Stop and go


Aquest cap de setmana he començat un curs. Les classes són una marató que comença a Madrid els divendres a la tarda i acaben els diumenges al migdia.

Per sort, no són tots els caps de setmana, però si que, entre la carrega lectiva, i els esmentats maratons didàctics, crec que aquest bloc quedarà una mica abandonat.

Intentaré anar penjant alguna coseta, de tant en tant, per que no us oblideu de mi, però ara m'esperen uns mesos d'intens treball, i les "aficions" han de quedar en un segon terme.

Pedaleu a tope, i sobretot, sobretot, sobretot.... passeu-vos-ho be sobre la bici!!!!

Material imprescindible per sortir amb la BTT


Avui hem sortit a rodar una mica per tal de relaxar les cames després de la rostida de dimecres. Hem decidit anar a Girona i tornar pel carrilet.

A mig camí hem trobat un noi que ha punxat a les dues rodes. Només tenia una càmera i no portava pedaços.

Li hem hagut de fer d'assistència deixant-li un pedaç.

Després d'aquesta anècdota he pensat en fer aquesta entrada amb el material imprescindible per fer una sortida en BTT.


Per la bici
- Multieina amb tronchacadenas.
- Multieina per tallar, estirar, etc.
- Enganche ràpid per reparar la cadena (mireu que sigui de l'ample de la vostra cadena)
- Pastilles de fre. No seria la primera vegada que t'enganxa un ruixat i el fang se menja les pastilles en un pis pas
- Cunya per que no es tanquin els pistons de la pinça de fre. Mai saps si has de treure la roda, si l'has de ficar en un cotxe, etc
- Càmera. Portis el que portis, tubeless, càmera antipunxades, càmera convencional.
- Pedaços. No seria la primera vegada que es punxa més d'una vegada en una sortida i no fas prou amb la càmera. Reviseu periòdicament la pega, ja que se seca o es fa malbé.
- Desmuntables. Per treure la coberta.
- Bomba. S'haurà d'inflar la roda, no? També es pot portar bombones d'aire comprimit, sobretot recomanable si portes tubeless.
- Brides.
-  Ampolla petita d'oli . (Gràcies Xevi)

A nivell personal:
- Documentació personal (DNI, Carnet de federat).
- Diners.
- Telèfon.
- Paravents/impermeables.
- Barretes energètiques.

I per portar això el millor és una motxilla d'hidratació.

És important que la vegiga sigui de qualitat, que després agafen gusts rars, i fongs. 
Que no sigui, ni molt gran, ni molt petita. Ha de ser lleugera ja que és pes que portes a l'esquena.
Que deixi passar l'aire entre l'esquena i la part interior, ja que la transpiració és important.

Si creieu que m'he deixat alguna cosa, afegiu un comentari.

Repte 3 clàssiques - El track

  
Moltes han sigut les peticions per obtenir el track. Alguns fins hi tot ho volen fer al inrevés.

Be aquí està, sense el tall de carrilet fins a Santa Cristina per anar a fer el cafè.

Que ho gaudiu!!!!

Repte 3 clàssiques


Modalitat: BTT
Distància total: 83,44 km 
Desnivell de pujada acumulat: 1749 m
Índex IBP: 131

Quan començava a sortir amb el Club BTT Llagostera, hi havia 3 rutes clàssiques que es repetien al calendari, any rera any.

1. Pujar al Puig d'Arques
2. Pujar a Cadiretes
3. Pujar a Caulès

Els primer any jo no me vaig atrevir mai a fer-les. Eren molt i molt dures. Més endavant, ja me vaig atrevir a anar amb el Club, i les vaig repetir en vàries ocasions pel meu compte.

L'estiu passat, en MAD estava de vacances mentre jo treballava, i dia si, dia no es feia una clàssica. Mig en serio mig en broma, li vaig comentar que les faria totes juntes el cap de setmana, quan ell marxes de vacances. És va fotre a riure.

