Titan Desert 2010


Del 3 al 7 de maig es disputa al desert del Sàhara la Titan Desert, una prova per etapes amb btt, i que podríem considerar l'equivalent al Ral·li Dakar però en bicicletes. Són 5 etapes en 5 dies, amb un recorregut total de 478 quilòmetres i amb la participació d'exciclistes professionals com Melcior Mauri, Laurent Jalabert, Roberto Heras, Abraham Olano, Igor Astarloa, Miquel Angel Iglesias o Peio Ruiz Cabestany.

La Nissan Titan Desert 2010, que és l'edició més dura de la història, incorpora dues jornades d'alta muntanya amb importants desnivells i fortes pendents. Per altra banda hi haurà una etapa contrarellotge a la qual els participants hauran d'afrontar el repte del desert en solitari.

Des d'aquí desitjar als integrants del club BTT Llagostera (Pere, Josep i Quim) les millors de les sorts i que tornin amb el repte complert.



Han promès que al bloc personal del Pere (EL NOU REPTE) actualitzaran cada dia les sensacions i comentaris...


BONA SORT.... NOIS!!!!

Entrenament de qualitat


Modalitat: BTT

Distància total: 32,78 km
Desnivell de pujada acumulat: 934 m
Index IBP: 74

Bona assistència a la sortida del Club d'avui tot i que es plantejava dura... la gent el que vol es patir!!!

Avui és d'aquells dies que el grup és molt heterogeni en quant a nivell ciclista... hi havia els màquines, els que van be, i els "patatas" com jo... això fa que avui es planteges com un entrenament de superqualitat seguint als de davant, on no es podia reservar res, pel final... ja veuríem el que quedaria...

Enfilem cap a Can Moner, és una baixada per una camí ample, el que permet avançar i fer traçades de banda a banda buscant el millor punt per on passar... la gent es pica amb l'ombra, je, je... de cop trobem a un betetero que puja... quan jo passo ja s'ha apartat del camí i te una cara d'espant impressionant... arribem a Can Moner i reagrupament... creuem el riu, i ara toca anar paral·lels al Ridaura sempre en constant ascens amb unes rampes curtes però intenses...


Reagrupament



Intentem anar pel nostre corriol preferit que ens portaria fins a Sant Baldiri sense tant esforç, però segueix impracticable... l'haurem de netejar nosaltres!!!

Reculem i seguim pel camí alternatiu, més dur i no tant tècnic. A un dels nois se li surt la roda de darrere i li col·loquem a puesto, seguim pujant... el punt de reagrupament és la trencada, on ens esperen a una ombra ja que avui ja fa caloreta!!!


Reagrupament a la Trencada


Descansem una estona, algú demana per les botifarres i la bota de vi... ja que estem molt còmodament instal·lats, però algú no s'ha recordat!!!

Seguim camí i la propera parada servirà per veure la pedra del sacrifici de Can Cabanyes...


En Pep a punt de sacrificar


La pedra te unes canals per que corri la sang...

Seguim, que encara queda pujar una mica, i després d'agafar un petit tram de carretera, enfilem capa a Cadiretes, per un altre dia ens queda anar a veure el Castell de Montagut, i la Pedra Sobrealta, que valen la pena...

Arribem a dalt, i com no, s'ha de pujar al mirador... el cel estava molt brut, i no es veia res, això si, les vistes de la comarca són impressionants... algú es queda embelesat mirant el paisatge i se li ha de donar un copet per que baixi...


Al punt mes alt... ja veus, has sortit a la foto!!!

Un cop tots apunt, amb cadenes engreixades, desviadors arreglats... i és que avui ha sigut un dia amb moltes petites averies mecàniques... comencem a baixar a ritme alt... començo a trobar el meu lloc entre els baixadors fins que arribem al Torrent d'Aiguafina, on comencem a pujar un altre cop cap al Coll de la Mallorca.

Ja som uns quants que comencem a donar símptomes de debilitat, però seguim la ruta... ara ja queda baixar fins a la Ruira... aquí ja me poso darrera dels que baixen be de veritat... anava el 4at i he "disfrutat" com un camell, tot i trobar a l'Albert entravessat per voler esquivar un arbre caigut, moment crític de la baixada... als reagrupaments l'oloreta a pastilla cremada era preocupant, però la gent molt contenta de la baixada tant divertida que hem fet...

