Sortida d'autentics bikers


Modalitat: BTT
Distància total: 60,37 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.264 m
Índex IBP: 91

Després d'arrossegar-me dimecres per les Gavarres, havia decidit descansar i carregar-me de carbohidrats per estar apunt per la sortida d'avui. L'última del any. No se a qui se li va ocórrer anar als Àngels. És una sortida llarga, més indicada per l'època primaveral, amb dies més llargs i calorosos, però al ser la última del any, s'havia de fer alguna sortida èpica.

No se per que, ahir me va costar molt adormir-me, i ho he pagat aquest matí. No he sentit el despertador, o no el vaig posar, així que m'he despertat amb el soroll de la persiana del veí aixecant-se, he mirat el rellotge, i eren les 8:25. Havia quedat a les 8:30, es a dir, que a córrer toquen.

Me vesteixo a la velocitat de la llum, vaig a la cuina i menjo el primer que enganxo, unes galetes i llet amb mel.

Quan m'estic posant les sabates, a les 8:31, els meus companys (En MAD, en Duran i en Dani) ja m'estan trucant... no m'han donat ni els cinc minuts de cortesia... els hi comento el que m'ha passat i decideixen venir a buscar-me. Pregunto pel Pol i l'Arnau, que van dir que vindrien... s'han espantat per la pluja d'aquesta nit!!!

S'asseguren de que tinc gravat el track al GPS i sortim en direcció als Àngels... la temperatura és bona, no fa fred, tot i que cau un tocacollons xirimiri, que en Duran vaticina que no anirà a més.

Enfilem cap a les Gavarres. Inicialment les sensacions són molt bones, i noto el descans, però de seguit les cames no me deixen seguir el ritme dels companys. Tot hi això, ells decideixen tirar al seu ritme... me van esperant als trencants on no saben per on tirar (por el interés te quiero Andrés).

Imagino que les galetes, juntament amb el got de llet amb mel m'han fet pujar massa el contingut de sucre en sang i el meu fetge s'ha encarregat de fotre un xute d'insulina i baixar aquests nivells de sucre. Conclusió: nova arrossegada per les Gavarres, i ara en una etapa, podríem dir, reina.

En MAD i en Dani, van tirant de valent... no se quina pressa tenen, jo decideixo anar al ritme que bonament puc seguir i en Duran, que s'ha donat conta intenta fer-me companyia.

Estic suant molt, el pulsòmetre no funciona i no puc veure que me passa, intento tirar de cadència. El fet de perdre de vista en algun moment als companys me fa estressar encara més.

Arribem al Coll de Llumeneres i estic ben xop de suor. Però amb símptomes de millora.



Seguim camí, vaig millor, per sort anem per pistes on es pot mantenir una certa cadència constant que m'ajuda a recuperar-me.

Arribem a Sant Mateu de Montnegre, hem fet una bona tirada, ja només queden uns 5 o 6 quilometres i aprofito per canviar l'aigua a les olives i treure'm el suor del casc, que m'està molestant molt. O fa calor, o en tinc, estic suant molt. Se m'entelen les ulleres i aprofito per netejar-les. Se m'acaba l'aigua.


Els habitants de la zona



Sense compassió agafem la pista que uneix les carreteres de Montnegre i Madremanya, i dic sense compassió, ja que davant es marca un ritme inseguible per mi... intento anar fent, cadència i a munt.

Arribem a la carretera de Madremanya, ara hi ha dos opcions pujar per la carretera, o per uns corriols paral·lels a aquesta. Decidim pujar per "lo negre" fins al santuari, on fem un cafè per escalfar una mica el cos...


D'esquerra a dreta, en Duran, en MAD i en Dani

Després de reposar una mica, es planteja baixar per un corriol molt i molt macu, amb alguna zona tècnica, o per la carretera. En Dani no te molta experiència amb la BTT i no te clar com baixar, jo no vull deixar-lo sol, així que inicialment plantegem baixar per carretera, nosaltres dos, i pels corriols, en Duran i en MAD. Al final decidim baixar tots pel corriol. En Duran ens va cantant les zones complicades. Ara un corriol de uns 500 metres amb pedra trencada i relliscosa. Ara un tram de 400 metres amb una zona tècnica molt complicada. Ara puja. Ara un tram de 20 metres amb dos corbes complicades...

Joan, un metro és això!!!!



Res que deprès de visitar la fauna autòctona arribem al final del corriol que va creuant la carretera en varies ocasions...


Restes arqueològics


Oju, peligro!!! Zona tècnica

Amb les baixadetes, les corbetes i les bromes, me vaig recuperant. La veritat és que perdrem la baixada hagués sigut una putada.

