Volta als pantans de Susqueda i Sau v2


Modalitat: BTT
Distància total: 52,28 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.309 m
Índex IBP: 92

Tenint en conte:

1. Ahir vaig estar a la Masterclass de la Selva pedalant 3 hores 30 minuts. Per sensacions, una hora d'spining, per mi, equival a més o menys 30 quilometres de carretera, tenint en conte que a la bicicleta estàtica no hi ha baixades on descansar. Total uns 105 km a ritme.

2. Que porto encadellant unes matinades del copon. Per feina, tota la setmana a les 6h, dissabte a les 5h. Per plaer, diumenge... a les 6h!!!

3. Ahir es va jugar la final de la Champions, i vulguis o no, vas a dormir tard.

Podeu fer-vos a la idea com estava el meu cos aquest matí quan ha sonat el despertador. He dubtat molt en aixecar-me. He analitzat alternatives. Avui volia sortir amb la bici, però volia descansar... també me seduïa la idea d'anar a veure com estan els pantans plens... així que m'aixeco, esmorzo, preparo la bici i l'equip i al centre de reunió.

Som 7 + 1 que s'incorporarà directament a la resclosa del pantà de Susqueda.



Encara estant fent obres canviant les vàlvules a la pressa, així que no podem passar per sobre de la presa de Susqueda, i ens toca baixar uns quants quilometres i tornar a pujar pel vessant esquerre del riu. Un bon escalfament.

Anem fent, la ruta ja es coneguda de molts de nosaltres i comentem l'espectacularitat del paisatge amb tanta aigua...

De cop, en Pérez punxa... fem un canvi de càmera ràpid, però no serveis... en Tià, que es veu una mica més fluixet que la resta, decideix seguir tot sol per així anar a un ritme més tranquil durant una estona...





Reparem i anem en busca d'en Tià... de seguit, en Dani punxa de nou.

Decidim separar-nos per, uns avisar a en Tià, ja que el retràs és considerable, i els altres, quedar-se i reparar la punxada d'en Dani.

Atrapem a en Tià i continuem una estona, fins que trobem un lloc on hauríem de desviar-nos per evitar una zona embardissada que vam patir l'any passat i esperar als companys que estan reparant la bici d'en Dani.

Ens reagrupem, ens liem, i comencem a anar per camins desconeguts i fora del track que havíem preparat.

Intentem enllaçar amb el track pels camins que surten al mapa, però de seguit veiem que és impossible... a tot això, en Toni i en Víctor han agafat un camí, que entenem, no és el correcte.

Quasi ens embardissem un altre any, probant un camí i un altre, però al final hem decidit agafar el que ha intuït en Toni i en Víctor com a bo, però abans de continuar parem a esmorzar per preparar el que queda.





Després d'agafar forces, en un pim, pam, ens hem plantat al punt més alt de la ruta creant la variant de la ruta dels pantans 2.

Comencem a creuar-nos amb la gent que hi participa en la Cabrerès. Tirem cap a Sau i a la baixada, començo a notar problemes de direcció... he punxat jo també!!! Inflo i cap a baix.

Arribem a la pressa del pantà de Sau i aprofitem per comprar aigua, i menjar alguna barreta. Inflo de nou la roda i pista cap a Susqueda...

Trencacames però divertit, perdo pressió però vaig inflant, no tinc ganes de treure la càmera. La bomba no me deixa inflar molt, així que l'operació es va repetint.

La pista es va fent eterna, i només espero veure la resclosa a la propera corba... no arriba. Al final veig la pressa, la roda ha perdut molta pressió, però aposto per arribar sense inflar més. Intento ficar tot el pes enrere per evitar fer malbé alguna cosa.

Arribem als cotxes rebentats, rostits pel sol i la calor, però amb una sensació d'haver gaudit d'una ruta impressionant!!!





No me sento les cames!!!

Masterclass d'spining a La Piscina de La Selva


Brutal l'assistència, i l'entrega de tota la gent a la Masterclass d'spining celebrat aquest matí a la Piscina de la Selva.

3 hores i pico pedalant, amb algun problema tècnic amb el so, al principi, però després ha anat tot rodat. Un bon avituallament, bona companyia.




Els Monitors de Tordera... uo, uo!!!


L'"equipo" de Santa Coloma


La Xenia i en Josep també s'han apuntat

A la propera, segur que torno!!!

La crònica del Boss

Han entrevistat a en Pere!!!


La revista TodoMTB ha entrevistat al meu company del pique de diumenge.

Antipunxades


Els que me seguiu sabeu que soc expert en punxar. De fet, a la meva motxilla sempre portava 2 càmeres i una caixa de parxes.

He dit portava, ja que fa temps que no punxava. Vaig conèixer les càmeres antipunxades.

Les primeres que vaig muntar van ser a l'Stumpjumper, i van ser les Specialized Airlock. Recordo que portava unes cobertes molt i molt primes però molt lleugeres i punxava cada sortida. Va ser muntar aquestes càmeres i oblidar-me de les punxades, inclús amb aquelles cobertes.



