Bon any nou

  
Acabem l'any com ens agrada... pedalant.

Dimecres en Dani i en Pep vam anar a Argimón. Una ruta llarga, de més de 70 quilometres, però de bon fer, on m'adono que la bici és molt cruel, i si no la treballes dia, a dia, perds en poc temps el que costa molt i molt guanyar.

Divendres amb en Dani i  en Carles vam fer una sortida a mig dia. Una d'aquelles sortides llampec, que més que sortir a pedalar, sembla que sortim a competir... vam anar a ritme de cursa, fins que el pulsòmetre va avisar-me que estava anant a tope (literalment a tope) i vaig afluixar el ritme. Vam pujar al Rocatal, vam anar a Font Josepa i Romanyà, i vam baixar pel GR fins a Panedes a ritme FLOW.

I avui.... avui he enganyat als companys per anar a veure l'ultima sortida del sol al Puig d'Arques... hem sortit a les 5:30 en Dani, en Pep i jo del pavelló, i en Miki i en Xavi han sortit una mica abans per poder anar a un ritme més suau... al final s'han perdut (la nit els ha confós), i hem pujat tot junts...

Ha sigut molt dur... he pagat la sortida d'ahir, i he patit com mai... he hagut de posar el peu a terre en un parell de pujades, fer la pujada al Puig d'Arques per la pista, i posant el peu a terre en algun punt quasi plorant, però no podia fallar als meus companys i he arribat in extremis... 

Un cop a dalt, hem fet un mos, un brindis pel proper any, i veure l'espectacle brutal de la sortida de sol... una banda de núvols ha espatllat una mica l'espectacle però ha sigut brutal, i ha compensat les penúries a l'hora de pujar, i el fred que hem passat a dalt...

La tornada ha sigut dura, amb fred, mooolt fred... però amb la sensació dels deures fets!!!

La colla d'arreplegats, per no dir zumbats, preparant l'avituallament
Avituallament de luxe

Primeres ullades de sol!!!

La llum natural apaga l'artificial!!!
B O N   A N Y   N O U ! ! !




Gràcies companys per tant i tants quilometres sobre la bici. Gràcies a vosaltres per seguir-me. Gràcies Pep per les fotos i el vídeo.

Nova tecnologia en neumàtics


Una empresa catalana revolucionarà el mon dels neumàtics de les bicicletes amb un nou material. 

L'empresa especialista en nanotecnologia, ha presentat un nou neumàtic intel·ligent, que no punxa, no necessita aire, ja que el manté enganxat a la roda mitjançant una carcassa, que canvia de rigidesa en funció del pes del ciclista, les condicions de tracció, etc.

A més, el nou material varia el seu taquejat automàticament, en funció del terreny per on es circuli, proporcionant sempre, la màxima adherència i comoditat.

El principal problema fins ara, es el sistema de bateries del comandament, que és una petita pantalleta al estil mini-ipod que es col·loca a la tija, que no dura més de 2.000 km (vida útil del neumàtics).

El segon problema que encara no ha pogut resoldre, és que de moment, només es poden fabricar en color rosa.



Es preveu la seva comercialització per finals del 2.012.

Cordant-me les sabates

   
Amb això del runing, he estat informant-me una mica per tal de no patir lesions. Buscant, buscant, vaig trobar a la pàgina de New Balance una interface per trobar la millor llaçada al teu peu. Feu una ullada, clicant AQUÍ, i us sorprendrà les opcions que hi ha.


Nadal a tope

  
M'havia proposat descansar dels estudis dissabte, diumenge i dilluns... després ja li foterem canya.

Així que disposava de tres dies per fer el que m'agrada... dilluns el tenia compromès amb en Dani, ja que teniem previst fer la 32ena Cursa de Sant Esteve... fa un mes que correm, i seria la proba de foc per veure com anem millorant.

Quedaven dos dies, el 24 havia d'anar a sopar a casa del meu germà petit a Barcelona, i el 25 a casa dels meus pares a Llagostera, així que el meu cap comença a fer números... 100 quilometres, 4 hores...

Decideixo anar a Barcelona en bici, i tornar al dia següent, també en bici. Tenia dos opcions, anar per la costa (N-II), o per l'interior... opto per l'ultima opció. 

Encara embotit per les últimes celebracions a la feina començo a pedalar. Intento no forçar, tot i que el GPS, al anar amb el sensor de cadència i velocitat a la roda, comença a fer el boig... no me serveix de referència, ja que marca 15-16 km/h, quan realment  anava a uns 30 km/h... vaig fent, a ritme dièsel... de fet, tinc una teoria... si pogués anar a baixes pulsacions (120-130), me veig capaç de fer una bona quilometrada. 

Arribo a Barcelona, marcant 75 quilometres al GPS, quan portava 100... quina alegria, enfilar els carrers de Santa Coloma quan encara pensava que me quedava més d'una hora pedalant. El fred, i els núvols, apart dels semàfors (quin horror, com trenquen el ritme) han sigut la tònica del matí.

Diumenge 25, és un dia impressionant per anar en bici, però el menjar de la nit, sumat amb anar a dormir tard i a dormir, be, intentar-ho, en un llit desconegut, fan que quan soni el despertador decideixi abandonar els meus propòsits i agafar-me un dia de descans. Aprofitant que el meu germà també va a dinar a cals pares, el truco per que me faci de cotxe escombra.

Dilluns 26, Cursa de Sant Esteve. Molta il·lusió, ja que és la primera cursa atlètica en molts anys (primera en la meva segona vida). Molts coneguts, molta gent... més de 800 persones correns, caminant...

