caldes... vaig a un ritme molt tranquil, de "Verano Azul" només me falta anar xiulant la cançoneta, i en Manel es va quedant... miro d'afluixar una mica, però no molt per no quedar-me fred i que així s'esforci una mica... de cop, veig que passa com una exalació!!! Passa amb el plat gros (molt gros) i amb el pinyó petit (només te 6)... el segueixo i me pregunto que li passa... no li dura ni 1 minut i me demana un relleu... el passo i de seguit me torna a passar... està petat!!!

Arribem a la rotonda per agafar la carretera a Sant Andreu Salou i s'ha quedat pel camí... segueixo amb la meva tàctica, afluixar el ritme, però que li costi una mica atrapar-me... arribem a Sant Andreu... m'adono que no tinc aigua... últimament no se que me passa que estic molt despistat!!! No trobo cap font, i per tant continuaré amb l'ampolla buida... enfilem cap a Riudellots per un camí formigonat... molt bucòlic... anem xerrant del seu nou projecte... el Kilimanjaro...

Un cop a Riudellots, encarem cap a la NII i me va seguint... un cop a la NII tornem a anar en paral·lel a ritme mooolt tranquil... seguim amb la conversa... de cop ens avança un noi amb el maiot de Medina Llagostera... es mira les nostres bicis... i saluda... li dic al Manel si ens enganxem a ell... no vol!!!

Trenquem cap a Franciac tot serrant de la possibilitat de buscar patrocinadors, dels seus acompanyants, del pla d'entrenament (caminar, caminar i caminar!!!)... De cop ens atrapa una patrulla de Policia Local i una altre de Mossos d'Esquadra... en Manel porta un maillot de l'Euskaltel... i fem broma per si ens confonen amb etarres, com als bomber catalans a Paris...

Arribem a Riudellots i ara toca anar en fila, un altre cop, cap a Cassà... un rera l'altre, es va quedant a les pujades i m'atrapa al pla... a Cassà li dona una altra rampellada i comença a tirar... tinc problemes per atrapar-lo fins que arribem a una pujadeta... és torna a quedar... va fent la goma d'una manera impressionant... ens avança un del Platja d'Aro que també es mira les bicis... arribem a Llagostera i anem a fer un cafè... on aprofitem per veure qui el te més gran... els plats!!!


Les relíquies després de sortir a fer un volt

Planegem alguna sortida en BTT de les èpiques... Ripoll-Llagostera, Vic-Llagostera... i ens acomiadem fins a Setmana Santa, on segur repetirem sortida.

Avui també es celebrava l'esmorzar de primavera del Club BTT Llagostera... espero que algun company ens comenti com ha anat...

Revalidant els 100 km


Modalitat: Carretera
Distància total: 102,82 km
Desnivell de pujada acumulat: 1354 m
Índex IBP: 89


Quina pallissa m'he fotut avui!!!

Avui no tenia company de sortida... per problemes físics (recuperat ràpid!!!) en Miquel no sortiria, així que, veient com estan les muntanyes he decidit fer una èpica en carretera.

Ja he superat en una ocasió els 100 km i ara tocava revalidar-los. Però no en planer, si no amb un port important pel mig... el meu objectiu d'avui era anar fins Espinelves, menjar alguna cosa i tornar.

De seguit veig que Espinelves (uns 70 km) avui no els podré fer... m'he dormit i surto tard i les cames no van gaire be... me conformo amb pujar a Sant Hilari... que no està malament...

La ruta: Llagostera - Caldes - NII - Franciac - Vilobí - Santa Coloma - Sant Hilari... uns 50 km

L'aproximació fins a Santa Coloma molt tranquil·la, amb molt bona temperatura i tot relativament planer... a partir d'aquí comença l'espectacle...

Els que coneixen la carretera de Santa Coloma a Sant Hilari sabran que és un ascens constant de 25 km d'uns 650 m de desnivell , amb rampes suaus al principi, una part central molt dura i amb els 2 últims quilometres bastants planers per assaborir la "victòria".

Dons així m'ha anat a mi uns primers quilometres on m'he adonat que m'he quedat sense aigua, treient-me roba per la calor sufocant. Uns quilometres centrals on he volgut abandonar en varies ocasions, sense aigua, i arrastrant uns "desarrollos" de professional... Però al final he aguantat com un "jabato" y he coronat amb un dia preciós... La recompensa: una Cola Zero i 1,5 litres d'aigua al Bar "La Pedra Llarga", on dinava quan treballava a la zona ara ja fa uns 10 anys...

