Un mal dia el te qualsevol


Modalitat: BTT
Distància total: 19,25 km
Desnivell de pujada acumulat: 524 m
Índex IBP: 45

Avui havíem quedat uns quants membres del Club per fer el recorregut de la cursa que estem organitzant i donar el vist i plau final al circuit. També es contava amb la presència de Llagostera TV que filmaria algunes imatges del recorregut.

Com sempre passo a recollir a en MAD. Me'l trobo dintre el cotxe i me diu que no ve, que te un petit problema... sortirà més tard. Decideixo quedar-me amb ell i m'acosto a avisar a la resta de companys del nostre "abandó temporal".

Mentre fem temps, aprofitem per fer un cafè. Comentem els últims resultats del petits del Club a la Copa Gironina. També comentem altres actuacions i comencem a discutir que si es pot o no tenir un mal dia. En MAD diu que no, i jo defenso que si...

Al final sortim sobre les 10:30 h amb els problemes resolts...

Iniciem el recorregut i veig que en MAD no tira... collons, penso. Això són les classes d'spining que faig a les nits!!! Comencem la primera pujada que és molt suau i li comento que l'altre dia vaig fer un assaig de la cursa i que aquesta pujada se me va "atrancar"... pujo be, i veig que es va quedant!!! La moral me puja a tope i segueixo pensant en que l'entrenament nocturn està fent els seus efectes...

Seguim el recorregut, ara be una forta baixada fins al Ridaura, ha plogut i el terrenys és una mica argilós... patino unes quantes vegades i m'estimo més no arriscar...

Creuem el riu i ve darrera... increïble, ell no pot anar mai darrera!!!

M'equivoco de camí, i de seguit reculem... ens fiquem per un corriol i pujo davant, i deixant-lo enrere... no pot ser!!! El deixo passar i a una zona amb un gran xargai central passa be, jo aquí me vaig quedar enganxat amb els pedals tocant a terra l'ultima vegada que vaig passar, així que m'ho prenc en plan equilibrista!!!

Tornem a pujar i es queda... tinc tentacions de fotra-li un bon pal, apretar a tope i despistar-lo, però ell mai m'ho faria!!! Així que apreto al principi i després afluixo una mica per que m'atrapi...

Avui fa molt i molt fred, 3º marcava el termòmetre de la farmàcia quan sortíem, i les ulleres se m'entelen, ja no m'hi veig, no veig el GPS... decideixo treure-me-les en una de les parades que fem per reagrupar-nos. Com soc miop i alguna cosa més, no veig gaire per on vaig i no se si és bo o dolent, però vaig tirant...

Iniciem una de les pujades més tècniques del recorregut, amb un gran xargai, jo vaig patinant tot el circuit, així que se que posaré peu a terra segur, li cedeixo el pas a en MAD i jo vaig pujant com puc... que no passi d'aquesta setmana que canvio les rodes!!!



Arribem a dalt i paradeta per canviar l'aigua a les olivetes... resseguim un corriol molt i molt xulo que es va acabar de netejar la setmana passada... al final d'aquest corriol i ha un gir a esquerres molt i molt tancat... fem un parell d'intents per veure com el negociarem el dia de la cursa...


Aquesta no se si és la traçada bona...

Seguim i ja enfilem cap a Banya Croua... anem pujant i el vaig deixant... no pot ser... afluixo una mica per que m'atrapi... arribem a dalt i trobem un bon aplec de caçadors preparant-se un bon esmorzar... passem sense fer molt de soroll i arribem al creuament de camins... aquí hi ha el desviament del circuit llarg i el curt. La cara d'en MAD ho diu tot, agafem el curt... jo no tinc el track però fa estona que veig les rodades dels nostres companys que han sortit abans que nosaltres... les anem seguint fins arribar a la carretera de Sant Grau... en MAD està petat de l'esquena així que carretera i manta!!!

Arribem just després d'en Carles Hierro i en Jordi Llinàs... pel que sembla han parat a fer un avituallament amb els caçadors a Banya Croua i han anat a veure el pont que vam fer fa uns dies...

Un cop a casa i analitzant els temps als tracks dels dos dies que he fet la prospecció, podríem dir que avui hem fet la part inicial del recorregut molt més ràpid que l'altre dia, amb diferencies d'un parell de minuts per tram controlat... després ja vam parant a treure'ns les ulleres, fer "pipi", fer fotos, assajar girs a l'esquerra, i els temps s'igualen, inclús són millors els del primer dia...