Aquest estiu, mentre en Dani i jo vam anar a Olot i tornar pel carril, vam comentar l'opció de fer-la. Vam decidir que quan tingués la bici nova ho intentaríem.

Cada cap de setmana, quan planificàvem les sortides dels dissabtes, en Dani sempre proposava fer-la. No teníem informació, no sabíem ni els quilometres que sortirien, ni el desnivell acumulat... l'anàvem posposant.

Vaig començar a treballar amb el track. Talla d'aquí, enganxa d'allà. Al final sortien uns 70 quilometres i prop de 2000 metres de desnivell acumulat. Amb tot això preveiem 7 hores de sortida. Fora de l'abast d'una sortida de dissabte.

Vam estar pensant, i al final vam decidir fer-la avui. Tot i ser la Festa del Bolet a Llagostera, si sortíem molt d'hora podríem arribar a l'hora de dinar. En cas contrari, l'hauríem de deixar per l'estiu que ve, i no volíem. Pel fet de ser la Festa del Bolet hi ha hagut gent que no ha pogut venir, i els hem trobat a faltar, però o era avui, o ja no era.

Sona el despertador a les 5. Quines hores d'aixecar-se!!! Dons si. L'objectiu és arribar abans de les 13, i per tant s'ha de sortir a les 6. El problema de sortir a aquestes hores, apart de que és negra nit, fa molt fred, mentre que amb aquesta tardor que estem tenint, a mig dia tenim temperatures bora els 30 graus. Després d'escollir l'equipació, preparar la bici, els avituallaments, etc. Sortim.

Primers quilometre


Inicialment, la idea és anar al Puig d'Arques, després a Cadiretes, i finalment a Caulès.

Primera "deshidratació" d'en Dani. Durant la ruta en fotrà unes quantes

Fins al Puig d'Arques ho fem a les fosques. Portem un ritme molt ràpid, i en 1 hora i quart estem a la bola.



El radar meteorològic roig ruent. El primer objectiu el tenim a l'abast.

Encara afogats per la pujada ens fem la foto al primer objectiu.


Aquí gaudim de l'espectacle de la sortida del sol. La imatge és impressionant, els primers rajos de sol reflectint-se al mar pla com una taula, descobrint cada poble, il·luminant els colors de la muntanya, els colors de la tardor... uf!!! No es pot descriure, però ha sigut una sensació impressionat veure sortir el sol allà dalt!!!

Els primers rajos de sol comencen a reflectir-se al mar

La lluna és fa el ronço i no es vol amagar

Un cop ha sortir el sol, podem prescindir del llum, i baixem cap a Romanyà a bon ritme, passem per Font Josepa, i baixem pel GR fins al carrilet. És l'ultima oportunitat de prendre alguna cosa, i ens acostem al bar que hi ha a la Font Picant. Encara està tancat, i anem a Santa Cristina. Ens costa trobar un bar obert a aquestes hores, però el trobem. Mengem una mica i cap a Ridaura. La intenció és pujar pel camí romàntic fins a la Trencada, i després cap al Puig de Cadiretes.

Trobem les cintes de la cursa de la Copa Gironina de diumenge que organitza en Medina. Coincidim, tot el recorregut amb el traçat del circuit. Arribem a la trencada i encara toca pujar fins a Can Cabanyes.

Primeres cintes de la Copa Gironina de diumenge que trobem. Després seguirem el circuit al inrevés

La calor comença a ser sufocant, i aprofitem per treure capes, bufs, maniguets... trobem a gent que està entrenant el circuit. Alguns coneguts!!!

Arribem a Cadiretes.

Segon objectiu. Cadiretes


Les vistes avui són impressionants. Podem apreciar  tots els pobles veïns, el Santuari dels Àngels, veiem el Puig d'Arques molt lluny!!!

Les vistes són impressionants

A la última carena hi ha el Puig d'Arqués. D'allà venim.

