Through the Mill

   
Ja podem gaudir d'un nou vídeo d'en Chris Akrigg, un cop recuperat del greu accident.



Terra d'Indiketes 2012 - Es Pollastre


L’ultima vegada que vaig fer “es Pollastre” vaig dir que no el faria mai més. 

Greus errors en la organització, en aquella ocasió, me van fer prendre aquesta decisió. 

Però com rectificar és de savis, i els companys volien fer-lo aquest any, dons apa, cap a Santa Cristina. 

Anem en bici, que per això està al cantó de casa. Estem inscrits, i només hem de recollir el dorsal. Ben organitzat. 

La sortida es dona, en aquesta ocasió, a la carretera vella, al ben mig del poble... bona decisió!!! Mentre fem temps, ens trobem amb mes companys del Club, i coneguts.



S’acosta el moment de la sortida, i ens plantem sota l’arc. Be, sota, sota, no. Aquet lloc, avui està reservat pels corredors locals. Crec que estaríem per la filera 10 aproximadament. 

Estic preocupat. Hi ha un punt, on se separen la volta llarga (Pollastre) i la curta (Gallina), limitat per temps. És a dir, si no passes pel quilòmetre 13 en una hora i mitja, has de fer forçosament la Gallina. Jo vull fer el pollastre!!!

Normalment, és una cursa/marxa molt tècnica i dura, on s’acostumen a fer forces embuts a les primeres de canvi, i perdre molt de temps, i com he dit, estic preocupat per fer una bona sortida i mirar d'evitar al màxim els embussos esmentats.

Es dona la sortida, i com sempre “Maricon l’últim!!!”. 



De seguit comencem a pujar cap a l’església. M’avança en Josep Guinó, nervis, enganxades, algú que demana pas... ja, ja, ja!!! 

De cop sento algú que crida “Por dretras, por detras!!!” És en Quim que m’avança fotent-me empentetes com als Monegros. 

Me vaig consolidant en un grupet que anem al mateix ritme, i “nar” fent. En Miki, m’avança, jo l’avanço, me torna a avançar, fins que ens foten cap al Masnou pel camp del golf. Si, literalment pel camp de gol, i collons!!! Com s’arrapa l’herba, no!!! 

I de cop, el primer embús. Penso que hi haurà una baixada super tècnica, o alguna cosa així, però no, és com aquelles retencions que te trobes a les autopistes, que quan passes, no hi ha res, dons igual... 

Baixades divertides, pujades guapes i dures, fins al punt de separació dels dos circuits. Miro el rellotge i vaig be. El primer objectiu del dia assolit!!

Aquí comença la part més dura del circuit (com és lògic) camins i corriols totalment nous per mi, fins que arribem a la pujada estrella del dia... collons!!! Ho intento, però no hi ha manera, peu a terra, i a empentar la bici... els bessons es van carregant, però jo cap amunt; els bessons segueixen dient “aquí estoy yo”, però jo cap amunt. Veig un petit descans, i m’enfilo sobre la bici, i res, 10 metres i un altre cop peu a terra, i els bessons tornen a dir... je, je... ara veuràs... zas... collons, quin mal... afluixo una mica, i segueixo pujant amb un fort dolor als bessons. 

Un tall de carretera, i ja per pista cap a el Puig d’Arques, aquí ja és el tercer avituallament i decideixo parar a menjar una mica de fruita. 

Baixada cap a Sant Cebrià, corriol impressionant fins a la pista que ve de la Bisbal cap al Puig d’Arques, i pujada de nou cap al Puig d’Arques. 

Vaig pujant, veig al GARMIN que portem uns 25 quilometres i de l’ordre de 1.000 metres de desnivell. Me sento còmode dins del grup de gent amb el que estic rodant, quan de cop, aixeco el cap, i no veig a ningú, unes marques al terres, i unes cintes m’indiquen que he de girar a l’esquerra, tinc la sensació de que estic fent el mateix camí que fa un moment, però un company que pujava darrera meu me diu que no li sona, així que baixem un altre cop fins a Sant Cebrià, on m’adono que m’he perdut i que he de fer el recorregut de nou. 

Torno pels meus propis passos, però no trobo cap desviament, així que decideixo tornar cap al avituallament a que m’orientin. Els hi comento que m’he perdut, i m’indiquen que segueixi. 

Desmoralitzat i sol, afronto la resta del circuit. He perdut molt de temps, i pel que veig, no se si porto algú enrere. El plantejament canvia totalment, d’anar amb el fetge sortint per la boca, ara miro de gaudir i memoritzar els diferents camins que vaig descobrint. A la pujada del pollastre ho intento un parell de vegades, evidentment sense èxit. 