Ja a la Ruira, cap a casa per la pista de la C-35... i cerveceta a Can Cassoles per rehidratar!!! Ens hem acomiadat d'en Josep, que la setmana que ve s'en va a fer la Titan Desert, amb en Pere i el Quim.

Ruta molt i molt divertida, encara que pel ritme imposat pels "màquines" ha fet que sigui durilla... les dades del pulsòmetre ho certifiquen:

FC màx: 183 (102%)
FC med: 146 (81%) -> Contant les parades... uf!!!!
Calories consumides: 2948


El track


L'altimetria

... d'estreno

Be, avui és el meu sant, i apart de infinites mostres d'afecte, he tingut aquests regals:



i:



Impressionant!!!

Realment està a casa des de dimecres, però no la he pogut estrenar fins aquesta tarda/nit...

Las sensacions que he tingut són molt diferents a la Stumpjumper... sobre tot el que més ho ha notat ha sigut el meu cul!!! je, je

Accelera be, és còmoda, manejable i la sensació de seguretat és molt alta... roda molt be... imagino que alguna cosa tindran a veure els neumàtics que porta.

He fet la mateixa ruta que divendres passat a Santa Ceclina... més aviat per pistes amb pujas i baixes i la veritat, és que la sensació de velocitat és molt més gran que amb la doble... imagino que te demana estar sempre pedalant, l'altra t'invita més a gaudir del paisatge...

Com a inconvenient bàsicament és la posició molt més estirada, on pateixen més les lumbars i els braços, però m'hauré d'acostumar...

Per cert, mentre altres vegades he de posar el pinyó gros, aquesta vegada no l'he catat...

A traició...


Jo m'havia pres el diumenge de descans, amb una bona passejada després de dinar... a les 19 h aproximadament sona el telèfon... és en MAD.

No ha pogut sortir en tot el cap de setmana i a sobre s'ha fotut un "atracon" dinant, així que vol sortir a donar un "volt".... he d'aprendre a dir que no!!!

Al final hem anat a Platja d'Aro pel carrilet... pensareu... una tarda suau... dons no!!! El carrilet està tallat i el desvien per una pujada d'uns 3km i 100 metres de desnivell amb rampes del 20% i una baixada tècnica de veritat!!! (pel nivell del carril, es clar). Així que a pujar s'ha dit!!!

A l'alçada de Santa Cristina he notat que la roda no anava pel lloc, i li pregunto a en MAD si la roda va fluixa... parem... tinc una punxa clavada del 15... el moc de la càmera ha fet efecte i després d'inflar de nou la roda hem seguit fins a primera línia de mar... hem donat una volta pel passeig marítim, on al final uns "ninyatos" m'han tirat una pedra... hem tornat per intentar educar-los, però crec que no val la pena...

La tornada dura, mig "apajarat", ja que havia dinat poc i fet una bona passejada després de l'apat... al final hem passat de la senyalització del tall del carril (per no haver de fer el rampot) i hem seguit pel traçat normal... trobant una petita rasa que no impedia el pas en cap moment...

A la costa de "l'ou" (realment és d'Alou) hem hagut de posar els llums en marxa i cap a casa a ritme tranquil...

Total 100km de BTT aquest cap de setmana... he d'aprendre a dir que no!!!

Patint... però content!!!


Modalitat: BTT
Distància total: 32,00 km
Desnivell de pujada acumulat: 808 m
Index IBP: 63

En MAD aquesta setmana no pot sortir per temes professionals, així que jo i preveient un dissabte de relax, decideixo fer una sortida llampec el divendres quan arribo de la feina... Santa Ceclina a un ritme intens... uns 20 i pico quilometres en menys d'una hora i quart i apretant les cames com mai...

Un cop a casa, dutxat i sopat, sona el telèfon... és l'Arnau que me pregunta si surto demà... ostres, no tenia intenció, però com m'apunto a un bombardeig... quedem a les 9h per anar a Caulés.

Puntuals, sortim... l'Arnau va amb roba d'estiu, i jo amb un maiot de màniga llarga, però fa fred... ara és d'aquelles èpoques que no saps que posar-te ja que quan surts fa fred i al pic de l'esforç "t'achixarres"...

