Marató de Cap de Creus

 
L'ultima vegada que vaig mirar el rellotge eren quarts de cinc, i havia posat el despertador a les sis... explosió de sentiments, nerviosisme... no podia dormir!!!!

Sona el despertador... tot hi haver dormit una hora aproximadament, m'aixeco com un llampec, preparo la bossa, i intento esmorzar una mica... tinc com un nus a l'estomac que no me deixa ingerir res... però m'obligo a menjar unes torrades amb pernil i formatge...

Anem arribant al punt de trobada, i enfilem tot xerrant camí fins a Roses... el nus a l'estomac cada vegada és més intens, però no puc fer res...

Arribem a Roses, recollim dorsals i comencem a preparar les bicis... veiem que farà un molt bon dia, i decideixo treure'm roba... després ho agrairé.

Se presenta en Quique, el senyor corriol, i xarrem una estona!! M'anima força per això i els Monegros!!!






Un cop tots els membres del Club apunt per sortir decidim fer-nos una foto i cap a la sortida... al breafing ens expliquen el funcionament de la cursa, la situació dels avituallaments, etc.


Sortim de manera neutralitzada pel passeig marítim, fent catxondeo, i reculant una mica posicions, ja que la nostra idea no és competir, si no acabar i passar-ho be.

De seguit comencem a pujar al Parc Eòlic de Roses, intento menjar alguna cosa, però només aconsegueixo que se'm faci una bola a la boca, com si fos un nen... decideixo només prendre isotònic, i anar fent... estic condemnat a petar!!!







Anem guanyant alçada, i les vistes cada vegades són més impressionants... el camí s'intueix i penses... quan baixem?



El rodar tampoc és fàcil... molta pedra...


Però val la pena...





Les caletes van sortint a la nostra esquerra, i a la nostra dreta... això és un paradís...

Ja baixem per un corriol ple de pedres soltes fins a cala Montjoi... depressa, però amb molt de respecte, arribem a baixa... on tenim el primer ensurt... una punxada. Reparem i seguim.



Tornem a enfilar-nos per pista fins al Puig d'en Manyana...





... i tornem a baixar fins a Cadaqués... amb l'esperança de trobar l'avituallament.... 


... però no hi arriba!!!

En Pepet està fotut de l'esquena i s'ha de prendre un calmant... improvisem un got amb el tap del bidó, i seguim camí...



Agafem la carretera direcció el Far, on anem deixant molta gent fotuda... veiem escenes totalment antiesportives, on algun membre de l'equip recrimina al seus companys que els ha d'estar esperant tota l'estona.... nanu... algun dia t'hauran d'esperar a tu, i ja veuràs!!!

Deixem la carretera, i ens endinsem en una zona característica del Cap de Creus... com si fos d'alta muntanya... tots necessitem l'avituallament!!!

I per fi, al quilometre 47 arriba... el primer que veig és xoriço, formatge... m'entren arcades... en Pep  troba una cola fresca, i m'abono... tres gots m'he fotut... un pa de pessic que l'he fet entrar com he pogut, i els hi dic, que començo a tirar... a veure si puc pedalar una estona tranquil...

De seguit m'atrapen, i comença un corriol de pujada, que s'ha de fer a peu, i que enllaça amb uns altres on fa falta molta potència... ho dono tot. 



Val la pena passar per on passem!!!



Quan de cop, embús!!! Trobem a un noi que pateix unes rampes impressionants... li donem unes pastilles per veure si millora, i ens demana que marxem. 

Enfilem camí, i baixem a tota llet, amb la conseqüència de una segona punxada, que és convertirà amb una tercera... ens atrapa el noi de les rampes, amb la seva parella d'equip, i ens demana que ens acompanyi a que no disposa de gps...


Arribem al Port de la Selva, i ens enfilem muntanya amunt, la noia en qüestió els hi fot una repassada a en Dani i en Miki impressionant... hi ha gent molt forta, tu!!!

Baixem per un corriol Pedregós, d'aquells de trencar-te el cap!!! I ja no tinc forces... el desgast de les pujades no el pots recuperar a les baixades en aquest terrenys... portem més de sis hores de pedal, i a sobre comença a bufar tramuntana!!!

Arribem al segon avituallament... no queden refrescos, així que aigua, i plàtans... se m'entravessa a l'estomac... que malament ho estic passant!!!!

Ens expliquen el recorregut que queda, i intento dosificar les poques forces que me queden... només demano que no hi hagi molt corriol trencat, ja que la potència necessària per salvar-los, no la tinc...


Pujada per pista fins al Parc Eòlic, on els meus companys no me perden de vista... i baixem per la pista que hem pujat anteriorment... uns metres d'asfalt, on pensava que ja estava tot, i nou desviament pel corriol del Corriol del Dolmen de la Creu... no puc ni aixecar roda per salvar les pedres... vaig rostit!!! 





El contaquilometres marca quasi 80 quilometres, i penso que ja falta poc... trec les forces d'on puc... potser les dues magdalenes que vaig menjar a la nit, m'estan salvant ara mateix... i finalment, els darrers metres de baixada per una urbanització fins al pavelló... final!!!


