Tastant el corriol

  
Com demà juga el Barça, avui hem fet la nocturna setmanal. Avui érem uns quants més!!!

La primera intenció era fer el final del circuit de la Marxa per Parelles i tastar el corriol que vam netejar diumenge...

Baixem per aquí, pugem per allà... anem recordant tots els puges i baixes... quan de cop se sent: "vinga, entrem al corriol!!!". Seguint el recorregut previst, no toca. Encara queda una pujada i una baixada. De fet, el corriol es farà en sentit invers.

No podem esperar més i es fiquem davant els més tècnics... ostres per aquí no passo!!!,  que estret!!!, que guapo!!!, ostres, aquesta rampa!!!, ostres que llarg!!!

Al final ens quedem en Dani i jo sols, mentre ja no queda rastre dels de davant... tècnic, i divertit. S'ha de provar de dia!!! Aneu retallant els manillars!!!

Ara si pugem per on havíem de baixar i baixem per on havíem de pujar... última pujada i cap a casa... quan de cop un senglar d'uns 200 quilos s'ens fot davant!!! En Dani que és el que l'ha vist més de prop encara els te allà dalt... quina pujada d'adrenalina li ha fotut!!! Aquest no dorm avui!!!

Entrenament invisible

   
No sabia com titular avui l'entrada.

La primera opció me l'ha donat en Carles. "Catifa". En referència a com ha quedat el corriol després de recuperar-lo per incloure'l al recorregut de la IV Marxa per Parelles.

Així estava el tema

Així ha quedat
Al final m'he decant pel que veieu. Estic tirat al sofà, arreblegat, desfet, rebentat... el podall i el rasclet han pogut amb mi!!!

Ara s'ha de tastar. Avui no m'hi queden forces.

Superman

   
Ahir dimecres jugava el Barça. Jugava a les 22:00, l'hora justa en que solem arribar de les nostres sortides nocturnes, però entre que reculls, fas uns estirament i te dutxes, i veient el resultat de diumenge (8 gols), teníem por de perdre'ns 3 o 4 gols. Així que vam passar la sortida a dijous (avui)

Comencem tirant cap a Ridaura, sense rumb fix. Havíem parlat d'anar a inspeccionat el recorregut de la propera sortida nocturna que organitza el Club, però desistim ja que s'ens podria fer tard.

Decidim anar fins al Puig Aldrich i tornar... baixem a Ridaura, pugem al Puig dels Lladres, i ens endinsem en el bosc... un fort soroll a l'esquerra ens indica que hi ha alguna bestiola grossa caminant per allà. Uns metres mes endavant, una branca caient d'un arbre trenca el silenci, propinant-nos un bon ensurt, i accelerant el nostre cor, encara més del que ja ho està. Tres senglars, surten de la nostra dreta, enfilant el camí davant nostre, tornant, de seguit, al bosc a protegir-se.

Arribem a dalt. La tornada vertiginosament ràpida, amb un tram rapidíssim enganxat a en Pep. Afluixem el ritme i baixem el Suroli. Arribem a un desviament i esperem. Ens reagrupem i anem avançant a relativa poca velocitat. De cop sento que la bici es frena en sec de davant. Un tronc s'ha ficat entre els raids i la forquilla. La bici comença  a aixecar-se de darrera, i jo inicio el vol. La trajectòria, que fins ara ha sigut ascendent comença a ser descendent, de manera molt ràpida. Estiro les mans i toco terra, per poc no pico primer amb el cap. Les ulleres han volat, tinc la bici a sobre. Estic sencer, i amb tots els companys a sobre, preocupant-se del meu estat (gràcies nois). No hi ha ferides sagnants, una petita pelada al genoll i al colze. El pitjor està per dins, un bon cop que es va inflant per moments al colze i un dolor incipient sobre el genoll esquerre.

Tornem ràpid, abans de refredar-me.
La roda, la forquilla, la bici, està intacta. Increïble.

No ha sigut res, però he volat com en Supermant!!!! 

Ara me posaré seriós: Puc entendre que es facin servir màquines trituradores, per convertir les branques dels arbres caiguts, en futura matèria orgànica, que alimentarà als arbres que queden. Segur que és l'opció més econòmica i més sostenible. El que no puc entendre és que deixin aquests troncs al mig del camí. Avui en Toni s'ha clavat un que li ha escopit la roda del davant. Jo he fet un curset de vol sense motor accelerat. No és normal això!!!!

PD: Sabeu si hi ha algun maiot de Superman al mercat!!! Després d'això crec que, si existeix, me'l compraré.

Pedalant contra el canvi climàtic

  

 

Corriolejant


     
Modalitat: BTT
Distància total: 36,93 km
Desnivell de pujada acumulat: 783 m
Índex IBP: 58

Ahir al vespre me va trucar en Duran per veure si sortíem avui. Li vaig comentar les intencions: Sortida a les 9 amb el recorregut per definir. S'apunta.

Quan penjo el telèfon, m'adono que demà ho passarem be si li deixem fer.