Vaig fent, fins al arribar a Romanyà, que, a partir d’aquí, començo a trobar gent davant meu. La dona d’en Jordi Mont que ha punxat, i miro si necessita alguna cosa; altres corredors amb rampes... be, que veig que si tiro una mica puc anar avançat gent. I així és, atrapo un parell, pels corriols guapíssims pels que ens han fotut; alguns problemes amb els frens... i me planto a una línia on, per indecisió, o pel que vulguis, quasi me la foto... passem per l’interior d’un tubo de drenatge i cap al Pavelló. 

Trobo als companys i els hi pregunto si fa molt que m’esperen. Si, és la resposta. Collons, pensava que havia perdut temps, però no tant. 

Ens donen els obsequis, que per cert, han sigut els 15€ més ben invertits últimament a les marxes, i me donen la samarreta de “Sa Gallina”, estranyat miro de canviar-la per la del pollastre, i me diuen que el dorsal no tenia la marca “d’es Pollastre”. Parlo amb els de cronometratge i els hi explico el cas, i canvien la classificació. Total, quasi soc dels últims!!! Je, je, je 

Be, que ha sigut una marxa brutal, dura, però menys tècnica del que m’esperava. Decepcionat pel fet d’haver-me perdut, quan crec que estava en una zona de la classificació molt bona per mi, però, molt i molt content per gaudir d’un dia de bicicleta brutal, i per que l’organització no m’ha defraudat al donar-li una segona oportunitat. 

Per cert, els companys, brutals!!!!

Serrallonga - Menjar i beure

 
Els que me coneixeu sabeu que m'agraden les estadístiques.

Mentre anava a la feina (3 hores donen per molt!!!), he estat recopilant una mica les dades de la sortida de dissabte.

LÍQUIDS:
Aigua: 9 litres (entre bidons i camel)
Isotònic: 1 litre
Cola: 2 llaunes
Cervesa: 1/2 litro

SÒLIDS:
Entrepans: 1/2 al matí - 1 a l'arribada (Gràcies Mercè)
Menjar: 100g de pasta + llauna de tonyina
Barretes: 2 Powerbar
Gel: 1 Nutrisport amb taurina (per pujar al Sobirà que si no!!!)

CALORIES CONSUMIDES:
Calories: 8.337 (Segons el GARMIN)

Serrallonga


Explica la història, que Joan Sala Ferrer, més conegut com a Serrallonga, va ser un bandoler molt famós a Catalunya, a l'època en que la lluita per la supervivència era la major preocupació d'una societat víctima de la fam, i en que el bandolerisme era una de les poques sortides de la pobresa.

Va actuar quasi impune per la seva zona natal, les Guilleries, donat el coneixement profund del terreny que tenia.

Després de la seva mort, les seves gestes han fet escampar la seva llegenda, representant la lluita dels pobres, contra el poder repressor.

Avui hem volgut ser una mica "Serrallongas", emulant al bandoler fent un recorregut circular per la zona.

Molt d'hora, molt d'hora, molt d'hora hem iniciat la ruta a Espinelves.

Sortida a Espinelves

Una forta pendent que després es suavitza ràpidament ens porta fins a Viladrau pel camí ral.

L'altimetria (el que ens esperava!!!)

A partir d'aquí comença un tram molt divertit, fins a Vilanova de Sau, encadellant camins, corriols paral·lels al riu, trams molt i molt tècnics per torrenteres, uf!!! Que be m'ho he passat!!!

Pont de Fàbregas

Aigua... vida!!!
On anem?

El terreny canvia constantment

La immensitat de les Guilleries

Reposant forces

Pastures

Ombra



Vilanova de Sau

Refrescant-nos

Ai mi madre!!!!
Fem camí cap a el Pont de Malafogassa, on iniciarem un ascens per pista d'uns 9 o 10 quilometres a ple sol. 

Pont de Malafogassa

La pujada és exigent, i ens desviem cap a la Font del Rector, on ens refresquem i omplim els bidons. 

Gràcies Rector

Aigua!!! Vida!!!
A partir d'aquí s'inicia un tram de descens vertiginós ple de rocs i amb unes magnifiques vistes del pantà de Susqueda.
Susqueda

Menú del dia
Comte, bandolers!!!!

Temps per refrescar-nos
Recuperats, vam baixar trams divertits i tècnics que van fer les delícies d'alguns, i que van provocar alguna que altre avaria.
Avaries

Per l'esquerra!!!
La falta d'aigua, i alguns quilometres de més que vam fer per la dificultat d'orientació que vam tenir aquest dia, va fer que arribéssim a Mare de Deu del Coll sense aigua, deshidratats i desfets.

El rajolí d'aigua que rajava la font, va fer que estiguéssim més temps del comte per tal d'omplir bidons, però també necessitàvem un descans.

