Estrenant les nocturnes


Modalitat: BTT
Distància total: 26,21 km

Desnivell de pujada acumulat: 516 m

Índex IBP: 40


En Pep, en Dani i un servidor hem inaugurat les sortides nocturnes d'aquest any. Al menys per mi.

Ja sabia jo que no podia estar molts dies sense fer res!!!

Pujada a Romanyà per anar al Mirador de les Mirandes. Les fotos no fan justícia amb les sensacions que es tenen a ja dalt.


Font... com has dit que es deia, Pep?


La veritat que veure tota la vall il·luminada, localitzant els pobles, amb la tranquil·litat que es respira al indret, feien que me volgués quedar a dormir.

Al Mirador de les Mirandes


L'església de Llagostera

Si la pujada ha sigut divertida, la baixada encara més.

Felicitar a en Dani per la progressió que està fent amb el control de la bici, ja que de nit, estrenant llum, i baixar com ha baixat... molt be!!! Ara si... descans fins dissabte!!!



Altimetria (Gràcies a en Pep)

Me fan mal les potes


Ja fa dies que me fan mal les "potes".

Des de Nadal, on me vaig donar conte del meu pèssim estat de forma, que he intentat corregir una mica la situació, perdent pes, i allargant les sortides i les sessions al gimnàs.

En quant al primer objectiu he perdut 12 quilets, i dono per finalitzada l'operació bikini. Intentaré perdre algun quilo més, però de manera més progressiva i no amb tanta necessitat de força de voluntat.

En quant al segon, he anat incrementant cada setmana una mica el volum de treball començant amb unes 7 hores la primera setmana i arribant a quasi 13 hores la setmana passada (estava de vacances i vaig fer dos sortides llargues el cap de setmana).

Evolució de les hores de treball setmanals

Tot això, m'ha portat a tenir un mal de cames impressionant.

Avui, després de dinar, he sortit a passejar, i tenia molèsties als quàdriceps i als isquiotibials. El fet de sortir a passejar i tenir molèsties, que ja les tenia quan "entrenava" m'ha fet replantejar tot una mica... és veritat que sense dolor no hi ha recompensa, però jo tampoc estic buscant res... si!!! Busco gaudir de les meves caminades per la muntanya, de les meves sortides amb la colla amb la btt i últimament redescobrir la bici de carretera que tant vaig gaudir en els meus temps d'adolescent i joventut.

És per això, que aquesta setmana la dedicaré a descansar, a no fer res si me ve de gust, a sortir a córrer alguna nit si tinc ganes, a anar a alguna classe d'spining o fer alguna sortida nocturna (tinc ganes de pujar al Mirador de les Mirandes de nit).

En quant a la alimentació seguiré amb els hàbits que he adquirit, però hi haurà ocasions per fer un bon dinar, o un bon sopar, o un croissant de xocolata... però controlant!!!

Per cert, tot aquest esforç te un resultat... ahir vaig fer un test. Vaig fer el mateix recorregut que havia fet al Nadal amb la bici de carretera: Llagostera-Cassà-Quart-Vilablareix-Santa Coloma-Mallorquines-Caldes-Llagostera. Al Nadal vaig fer una mitjana de 25 km/h, ahir amb el vent de cara 3/4 parts del recorregut me va sortir una mitjana de 30 km/h. Tot i això, vaig arribar "descansat" i inclús volia desviar-me per Sils-Vidreres-Lloret-Tossa, però el temps premiava.


Evolució del meu estat de forma segons el SR. Polar (el pic inferior correspon al test del Nadal)

Que bonica és la bici si la treballes, i que dura és quan la deixes al garatge!!!!

Sortida infantil

Avui tocava nens, família, amics...
Dintre de les activitats del Club BTT Llagostera s'organitzen unes sortides infantils per tal de fomentar el BTT a la mainada. La d'avui ha estat marcada per la meteorologia. Ha començat a ploure amb una certa intensitat a mitja sortida i s'ha hagut de escurçar, perdent-nos la part amb més corriols i zones més tècniques, que és el que agrada als nens.

Després un bon esmorzar per recuperar forces.
Fotos: Albert Donate (Gràcies)

Els Àngels i Santa Paiaia


Modalitat: Carretera
Distància total: 67,89 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.173 m
Índex IBP: 79

Avui, hi havia programada sortida amb el Club, però jo portava tota la setmana amb aquesta ruta al cap. El mal temps, no me l'ha deixat fer cap dia, a excepció del divendres, que havia de reservar per la sortida del dissabte, ja que no era plan arrossegar-me després per la muntanya.

Avui, sense despertador ni res, m'aixeco descansat, amb les cames fresques... collons, això s'ha d'aprofitar. Me vesteixo i agafo la bici de carretera i cap a Quart que tiro... m'avancen dos grups que anaven al menys a 45-50 km/h... he intentat enganxar-me al primer, però era impossible, inclús molts membres de la grupeta anaven patint fen la goma al final.

Arribant a Cassà, la segona part de la grupeta (pel vestuari, ho dic), m'ha avançat... aquest anaven una mica més lents, i he intentat seguir-los, però s'han ficat cap a Cassà, quan jo volia seguir per la variant, així que els he deixat fer...