Recollim els regals, dinem, bebem... riguem!!! Ha sigut brutal!!!



Felicitar als membres del Club que competien en altres equips, en Josep i en Dani (estratosfèrics), en Quim i en Pere (a per la Transpyr), i l'Aris i en Valentí (temps brutal).


Sortida tranquil·la

   
Ja sabeu que m'agrada tirar de diccionari... la definició de la paraula tranquil·la és la següent:

tranquil adj Que està en calitja, en repòs, sense alteracions ni cosa que el pertorbi, que està en pau amb si mateix, sense remordiments ni preocupacions, que té paciència, prudència i calma per fer les seves coses i per tractar les persones: aigües tranquil · les , ambient tranquil, «Es va tornar unes vacances per estar tranquil», un lloc tranquil, «Pot estar tranquil, ella se salvarà», «Sempre he estat un estudiant tranquil i amigable».

Quina part de la definició no heu entès!?!?

Per cert, la nocturna d'avui ha sigut una classe de ciències naturals... conills, llebres, granotes, ratolins, ratpenats, rapinyaires i... una geneta!!!! La primera que veig a la meva vida!!!!

Geneta (La foto, evidentment, no és meva)
Gràcies nois pel fart de riure que ens hem fotut!!!

Rodant...

  
Fa dies que no escric al bloc. No per que no hi surti en bici. De quilòmetres estic fent més que mai. Però si que no passen coses interessant.

La setmana passada va ser supercompleta, esportivament parlant. No vaig parar ni un sol dia; futbol, córrer, bici nocturna, gimnàs... i al final, el dia clau, el dia de la sortida setmanal amb la btt, no hi havia qui s'aixeques. Vaig quedar-me dormint, mentre els companys del Club feien la volta per les Gavarres diumenge.

A la tarda, i una mica com a castic per no sortir al matí, i una mica per ganes de pedalar, vaig sortir amb la bici de carretera. 

Va ser com encaixar una peça del puzle dintre d'un mar de ruixats... pendent del radar metereologic, vaig encertar el moment i sortir encara amb les carreteres molles. La volta, la típica per rodar: Llagostera-Girona-Santa Coloma-Llagostera. Amb un port invisible, la meitat del camí. El fort vent, en contra me va fer posar el plat petit en algun moment!! I just quan obria la porta del garaig, començava a caure un altre ruixat.

Aquesta setmana, ja ha sigut més tranquil·la, i enfocada als reptes futurs...

Dilluns gimnàs... suau, suau!!! (chilout)

Dimecres rodar en solitari. Vaig fer un simulacre buscant el ritme optim per fer els Monegros... molt content amb el resultat obtingut, i pendent per comparar-lo amb el que faríem al dia següent en grup.

Dijous. Avortament de la nocturna prevista a 5 minuts de sortir... va caure un ruixat impressionant, amb el regal posterior de l'arc de St. Martí amb els últims raigs de sol.

Divendres a la tarda els telèfons comencen a bullir... la gent te ganes de pedalar, i decidim passar la sortida de dijous a divendres... la idea és rodar... farem el mateix que vaig fer dimecres i així compararé.

Sortim a bon ritme... una mica més ràpid que dimecres... ho noto a les cames. Anem depressa... a partir de Cassà, comença a costar seguir el ritme dels companys... crec que serà un d'aquells dies que el meu rendiment baixa de cop... la suor freda, la sensació de gana, són els símptomes... busco per la butxaca una d'aquelles pastilles energètiques de Isostar... com puc, li trec l'embolcall, i menjo la meitat... m'esforço i enganxo al grup, però els torno a perdre a Llambilles. Visualment els tinc davant, però m'és impossible contactar amb ells... veig que pinta malament, i menjo l'altre meitat de la pastilla.

Crec que s'adonen de la situació i afluixen el ritme... tornem a anar en grup... decidim arribar a Girona, i al passar per la font de la Creueta marco el punt al contaquilometres... 

Un minut per reposar, i tornem a tota llet de nou... intento mantenir la roda dels companys. Mai havia anat tant enganxat amb la bici de muntanya al de davant... 

Al tornar a passar per la font de la creueta, torno a marcar-ho al contaquilometres...

Seguim en filera, a un ritme frenètic... tot i això no puc seguir-lo durant molt de temps, i a Llambilles els hi dic que tirin i me deixin sol, però no volen... en Dani aprofita per tornar-me l'empenta que li vaig donar el dia de la seva "pàjara". Gràcies noi... això és companyerisme, però podies haver empentat de debò!!!

Arribem a Cassà, i ja al polígon començo a trobar-me millor, les cames ja tenen una mica més de força, i deixo de patir a cada pedalada... tot i això, el ritme no és el de fa una estona, però tornem a volar pel carril fins a casa.

Ara ja toca descansar tota la setmana... menjar be, alguna sortideta per divertir-nos, i diumenge que ve al Cap de Creus!!!

Ah!!! Al comparar les dues sortides, surten coses curioses... ni es va tant ràpid quan penses que hi vas, ni tant lent quan penses que no hi vas...