Seguirem entrenant!!!

PD. Ho sento MAD, però per un dia que t'he fotut un pal, s'ha d'enterar tot-hom!!!! Cuida't

Netejant camins... reportatge de Llagostera TV


Llagostera TV, s'ha fet reso de les tasques de preparació de la III Marxa per parelles, emetent un reportatge.


Per fi ha sortit a la llum David "Krueger" Ventura. No us perdeu el final!!!!

Pregant... ruta de les ermites


Modalitat: BTT
Distància total: 45,00 km
Desnivell de pujada acumulat: 634 m
Índex IBP: 40

M'he despertat amb un mal de quàdriceps impressionant. Imagino que fruit del descens vertiginós ahir del Matagalls... dubtava si aixecar-me o quedar-me al llit descansant... al final... bici!!! La ruta ja és una coneguda per nosaltres... suaveta!


El grup a la sortida... feia fresca!!!


Per fi el sector femení s'anima!!!


Primera parada... Santa Ceclina


Segona parada... Sant Maurici


Arribant a Sant Maurici


L'aigua està molt freda i s'ha d'aprofitar el pont






No, no és una ermita!!!


I ja en portem 3!!! Sant Sebastià!!!


Franciac!!!


Altres mitjans de transport


En Victor sortint de la riera, on va voler fer-se un bany integral!!! Sembla que l'aigua no estava a la temperatura desitjada!!!


L'altimetria...

Amen!!

No només de bici viu l'home... treking al Matagalls


Modalitat: Treking
Distància total: 8,16 km
Temps: 2:53
Desnivell de pujada acumulat: 589 m

Avui en MAD m'ha deixat tirat, així que s'havia de buscar una alternativa...

En Manel, el meu germà petit, s'en va a l'estiu a pujar el Kilimanjaro, així que ha d'entrenar força. Jo, que m'apunto a un bombardeig, m'afegeixo a la sortida que organitza ,juntament, amb el seu company Kako...

Sortim de Collformic... quins records on a la Transmonseny la màquina de begudes del restaurant me va salvar la vida a la segona etapa.

Comencem a pujar i pujar... els primers metres guanyem alçada ràpidament... en Kako va marcant el ritme, en Manel s'endarrereix i jo al mig... de cop veiem que puja gent a tot drap per altre camí, i ens adonem que ens hem colat... camp a través tornem a enllaçar amb el GR i seguim cap a munt...









Trobem la primera neu de la temporada... la temperatura baixa, la boira ens embolica, no es veu res, i el fort vent que bufa fa que la sensació tèrmica sigui molt baixa.





Ens guiem per les pintures al terreny, pels hitos... no es veu res... queda poc, estem a tocar, ho intuïm, però no veiem el cim... de cop, la creu!!! Ja som a dalt...





Ens amaguem rera la creu per fer un mos protegits del fort vent que bufa, però hem de menjar ràpid o ens quedarem glaçats... jo ja tinc les mans gelades, i no he portat guants... en Manel me deixa els seus i comencem a baixar a tota llet!!!

Baixem molt ràpid i comencem a trobar gent que puja... a aquestes hores i amb aquest temps!?!?

Seguim al nostre ritme i cap a baix... en Manel comenta que ara, només faltaria que plogués... i comença a ploure, be, al principi a nevar!!!

Seguim baixant, hi ha zones amb molta pedra, que juntament amb l'aigua que cau, fa que sigui perillós i afluixo una mica...

Seguim trobant a gent, alguns ens pregunten com esta el temps per dalt... els aconsellem baixar...

Al final arribem a Collformic, molls, i amb fred... el bar que em va salvar la vida una vegada, ara me la salvarà un segona... un cafè amb llet ben calent fa que entri en calor ràpidament...

Bona sortida, encara que el temps no ha acompanyat gaire...



Fotos d'en Manel. Gràcies

La bici, quin vici


Reportatge de Llagostera TV del taller infantil La bici, quin vici.



Preparant el circuit - El Pont


El recorregut de la III Marxa per Parelles a Llagostera estava quasi completat... però quedava un punt a solventar....



















"Peazo" pont...

Neumàtics per a BTT. capítol I


És corrent veure en els laterals dels pneumàtics una sèrie de números i lletres que es corresponen amb les característiques d'aquests ... però més corrent és encara veure la cara de sorpresa de qualsevol betetero quan intenta desxifrar el que allà posa.