Be enfilem a molt bon ritme pel Bosc de la Torre i a la pujada ja veig que m'ho farà passar malament... li ensenyo un nou camí per anar fins a Santa Ceclina... be, és el camí que faig sempre, però que ell no coneixia... comencem a pujar a Santa Ceclina, i on ahir anava amb plat mitjà i encara me quedaven algunes corones per si de cas, avui he de baixar corones ja que no arribo... l'ultim tram s'hem fa duret...

Enfilem cap a Can Garriga, i creuem la riera de Can Noguera, que ara ja ha baixat el cabal... de seguit hem de posar el molinet per pujar fins al que anomenen "merendero"... aquí li demano descansar una mica... i és que li hem fotut molta canya per pujar...

Enfilem cap a Caulés .


El dia no estava gaire clar... tot i això les vistes són impressionants

Quan arribem veiem tot de balles i senyals... veiem que estant preparant una festa i preguntem... ens comenten que demà es celebra la pujada a Caulés... fan botifarrada a primera hora i arros al mig dia... surt de Vidreres.


Preparant la pujada a Caulés

Seguim l'ascens cap al Puig Ventós... aquí ja començo a sentir buides les cames, però intento seguir a l'Arnau, que va "suelto" com ell sol...

La baixada cap a Can Mundet és meva... aquesta vegada no m'avança. Han deixat la pista com un mirall de llisa, i es poden agafar unes velocitats molt altes... arribem a a carretera on hi ha molt ciclistes coronant terra negra... a nosaltres encara ens queda el pitjor...

Iniciem l'ascens amb tres premisses... concentració, perseverança i el cul ven endavant... de seguit l'Arnau marxa, i jo baix baixat corones... de cop ja no me queden... be, ara toca molinet i paciència... a falta d'uns metres per coronar, començo a tenir una suor freda i les cames no donen més... paro i menjo una barreta... bec aigua i reposo uns minuts... l'Arnau torna a veure que passa... començo a notar els efectes d'haver ingerit glucids, i finalitzo l'ascens, dirigint-nos cap a Font-Bona per un camí trencacames total, o així m'ho fa pensar en les condicions que vaig... queden uns quants quilometres i me vaig mentalitzant que patiré el que queda de ruta...


No, no és Saigon... són els efectes de la Nevada... tot trinxat

Creuem Font-Bona i seguim una pista que ens portarà a la carretera de Sant Grau, que agafem fins al desviament de Can Banya Croua, on vam posar l'avituallament a la cursa per parelles...

Ara ja és baixar fins a Ridaura... els camins els han netejat, però estan plens de tronquets (restes de la trituració dels arbres) que fan que les rodes no vagin ven ve per un vol... divertit!!!

Arribem a Can Moner i l'Arnau creua el riu a molta velocitat... jo crec que s'ha mullat fins el carnet d'identitat... parem al Moli per veure els peixos de colors que hi ha a l'estany.


El Molí de Can Moner

Ara toca pujar un altre cop.... intento amb el plat mitjà, i no puc... poso el petit (que malament estic) i cap amunt... se me fa curta tot i tenir les cames buides...

Ja al Pavelló, cada un cap a casa seu... sortida molt guapa, però he patit en excés... un altre cop m'avises abans!!!!


Entrenaments il·legals

Nova sortida amb nocturnitat i traïdoria. En aquest cas carrilet fins a Llambilles i tornar...

L'anada a un ritme força alt, al menys per mi...


Venien sopats i a sobre s'han fet un avituallament!!!


Això és el que m'oferien.... les eines!!!

La tornada a un ritme més tranquil, inclús a trams xerrant... uns 30 km amb menys d'1h30 pedalant...

Dijous... més!!!!

El Remei... amb el Club


Modalitat: BTT

Distància total: 37,34 km
Desnivell de pujada acumulat: 592 m
Index IBP: 42

Ahir, per motius personals, va ser impossible fer la típica sortideta dels dissabtes amb en MAD... només vaig fer 20 km amb la de carretera després de dinar només per gaudir del magnífic dia que feia...

Avui tocava amb el Club anar al Remei...

En David ja hi era al punt de reunió quan he arribat, i després van arribar en Marc, en Fernando, en Tia i en Pep... minuts més tard, en Josep amb la seva flamant 29er acompanyat del seu fill... per cert, que la nova bici d'en Josep va ser l'estrella durant uns minuts...