- Anada sol:          50min        FC 129
- Anada en grup:  50min        FC 126 (Igual)

- Tornada sol:       58min        FC 141
- Tornada grup:    60min        FC 117 (Pàjara)

Sofà, ja, ja, ja

  
Ja vaig explicar que dimecres mentre fèiem la nocturna setmanal vaig petar. Una forta punxada a la contracuixa me va fer dir prou... tot i això vaig intentar-ho divendres, però vaig haver de desistir... descans, sofà, i antiinflamatoris.

Diumenge vam sortir amb els nens amb el Club. Amb nens de 5 anys la dificultat del recorregut no pot ser massa, però les sensacions eren bones. Al final de la sortida, i quan els nens van marxar, els "grans" vam començar a jugar a pujar escales amb la bici, fins que quasi ens fotem una llet. La cama be, gràcies!! 

Vam quedar per dilluns a les 9. Jo no vaig confirmar la meva assistència, havia de fer una proba.

Després de dinar, i de fer de mecànic d'urgència [;-)], me vaig decidir per anar a caminar una estona. Va ser un recorregut suau, però suficient per veure que no patia dolor a la cama. A la nit, vaig preparar la roba per sortir.

Els de sempre, com sempre a la mateixa hora... el recorregut per decidir. Sonen opcions com Romanyà (ja vam estar divendres), unes altres de rodar... me sento be, i proposo anar per l'Ardenya, i si s'escau pujar a Cadiretes... els hi va be.

Enfilem cap a Ridaura, i comencen els problemes mecànics... al creuar el riu varies vegades, la cadena queda totalment seca, i començo a patir xupades cada cop que apreto una mica... quasi surto per davant un parell de cops. Engreixem un parell de cops la cadena, i continuem.

Arribem a la zona cremada fa unes setmanes... havíem passat a la nit vàries vegades, però ara veiem la magnitud de la tragèdia... una bona cicatriu quedarà per una bona temporada a la muntanya.

La zona cremada és una franja no molt ampla però el cor s'encongeix.


Continuem fins a la Trencada, on pateixo l'ultima xupada de cadena en una de les pitjors rampes de la sortida.

Ja continuem per un corriol de bon fer, resseguint la muntanya... oh com m'agrada!!!

Un cop a la trencada fem un canvi de plans. La visibilitat és dolenta, i de ben segur que no val la pena pujar. Un dels companys s'està fotent una bacanal de menjar a Banya Croua, així que decidim d'anar-hi,  i saludar-lo. 

En Dani va tocat, li ha sentat malament l'esmorzar i va quasi en dejú. Fins ara ha aguantat be, però a partir d'aquí ja se li nota al rendiment.

Com sempre, les vistes del mar me fan parar a fer unes fotos.

Sant Baldiri. La línia... mmm

Fotem una baixada divertida de veritat... oh!!! Que be m'ho he passat!!! Veig que hi ha una bifurcació i espero a en Dani que s'està despenjant... brutal!!!

Ara enfilem el que s'anomena "fill de puta"... el nom ve per quan la fas a l'inrevés i la puges. És una rampa de més del 20%... és llarga, i seca com està, un perill baixar-la.... rondem els 60 km/h... glups!!!!

Ens reagrupem, i veig a en Dani tocat... intento no perdre'l de vista, però tampoc vull anar molt aprop d'ell per evitar fotra-li pressió.

De cop... parem.. baixem de les bicis, i a fer una mica el senglar... creuarem a l'altra banda del riu, però pel lloc que anomenem "pas de l'home boig"... aquest nom el va posar en Vicenç i en Duran... bon seglars!!! És un barranc, que van netejar, que no es puja ni amb moto de trial...

El pas del home boig.... je, je,je

Per aquí ni amb les 29ou


Enfilem pel corriol que vam recuperar per la Marxa per Parelles que organitza el Club, i decidim reparar un tall de corda que vam posar per tal de facilitar la pujada del desnivell...

Que malament ho estan passant!!! Quina colla de senglars!!!

Comprovant la tensió de la corda...

Si, ara si....

Vinga, lliga!!!


Conillet d'índies!!! 

Arribem a Banya Croua, on el companys que s'estan foten el tiberi han marxat a baixar una mica l'esmorzar per encabir el dinar... no han deixat res!!!

Anem fent a la bora del riu, en Dani va petat total... no cal que digui res... se li nota a la cara... està fotut de veritat... li ofereixo unes "mongetes" energètiques que tinc a la butxaca, però s'estima més tirar de les seves barretes... l'espero... els companys son a l'altra banda del riu... creuem, i li torno a oferir les mongetes que en aquest cop accepta... 

Oh!!! Quins corriols!!!


Arriba un 4x4 i ens apartem... és en Toni i els companys que s'estan fotent la bacanal de jalo... si, els que han anat a baixar l'esmorzar... en 4x4....

Ens fiquem per un dels corriols de la Ruta dels Molins, i ja cap a casa, a ritme d'en Dani... el pobre va cuit!!!

Bona sortida, sense preses, fent el senglar!!!