Test de fons


Modalitat: Carretera

Distància total: 119,42 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.113 m
Temps: 5h 05 min

Avui havia d'estar a Andorra amb una colla d'amics per passar el cap de setmana. Una mica d'esport, una altre mica de sofà, compres, menjar...

El fet de que aquest cap de setmana coincideixi amb l'inici de la setmana blanca en molts col·legis, ha fet que no tinguem reserva a l'hotel en el que normalment ens allotgem, i hem posposat la "quedada" per un altre cap de setmana.

Això ha fet que no tingues plans per avui. Ahir al vespre, molt al vespre, vaig veure un correu d'en MAD que proposava sortir en BTT molt d'hora... una sortida d'aquelles llampec, que a mi avui, personalment no me venia de gust... a més, jo ja m'havia fet plans de no fotre res, així que me'n vaig a dormir sense posar el despertador...

M'he despertat amb ganes de bici... fa unes setmanes que estic treballant, al gimnàs, una mica el fons... no faig només una sesió d'spining, si no que ho combino amb 2o, 30 o 40 minuts d'el·líptica o bicicleta estàtica... la veritat, que amb els 45 minuts d'una classe d'spining estava perdent fons i ho notava a les sortides... avui, sense plans, sense horaris, seria el dia "test de fons".

L'any passat, vaig pujar amb la bici de carretera a Sant Hilari... vaig quedar baldat, i una mica més he de demanar que me vinguin a buscar... vaig estar parat a Caldes de Malavella una estona per veure si se'm passava la superpajara que portava... vaig arribat molt i molt perjudicat. És per això, que el meu test de fons el faria amb aquesta destinació... Sant Hilari.

Surto tard... hi ha boira i no vull assumir cap risc... quan passo per la nostra fleca preferida veig a en MAD i en Dani que ja han arribat de la seva sortida expres... paro a saludar-los i enfilo cap a Caldes... lluny veig un ciclista que va en la meva direcció... apreto per atrapar-lo, però de cop tinc una imatge al meu voltant... un ciclista vestit tot de blanc, amb una aureola al cap que me diu:

- Jordi, tranquil... tens un objectiu avui, així que no facis el ruc i ves al teu ritme...

Li faig cas i afluixo... perdo el ciclista a la primera corba... vaig tirant, tranquil però a bon ritme... pulsacions controlades i amb l'objectiu d'arribar a Santa Coloma el més fresc possible, quan de cop veig que el ciclista esta molt a prop... va una mica més lent que jo, i entre corba i corba quasi l'atrapo... de cop, veig al voltant del meu cap la imatge d'un ciclista vestit de vermell llampant, amb banyes i cua punxeguda que me diu:

- Jordi, ja el tens, apreta i li fots una passada que li treuras les enganxines....

Collons, sento això i baixo un parell de pinyons, apreto els dents i veig que les pulsacions comencen a pujar... 145, 150, 155, 160... ja el tinc... el saludo i li foto un espant que fot un bot de la bici que no vegis... no me dona temps de molt, ja que de seguit enfila, en una rotonda, cap a Cassà i jo cap a Caldes...

Torna la normalitat, vaig al meu ritme tranquil, passo els primers repexons a la sortida de Caldes, i arribo a la N-II vella, on ja fora del transit rodo tranquil, tranquil...

Passo per Vilobi, segeixo rodant a un ritme tranquil, concentrant-me en la pedalada rodona, arribo a la carretera de Santa Coloma, i sento la respiració d'algú darrera... s'ha enganxat un noi del CCFarners... el reconec pel puzle que tenen a l'equipació... de cop apareix el ciclista vestit de vermell que me diu:

- Com t'has deixat atrapar... apreta, va afogat.. no li sents la respiració?

Així que apreto en una pujadeta que fa estralls... cada vegada sento més ràpida la seva respiració, però a l'hora la meva també s'accelera... no miro el pulsòmetre, ja que prou feina tenia per que no m'avances... quan de cop m'apareix el ciclista vestit de blanc amb l'aureola i me diu:

- No siguis tonto... recorda que avui comprovaràs el resultat del fruit dels teus esforços durant aquestes setmanes....

Efectivament, m'adono del que m'espera per endavant i afluixo... me passa com una exhalació, porta una bici dels anys 80-90 amb uns plats que semblen la paella del Fairi, poca cadència, però un cop de ronyons impressionant... el deixo marxar...