En Pep provant la nova bici d'en Josep


En Tià mirant la forquilla de la 29er

Mentre s'ens cau la baba amb la 29er, arriba mes gent... el nivell de la sortida d'avui BAIX, i per tant assequible a molta gent... un cop tots iniciem la sortida.


El primer grup

La última sortida que vam fer al Remei, li vam donar una variant més "divertida"... en contes de baixar pel carril fins a Sant Feliu, vam passar pel pla de Panedes i baixar pel GR... avui faríem el mateix...

Passem pel ben mig d'Els Escuts, pel Pla de Panedes fins al Puig dels Lladres, on comencem a baixar... en David va primer i va com un tiro... després en Marc i la resta que no el podem seguir... arribem a baix i fem un reagrupament... comenten que algú ha caigut... un noi porta els pedals automàtics nous i ha quedat enganxat (me sona!!!)

Un cop tots, enfilem pel carrilet cap a Sant Feliu tot xerrant tranquil·lament...


Els integrants de la sortida...









Pugem fins al Remei, després d'haver fet un reagrupament al desviar-nos del carril... comencem a pujar una de les dificultats principals del dia en Marc, 2 nois i jo... els nois s'avancen, però de seguit comencen a desfondar-se... a un l'avanço i quan vaig a avançar a altre noi, veig que de cop cau cap a un cantó i comença a retorsar-se de dolor... no se que li passa!!! No pot ser de la caiguda... ha caigut quasi parat!!! Tiro la bici i baig a veure que li passa... faig que respiri amb normalitat i sembla que se li passa una mica el dolor... en Marc diu que s'ha clavat el manillar... comencem a explorar-lo i veiem els signes del manillar... s'ha quedat enganxat amb els automàtics i ha caigut malament... arriben la resta, entre ells el seu pare i l'atenen un altre cop... al final en Josep li arregla les cales i seguim....

A Sant Feliu agafem els corriols paral·lels a la Carretera fins al Golf de Santa Cristina... la gent s'ho passa d'allò més be!!!

Planegem fins a Solius on decidim parar a fer l'agrupament davant l'església...


Esglesia de Solius

Apareix en Pep, comentant que hi ha gent que marxen ja per la via ràpida, nosaltres seguirem per Ridaura una estona més... apareixen uns cicloturistes francesos que ens demanen com anar a Tossa sense anar per l'autovia... complicat!!! Els hi expliquem com podem... Pregunten pel Barça... je, je


Reagrupament a Solius

Creuem el riu en vàries ocasions, trobem als del Matxacuca que ens avisen que hi ha uns quants arbres que tallen el camí.... els saltem... creuant el riu i mullar-se els peus avui és tot un plaer...

Finalment fem la pujada de Can Moner i cap a casa... sortida tranquil·la i divertida...



Pistejant...


Modalitat: BTT

Distància total: 43,37 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.097 m
Index IBP: 78

Tercer dia de sortida en una setmana i seguim sense baixar dels 40 km.

Avui, amb molta mandra (si no és per que he quedat, no m'aixeco), a les 8h ZULU vaig en busca del meu company MAD.

Podríem titular l'entrada com EL DIA DELS RAJATS, però serem bons...

- L'Albert, el meu germà mitjà, va insistir molt en si sortíem dissabte que l'aviséssim, ell està a Tordera i s'acostaria... curiosament no pot venir.

- L'Arnau, després del seu "miniestage" per Roma (que sabem que has estat freqüentant el gimnàs tots els dies!!!), també li ha sorgit un imprevist amb els companys d'escola i no pot venir... el primer és el primer!!!

- Un altre que teòricament s'havia d'apuntar és en Jordi Puig, durant la setmana li vaig enviar un email, però no el deu haver vist...

Així que de 5 possibles arreplegats passem a 2, els de sempre... els plans, i veient l'estat dels camins, era anar a allò segur... no, no anirem a fer carrilet... dissabte passat vam anar a Tossa i no vam tenir excessius problemes, així que el plantejament era fer Tossa, però en sentit contrari: pujar pel "Fill de Puta" fins a Cadiretes, baixar fins a Tossa, i tornar per Caulés... una ruta dura, però entretinguda!!!