He vist cansat a en Dani, jo també ho estic, i li pregunto si vol seguir. La seva resposta és clara i concisa. Estem aquí per fer els tres.

Seguim, ja només queda un clàssic. Caulès. Baixarem fins a Font Bona, per anar al Coll de Mallorca, Terra Negra, la Casa de colònies Can Mundet i Caulès.

Pel camí trobem a més coneguts entrenant el circuit, en Morales, en Quim Esparraguera, En Quim Mallorquí, l'Arnau!!!

Baixem fins a Font Bona, amb una oloreta a freno rostit impressionant. Després de la baixada, i amb les cames fredes, les fortes pujades que venen és fan dures. Anem fent sense apretar les cames i tirant molt de cadència. La calor també fa la seva, i després de sortir de Font Bona, me n'adono que no tinc aigua.

Arribem al Coll de Mallorca, l'esforç ha sigut important sota el sol que ens està escalfant el cap, i enfilem la baixada fins a Terra Negra, on encara hem d'encarar la pujada fins a Puig Ventós. Tirem de cadència, i pim, pam, pim, pam!!! Ens plantem a Caulès!!!

Tercer i últim objectiu.

Hem assolit l'objectiu del dia. Tenia molt clar que ho faríem, però no amb tanta facilitat.

Estic preocupat ja que encara queden uns quilometres i fa una estona que no tinc aigua. Tinc la boca seca, i miro de que me donin aigua a la casa que hi ha al cantó de l'ermita. No contesta ningú i he de desistir. En Dani reparteix el culet que li queda, i enfilem cap a casa.

Ara, ja el recorregut, és quasi tot baixada, tot i que les poques pujades que trobem és fan dures. Santa Ceclina, pica les cames.

En Dani te l'horari d'hivern al GPS i pateix per que arriba tard. Agafem el camí més directe i en un pis pas, ens plantem a Llagostera. Al arribar se n'adona de l'error i flipa amb el temps que hem fet, tot i parar a gaudir de les vistes, a esmorzar... ens acomiadem i quedem per dissabte (si és que podem)

Arribo a casa, i el primer que faig és hidratar-me. Una birra amb gasosa de mig litro!!!! Quina set tenia!!! Després dutxa i estiraments... com m'ha costat estirar!!!

Després dinar, migdiada, pel·lícula, migdiada... uf  que dur és això de la bici!!!!


Bosc de canyes de Bambú, amb el Club

   
Quan vam fer la prospecció de la ruta al juliol, vam tenim molt clar tots, que s'havia de incloure dintre de les sortides del Club.

Avui ha tocat estrenar el calendari de sortides (pels grans) amb aquest recorregut. L'expectació era màxima, i 14 beteteros inicialment, i 16 finalment, hem estat rodant per la zona de Romanyà i Calonge, descobrint nous indrets.

Moment de la sortida. Feia fred

El recorregut ha sigut accidentat, dels que més recordo. Segur que molt te a veure la quantitat de gent que hi érem. 

A la primera baixada ràpida, noto una derrapada i veig alguna cosa que me vol avançar. Després un cloc metàl·lic. Me giro, i en Dani petit és a terra. Paro i miro d'ajudar-lo, però s'aixeca pel seu propi peu. No ha sigut res.

Ens fiquem per un corriol, on anem planejant, esquivant arbres... entretingut. Al final i al reagrupar-nos, fem la foto de grup. 

Foto de reagrupament a la sortida del corriol

Seguim per Ridaura, i pugem per una de les "infinites" pujades que hi ha del carril bici cap al Pla de Panedes. L'anomenem el Surolí pels arbres que hi ha al recorregut. Passem per la zona on vaig fer el "Superman" al ficar-se una branca entre la els raid i la forquilla. M'ho miro amb deteniment.
Les branques que te fan volar (o trencar el canvi)
Nou reagrupament i cap a Romanyà...