Avui, puntual com sempre s'ha presentat a la cita. Curiosament s'ha presentat amb la bici de ralli, quan jo pensava que ho faria amb la d'enduro. M'he alleugerit una mica. Després han aparegut en MAD i en Dani. 

En MAD, i després de les punxades de la Desfrenada, ha renovat neumàtics, deixant de banda els Schable i passant-se als Maxxis ADvantage que tenen molt bona pinta.

Decidim anar fins a la Trencada, i un cop a dalt, buscar una baixada cap a Llagostera. 

Només començar el primer ensurt mecànic del dia. A en Dani se li va doblegar la patilla del canvi durant la sortida nocturna del dimecres, i la cadena se li ha ficat entre els pinyons i els raids, i ha costat una mica treure-la.

Fins a la trencada hem anat a bon ritme, camins de bon rodar, passant el Riudura, que ara està sec, i pujant el tall del camí que va fins a Can Cabanyes traient el cor per la boca. 

Un cop a dalt ha començat el festibal. Enllacem corriol rera corriol, alguns coneguts, altres de nous, alguns més técnics altres més fàcils.

Sempre en Duran i en MAD davant, demostrant la seva tècnica, i per darrera en Dani i jo. 



No hi ha hagut incidències destacables. Be si. He intentat sortejar una arrel sense estirar el manillar amunt i per més 29ou que portava.... plom, era massa gran i a terra sense conseqüències.

Ja cansats de corriols, hem enfilat cap a Solius, Mas Patxot i de nou a la zona de Ridaura, per pujar per Can Nadal.

En MAD, que tenia pressa, ha marxat abans i ha tornat pel carril.

Nosaltres hem finalitzat el recorregut amb teràpia d'hidratació.


Flow



5a Desfrenada

   
Modalitat: BTT
Distància total: 21,60 km 
Temps: 1h 21min
Desnivell de pujada acumulat: 523 m
Índex IBP: 40

Com cada 11 de setembre anem a la Desfrenada. 

Aquesta era la primera cursa d'en Dani, així que ahir vam estar xerrant una estona. S'havia sentit parlar molt d'un corriol de 4 quilometres molt tècnic, de zones no ciclables. És a dir, la volta llarga donava una mica de por. Be, por no, però si que es podia fer excessivament llarga si era molt tècnica, ja que la tècnica no és el nostre fort. La curta, semblava d'aquelles que quan acabes te quedes a gust, és a dir, que s'et queda una mica curta, però preferim fer aquesta última opció per que en Dani conegues aquest mon de les marxes.

Un cop a la sortida, som un bon grapat del Club BTT Llagostera, i aprofitem per fer la tradicional foto del Club a Besalú.


La organització fa el corresponent breafing, i sona l'himne.


Comença la marxa. En MAD me pregunta que que fem. Jo li dic que faci el que vulgui, que en Dani va a fer temps i jo ja veuré, segons les sensacions. 

Comencem el recorregut pels carrers del poble. M'ha agradat molt, tot i que al trobar, de tant en tant, algun cotxe aparcat, hi havia el perill de picar contra ell. Ens anem avisant del perill i arribem a unes escales. Ha sigut divertit veure a la gent avançant-se a les escales. Veig que m'avança en MAD. En Pere, en Josep i en Dani m'han passat pels carrers.

En Dani Guinó

En Pere

En Dani Troy


El video d'en Calos Teodoro

Sortim del poble i comença la pujada. Camí ample, poca tècnica i pedals. Jo vaig preocupat per si se me queda curt el "desarrollo" i començo a pujar prudentment. Vaig a un ritme còmode, no vull avançar a ningú per si a la propera rampa la cosa es complica i el destorbo. Aprofito les paelles per avançar els que si que van a un ritme molt inferior a mi.

Pugem, pugem i pugem. Cada vegada el terreny va empitjorant, però segueix sent molt i molt còmode. Es van quedant companys, vaig agafant confiança a la nova bici, i veig que puc apretar una mica. Decideixo forçar una mica el ritme en el moment que trobem una paella amb un tram tècnic que dona accés a un corriol. Trobo davant meu dos nois que han posat el peu a terra, però jo passo sense problemes, agraint-lis el fet d'haver-me deixat provar de passaf.

Arribem al avituallament i és un caos. No per l'organització, si no per la gent que deixa la bici en qualsevol lloc, que creuen el camí sense mirar. Miro el comptaquilòmetres, i veig que portem molts pocs quilometres (acostumat al que fem últimament), no me falta res. A més el que veig, refrescos i melò, no és el que més me ve de gust. Vaig be. Tiro.

De cop m'adono que hi ha el desviament de la llarga i la curta, i no he vist el cartell, així que he de recular per veure cap on he de tirar. 

Enfilo el recorregut de la curta, i no veig a ningú. Començo a preocupar-me per si m'he equivocat de camí, ja que no trobo a ningú, no hi ha cap cinta, ni cap marca. De cop veig una cinta, i confirmo que estic al camí bo. Comença una baixada molt i molt ràpida que s'ha de fer amb prudència. Una tabanada a la velocitat a la que es baixa, i amb les pedres que hi ha pot fer-te molt mal.