Més tard, me'ls he tornat a trobar, suposo que han anat per dintre el poble, i això implica anar més lents... jo seguia al meu ritme, ja que tenia un objectiu clar, i llarg.

Arribo a Quart, concretament a La Creueta, i enfilo cap al Santuari dels Àngels... plat petit, i amunt... pim, pam... ritme tranquil, però d'anar fent... de fet, crec que les rampes més dures per pujar a els Àngels estan al principi... vaig veient passar els quilometres i cada vegada estic més animat... ritme constant, el Sol escalfant de valent...

Veig un cartell on s'informa de la presencia de corredors a la calçada, sembla que hi ha una cursa a peu, me vaig creuant a gent circulant per la carretera, cada vegada més, cada vegada més cotxes que pugen... al final corono enmig d'una bona aglomeració de gent.



A dalt, me trobo a en Raül, que ha pujat amb la BTT. Ahir a la primera cursa de l'OPEN TATIC (antic Caixa Girona) va fer malbé el nucli i va haver d'abandonar. Tot hi això ha pujat sense parar de pedalar.

Enfilo la baixada cap a Madremanya, ara ja totalment en solitari i amb una tranquil·litat que contrastava amb el xivarri al Santurari... la baixada massa ràpida pel meu gust, quasi no te dona temps de veure res, atent a els bonys que hi ha al asfalt. Arribo a Madremanya i després planejo una mica fins a Sant Sadurní de l'Heura, amb el vent en contra. Collons com pica la tramuntana.

De seguit les primeres rampes fins a Santa Paiaia... amb tranquil·litat vaig fent, en ocasions a raser del fort vent, en altres picant frontalment... ja porto una estona pujant i veig un cartell pintat al asfalt. "4 Km PM". Començo a pensar... PM? Al final, i suposo que he trigat una mica per la falta d'oxigen, me ve al cap, "PM, es clar, Port de Muntanya)", collons, això ja esta!!!! Forço una mica el ritme i de seguit trobo un altre pintada a terre "1 Km PM", apreto una mica més, "500 m PM"... al final corono i començo un descens dels que a mi m'agraden, dels de poder pedalar... tot i el vent frontal agafo velocitats vertiginoses.

Arribo a Cassà, be de forces, i preparat pel que m'espera... l'aire sempre pica en contra en aquest tram, tot i això veig que porto una bona velocitat... i per fi arribo a casa.

Content. M'he fotut dos bones sortides seguides, cosa que feia molt de temps que no feia... la cosa va be.


L'altimetria

Per cert. La Ruta: Llagostera - Cassà - Quart - Els Àngels - Madremanya - San Sadurní de l'Heura - Santa Paiaia - Cassà - Llagostera

Molt recomanable.

Castell de Sant Miquel


Modalitat: BTT

Distància total: 30,77 km
Desnivell de pujada acumulat: 942 m
Índex IBP: 79

Avui sortida des de Quart, amb en Carles com a Sherpa. Aquests dies s'ha estat currant una ruta per la zona i tot estar fotut ens ha acompanyat. De fet, aquesta setmana la grip a fet estralls i ha fet faltar a en MAD, que esperem es recuperi aviat.


Tots preparats per sortir.

Enfilem pel carril bici fins a La Creueta, on comença una bona pujada per passar a la Vall de Sant Daniel.


Les Vistes allà dalt


Agafant aire

Tornem a baixar, i passem per sota la N-II, després ja tornem a enfilar cap amunt cap el nostre destí, el Castell de Sant Miquel.



En Carles no es troba be, però ens acompanya fins al Castell de Sant Miquel. Fem alguna parada d'agrupament, d'avituallament, la veritat que el camí és molt macu, amb alguna pujada tècnica, que li posa una mica més d'al·licient a la sortida.

Arribem a peus del Castell, i trobem el "repetxo" del dia... collons, l'unic que l'ha pujat ha sigut en Pep, i al tercer intent... no és que el pendent sigui molt fort, però si era complicat trobar per on passar.



Pujada impossible. 1er intent (La resta a peu)



Alguns s'ho miren des de dalt (El Castell preciós)



Pujada impossible. 3er intent (El definitiu, quina fiera)



Pugem a la part més alta


Un cop a dalt del Castell, les vistes són espectaculars... diria que és veu tota la província... si no fos per que te quedes gelat, era per quedar-se una bona estona.


Les Medes, el Montgri...


El Àngels... Les Gavarres.


Girona city.


El fossar... no hi ha cocodrils!


El Montseny


Els Pirineus ben nevadets



Després, en Carles ha marxat, ja que no podia seguir més amb el refredat que portava, i nosaltres hem seguit amb la ruta planejada... ara puja, ara baixa, camins, corriols, aigua, molta aigua... les rieres anaven plenes. Hem pogut veure com un corriol magnific de més de 5 quilometres s'ha convertit en un camí ple de branques triturades que en més d'un moment s'han creuat entre les nostres rodes... per haver trencat alguna cosa. Creuar les rieres, també ha sigut molt i molt divertit.

Al arribar, l'amfitrió ens esperava amb la mànega per rentar les bicis...



Rentant les bicis

I amb un espectacular avituallament... sobretaula llarga, xerrant de les aventures i desventures. Possibles reptes.







La ruta al Wikiloc


L'altimetria