Aigua!!! Vida!!! Però un "xorret" una mica just

Avituallament
A partir d'aquí fem un primer descens per carretera, fins retornar al camí i fer un segon descens vertiginós per camins plens de pedres i arrels...
Mare de Deu del Perdó

Sense adonar-nos estem a Osor, on fem un parell de Coles per intentar recuperar forces... portem 82 quilometres i calculem que queden uns 30.
Osor
Per pista bona, iniciem un ascens d'uns 10 quilometres cap el Subirà, 600 metres de desnivell de cop sense aixecar el cul del seient.
Pujada a Sant Hilari

Del Sobirà a Sant Hilari el camí és una pista esplèndida, ample i llisa, on aprofitem per avançar als cotxes que hi circulen. 

A Sant Hilari es fa fosc, encara queda arribar a Espinelves... uns 15 quilometres... decidim tornar per carretera donat que el més probable és que dintre del bosc, les condicions d'orientació i visibilitat fossin pitjors...

A Espinelves, MEGAentrepà a ca l'Angelina, birra i cap a casa...

Les dificultats d'orientació, i la calor, juntament amb la duresa i dificultat d'alguns trams han marcat el recorregut. Més de 14 hores sobre la bici. 115 km, quasi 3.300 metres de desnivell i ni un sol retret, només companyerisme i bon rotllo. Gràcies nois per ser com sou!!!!

Per cert, no intenteu repetir aquesta ruta en un sol dia, només apte per experts!!!!!

Cursa solidària de muntanya pels focs de l'Empordà


Soc dels que pensa que, això, o ho arreglem nosaltres, o si ens esperem a que algú ho faci estem apanyats.

Així que quan vaig veure una sèrie d'iniciatives esportives, per tal de recaptar fons, per mirar de reparar el mal que havia fet el gran incendi a l'Empordà d'aquest estiu, no m'ho vaig pensar dos vegades.

La primera opció era una marxa ciclista que es celebrava diumenge passat. Impossible, no podia anar per motius d'agenda.

La segona opció, i que m'encigalava més, era la Cursa Solidària de muntanya pels focs de l'Empordà, que es celebrava avui a Cantallops.


L'organització posava a l'abast dels participants dos recorreguts, un de 12 quilometres (teòrics) per pistes i camins, i un altre de 20 per corriols, més tècnic i dur.

Durant els dies previs vaig ananr fent córrer la veu entre amics i familiars, per veure si es volien afegir a la iniciativa solidaria. L'incombustible Dani, el meu germà Albert, amics seus...

Així que avui, molt d'hora, molt d'hora, molt d'hora, iniciem el viatge fins a Cantallops.

Tal com anàvem acostant-nos el paisatge era dantesc, l'olor a cremat era evident, i el cor s'encongia al imaginar el que havien passat els veïns, i efectius durant el pas de les flames.


La inscripció l'havíem fet per internet, i només havíem de fer efectiu un donatiu. Ens donen una polsereta que ens identificaria i que serviria de record de la cursa, estirem una mica i esperem a que donin la sortida.


Veig molta gent coneguda del nostre poble, i m'enorgulleixo, del caràcter solidari del mateix.



Al breafing ens expliquen que primer es donarà la sortida del recorregut de 20 quilometres, i després el de 12... ens apartem, "xupinasu" i estampida dels primers... tot seguit, "xupinasu" de nou, i sortim nosaltres, que farem els 12 quilometres.

Al cotxe, durant el viatge,  havíem decidit fer cada escu la seva cursa, així que sortim a "maricón l'ultim". 

Com sempre, surto mol mal situat, i he d'avançar a molta gent. He sortit a tope, però he trobat un bon embús, que s'ha prolongat durant el primer quilòmetre, donat que hem passat per una zona entre murs molt pedregosa i estreta. 

A partir d'aquí ja he pogut córrer al meu ritme... 4:40 min/km veia al pulsòmetre, i me veia aconseguint el meu objectiu, que era mirar de fer-la en 5:00 min/km.

Del quilòmetre 4 al 7 la cosa canvia, i comencem a pujar. El ritme que aconsegueixo mantenir està entre els 5:20 i els 5:30, a més, a l'avituallament situat al quilòmetre 5 he agafat un estrep (llaminadura) que estava dura com una pedra, i quasi m'ofego... llisó apresa, ja, ja, ja

A partir d'aquí mirar de conservar, i mantenir el ritme objectiu de 5:00, donat, que encara quedaven 5 quilometres, teòrics. Però al acostar-me al quilometre 9 veig que estem entrant al poble, i començo a adonar-me que el recorregut no tindrà els 12 quilometres anunciats, així que forço una mica la màquina i arribo a meta força sencer amb 10 quilometres a les cames, i un temps força bo per mi (5:26 min/km), tot i que no he assolit l'objectiu (poder massa agosarat) que m'havia plantejat.