Ara enfilem una zona que anomenen dels 11 rius (MAD corregeix-me si m'equivoco). És un caminet que va creuant una riera que baixa seca, tot i que en algun punt hi ha embassada aigua. La zona és molt i molt maca i recomanable.

En Dani comença a tenir rampes. Primer a isquio i després al quadriceps... en Duran ens ensenya un nou mètode per fer-les marxar, que quasi acaba amb l'esquena d'en MAD i meva al hospital.

Al final arribem a Quart on anem a buscar el carrilet. Ja es comencen a tenir trucades de les dones preocupades pel retard. Ha sigut una ruta llarga, donat que en els 15 quilometres entre els Àngels i Quart hem trigat molt.

Intentem agafar el tren per veure si arribem abans...



No hi ha manera, toca pedalar... noves trucades i alguns es queden endarrerits... el ritme és bo, tot i que en un moment donat decidim afluixar per esperar a l'endarrerit. En aquestes en Dani peta... no està acostumat a aquestes quilometrades i ja li fallen les forces, així que decidim afluixar, tot i la lluita totalment hostil que s'havia creat al davant del "pelotón".

Ruta molt i molt bona per finalitzar l'any.






Per cert, BON ANY NOU!!!!

Sant Cristofol


Modalitat: BTT
Distància total: 39,07 km
Desnivell de pujada acumulat: 653 m
Índex IBP: 45

Avui per aixecar-me he hagut de fer esforços sobrehumans, presagi del patiment que he hagut de passar avui sobre la BTT.

Ja haviem quedat el dilluns a les 8:30h al punt de trobada habitual, la previsió era que vindria en Pol, en Dani, en Duran i en MAD, i aniriem a buscar a en Lluís per que ens ensenyes camins dels seu territori. Al final, ni en Lluís podia sortir, i ni en Pol ni en Dani s'han presentat.

Com ja ens havíem fet a la idea d'anar cap a les Gavarres més cassanenques, i en Duran es coneix la zona, cap a Cassà falta gent.

Així que tots tres enfilem camí per les Gavarres. Inicialment el camí pla no denota que les meves cames no donen per més, però veient la cadència alegre dels meus companys i lo "atrancat" que anava jo, veig que patiré.

De cop, gir a la dreta i la primera pujadeta tècnica del dia. És una toteria de pujada, però veig que els meus companys de sortida desapareixen a gran velocitat. Jo, amb el plat mitjà, començo a baixar pinyons, un, dos, tres... collons, ja no me queda res més!!! El plat petit? No, no posaré el molinet per aquesta merdeta de pujada!!! Així que pateixo com puc, arrossegant-me fins arribar a la Cabra Penjada. Els companys han baixat el ritme i els atrapo... de seguit comencen a mofar-se de que no puc sortir tres dies seguits, que si l'edat... tenen raó!!! En Duran, que és qui avui talla el bacallà, me fa la següent pregunta: light o heavy? Jo, sense dubtar-ho ni un segon li contesto que light!!! i més coneixent-lo!!!

Així que seguim, ara comença una zona més o menys planera en la qual me puc defensar mínimament, tot i que en algun moment m'amenacen amb alguna pujada insofrible. Arribem a la zona urbana de Cassà i ara comença un puja i baixa del Caixa Girona que m'acaba de rematar. Corriol amunt, enganxada de branca al canvi; corriol a baix, ulleres entelades i no veig res; corriol amunt, vols dir que anem be?; corriol a baix, vols dir que calia baixar? Així fins arribar a Sant Cristòfol del Bosc, on hem parat a fer una barreta i visitar la cuidada ermita.


L'ermita de Sant Cristofol del Bosc


Toc, toc.... hi ha algú?




Sense paraules

Ja després de reposar, menjar una mica, anem en busca del carrilet per anar cap a casa...

De cop en MAD te una sensació estranya a la roda de davant... ha punxat!!!


No s'està de res!!!

Després de molts intents, aconseguim treure la punxa, que no és petita, i com porta líquid segellant a la càmera, rodem per que faci el seu efecte. Anem pel carrilet, anem fent relleus, inicialment marco el ritme jo, després en MAD i ja me costa seguir-lo, però quan es posa davant en Duran, ja no, ja no el pot seguir ni en MAD... li fem afluixar i marquem un ritme una mica més suau, tot i que m'agradaria veure a molts darrera intentant seguir-nos... jo pateixo.

Arribem a Llagostera petats... be jo petat i ells comentant lo light de la sortida... be nois, lliçó apresa: NO SORTIRÉ TRES DIES SEGUITS!!! Prenem un cafè calent per escalfar-nos una mica i cap a casa.