Vaig seguint i veig que no marxa del tot... l'atrapo de nou a Santa Coloma i me pregunta on vaig... li responc que a Sant Hilari i li dic si vol venir... me contesta que ve dels Àngels i que ja te prou per avui... segueixo i m'atrapa de nou a un semàfor... comentem el bon dia que fa per anar en bici i ens acomiadem...

Be, ara ja si que comença la proba del dia... pujar a San Hilari des de Santa Coloma... baixo al plat petit, no per necessitat, si no més aviat per un tema psicologic... m'agrada pujar amb molta cadència... tipo molinet... menjo una barreta i ja cap a munt...

Els primers quilometres són bastant suaus... vaig veient les estructures que estant fent a l'obra de l'Eix... quan de cop la carretera pica amunt... intento buscar una cadència bona i pim pam... cap a munt... vaig pujant a 11-12 km/h... en alguns punts m'aixeco sobre la bici... es nota el treball a l'spining... sobre tot el mantenir una cadència i no començar a donar cops de cap i ronyons...

Arribo a Sant Hilari molt content... el que fa un any va ser un viacrucis, ara ha sigut una pujada dura, però res impossible... vaig força fresc i me plantejo que fer... tinc dues opcions... pujar per les Arenes fins a Coll de Revell, i baixar per Arbúcies, o tornar per Osor... descarto de totes totes toranr pel mateix camí... l'altre vegada els 25 quilometres de baixada crec que van ser un dels motius de la meva petada... començar a pedalar després de tenir les cames fredes va ser molt dur...

Decideixo tornar per Osor... és una carretera magnífica... sense trànsit, amb moltes corbes, i amb rampes suaus, que tot i fer-la de baixada, me permetrien seguir pedalant i que les cames no perdin to...

Que guapa la baixada, és una zona hombribola i molt humida, això fa que en alguna retallada d'alguna corba foti un parell de patinadetes que riu-te d'en Rosi amb la MotoGP... me planto en un moment a Anglès... he estat rodant a 40 Km/h quasi tota l'estona...


El ramat que vaig trobar al mig de la carretera


Traspasso Anglès i decideixo anar direcció Santa Coloma... Collons!!! No m'enrecordava d'aquest repexons... mig camí pica amunt, mig camí fins a Santa Coloma cap avall, així que toca patir una mica... les forces ja no són les de primera hora i he de fer servir els plat petit...

Arribo a Santa Coloma... estic prop dels 100 km i encara queden uns quants... m'ho prenc amb calma i vaig tirant... 29-30 km/h veig al marcador... els repexons me'ls prenc com sèries... apreto fort per no canviar de marxa i descanso al pla... arribo a Riudarenes i decideixo menjar mitja barreta... queda poc, però no vull petar a 20 km de casa...

Vaig be, al meu ritme... me fa mal el cul, però estic molt content... van passant els quilometres i pim, pam... arribo a Caldes, i ara toca fer la pujada de sortida... quan portes 100 i pico quilometres, la veritat, que toca una mica els collons... me la prenc com una sèrie... a dalt me fan mal les cames, però tinc tot el pla per descansar... arribo a casa... miro el marcador... quasi 120 km i quasi 25 km/h de mitjana... content però amb molta gana... són quasi les 15h i encar m'he de fer el dinar... quatre estiraments mentre bulleixo la verdura... la dutxa ha d'esperar!!!



Test de fons aprovat!!!

Els Cavallers de la roda rodona


Modalitat: BTT

Distància total: 33,42 km
Desnivell de pujada acumulat: 870 m
Índex IBP: 65

Ens arribaven informacions de l'existència, en terres llunyanes, d'un Castell. El Castell de Sant Iscle.

Aquest castell, va pertànyer als vescomtes de Cabrera i la primera notícia que es té és del 1194 com a conseqüència d’un pacte entre el vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast. El 1241 va ser donat als templers però retornà als Cabrera, i el 1310 hi residia Elionor, muller del vescomte Bernat I.

Fou ocupat pels remences durant l’última guerra remença i fou retornat el 1485.

Els cavallers de la roda rodona, o arreplegats com se'ls coneix a la zona, havíem estat planificant conquerir aquest Castell. El dia escollit per la conquesta era avui que es preveia un dia tranquil metereològicament parlant.