Tots a la sortida del Surolí
En Marc i en Fernando s'han afegit a la zona de Ridaura, i han seguit amb nosaltres fins a Romanyà
Enfilant cap a l'Aldrich
Quin grup. Feia patxoca.


Reagrupaments.
Corriols
Pujades

Pugem pel GR. fins a la Roca Grossa d'en Cases. Avui el dia era fantàstic, i permetia gaudir d'unes vistes magnífiques.

La roca grossa d'en Cases. Un bloc de granit que aflora al talús de la muntanya.

Ens fem una foto de grup, que no ha sortit, i enfilem cap a Font Josepa. Al passar per un corriol, patim dos punxades. En Pep que l'ha segellat amb el líquid, i en Jesús que ha hagut de posar càmera.


Reparant la punxada a Font Josepa
Les ferides d'en Dani

Un cop les punxades s'han reparat, enfilem cap a la Zona de Calonge per anar a busca l'objectiu del dia. El bosc de les canyes de bambú.

Els supervivents.

29ou Power

Un cop assolit l'objectiu tornem cap a Romanyà. El camí és dur. Trobem arbres entrebesats, zones complicades, on s'ha de tirar de força bruta... i el pitjor... els tronquets que no deixen pedalar amb ritme...


Pujada llarga, i amb la dificultat afegida dels tronquets. per sort, s'ha fet camí.



Un cop a Romanyà, de nou, reagrupament. Fem balanç, i en Josep ha caigut. Recontem i sembla que falta gent. En Pep, en Tià i en Jesús triguen. En Pep ha tingut problemes amb la punxada d'abans i ha hagut de desmuntar el seu sistema Tubeles casolà i li ha costat una mica... 


El grup es desfà i quedem 6 dels 16 inicials. Enfilem per un corriol molt trencat al principi, però divertidíssim al final. El corriol va a petar al carril bici, i donat l'hora que és, decidim enfilar-lo cap a casa per tal d'arribar a una hora "prudent"

Al final més de 40 quilometres i 1.100 metres de desnivell, amb 2 caigudes, 2 punxades (podríem dir 3) i molt bon rotllo i companyerisme. Això s'ha de repetir!!!


Si voleu veure més fotos, avui el reporter oficial ha sigut en Pere i ha fotut una molt bona feina. Gràcies noi!!!!

Treient les teranyines a la prima

  
Avui he fet festa a la feina per fer gestions i m'ha quedat un forat després de dinar. Amb el menjar encara a la boca, he agafat la bici de carretera per fer la típica volta per rodar.

La intenció era rodar i gaudir de les magnífiques temperatures que estem tenint aquesta tardor, però a mida que anava rodant s'ha convertit en un repte.

Enfilo cap a Girona, amb unes sensacions excel·lents. Penso que el descans de diumenge a la tarda i el no haver de matinar excessivament avui ha fet efecte, però el vent que m'empeny emmascara les sensacions reals. 

Les xifres que veig al comptaquilòmetres són impressionants, i com fa tant de temps que no agafo la prima, me semblen d'escàndol. Me planto a Girona amb una molt bona velocitat mitjana tot i les obres de asfaltatge entre Quar i Girona, que m'han enganxat.

Un cop a Vilablareix enfilo cap a Santa Coloma. El vent que m'estava empenyent, ara bufa lateralment, i en ocasions de cara. Al comptaquilòmetres començo a veure xifres més normals, però l'esforç que he de fer per mantenir-les és dur. 

Analitzant les dades, el meu plantejament, ara, és petar i mirar de no baixar massa la mitjana que porto.

Arribo a Aiguaviva i atrapo a un Bici Oci, que crec comença el seu entrenament, i es posa a roda. La pujada a la sortida del poble és un infern, entre el vent i l'esforç arribo al meu màxim de pulsacions, a tot això, el Bici Oci s'acomiada de mi.

Segueixo camí i acostumat a batre records de velocitat a la baixada de Sant Dalmai, la faig a una velocitat molt i molt discreta, frenat pel vent.

