5 de 6


Setmana curta, però aprofitada... amb 5 sortides de 6 possibles, i per la feina que si no...

Dimarts córrer per Ridaura; dimecres descans (per feina); dijous btt recordant el recorregut de l'Open BMW de 2012; divendres córrer per la zona dels Bosc de la Torre, i consolidant els 5:30 /km; dissabte carretera, St Grau, St Feliu i St Miquel de bon matí

Avui diumenge, s'estrenava el meu nebot en això de les curses, així que tocava anar a St Feliu a veure l'Open Tactic, amb el Manel i la btt... quina alegria, i quina gràcia en els comentaris del Marc al revisar el circuit, quin crack!!!

A la sortida... molts nervis!!!


Baixada superada!!!

Ara toca la pujada...

St. Joan, punt d'inflexió

 
Durant el transcurs de la meva vida, pels volts de St. Joan, sempre he viscut experiències dolentes... i és per això, que són unes dates que no m'agraden gens.

A alguns els hi pot semblar estrany, però igual que hi ha gent que no li agraden els nadals, a mi no m'agrada St. Joan. Raret que és un.

Però aquest any ha sigut diferent... diferent per que crec, que s'ha produït un punt d'inflexió en la meva pràctica esportiva... que d'això va aquest bloc.

Us explico...

Vaig començar l'any, amb molta motivació per tal d'afrontar l'ABR. Tanta, que poder vaig cremar-me massa d'hora. La meva practica esportiva, que fins ara era lúdica i de gaudi, es va convertir en una obligació, amb tot el que comporta.

L'abandonament a l'ABR, i la decepció que la va acompanyar, va ser la següent etapa, on sortia sense ganes, però amb la intenció de mantenir l'estat de forma que havia aconseguit.

Finalment, ara, estic sortint a gaudir, sent aquesta setmana, un punt d'inflexió entre l'anterior etapa i la que espero comença...

Després d'un merescut dia de descans després de la Llagostera-Llança, vaig calçar-me les vambes, i dimarts, amb la fresca del vespre vaig sortir a córrer en solitari pel Bosc de la Torre... bones sensacions durant els 7 quilòmetres i pico, i un bon ritme, que m'adono al arribar a casa i descarregar el recorregut a l'strava...

Dimecres, nocturna amb la btt... per fi tornem al Ridaura, amb els seus corriols, amb les seves pujades tècniques, amb les seves baixades a mort... arribo a casa amb un somriure d'orella a orella.

Dijous torno al Ridaura, en aquesta ocasió sobre les vambes... novament me centro en els corriols, ara per aquí, ara per allà... m'adono que he de millorar a les pujades... però si no es pot córrer, es camina... gaudeixo!!!

Corredor ciclista, haurem d'anar a la platja
Dissabte, planifiquem una ruta d'aquelles que ningú s'ha de perdre si aneu en bici de carretera... Llagostera - Anglès (pel Mas Llunes) - Osor - Mare de Deu del Coll - Coll de Nafré - Susqueda - El Pasteral - Anglès, i tornada per quasi el mateix camí...

Magnifica la pujada d'Anglès a Osor; dura però impressionat, la pujada a Mare de Deu del Coll... a la meva retina queda marcada la imatge d'un esquirol, que al creuar la carretera es para al ben mig i es queda mirant com pujo... magnífic.

Mare de Deu del Coll... els pantans a tope!!!


 La baixada pel Coll de Nafré, amb punxada inclosa...

El que fan alguns per descansar... punxada!!
I la tornada, a la cacera de "víctimes", amb les pulsacions molt per sobre del que voldries, però veient com el cos aguanta l'empenta...

Diumenge, després d'un matí de fer el manta, opto per sortir amb la btt i mirar d'aconseguir el repte fi'zi:k Tour Tune-Up de l'strava, on s'havien de pedalar 30 hores en 15 dies... me quedaven 4 hores per assolir el repte i volia intentar-ho... enfilo cap al Puig d'Arques i comença a ploure... reculo i cap a casa... aquesta vegada me quedo a les portes....

La lluna més gran de l'any
Dilluns, volia tornar a intentar pujar a Vallter... en aquest cas, no tenia ni la companyia, ni la logística de l'altre vegada, cosa que faria que la distància a recorrer fos molt superior, i que patís molt més... la paraula patir resonava al meu cap, així que canvio de plans... Vallter seguirà allà. I amb l'Alex, en Pere i la Berta, fem una ruta per l'Alta Garrotxa brutal... La Vall de Vianya-La Canya-Castellfollit-Oix-Beget-Camprodon-St. Pau de Seguries-La Vall de Vianya. 