Ha sigut impressionant!!! Cada escu al seu ritme... en Dani amb el seu cunyat. Jo amb l'Albert, el meu germà, i l'Ignasi, un amic seu... He anat conservant, poder massa, però anava molt be. Al final 1hora 3 minuts... content, ja que el objectiu era acabar, però de en segur que podria haver baixat temps.

Ara de nou a estudiar, tot i que alguna escapadeta farem, no?

Moment de la sortida
En Dani al mogollon
L'Ignasi, l'Albert i jo fent els primers metres
Passant pel passeig
L'Ignasi al ben mig de la cursa
En Dani als 5 quilòmetres
L'Albert als 5 quilòmetres
Moment crític... paro i faig els 5, o segueixo... al final he seguit!!!

Bon Nadal


Poca activitat física últimament. Només se salven les nocturnes que darrerament estan sent una mica accidentades. Dimecres amb pèrdua d'eines, càmeres, claus (claus no), oli (eh!! us ho he posat fàcil).

Ah, per cert, corren ja he assolit el meu objectiu... he arribat als 10 quilometres!!!

Be, que com no hi ha molt per explicar, vaig directament al el que anava. Voldria desitjar-vos un molt Bon Nadal a tots, i que pedaleu molt per cremar els torrons que de ben segur menjareu.

Felicitació del meu germà Manel

IV Marxa per parelles de Llagostera


Avui no hi ha ni IBP's, ni quilometres, ni desnivells... avui la crònica l'heu fet vosaltres gaudint dels camins que hem preparat (amb molt esforç), gaudint del bon humor regnant, i fent més gran encara si cap, la Marxa per Parelles de Llagostera.

Aquest noi m'ha impressionat. Amb la seva curta edat, era al grup del mig, i ha pujat el desnivell tot sol com si res... ets el meu ídol!!!!

Desitjar una forta recuperació als accidentats, i agrair a tots, per la part que me toca, la vostra presència i fair play

Aquí teniu unes poques fotos que he pogut fer (fins que s'ha acabat la bateria).

Classificacions


Fins l'any que ve!!!!


Prospecció de la marxa per parelles

   
Aquesta setmana, tenia fets els deures i he pogut sortir en bici, després, que en un mes i mig, només havia fet 7 quilometres nocturns.

La primera sortida va ser dijous a la nit. Preveient trobar aigua a dojo, vam decidir fer una pujada ràpida fins al Rocatal. Vaig tenir unes excel·lents sensacions i vaig gaudir com un camell, tot i perdre'ns al principi i ficar-nos en un fangal.

Divendres vaig anar a córrer en solitari. Ho vaig passar molt malament. Havíem fet un dinar d'aquest de celebració a la feina i estava rebotit, però me vaig emperrar en sortir una estona esperonat per les sensacions que havia tingut el dia abans sobre la bici i va ser tot un desastre.

Dissabte, vaig tornar a sortir amb la btt amb en Dani i en Tià. Teníem poc temps i vam decidir fer una pujada llampec a Romanyà. Ja al final de l'ascensió notava aquella suor freda, que juntament amb una sensació impressionant de gana, era el presagi d'una "pàjara" històrica. Vaig tenir sort, vam canviar el recorregut, vaig menjar un parell de barretes i vaig arribar a casa, justet, però vaig arribar.

Dimarts nova sortida. En aquest cas, l'incombustible Dani i en Carles. No havia descansat gaire, però tenia ganes de sortir. En Dani havia preparat una ruta per la zona entre Calonge i Romanyà, on havíem de trobar tres fonts (crec). A partir de les 2 hores, el meu motoret va dir prou i la sensació de estar buit era palpable. De nou la suor freda, vaig acabar amb les existències de  barretes de tots els companys, i res. Al final vaig tirar sol cap a casa fet caldo i glaçat.

Avui teníem previst fer una sortida per revisar el recorregut del circuit de la Marxa per Parelles. Havíem quedat, en principi, en Dani, els Guinó, els Perez (ho sento molt nois) i possiblement en Carles. La previsió era fer una ruta ràpida per veure que tot està en condicions, i en cas contrari fer les actuacions que calguin durant aquests dies que queden.

Quan arribo al pavelló veig cares conegudes, cares que no tant... més de 20 persones érem al punt de sortida, però el que m'ha impactat que tots anàvem a fer el recorregut de la cursa.

Al principi ha sigut una mica caòtic. Uns per aquí, els altres per allà. Algun despistat a l'hora de marcar el circuit, algun que ha cridat a l'esquerra quan era per la dreta. Res, que en dos hores havíem fet els 5 primers quilometres del circuit. Be, alguns ja en portaven algun més...

Després ha estat tot més ordenat, amb els que coneixíem el camí marcant una mica el ritme, i gaudint del circuit, que per mi, és molt i molt macu. Tot i això, les parades, reagrupaments, etc, han sigut eternes, i per fer els 25 quilometres de la llarga hem estat quasi 4 hores.... unes 2 de pedal.

El grup reagrupat. (Foto d'en Aris, a partir d'ara Mimosin)
Les sensacions bones. He anat hidratant-me i alimentant-me amb isostar i la cosa ha anat molt be. De fet, ha sigut el millor dia de btt de fa molt temps. Molt divertit, amb l'Aris, la Muxi, i en Dani, com a principals animadors. 

Per cert, ha quedat un circuit collonut, tot i que hi ha una pujada impressionant, alguna baixada molt trencada per les pluges, i algun altre corriol també afectat pels aiguats. Gaudireu d'un dia molt bo de btt.