La tornada ha sigut més dura del que me pensava... amb una baixada que m'ha carregat molt les cervicals i els braços, per les frenades. A la part planera he pagat el fet de que durant el descens se m'han refredat les cames en excés i després no ha hagut manera d'agafar el ritme de nou (el mal de cul també ha ajudat i és que 5h 15min passen factura).

Bona experiència, encara que es nota que aquest hivern no he pogut fer grans rutes... molt breakfast i poca bike!!!

Altimetria

Intentant tornar a la normalitat


Avui es donaven tots els condicionants per sortir a pedalar una estona a la nit:

1. Arribar a casa abans de les 21:00 - 21:15
2. Que no plogui
3. Temperatura superior a 10º

Durant el viatge de tornada de la feina, m'he estat mentalitzant: bona temperatura, surts d'hora.... avui toca!!!

Per poc, al trobar un accident, no es compleix la condició número 1 i ja me veia a la cadira de tortures que és el rodet, però justet, arribo a casa, me poso el mono de feina, i a fer Carrilet.



Tinc un recorregut, que ja me se de memòria, que consisteix en fer el Carril en sentit Girona fins a Llambilles i tornar... uns 30 km. Com el faig gairebé sempre a les nits, se el que trigo i si milloro temps o no, si me pugen les pulsacions o no... be xorradetes meves, que no deixen de reforçar les sensacions que tens a les cames.

Així que com sempre, cap a Girona... i quan arribo al primer pont... a uns 2 o 3 km, trobo el carrilet tallat... fa uns dies que estan fent actuacions de manteniment, formigonen pasos, milloren els ferms... així que he pensat, que estarien formigonant alguna cuneta o alguna cosa així, i m'he passat la senyalització... de cop veig una torre elèctrica, tombada sobre el pont!!! Collons!!! Miro més a fons per si puc passar, i veig els cables elèctrics a terra perfectament separats i paral·lels... imagino que no tenen corrent. No pot ser que estiguin els cables a terra i tinguin corrent, però per si de cas... reculo i decideixo anar cap a Sant Feliu, després d'analitzar possibles alternatives.

Anar en direcció Sant Feliu no m'agrada... és baixada i les velocitats que agafes si apretes una mica són maques, i a les nits d'hivern no és el més recomanable... per contra la tornada és pujada, i sempre va be...

Així que cap a Sant Feliu... de seguit començo a trobar branques als laterals, i decideixo augmentar la potencia del "lupichin" per evitar sorpreses... vaig a bon ritme, inclús m'he de controlar ja que me passo de pulsacions... de cop veig dos llums que venen de front... me'ls creu i són en Joan i en Vicenç ... surten moltes nits, però són corrioleros i avui estan castigats a fer carril!!! Xarrem una mica, sobre tot, del meu llum... quedem un altre dia per sortir junts, ja que ara no hi ha més alternativa que sortir pel carrilet, donat que el bosc esta intransitable amb tant d'arbre pel terra.

Segueixo camí fins a l'Estació de Santa Cristina, i torno... de seguit s'acaba l'alegria d'anar amb plat i he de començar a augmentar cadència i baixar pinyos... intento pujar a bon ritme, però el terreny està molt pesat... així que me conformo de no passar de 150 pulsacions i xino xano cap a munt... m'ha costat mantenir un ritme constant i es delata la perduda de forma que he experimentat el que portem d'any.

Al final 1:45 i no se quants quilometres ja que he anat amb la Hardrock que no te contaquilometres...

A veure si podem tornar a la normalitat!!!!

Després de la tempesta...


Al final la nit de divendres a dissabte va arribar la llum a casa. Mentre dormia vaig notar calor... la calefacció s'havia posat en marxa, i després de ficar-me al llit amb molt de fred, la petita pujada de 2 o 3 graus era una meravella.

És impressionant com quant se te solucionen els problemes millora el teu humor, i tornes a tenir ganes de fer coses... en resum, tornar a la normalitat. Des d'aquí el meu suport a tots els que encara estan patint es conseqüències del temporal de neu i espero que arribeu a la normalitat el més aviat possible.

Així que ahir a la tarda, després d'organitzar una mica la casa, vaig al pavelló a encarregar la nova equipació del Club BTT i veig al Miquel, xarrem una estona, i decidim sortir aquest matí... plans, cap... les noticies són que els camins estan intransitables per la destrosa que ha fet la neu al bosc...

Al final, al matí som 5, l'Arnau, l'Albert, en Víctor, en Miquel i jo... decidim anar pel Pla de Panedes, de manera que si ho veiem malament, aniríem pel carrilet, que imaginem, les dificultats no seran molt importants.

Només sortir comencem a trobar arbres caiguts al cantó del camí, molt fang i poca neu... al corriol de la Urbanització dels Escuts tot ple de branques i arbres caiguts... pinta malament!!!!