A continuació et dono unes nocions bàsiques perquè comprenguis el que "conten" els teus pneumàtics:

"FRONT" o "REAR": és el sentit de gir de la coberta en funció d'on va muntada, "front" per a la roda davantera i "rear" per a la posterior.

XXX T.P.I. : És la densitat de la carcassa (Threads Per Inch, que traduït al català significa "Fils per Polzada"). Com més alt sigui el valor, més lleuger serà el neumàtic.



TPI: Threads Per Inch. És una mesura anglosaxona que indica el nombre de fils que conté cada polzada de la trama de teixit. Aquesta mesura reflecteix la densitat de fils de la carcassa del neumàtic. Com més alt és el valor, més dens és el teixit i menor la quantitat de goma que el recobreix, de manera que la carcassa és més lleugera i efectiva per rodar, però també més vulnerable als pessics. Així, un pneumàtic 127 TPI és més lleuger i més flexible (és el cas dels pneumàtics de ralli), i presenta una menor resistència a l'avanç que un pneumàtic de 33 TPI de la mateixa dimensió i model (cobertes de descens, molt rígides de carcassa i resistents als "llantasos", però també molt més pesades, arribant a sobrepassar els 1.000 g depenent del model. En un terme mig es troben les densitats de 60 TPI, molt estesos entre les cobertes d'enduro-all mountain.

Conversió: 127 TPI = 340 g/m2, 60 TPI = 380g/m2 fils/dm2, 33TPI = 500 g/m2


Pressió recomanada. 1Kg/cm2=0,98 Bar=14,28 PSI

26x2.10:


26 -> Diàmetre de la llanta en polzades. 1 "= 2,54 cm. També hi ha MTB s amb un diàmetre de roda de 29 ", molt en voga als USA.

2.10-> Pilota en polzades, és a dir, ample de la carcassa de la coberta. A més valor, major gruix del neumàtic. L'ample normalment està en el flanc del neumàtic. L'ideal és moure's entre un 2.0 i un 2.5. De vegades la mesura del fabricant no coincideix amb la real (igual que en les talles del calçat, la roba, etc.). Fins no fa gaire temps, la tecnologia disponible oferia poques alternatives, per la qual cosa havíem de triar entre cobertes estretes i lleugeres o amples i pesades. Avui és possible trobar moltes d'aquestes amb un ample raonable que ofereixen una bona absorció i àmplia banda de rodament sense penalitzar gairebé ni en pes ni en fregament a l'hora de pedalejar. Què vol dir això? Que podem utilitzar cobertes que no ens llastren al pujar i que siguin absorbents en baixar. Per aconseguir-ho haurem de moure'ns entre 1.95 i 2.5 polzades amb una certa tendència a una mesura estandarditzada 2.0-2.3. No oblideu que de vegades la mesura real de la coberta no coincideix amb la declarada pel fabricant, de manera que una mateixa mesura declarada pot llançar diferents mesures reals segons qui sigui el fabricant (per exemple, la Kenda Nevegal 2.1 és gairebé tan ampla com la Maxxis High Roller 2.35 i que la Maxxis Nevegal 2.35 és gairebé una Maxxis 05/02 per als que veniu de Maxxis i aneu a provar Kenda no us sorprengueu de les pilotes de Kenda). Sortir-nos d'aquests marges és anar a extrems que no aporten cap avantatge excepte per a usos específics.

60 - 70 (Carcassa i grau de duresa de la goma): Tipus de compost. De forma
opcional, la coberta pot especificar la duresa de la goma (un nombre seguit per la lletra a). Com més baix sigui el nombre, més tova és.
Per mesurar el grau de duresa d'una goma s'utilitza com a unitat de mesura la duresa Shore. L'operació consisteix a avaluar la resistència de la goma a la penetració d'un èmbol. Precalibrat en una làmina d'acer, el èmbol indica una duresa de 100. Podem trobar en presència d'una goma externa que aconsegueix una duresa Shore de 59 (tova) mentre que la interna té un valor de 68 (dura).
El compost serà el que més condicioni el comportament de la coberta juntament amb la carcassa, fins i tot més que el dibuix o mesura. En realitat hi ha poc a explicar a part del que ja t'he explicat unes línies més amunt. És lògic que a compost més tou, més adherència i menor
durada i viceversa. Hi ha compostos específics per pluja o terreny mullat que us sorprendran per com van pel que fa als de sec. La relació agafada-durada vindrà molt condicionada per l'economia a l'hora de triar. La varietat és àmplia i els fabricants exhibeixen amb orgull els reclams dels compostos més tous en els laterals de la coberta. Si pesigueu un tac d'una coberta podreu valorar la duresa del compost.
En el cas de pneumàtics tous, escollirem preferentment aquells el tac torni a la posició inicial més lentament després de ser pessigat. Molt important: una goma que s'ha fabricat fa més d'un any ha perdut gran part de les seves propietats fins i tot estant nova. Atents a ofertes sospitoses. Si hi ha possibilitats i munteu molt, penseu en dos jocs de cobertes: sec i mullat si plou a la vostra terra, o tou i dur si no plou massa i reservant els tous per a certes ocasions.