Després va venir la rígida. Ja directament li vaig ficar aquesta protecció. En aquest cas van ser les Slime Smart tube. Diria que són una mica més pesades que les Specialiced, però per contra la vàlvula no és bloqueja tant amb el líquid segellant com a les americanes.


Aquest cap de setmana vaig punxar. Baixant per una pista plena de brancada procedent de la neteja dels boscos, vaig sentir un pam, i després un pis, pis, pis... quasi no me va donar temps ni de frenar, és va desinflar la roda en un parell de segons... va començar a sortir líquid, esquitxant tota la bici, les cames, tot!!!

Per tal com es va desinflar ja veia que la cosa era greu, inclús patia per la coberta, que això si que no te arreglo al mig de bosc...

El forat era impossible de segellar...



Així que he aprofitat per canviar la càmera. Pensava que hauria de fer-ho abans ja que no creia que aquest líquid mantingués les seves propietats tant de temps. La càmera portava més d'un any muntada i quasi 4.000 km.

He aprofitat per posar les "rodes d'estiu". Amb la rígida venien de serie unes cobertes Kenda Small Block Eight, que vaig haver de canviar a l'hivern per falta de grip. Ara amb el bon temps, els hi donaré una nova oportunitat, tot i que ja estan a les últimes. S'ha d'aprofitar el material.


Be, així que recomano aquest sistema de protecció antipunxades. Barato, fàcil d'instal·lar, fàcil de mantenir... només te un però. No pot treballar a tant baixes pressions com un sistema tubeles, però jo en se tant poc que no sabria notar la diferència.

Provocant...


Ahir vaig quedar amb en Pere per fer una sortida tranquil·la amb les bicis de carretera.

Jo vaig proposar un recorregut, que si faig jo sol, autocontrolant-me, segur que és tranquil, però acompanyat, segur que no.

Ahir va ser una sortida dura amb la btt, i, tot hi que he recuperat be, millor canviar els plans. En Pere, encara te mal al cul de la Titan, així que quan ens trobem: "... esto, vaig dir La Bisbal? Passant per la Ganga? Saps que... i si fem Girona, Santa Coloma, tranquil·lament?"

Enfilem cap a Girona... les cames les noto adolorides, però es van escalfant poc a poc i la cosa va millorant... anem tirant, xerrant de la Titan, de l'entrenament, de les marxes que hi ha per endavant... tot anava de conya, fins que sortim de Sant Andreu Salou... recordo que anavem parlant de l'etapa d'ahir del Giro... i en Pere me diu: "ve el pelotón per darrera i ens neutralitzaran a una velocitat de vertigen...", me giro, i veig un grup estirat que ve per nosaltres...

Accelerem una mica, per oposar una mica de resistència, i passa el primer amb la respiració molt accelerada... tampoc a gran velocitat, però passa... després un altre, i un altre... en Pere marxa amb ells, i jo, tot i que ho intento, me vaig quedant... me passen dos i m'enganxo a ells...

De cop arribem a la rotonda de Caldes, i parón!!! "Que cony passa?", me pregunto.

Jo al meu rotllo vaig tirant, i tot sigui dit, a un ritme provocador...

El grupet, imagino, volia reagrupar-se i jo tocant els collons... m'atrapa en Pere, i gas... només queden 7 quilometres per arribar a casa... esprintarem... comentem, que els primers s'han fotut una bona rostida per atrapar-nos, quan se m'acosta el que més tirava del grup... es posa al cantó i li dic, "ens fotem un altre rostida?" recula uns segons, i gas... comença a marcar un ritme dur... el segueixen tres del seu grup, alguns ho intenten però no poden... en Pere s'apunta al grup capdavanter, marcant el ritme durant una bona estona... jo me quedo en terra de ningú, sol darrera un grup més petit i per davant de la cua del grup... perdo de vista als de davant, i decideixo apretar per agafar al segon grup... els enganxo i cap a casa en "autobus".

Que be m'ho he passat!!! Al final, 60 km "tranquils"!!!

Les voreres són per passejar i la platja per relaxar-se... Tossa


Modalitat: BTT
Distància total: 46,97 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.305 m
Índex IBP: 99

Avui hem anat a Tossa. Els integrants de l'expedició: En Mad, en Dani, en Pep i un servidor...

Parxe per l'exterior a la coberta d'en Pep; "rebentón" amb esquitxada de líquid segellant a la meva roda; birra a la platja amb discussió amb un personatge, suposadament de l'Ajuntament, que no volia que aparquéssim les bicis a la platja; retirada d'en Mad per temes personals; pujada al Puig de les Cadiretes pel GR... uf que llarg; caiguda sense conseqüències greus d'en Dani.. i és que el terrenys estava molt sec; i birra final a Can Cassoles... jornada per recordar!!!




Personal de l'Ajuntament, o això deia la samarreta que portava, no volia que aparquéssim les bicis a la platja... al final hem trobat un bon lloc... la frase del dia "Les voreres són per passejar i la platja per relaxar-se"






Sembla que estan restaurant l'ermita de Mare de Deu de Gràcia...