Així, que un cop preparades les muntures, cavalls de pura raça, i quan es disposaven a empedre camí, trotant pels carrers del Comtat de Llagostera, apareix un cinquè Cavaller. No per sorpresiva la seva presencia no seria benvinguda, més aviat tot el contrari. De quants més efectius disposem, més fàcil seria el seu propòsit.


Tres dels cinc Cavallers...

Enfilen tots cinc, amb un ambient molt cordial, tot xerrant de les seves últimes aventures i desventures, pels Comtats de Can Fuinerons i Can Boet fins a la Calçada principal que porta fins a Sant Grau... zona de pillatges i mes desventures...

Es desvien pels Terrisos direcció La Ruira, camí conegut per les fortes pujades que a més d'un cavall li ha costat ser sacrificat per no ser digne de ser muntat per algun cavaller. A mig camí els hi comença a fer nosa totes les peces de roba que porten, robes vingudes d'orient pensades per temperatures molt baixes.

Arriben aprop del Coll de Mallorca, però donat l'atreviment de les seves intencions, decideixen anar per un camí més amagat a la muntanya, desconegut per ells, però que farà que puguin reposar millor l'esforç realitzat fins ara.

De nou l'exigència a les muntures és important, s'ha d'ascendir fins al Santuari de Caulès on reposaran una estona, les fortes pujades passant per Can Mundet, i Puig Ventós fan que les forces es vagin gastant sense remissió.


El grup al Santuari de Caulès

De seguit emprenen de nou el camí, porten un manuscrit on indica el camí que han de seguir, però de tant en tant es produeixen petites equivocacions que fan endarrerir breument el moment d'arribar al seu objectiu.

Obstacles al camí...



... camins de difícil circulació...



... res els atura...





Al final i després de passar per camins pocs transitats, envoltar el Puig del Castellar, arriben al seu objectiu...





Les altes muralles i la dificultat d'accedir fan que intentin buscar nous llocs per on llaçar el seu atac...



... investiguen nous accessos, noves estàncies...



... noves formes d'accedir a la torre...



... i al final, certifiquen haver conquerit una nova participació del Comtat de Vidreres com a territori Arreplegat!!!




Enfilen de tornada, amb les alforges plenes de tresors, pel Comtat Can Llobet agafant la pista de ca l'Aulet fins al mític Molí de la Selva i el Santuari Sta. Ceclina, des d'aquí continuaran fins al Comtat de Llagostera on reposaran forces al seu forn preferit.

Tornant a l'aventura


Modalitat: BTT

Distància total: 26,12 km
Desnivell de pujada acumulat: 781 m
Índex IBP: 59

Portàvem temps planejant fer sortides de reconeixement de nous territoris. Ja feia dies al Wikiloc vaig trobar una ruta que tenia molt bona pinta.

Avui, i després de tota la ressaca de curses, Opens BMW i demés, era el dia per investigar. Quedem en MAD, en Dani i jo a les 9h. En Dani no es presenta (li costarà l'esmorzat el proper dia), esperem els 10 minuts de cortesia i sortim. Hi ha una boira no tant espesa com aquests últims dies, però que enterbolia una mica les vistes.

Enfilem cap a Tallades pel Pla de Sant Llorenç. Trobem una cinta que talla el nostre camí, però no apreciem cap obstacle que a priori no ens deixi seguir... així que ens saltem la cinta i enfilem entrem en un corriol. Observem que recentment han netejat les bores... seguim, i de cop... trobem als de l'ADF que estan fen feines de desbros... els hi demanem si podem passar, i ens diuen que si no hem vist la cinta... els hi diem que si, però com estava tot net... passem per una bora i continuem corriolant...

Arribem a la zona de Roca Ponsa i les Roques Bessones...





La boira no ens deixa apreciar el paisatge en la seva plenitud, però estem contents... estem transitant per camins nous, corriols acabats de netejar, ciclables, tècnics, divertits...

Arribem a una roca, on hi ha una mena de cova, ens fa gràcia investigar, ja que de sota sembla més gran...



La sorpresa és brutal... a l'altra banda, i per sobre dels pins, hi ha com una muralla...