De cop veig a en MAD que s'està apartant a la bora. Tinc la sensació de que ha caigut, i ha petat la llanta. Li pregunto que ha passat, i me diu que només ha punxat i que tiri.

Enfilo cap a baix a tota llet. Be, deixo un marge ja que com he comentat, una caiguda podria ser molt dura. Anem alternant corriols amb camins, però quasi tots piquen avall. Quasi tots, menys un "repetxon" que se m'atraganta. Collons, amb les cames fredes, qui ha posat aquesta rampa aquí? Començo a buscar la relació de canvi que toca, però ja m'adono d'un dels petits problemes que te el anar amb dos plats. Quan passes del gran al petit, i has apurat pinyons fins al final (36), el fet de baixar i baixar pinyons per buscar la relació que toca, te fa perdre velocitat i inèrcia, que és el problema de les 29ou.

Després de superar aquesta rampa, seguim baixant alternant camins, corriols, alguna pujadeta que posa a proba les cames.

En mig de la baixada trobo el segon avituallament, pero els veig tard, i decideixo no parar i seguir.

Trobem el pas d'una riera i al sortir de la corba veig lluny un maiot groc. Me sembla que és en Dani, i me proposo atrapar-lo. El terreny, planer,  és favorable per les meves característiques, així que m'exprimeixo a tope. A dos quilometres de meta, l'atrapo, però no és en Dani, són dos noies de Figueres, però aprofito per avançar-les i guanyar un parell de posicions. Segueixo a la velocitat que m'havia marcat, i avanço a un parell o tres corredors més, i arribo a meta. 

Els Arnau's fent relleus

En Dani afrontant els últims quilometres

Avançant per l'interior


En Quim
Uf!!! Quina rostida final!!!

Trobo a en Dani, i acaba d'arribar. Be, fa un parell o tres minuts. La veritat és que hi ha poca gent a l'arribada, i anem a fer la botifarra. Hi han els Arnaus del Medina, que han fet 1h05min aproximadament... quines maquines amb 13/14 anys.

Arriba en Quim, que ha fet la llarga. Quin tio, com ha tirat. Ens corrobora que el recorregut llarg era molt tècnic i difícil, així que ens alegrem d'haver encertat amb el recorregut. 

En Quim creuant el riu

En MAD no arriba, passa l'estona i veiem que s'endarrereix molt. Comencem a preocupar-nos. L'Arnau surt a buscar-lo, i torna un parell de vegades per preguntar si ha arribat.

Després d'una estona apareix. Ha punxat dues vegades i se li ha clavat el fre davanter, així que ha abandonat i l'han hagut de portar amb el cotxe escombra.


Arriben en Josep i en Dani Guinó (llarga). El fill ha guanyat al pare en aquesta ocasió. I després en Pere (llarga). 

En Dani i en Josep (29er power)

Bon ambient, bon rotllo i una organització impecable. Només he trobat el marcatge del circuit una mica escàs. Tot els desviaments estaven molt ben senyalitzats, però de vegades es necessita, quan estas dins d'un camí, confirmar que vas be. 

Desfrenats, felicitats!!!




Si trobo fotos i les classificacions, ja les penjaré.

Fotos d'en Vado Buch
Fotos del Biker de Pages
Fotos Joan Bosch

Classificacions

D'estreno

   
Ahir me la van donar. Una flamant NINER EMD. Si. Una 29ou.

No vaig poder estar-me i vaig sortir a fer un volt pels corriols del bosc de la Torre i rodar una mica pel carril. Les sensacions són de comoditat i velocitat.

Avui, amb en Manel i en Dani he fet el preestreno. Pujada al Poblat Iberic. El camí encara esta brut, però les sensacions són molt bones. M'explico. M'he tirat de la moto i he demanat la bici amb una transmissió SRAM 2x10. Dos plats i 10 pinyons. Vaig estar mirant, calculant i amb aquesta configuració, sumat a les rodes de major diametre, només perdia la combinació plat petit pinyó gros i plat gros pinyó petit (comparat amb la transmissió 3x9 que portava a la 26is), tot hi això, tenia les meves reticències. Avui he aclarit moltes dubtes. Els dos plats són suficients, i és mol més còmode ja que sense canviar de plat tens moltes mes opcions a l'abast. És com el compac a la de carretera, vas amb el plat gros, fins que les coses és compliquen.

La sortida ha anat genial. Estirar una mica les cames per la Desfrenada de demà, crec que ha anat be. El pobre Manel ha tingut un parell de caigudes al barallar-se amb un tronc que hi havia al terre i, tot sigui dit, no portar les cales fixades com hauria de ser.

Les conseqüències "visibles" de la caiguda

En Dani també ha llepat. S'ha barallat amb un arbust que hi havia al mig del camí. 

Al final, ha sigut divertit, i jo no vaig demà a la Desfrenada sense coneixer la bici.

En Manel, després de tornar del Kilimanjaro
En Dani i Jo

La Niner