DUAL COMPOUND, TRIPLE COMPOUND. En teoria, hi ha dues característiques pneumàtiques que són antinòmics: l'adherència i l'arrapament / rigidesa. Gràcies a les tecnologies de compostos duals s'ha aconseguit aquesta síntesi. Es tracta de la associació homogènia de dos o més gomes diferents en un mateix neumàtic. Una goma tova en superfície que garanteix una òptima adherència mentre que la goma més dura en profunditat assegura a un temps la rigidesa dels tacs i la resistència a les punxades.
La goma tova està en contacte directe amb el terra. La goma més dura es situa entre la banda de rodament i la carcassa del neumàtic.
Resumint, la carcassa té més incidència del que pensem. Com més dura, neumàtic menys progressiu i viceversa (recordeu el que s'ha dit en el perfil). És important considerar que la carcassa dura permet rodar amb menys pressió (més adaptabilitat de la coberta al terreny i adherència) per ser molt consistent per si mateixa. Si us centreu molt en baixar, serà bona opció. Si escolliu carcasses més toves, haureu de posar més pressió per evitar la punxada per "llantaso", el que passa menys amb carcasses rígides. La duresa de la carcassa la podem saber pels TPI (Threads per Inch), és a dir, més TPI, més fils s'entrellacen la carcassa i més dura és. Un altre indicatiu d'algunes marques és l'ús d'una carcassa de dues capes (dual ply), amb conseqüències similars al que abans s'ha esmentat.
L'experiència i observació us permetran apreciar carcasses que són més absorbents i que ofereixen major confort de marxa. Encara que tots els fabricants ofereixen diferents carcasses pel que fa a rigidesa, cada un té tendència a unes qualitats determinades que caracteritzen a la marca.

Inspeccionant el circuit


Avui s'aprofitava la sortida programada pel Club BTT per inspeccionar el circuit de la III Marxa per parelles programada pel 12 de desembre.

Aneu-vos guardant aquest dia, i deixe-vos de fred i descansos de pretemporada... el circuit és maquísim, tècnic i dur... m'ha encantat... fins i tot jo, que soc del poble, he demanat permís al "presi" per tal de córrer-la...

Be, anem a lo que toca. Avui només érem 4... imagino que la Cursa de la Copa Gironina i la presentació del Club Basquet Llagostera ha fet estralls...


El tres valents que m'han acompanyat. En Pep, en Jesús i en Carles.

El circuit discorre per la zona de Ridaura, on ens escalfarem de valent pujant i baixant. Després puja fins a la zona de Banya Croua, amb corriols inèdits, especialment recuperats pel Club per la Marxa. Després cap a la zona entre Font Bona i Selva Brava, amb el sempre magnífic corriol del tub, i una pujada impossible totalment nova netejada aquest dissabte. A partir d'aquí ja camins més amples on es pot recuperar una mica de temps, ja que els primers 20 quilometres són molt i molt lents.


A Ridaura, discutint sobre els camins




A Banya Croua... per on anem?


En Carles inspeccionant la zona del moli trobat per en Pep


El molí d'en Pep


Corriols, corriols, i més corriols


El corriol del tub


Així quedareu després de la pujada impossible...


En Duran que ens ve a veure... ha corregut la cursa de la Copa Gironina...


Traient el fetge per la boca...


Modalitat: BTT
Distància total: 37,70 km
Desnivell de pujada acumulat: 820 m
Índex IBP: 71

Ahir diumenge, els meus germans i jo, teníem intenció de buscar un camí per arribar a Tordera, i així evitar que l'Albert hagi d'anar per carretera. Ens vam aixecar amb un temps infernal... vent, pluja, que a estones era molt forta. Millor seguir dormint!!!