Seguim el nostre camí fins a la riera de Solius, on tenim algun petit problema per orientar-nos... i ara ja pista fins al inici del corriol(1) que ens portarà pels Carcaxells fins al Montclar. Que amagat està el corriols dels nassos... fins a 3 intents, primer agafo un camí... no és, després un altre... tampoc... al final.. collons, aquí hi ha un corriol... cap a dins!!!

Als 20 metros hem de posar el peu a terre... el desnivell és important i ple de pedres, toca arrosegar la bici una bona estona... en un punt on es podia pedalar, ens creuem amb uns altres beteteros... ells baixen i nosaltres pugem... seguim fins al cim, on ens atrapen aquests amb els que ens hem creuat... estem a dalt, estem al Montclar (i sense poder apreciar les vistes per la boira). Intercanviem unes paraules, són de Verges i avui estaven investigant noves rutes... carreteres i camins estan prohibits per ells... (ens han avançat a una pista ample i llisa, llisa!!!).

Ara toca baixar... primer el camí es una mica tècnic, però després no te cap dificultat. Baixem fins a la Riera de Sant Baldiri... la patejada ha valgut la pena!!!

Ara ja enfilem cap a Ridaura, on trobem una colla de 10 o 15 beteteros... van a un ritme molt tranquil i intentem avançar-los... l'ultim es pica i ens torna l'avançament... ups!!! Això és la guerra!!! Anem avançant com podem als integrants del grup... de cop s'ha de creuar la riera... després ve una forta pendent amb material argilós i relliscós ... preparem la relació de canvi adient i en MAD els avança a quasi tots... jo me quedo darrera d'un que es queda parat i no puc fer res... he de posar el peu a terra i patejar... després ve una zona més planera i aprofito per avançar la resta i intentar atrapar a en MAD... me costa molt, ja que es van picant...

Al final s'ha de creuar de nou el riu... es paren tots... baixa molta aigua... aprofito per creuar pedalant mentre ells busquen un lloc per creuar a peu... m'aplaudeixen i segueixo a tope per atrapar en MAD... creuem de nou el riu... els peus van ben xops... i ara ja pujada fins a casa... no sense fer el cafetò a la nostra fleca preferida!!!

Tenia moltes ganes de tornar als nostres orígens, on ens preníem les rutes com aventures, de tranquis i no com una cursa constant, tot i que el pique final ha sigut divertit!!!




(1) Ojo Peligru. Aquest corriol d'uns 500 metres, si es fa de pujada només deu tenir uns 50 metres ciclables, el desnivell és important, i s'ha d'arrosegar la bici una bona estona...

Operació biquini. Setmana 3

La setmana que més activitat física tinc i la que menys pes perdo. La veritat que tot anava molt i molt be... massa be. Poder això m'ha fet confiar i baixar una mica la guàrdia, sobre tot dimarts, que després d'una caminada d'aquestes que faig a l'hora de dinar, me va venir un baixon i vaig haver de tirar de barretes. Si en plural. El diumenge el dinar familiar no va ajudar molt tampoc, però el resultat segueix sent a favor. Aquesta setmana 300 grams que no estan molt lluny del meu objectiu inicial. Apresa la lliçó, a veure com va aquesta nova setmana.

Cap de setmana de fons


Dissabte 05-02-2011 - Treking a Cadiretes


Quasi 6 hores caminant a bon ritme en companyia d'en Manel (el meu germà).

Els camins, caminant, semblen diferents...


Impressionants vistes al cim



Recuperant energies


Llagostera


Diumenge 06-02-2011 - Sortida amb la mainada

A les 10, una bona colla sortim per donar un volt... quasi 11 quilometres, amb una estona de camins, i com no amb uns quants corriols que han fet les delícies dels més petits... algun accident, però res lamentable.

















Fotos d'en Pere

Diumenge 06-02-2011 - En busca dels fons perdut

Des que faig spining he notat que el meu fons ha baixat estrepitosament... a partir d'una hora me fong, no aguanto un ritme alt.

Així que he decidit començar a posar remei a això i fer tirades llargues. Després de dinar, m'he fotut 50 quilometres de carril, que durant la primera hora he estat rodant per sobre dels 25 km/h. A partir d'aquí, he anat afluixant el meu rendiment, arribant justet, justet. Com la roda, he punxat i també ha aribat justeta...