Minuts després arriben en Dani, i l'Albert... agafem un refresc, quatre olives, unes llaminadures, i anem cap a la línia d'arribada per animar a els corredors que van entrant un a un. Moltes persones conegudes del mon de l'esport, del mon de la televisió van animant una mica l'ambient. 

Ha sigut impressionant córrer per zones totalment debastades pel foc, inclús hi havia camins que, al marge esquerre, era tot cremat, i al marge dret, tot verd. Impressionant.

Amb la sensació de deure complert, i objectiu quasi assolit, marxem cap a casa, amb un somriure  d'orella a orella, pensant que l'Empordà és bell verd, o negre!!!


Ànims Empordà!!!!

La crònica d'en Carles Alonso.
La crònica d'en Litu

Strava

   
Alguns ja ho coneixereu, altres no.

Strava, és una aplicació, que aprofitant el GPS dels nous telèfons mòbils, o els GPS Garmin, controla les sortides que es fan, tant en bici, com a peu, etc 

Dona dades de distàncies, temps, ascensió, pols (si tens sensor) etc... fins ara, res diferent al que fan aplicacions com Endomondo, Garmin Connect, etc.

La principal novetat és que els usuaris, o l'aplicació, creen sectors del recorregut, que per la seves característiques, principalment ascensions, són comparades amb la d'altres usuaris que han fet aquest sector, creant un rànquing en funció del temps fet servir en aquell.

Brutal!!! La motivació està assegurada!!!!

Diumenge, per exemple, vaig sortir molt d'hora, molt d'hora, molt d'hora... vaig tenir el plaer de veure sortir el sol mentre rodava per les carreteres quasi solitàries; vaig aconseguir el meu objectiu, i quan ja tornava cap a casa, de Caldes a Llagostera, un tram tranquil, el vaig fer, per intentar relaxar la musculatura, a un ritme, podríem dir de "verano azul".

Dons ja no podré fer això mai més!!! 

Quan arribo a casa, i descarrego la ruta a l'Strava, m'adono que el tram entre rotondes, és un sector que està controlat pel software i que, curiosament, estic instal·lat al rànquing el 60 i pico, d'entre 100 i pico... 

Aquest tram tranquil, per relaxar la musculatura, a partir d'ara s'ha convertit en un pique amb la resta d'usuaris de l'aplicació, amb l'objectiu d'intentar avançar posicions.  

Reconec que és una manera ingeniosa de motivar-te, ja que t'ofereix localitzar sectors, crear-los tu. És una molt bona idea.

No se si dir-ho.... be si!!! Hi ha un sector, que és la pujada de la costa d'Alou pel carril... si ara hi ha piques aquí, com serà amb l'Strava?

Be, no tot són avantatges... pel que he investigat, aquesta aplicació ha provocat algun accident, inclús algun mort, d'usuaris, que volen superar/defensar el seu rànquing. Així que s'haurà de fer servir amb seny!!

Prohibit

   
Prohibit l'accés a les Gavarres i l'Ardenya, això és el que ens deia una simpàtica mossa d'esquadra a la pista d'en Lara aquest matí.

Així que el pla previst de fer tots els corriols possibles del Pollastre ha hagut de ser modificat. 

Be... el somriure de la mossa al veure la meva cara quan li deia que ens conformàvem amb el carril demostrava que havia endevinat les intencions. 

Corriols dels Caixa Girona a Sant Feliu... buf!!! Quina calor!!!

Corriols del Pollastre per la zona de Belloc... que sec està tot!!!

Pujada al Puig dels Lladres... espera, necessito un plàtan!!!

Baixada pel Suroli... gas!!!

Ridaura...  Eps!!! Està prohibit!!! T'ensenyaré aquest camí!!! 

Uf!!! Quina calor!!! On anem a fer la birra!? Quants quilometres han sortit!? Ostres!!! Collons!!! Per això estic tant cansat!!!

Flow!!!!!

Inspiració

 
Ostres!!!! No hi ha manera...

He estat tres dies pedalant pel Pirineu Aragonès, i porto dos davant de la pàgina en blanc, per intentar explicar-ho.

No puc, me falta la inspiració. És tal la immensitat del paisatge, la bellesa dels llocs visitats, lo be que m'ho he passat, que no se per on començar.

Han sigut tres dies magnífics, exigents, amb pujades constants de més de 30 quilometres, pedalant a 2.400 metres d'alçada, amb baixades espectaculars, llargues, llargues... però ara no tinc paraules per descriure les sensacions que he tingut.

He deixat passar el temps esperant que arribi la tant esperada inspiració, però no hi ha manera. Així que us deixo 4 fotos a l'espera de que us feu una idea del que he gaudit!!!



Dia 1: Pont de Suert - Castejón de Sos



Dia 2: Castejón de Sos - Castejón de Sos



Dia 3: Castejón de Sos - Pont de Suert