Altimetria...

Fangoteràpia


La previsió de dissabte era fer una sortida suau amb la mainada a les 17h i a les 20h, sortida nocturna amb els grans.

La pluja ha fet anular la primera. Es van presentar dos famílies i vam esperar una horeta, però amb el que va caure no podíem sortir.

Vam tornar a casa, i pendents del temps, vam esperar a l'hora de la nocturna. Plovia, de vegades amb intensitat, però als volts de l'hora va deixar de fer-ho... el telèfon es tornà boig, trucades per aquí, trucades per allà. Al final vam decidir sortir.



8 sonats desafiem la pluja i ens disposem a fer la ruta nocturna. Enfilem cap a Ridaura... esta xop, xop i costa molt avançar... a la baixada, tot i la perillositat del terreny, ningú afluixa... uf!!





Comencen els problemes mecànics... alguna cadena fa la guitza, i comença a ploure de nou.

Enfilem cap al Puig dels Lladres, la pujada durísima, conto que de cada pedalada aprofitàvem la meitat... patinades constants, ensorrades al fang. Cada vegada la pluja era més intensa.

Reagrupament a dalt, i toca encendre els llums. Enfilem cap al "pi gros" i després cap al Puig de l'Àldric. Com ha costat pujar!!!

Baixada novament cap al "pi gros", ca la Loreto, i descens pel camí del Surolí... divertidísim amb tant de fang.

La tornada pel carril bici, xops, rebentats, afamats...

Al arribar a casa, anàlisis de danys... la bici be. La roba... de quin color era? Fang, fang i més fang. Faig servir el garatge com a improvisat vestidor, per no liar-la... dutxa rapidísimia i sopar amb la colla per celebrar-ho

Brutal!!!

Castell de Sant Iscle amb el Club


Modalitat: BTT
Distància total: 35,68 km
Desnivell de pujada acumulat: 868 m
Índex IBP: 61

Avui presentàvem al Club una nova ruta que vam investigar ara fa un parell de mesos.

En principi 7 valents iniciem la ruta.



Enfilem pels Terrisos cap a la Ruira, on anem fent parades de reagrupament...



Creuem la carretera de Tossa i cap a Can Mundet toca pujar... l'Albert guanya el premi de la muntanya... i és que tant fer carretera, al final es nota!!!



...després van arribant en Carles i en Dani...



... i en Pep, i els germans Pérez. En Toni, encara recuperant-se de la lesió a la cama, ha vingut mig enganyat, pensant que la sortida no seria tant dura, però ha aguantat com un campió!!!



Un cop a Caulès enfilem per una pista on assolim velocitats de vertigen. La feina ha sigut parar per agafar un corriol que ens portarà cap al Castell...

Els efectes de la nevada de l'any passat, encara són evidents en alguns camins...



Al arribar al castell, els que no el coneixien, queden bocabadats...





Tornem fent alguna paradeta en algun lloc emblemàtic... trobem aquest molí "estrany"





... uns suros impressionants...



...i cap a casa, variant el recorregut que vam fer en el seu dia, passant ara per les Alcines i a fer una cerveseta ben fresqueta.

Cap de Creus - El vídeo


S'ho ha currat!!!

En Pep, no només va carregar les càmeres de fotos i de vídeo, si no que se la va jugar gravant en marxa, amb aquells pedrots que hi havia pel camí.

Amb tot el material, ha editat un vídeo que resumeix la nostra ruta de dissabte passat...



Molt xulo!!!

XIII Dia Nacional de las Vies Verdes


El 8 de maig es celebra el dia nacional de les Vies Verdes...

A Girona hi ha tres itineraris al centre de la província, que guiaran els nostres passos des dels Pirineus fins al mar, a la Costa Brava, seguint l'empremta de tres ferrocarrils abandonats.

La Via Verda del Camí de Ferro, entre algunes de les millors joies del romànic, la Via Verda del Carrilet, a l'ombra dels volcans de la Garrotxa, que desplega tota la seva frescor fins a arribar a la capital de Girona, i la Via Verda de Girona-Costa-Brava, que ens condueix al mar.

En total més de 100 km per conèixer a fons la bellesa d'aquesta província catalana, amb bicicleta o a peu.





Serveixi d'homenatge aquesta entrada al que ha sigut, és i serà el dinamitzador i popularitzador de la bicicleta...

XV Caminada per camins i corriols


El Club Excursionista Bell Matí organitzava avui una caminada sense gaire desnivell que aniria be per estirar les cames.

El recorregut tenia com a primer destí la Torre dels Moros, on a part de fer un esmorzar, s'ha fet una sessió divulgativa sobre la trobada arqueològica.





Tot seguit hem seguit camí, on hem redescobert la Font de Sant Ampèlit, que el grup excursionista ha recuperat.





I ja caminant coneixent nous camins fins al Pavelló.



Al final 17 quilometres per estirar les cames.