Tres dies de festa i una sola sortida no podria ser, així que estiro de Wikiloc i trobo una ruta per l'Ardenya que m'agrada, te un problema, i es que va molt per Ridaura i baixa ple d'aigua, però ens la hi jugarem!!!

Quedem amb en MAD a les 8:00. Són 35 quilometres, que es poden quedar en 40. La intenció és estar d'hora a casa.

Després de sopar i ja relaxat al sofà, sona el telefon. És en MAD que te novetats, ha quedat amb els Morales i intentarem fer el circuit de la Copa Gironina de diumenge... ostres, sortir amb els Morales, i "jo con estos pelos"!!! Tenen un ritme com el doble del meu... patiré!!!!

Quedem a 8:30 a casa d'en MAD i a les 9:00 a la Font Picant amb els Morales...

Me costa aixecar-me, fa fred, però d'un salt surto del llit... primer dubte del dia, que esmorzo... normalment faig un got de llet amb mel i un parell de torrades, però avui aniré tota la estona a tope... afegeixo una barreta d'aquestes de llarg efecte. Agafo l'Stumpjumper... poder feia 3 mesos que no l'agafava, i me feia llàstima la pobre!!!

Arribo a cal MAD i hi ha l'Arnau... quina "fiera", ahir Copa Gironina, i avui repeteix!!! La veritat que és un plaer tenir-lo amb nosaltres, ja que ara amb el seus partits de basquet no hi ha manera!!!

Enfilem pel carril, fa fred... vaig davant mirant el comportament de la bici... vaig petar l'amortidor de darrera i des de llavors que no li tinc gaire confiança, però deu ser que durant el temps que ha estat parada ha baixat l'oli i per tant ja no està tant toveta... m'agrada!!!

Arribem al punt de reunió i busquem un lloc on hi toqui el sol. Fa fred!!! De seguit arriben en Josep i la Xènia...

Seguim pel carrilet fins Castell d'Aro, on ens desviem per agafar la pujada al Masnou... inicialment és una pujada una mica tècnica, amb pedra que no deixa portar una cadència constant... intento pujar amb el plat mitjà... miro als companys i veig de tot... no aguanto el ritme i poso el plat petit... toca molinet una estona... els vaig perdent tot i que vaig a tot el que donen les cames, el cor s'accelera de valent!!!

Arribem al final de la pujada tècnica i m'estan esperant... en MAD me comenta que li fan mal les cames, però jo no puc ni respirar, el fetge me surt per la boca... me recupero una mica i seguim pujant, ara per una pista...

Els perdo de nou... jo no se que mengen aquesta gent, però segur que les barretes del "DECATLÓ" que m'he fotut jo, no!!! M'esperen a dalt de tot i els hi comento que marxin, que jo me'n vaig cap a casa... porto uns 20 quilometres i vaig petat, no estic gaudint de la sortida, pateixo per les seves esperes... al final insisteixen, però canvio una mica el xip... no puc seguir-los, així que aniré al meu ritme, tot i que el forçaré al màxim...

Arribem al Golf, ara ens fiquem per un corriol molt i molt tècnic al principi on hi ha girs impossibles, llocs estrets on no passa el manillar ample de la Specialized... però de cop la cosa es suavitza una mica, i començo a gaudir, al meu ritme segueixo les marques, de tant en tant me van esperant, però intueixo que les esperes ja no són tant llargues...

Seguim avançant, ara puja, ara baixa... vaig al meu ritme i gaudeixo del camí... no se'ls hi pot seguir!!!

De cop comença a ploure i decidim abortar... agafem un corriol, que en poc temps ens porta fins al carril bici de nou...

Enfilem cap a casa, però de cop el temps millora... decidim pujar a Panedes no pel GR, si no pel corriol de les aigües... anem paral·lels a la Riera de Salenys... en alguns punts s'ha de baixar de la bici i fer un tall a peu, i en altres, encara hi ha les restes de la nevada... m'agradat tot i que pica amunt...

Arribem a la zona de l'Aplec de Panedes, creuem la carretera, i ens liem una mica a la zona de la Riera de la Resclosa... seguim fins a la zona de la Masia Sureda, on ens separem...

Ja a ritme més pausat tornem a casa, tot i que decidim fer una paradeta a Can Forns per recarregar piles...

Avui no hi ha fotos, ja que a les parades respiro o me moru!!!