En quant tornem a les zones boscoses les imatges són dantesques, arbres caiguts, més branques pel terra...


Primer arbre caigut al mig del camí... pinta malament!!!

Seguim, després de sortejar els arbres que anem trobant, i és un continu... més arbres o branques al camí...








Alzina centenària partida a terra... una llàstima!!!

Trobem a l'Albert Conesa... ha pujat pel Puig dels Lladres i comenta que esta tot malament.

Decidim retornar al carrilet, baixem pel GR, ple de branques, però en relativament bon estat... hi ha molt de fang i enfilem cap a Platja d'Aro... pel carril bici els primers problemes, els passos soterrats estan plens d'aigua i no podem passar fàcilment, trobem a la "Vella Guàrdia" del Club BTT... ens acompanyen una estona... seguim amb problemes... un altre pas ple d'aigua... fem una mica d'escalada-trialsín i al final podem passar...

Amb moltes dificultats arribem al passeig marítim de Platja d'Aro... tot ple de sorra impulsada per les onades... imaginem la imatge dilluns amb les onades fins les cases i la neu empitjorant el tema.

Trobem un bar amb terrassa encarada al Sol i decidim fer un mos... bona conversa i bon menjar... tornem i decidim fer-ho pel carrilet, novament.

Molt de fang, el terreny molt tou, i amb problemes amb la cadena... tanta aigua i fang fa que xupi la cadena en varies ocasions...

Seguim amb les imatges dantesques... les famoses torres...



El Carrilet ple de branques...



Al final arribem a casa arrebossats com croquetes pel fang, amb problemes mecànics, i amb el cor encongit de veure com estan els nostres boscos...

Això si no ho arreglem nosaltres, no ho arregla ningú... patirem uns quants dies per poder tornar a la normalitat!!!

Indignació


Avui en Miquel, com cada divendres, me truca... dissabte passat havíem quedat per sortir demà... però han passat moltes coses durant la setmana...

- Una nevada de pa sucat amb oli que ha propiciat que moltes persones es quedessin "tirats" a la carretera tota una nit.

- Un dia incomunicat, sense poder sortir del poble, donat que les carreteres estaven intransitables (no així els carrers del poble) i sense poder parlar pel mòbil per falta de cobertura.

- Falta de subministrament elèctric durant 5 nits que ens ha fet retrocedir fins al segle XIX sense estar preparats, mal alimentats i passant molt de fred.

A més m'arriben noticies que els efectes de la nevada han sigut devastadors al bosc, amb arbres caiguts, branques tallant camins, etc...

Per tot això, no tinc ganes de sortir aquest cap de setmana en bici, no tinc ganes de passar fred al bosc i no poder-me escalfar un cop arribi a casa, no tinc ganes de veure els efectes de la neu al bosc que tant estimo... si, ja se que algunes coses que estic explicant no les podem evitar, que la natura es molt forta i en ocasions devastadora, però el que més m'indigna, és, que a hores d'ara, no vulgui gaudir d'un dia de btt per culpa d'un senyors que no fan la seva feina, que no mantenen unes infraestructures que van pagar els nostres avis, i que a sobre ens cobren per això... portem 5 NITS SENSE LLUM, indignat, així estic!!!!

Pràctiques de navegació...


Modalitat: Btt
Distància total: 31,18 km
Desnivell de pujada acumulat: 712 m
Índex IBP: 51


Avui no sabia com titular l'entrada. Hi havia vàries opcions:

1. Sortint amb els PRO's
2. Disculpam!!!
3. Volta amb la família

I al final he decidit titular-la així... "Pràctiques de navegació" i no amb GPS precisament... però no avancem aconteixements...

Be, durant la setmana amb en MAD vam estar parlant que fer... al final, per motius professionals, en Jordi (al que vam inocular el virus la setmana passada) queia, i ens posàvem una serie de condicionants per planificar la sortida:

1. Mínim entre 35 i 40 kms
2. Hora d'arribada, les 11h
3. Fugir de l'aigua

Li envio un correu a en MAD amb 3 + 2 opcions:

1. Ruta circular per l'Ardenya... uns 40km i 800 m de desnivell acumulat. (Nova)
2. Ruta per les Gavarres i l'Ardenya... uns altes 40 km i 900 i pico m de desnivell. (Nova)
3. Ruta per les Gavarres que surt de Font Picant, la qual cosa vol dir que amb l'enllaç del carrilet faríem els 40 km i 900 m de desnivell... durilla!!! (Nova)

Altres opcions serien Caules o Caputxins... unes velles conegudes, i no per això exentes de dificultat...