Fins a Santa Coloma ha sigut un infern, amb el vent parant-me totalment. Tot i això segueixo mantenint la mitjana a la zona on jo vull.

De Santa Coloma a Riudarenes, i al estar una mica més protegit, els quilometres han passat depressa i sense tant esforç. La mitjana segueix igual.

A la rotonda de Riudarenes enfilo cap a la N-II. Ja les forces van justes i les dos últimes pujades me fan aixecar de la bici. La mitjana segueix intacta.

M'incorporo ràpid a la N-II. És un tram que no m'agrada gens, però el faig ràpid. Aquí si que entre els camions i el vent ho passo malament. Les cames comencen a estar carregades i no puc deixar de pedalar, ja que si no després costa molt tornar-hi.

Agafo el trencant cap a Caldes, i ja amb més tranquil·litat segueixo amb un ritme còmode i a l'hora exigent, ja estic veient el final i me puc dosificar. 

Enganxo tots els semàfors de Caldes. Veig que la mitjana s'en va a can pistraus. Un cop amb via verda, la pujada a la sortida de Caldes la faig tota aixecat i arrosegant tot el que puc, però no puc recuperar el temps perdut. 

Passada la rotonda ja intento donar-ho tot, les cames couen, tot i això, tinc el meu objectiu a l'abast.

Arribo a Llagostera i la xifra que surt al comptaquilòmetres està molt propera a la que jo volia. M'ha sortit 29 km/h en 60 km. 

Per mi és tot un exit en les condicions en que he fet el "test", totalment en solitari i amb un vent de cara durant bona part del recorregut.

Després de la dutxa i els estiraments no dono per mi ni un cèntim. Estic rebentat!!!! Però content!!!

Això és un no parar

  
Aquest cap de setmana no he parat ni un segon.

Dissabte matí - Sortida BTT

Amb la colla del Club vam sortir per fer un simulacre/prospecció del recorregut d'una sortida nocturna que tenim planificada pels vols de novembre. 

Var ser un d'aquells dies en que me sentia malament de bon començament, però que quan ja tornàvem estava pletòric.

Patin a les pujades

No podria perdre la roda bona

Els que marcaven el ritme


El reporter

Un cop a Romanyà vam trobar a un seguidor del Club que ens va acompanyar una estona. a la seva edat 11.000 km a l'any!!!

A dalt, a les Mirandes



Màquines de pedalar


Ja de baixada vam carregar aigua a diferents fonts, i investigant nous camins.






Al final, crec que ha quedat un recorregut molt xulo.

Dissabte tarda - Outdor Experience - Caminada Temps d'aventura

Dins l'esdeveniment Outdor Experience, el programa Temps d'aventura, celebrava la típica caminada anual. En aquest cas per la muntanya de Montjuic, a Barcelona.

Vaig aprofitar per compartir amb el meu germà petit i la meva cunyada, una tarda d'activitats per la muntanya.

La passejada va donar la volta a la muntanya, compartint part del recorregut de la Copa Catalana de BTT que es celebra avui. Al final 6 quilometres i pico, amb molta xafogor i una organització impecable, amb regals i avituallaments inesperats.

Al vespre, i al tornar, per casualitat, vam coincidir amb una de les representacions que fan a les fonts de Montjuïc... tot un espectacle totalment recomanable.

Diumenge matí - Sortida amb la mainada 

El Club ha programat una sortida pels més menuts, celebrant al final del recorregut, el típic esmorzar de tardor. 

Uns 42 ciclistes ens hem donat cita a primera hora del matí per fer una volta d'uns 10 quilometres  i fer gana per menjar la botifarra que ens esperava al Casal.


Diumenge mig dia - Rodant pel carril

Després de l'esmorzar i recollir una mica, he fet un volt pel carril. En aquesta ocasió ha tocat cap a la costa. 30 quilometres a ritme suau, suau...

A descansar!!!

(Quasi totes les fotos són d'en Pere)