Fent de gregari


Avui, en Duran i jo, hem fet de gregari a en Pere.

El Mezo, gregari de Bahamontes

El recorregut: Llagostera - Cassà - Girona - Vilablareig - Aiguaviva - Sant Dalmai - Vilobí - Riudellots - Cassà - Llagostera

60 km a ritme rodador per fer fons...

Fred, molt fred!!!

El nou OPEN BTT BMW Martí Conesa tindrà una categoria motoritzada


Amb en Cancellara va esclatar la polèmica. Es deia que feia servir un motor elèctric, acoplat a la tija, que podia donar més de 100W de potència.



La Federació ha decidit que si no pot amb l'enemic, s'ha d'unir a ell i ha creat una nova categoria "motoritzada" que es provarà al nou OPEN BTT BMW Martí Conesa. Per més informació cliqueu a la imatge del KIT motorBTT


Clica sobre l'imatge

La marxa al inrevés


Ahir, a la Cursa de Sant Esteve, vam quedar uns quants per fer una sortideta en BTT avui. Així que amb una temperatura de 0º, ni fred, ni calor, i a una hora prudencial, les 9h ens presentem per trencar una mica el gel...


En Lluís i en Duran amb cara de fred


En Pol... encara dormit?


Eps un extraterrestre...


... no, en MAD.

Decidim que fer... uns volen fer el recorregut de la Marxa per parelles, jo no me vull mullar els pues (es creua 5 vegades el riu), així que a algú se li acudeix dir de fer el recorregut al reves... deixant per al final del recorregut les remullades al riu.

Enfilem els 5 cap a la Ruira... quina pujada! M'enrecordo dels canelons de la mama, del rodo de carn de la cunyada i del Sr. Antiu Xixona i companyia!!! Collons, com m'ha costat pujar, o com han pujat els companys... per sort per mi, en Pol, que sembla un tiu intel·ligent, s'ha enganxat a mi gaudint d'un ritme tranquil per ell. Amb l'escalfor de la pujada, els dits de la ma comencen a entrar en calor i a fer aquell mal quan es descongelen.

Un cop a dalt comença un puja i baixa per la zona de l'Ardenya... molt i molt guapa... la sensació d'anar trencant gel és impressionant... les bases amb un gruix de gel impressionant, i el terrenys completament glaçat. En Duran ens anava informant en tot moment de la temperatura que feia... +1, +2, +3, +4 de màxima!!!

Fins ara tot ha sigut pista o caminets ciclables 100%. A partir d'ara comença un tram molt corrioler. Primer la pujada impossible (ara és baixada!!!). Després dels primers metres, que no hi ha qui ho baixí, baixada guapa d'aquelles que quan arribes a baix de couen els braços...


Espereu que faig la "afoto"


Senglar 1, baixant


En MAD motivadísim amb la seva nova SCALE


A en Pol li he tallat el cap


En Lluís, senglar 2

Passem el corriol del tub, i arribem a la zona del pont, a la zona de Can Crispins... que guapo!!!



Pugem fins a Banya Croua on aprofitem fer menjar alguna barreta...



La temperatura segueix estant entre els +2 i els +3º. Fred, i ara ens endinsem a la zona del riu Ridaura, on el creuem com "Autentical Bikers"... a peu!!!. Primer pujar un corriolet que vam netejar l'any passat. Complicada l'entrada. Després baixar un corriol amb un gran xargall central molt i molt tècnic. Trobo a en MAD que s'ha passat de frenada... i arribem a Can Nadal, en Lluís ha de marxar, en MAD també ha d'arribar a una hora prudencial a casa... són quasi les 12h, així que decidim retornar cap a casa... nova creuada de riu, 0 peus mullats, tot i tenir-los glaçats!!!

28 quilometres. Dutxa calenta i a preparar el dinar!!! Jornada guapa de BTT!!!

Cremant turrons, o en busca del fons perdut


Avui, de nou, sortida amb la bici de carretera en solitari... fred, molt de fred i poc, molt poc transit!!!

Ruta per rodar, Llagostera - Caldes - N-II - Vilobí - Girona - Quart - Cassà - Llagostera, sempre buscant el sol... els vorals ben glaçats, i és que es nota la crisi i la falta de sal aquesta any a les carreteres...

55km en 120 minuts i demanant l'hora... que malament estem!!!

Demà us esperem a la Cursa de Sant Esteve a Llagostera!!!


Bicis escombra (Foto de l'any passat)

Esquivant la pluja


Avui havia quedat, al matí, amb en Pere(1) per fer un vol amb la bici de carretera, però ahir, i veient les prediccions meteorològiques vam anular-ho.