El problema de l'Ardenya és que s'ha de creuar el riu en vàries ocasions, i amb el que ha plogut pot ser que el riu estigui "increuable"... i no és plan de recular com marietes, ni de remullar-se fins al genoll...

De totes maneres, a mi me tira molt la opció 1 i així li dic a en MAD...

A la nit, teníem reunió amb els del Club BTT Llagostera, per tal de confeccionar el calendari de sortides i tractar altres temes com, la nova equipació que farem de cara l'estiu, una targeta de soci, amb avantatges a comerços que vulgui col·laborar, etc...

A la reunió ve en Josep Duran, un PRO que corre els campionats provincials, i que surt quasi a diari, i xerrant comenta que dijous a la nit va baixar a Ridaura i que hi havia molta aigua, que no es podia anar... així que els plans es trastoquen una mica, i me decanto per la opció 2 i si la cosa pinta be... tirarem al final cap a Ridaura...

Després de la reunió anem a fer unes cerveses i s'apunta a la sortida en Joan Duran, i en Quim Mallorqui, que esta preparant la Titan, també s'interesa, però sortim molt d'hora per ell...

Avui, puntual com sempre, me presento a casa d'en MAD, i sorpresa... en Joan, en Quim i en Pérez "gran" (que és el petit)... surt en MAD i flipa... no sabia res!!!


En Pérez, en Quim, en Duran i en MAD


Sortim!!!

M'acosto al pavelló per si es presenta algú més, i enfilem cap a les Gavarres... anem per camins coneguts al principi, i per nous o que havia passat molt poc, després... els camins són rieres... hi ha molta aigua, i anem esquivant basses constantment.... algunes no es poden esquivar i les travessem... en Joan no pot anar darrera meu... és impossible, ell ha d'anar davant!!! Li vaig indicant els camins que ha d'agafar i ens equivoquem unes quantes vegades...

Portem una mitja hora de camí quant en Quim comenta que vol pujar al Puig d'Adric pel "Mortirolo"... no tenim gaires ganes... en Pérez porta molt temps inactiu i jo estic tocat de dormir poc durant la setmana... així que seguim el track cap a Font Josepa i ell segueix cap a l'Adric...

Al trencant de la pista del Puig d'Arques, parem a menjar alguna cosa, i apareix en Quim... segueix amunt... ha d'entrenar per la Titan!!!


Menejant alguna cosa

Nosaltres enfilem cap a Romanyà passat per Font Josepa... un puja i baixa macu de veritat... ja no hi ha tanta aigua!!!

Un cop a Romanyà, agafem uns corriols aprop del cementiri que ens portaran a una zona desconeguda total... anem molt depresa i ens saltem una alzina milenaria... menys mal que en Duran l'ha vist i reculem...




Alzina milenaria

Arribem a Romanyà i aquí enfilem el GR... en Duran i en Pérez, que són els que van més ràpid, tenen un petit ensurt al equivocar-se de traçada...


Mireu les patinades de les rodes... s'han quedat a un tris de fotres una bona nata!!!

Ara ja agafem corriols que només coneix en Duran... corriols estrets, estrets... d'una pendent brutal en ocasions, però alhora molt i molt divertits... jo no els gaudeixo gaire... vaig cagat!!! trobem a la simpàtica bettera d'altres dies... i xarrem una estona amb ella... va sola en direcció contraria... nosaltres hem matinat més!!!

Seguim "corriolant" fins arribar al Carrilet... s'ha acabat... hi ha molta aigua com per seguir cap a Ridaura, així que cap a casa... tot xerrant...

De cop, veig al cunyat del meu germà!!! a la cunyada del meu germà!!! collons!!!! Els crido... no me fan cas... i de cop... apareix el Marc, el meu nebot!!! i el meu germà!!! i la meva cunyada!!! estan fent el carrilet fins a la Font Picant... m'acomiado del grup i m'en vaig amb ells...

Vaig xerrant amb en Marc, que ara esta molt divertit... i arribem a la Font Picant, on aprofitem per esmorzar...


La família al complert


En Marc s'ha menjat les meves barretes energètiques...

La tornada més lenta, i en ocasions hem hagut d'apretar a en Marc, però s'ha comportat com un campió... la gent l'anava animant i tot!!!

A la tornada m'he trobat amb en MAD de nou, que ha sortit a entrenar amb les dues Xènies... 3a i 4a classificades a la cursa de la Caixa Girona a Fontocoberta... les pobres han tingut una caiguda una mica forta, amb morat inclòs, però res d'importància!!!

Dissabte que ve... més!!!



La ruta



L'altimetria