Com hem sortit molt aquesta setmana, 4 sortides maques en 8 dies, i com no estem preparats per aquesta canya, també ens hem "rajat" i hem canviat Tossa pels Metges... que si a mi fa un any me diuen: "no estic be, me fan mal les cames, fem uns Metges?", penso que m'estan prenent el pel, però accepto, després ja tindré temps d'empanadir-me...

Així que enfilem tot xerrant pel Pla de Panedes en busca de la pista per pujar als Metges... si, pista, ja que no es pot anar per enlloc més, donat que els camins estan plens d'arbres i branques (que per això hens ha servit les prospeccions d'aquests dies!!!)

Quan arriba la pista comença un ascens digne del de Tossa, uns 7 km i uns 400 m de desnivell positiu acumulat... aguantem el que podem amb al plat mitjà, i quan les coses es posen lletges, tirem del petit... i de cop, tornem a baixar... però qui ha posat aquesta baixada aquí, si després tindré que tornar a pujar.... merda!!! no m'enrecordava!!! Així que després de la baixada, un altre cop a pujar, i ara sí, amb el molinet des del principi!!!

Arribem a dalt, i un altre cop a baixar... i només faig que pensar en com pujaré aquesta baixada amb la panxa plena, inclús penso en no esmorzar... de seguit me dic a mi mateix... estas tonto!!! anar als Metges i no esmorzar?... res, que era sol un pensament!!!

Arribem i demanem un parell de botifarres, la meva molt cuita, que la última vegada volia marxar del plat la condemnada... per beure gasosa, que te sucre... sucre? Si les gasoses d'ara porten edulcorant!!! De postre un parell de tallats, i una sobretaula del copón, i és que en MAD quan arranca la xarrera no el fan callar ni sota l'aigua...

Després d'una hora i mitja xerrant, ja havíem fet la digestió, és clar, i la baixada que havíem de pujar, ja no hem feia por... el problema ara, era el fred... a dintre estàvem molt a gust, i al sortir al carrer, cony, qui s'ha deixat la finestra oberta?? Feia fred i vent, que combinats fan més fred encara... així que cap a casa pel mateix camí, o això és el que me pensava...

Quan arribem a dalt de la baixada que havíem de pujar, en MAD proposa fer un altre camí, anar en busca d'una pista que ha agafat un 4x4 que hens ha avançat quan pujàvem... li proposo fer el Puig d'Arques, sense pujar a la BOLA, es clar, i Font Josepa, Romanyà i baixar pel GR... accepta, encara que crec que no entén alguna cosa.

A l'alçada del Coll del Matxo Mort, trobem a un BTTero de mitjana edat amb la bici a terre i li demanem si li ha passat alguna cosa... el tiu s'ofèn per la nostra pregunta, i s'afanya a recollir la bici que tenia tirada a terre... estava esperant la seva dona, que pujava a peu, i que no feia cara de pujar gaire còmoda... l'animem amb la típica frase que hens han dit sempre, "va que queda poc, i després tot és baixada!!!", somriu... si sabes e que li queda... pobre!!!

Arribem al desviament de Font Josepa, en MAD no ha entès el que volia fer, i me diu que arribarà tard... truca a casa seu i solucionat!!!

Enfilem capa Font Josepa, hi ha un BTTero per davant nostre i es converteix en el nostre objectiu... l'avancem, el pobre va fos, a sobre, en MAD l'ha espantat amb el soroll dels coixinets del pedaler (a veure si el teu mecànic de confiança te fa un apanyo), i no veieu amb quina cara m'ha mirat quan l'he passat jo...

Arribem a Romanyà, i decidim baixar pel GR... al principi tot be, amb alguna branca pel mig del camí, però de cop, sembla que hi hagi passat un huracà... tot trinxat... no és pot passar i toca recular... al final anem en busca de la carretera per tornar pel Pla de Panedes... on el fort vent, fa acte de presencia, i és que fins ara anàvem a raser... arribem a Llagostera i toca fer una cerveceta a Can Cassoles, on en MAD ha quedat amb la seva dona...

Bona ruta, al final, amb un bon desnivell... de fet, avui m'he donat conta de la meva progressió en això de la BTT, i és que si fa un any me diuen de fer això com a sortida "estiracames", no m'ho crec...


Altimetria