La veritat que avui, quan m'he aixecat s'han confirmat les previsions, així que s'havia de estudiar que fer després d'uns dies d'inactivitat per la pluja. Opcions en tenia tres:

1. Caminada per muntanya.
2. Sortida per la carretera entre plugim i plugim.
3. Gimnàs.

De les tres la que menys em seduïa era la tercera... de cop me sona el telèfon, un antic company de feina i bon amic està per la zona i me proposa anar a esmorzar junts... opció 1 a fer punyetes, però per un cop que el puc veure, aprofito.

Després d'esmorzar aprofito per netejar la BTT que ja no es veu ni de quin color és... mentre estic engreixant la bici passa per casa en Duran, que me proposa sortir després de dinar... quedem en trucar-nos en funció de si te permís de la dona, o no. Mentre estant un meravellós sol comença a lluir al cel...

Dino tranquil·lament, pendent del telèfon, esperant la seva trucada, i vaig veient com el meravellós sol es va enteranyinant... miro el meteocat i veig que es van formant unes petites taques de pluja al voltant de la nostra zona, així que després d'un temps de cortesia decideixo sortir sol...

Quan surto de casa el panorama empitjora notablement, el sol lluent s'ha enteranyinat força, i uns núvols amenaçadors venen per l'Est...



Estic vestit, així que me la jugo... la meva intenció era fer una ruta planera, sense grans rampes... rodar... dubto entre tirar cap a Caldes o Cassà, me decideixo per aquesta última ja que sembla més clar per aquella zona... vaig a bon ritme, he intento afluixar una mica, però cada vegada està més negre, així que segueixo apretant...

Arribo a Cassà i he de decidir que fer... m'estimo més fer uns 30 quilometres sec, que 50 patint com un ànec... tiro cap a Caldes, aquí ja si més tranquil i amb menys transit... vaig cap els núvols negres, però se que si me plou, me quedarà poc... un cop a Caldes ja enfilo cap a Llagostera i ara si a tota llet... els 40 km/h els mantinc constants al marcador, tot i que la meva respiració constata que estic fora de la zona aeròbica... m'és igual, el que vull és arribar...

Alguna goteta cau sobre les cames... quan ja entro al poble... per fi he pogut encetar les vacances de Nadal rodant una estona.

Per cert, ha sigut arribar i començar a ploure... aquest és el panorama (i del que m'he lliurat)




(1) En Pere s'està preparant per la Titan i encara està al 3er o 4ar mesocicle (o com se digui) i com no es pot passar de pulsacions el puc seguir, si no, ni de conya quedo amb ell.

MOBIAT 2010


Avui no ha fet falta despertador... un terratremol ha sacsejat el llit i m'he despertat tot espantat...



Al que anem.

Avui tocava portar el pessebre a Cadiretes, i com no esmorzar per recuperar forces...

Pujaven a peu a les 7:00h; a cavall, en bici, moto, quad, o 4x4 a les 8:00h.

El recorregut, el mateix que l'any passat, pel "Fill de Puta", no hi ha qui ho pugi!!! A més, en Josep Guinó davant marcant el ritme.... uf!!!

Bon esmorzar, bona companyia, baixes temperatures i un lleuger xiuxiu que no ha deixat de tocar el que no sona durant el matí...

Baixada per la carretera... anàvem xops, i feia molt fred!!!


La sortida....


Ambientillo a la sortida


Els ciclistes...


L'esmorzar


El pessebre


Bones vistes...

Nocturna


Ahir, amb la gent del Club, vam organitzar una sortida nocturna.

La temperatura baixa, uns 3º, es preveien plugims que es podrien convertir en neu.

L'hora de sortida les 20 h al pavelló... 13 beteteros disposats a divertir-se, iniciàvem una experiència maquísima... veure la ristra de llums anant pels corriols, i camins de Ridaura posava els pels de punta... això, i el fred que fotia.

Vam fer uns 25 quilometres, vam creuar el riu unes set o vuit vegades, vam punxar, vam suar a les pujades, vam gaudir de les baixades trencades, i dels corriols, ens vam mullar amb la pluja, amb l'aigua neu. Però sobre tot, vam gaudir de l'experiència d'anar per camins totalment desconeguts, tot i passar milers de vegades, i del companyerisme imperant.

Després vam sopar, amenitzats pels càntics del Centre de Salut de Platja d'Aro...


Preparant la sortida






Els PROS




Primers metres...


Reagrupament.... un, dos, tres.... tretze, som tots!!!




Canvi de piles


L'avituallament...

III Marxa per parelles de Llagostera... el reportatge de Llagostera TV