La pujada a Oix, amb 4 quilòmetres al 10%, exigent... el coll de Boixeda o Rocabruna, amb pàjara per una mala ingesta d'un gel... brutal.

El TEAM Alta Garrotxa
Quin estres... Beget!!!
Moment "pàjara"

Reconec que he gaudit d'aquesta setmana, com feia molt de temps que no ho feia... que segueixi així!!!

Mica en mica...

 
Després de la I Bicitrailter i de tota la polèmica que la va acompanyar els dies posteriors, un parell de dies de descans, van ser necessaris per recuperar el cos (sobretot el cul), i el cap.

Dimarts, amb el bon temps, vaig decidir que havia de recuperar el temps perdut, però gaudint. A mig dia, vaig sortir amb la bici de carretera per aquestes intransitades vies que tenim per la zona... Caldes, St. Andreu, Campllong, Fornells, i la tornada, ràpida, que no hi ha temps, Quart, Llambilles Cassà.

Al vespre, en Dani me fa tres propostes per sortir a córrer, quina de les quals mes heavy... ens decantem  per la que considero menys agosarada, però els càlculs surten malament, i ens plantem amb una sortida de més de 14 quilòmetres, que sumada a la sortida a migdia me fan arribar in extremis... Where is the limit? Its there!!!

Al dia següent nocturna amb el xavals... estan a tope, i jo noto, encara, els efectes de la rostida del dia abans, així que a les rampes a Romanyà me despenjo i pujo al meu ritme... arrosegant-me.

Dijous i divendres descans... per motius de feina estic fora, així que res!!!

Dissabte i diumenge eren els dies en que s'havia de dur a terme una de les diferents challenges que estan sortint últimament a l'strava... s'havien de córrer a peu 10 quilòmetres en menys de 90 minuts... en Dani, me proposa pujar al Montclar juntament amb en Llinàs... són 18 quilòmetres i uns 500 metres de desnivell... no ho tinc clar, però accepto el repte... quan m'aixeco no m'hi veig amb ganes de patir de manera desmesurada, i els aviso de que faré la meva... 10 quilòmetres pel Bosc de la Torre a ritme tranquil, me fan quedar dels últims a la Challenge esmentada, però si més no, m'ha servit per fer una horeta per la muntanya.

Diumenge estava programada la sortida a Llança que fem, últimament, cada any els del BTT Llagostera... ruta, banyet, dinar i tornada en tren... bon plan!!!

A diferencia d'altres anys, érem només 5, cosa que ens va fer anar a l'idea, gaudint dels corriols de la zona de Sarrià fins a Cornellà de Terri, dels camins fins a Figueres, i de les pistes fins a Llançà... a mig dia la temperatura, o la sensació tèrmica es va fer insuportable, i ens va fer patir de valent.


L'aigua del mar era molt freda, que juntament amb la calorada que portàvem, va fer que la sensació al entrar a l'aigua fos impressionant!!!

Amb el bon temps, sembla que les hores es van acumulant, i que farem un més de juny record!!!

I de regal, el nou vídeo de Danny MacAskill... brutal!!!!


I Bicitrailter (manual de com no s'ha d'organitzar una marxa)

   
He volgut esperar un temps a escriure la crònica de la I Bicitrailter. He volgut serenar els meus ànims. He volgut reposar les meves idees per veure si els sentiments positius allunyen els sentiments negatius. Però cada vegada estic més emprenyat amb la organització, així que m'estimo més explicar-ho i oblidar aquest dia!!

Fa cosa d'un any, any i mig, vaig descobrir la Ruta del Ter. Recorre el curs del riu Ter, des de el seu naixement a Vallter 2000, fins a la desembocadura a la Gola del Ter. Dos-cents i pico quilòmetres que sempre he vist assequibles per fer en un dia, donat el desnivell positiu de la ruta.

Si no l'hem fet és per la logística necessària.... anar a Vallter, deixar els vehicles, i que algú ens vingui a buscar a Torroella, per després tornar a Vallter a buscar els vehicles, per nosaltres és complicat.

Quan va sorgir la noticia, de que s'organitzaria una marxa fent aquest recorregut, ràpidament vam començar a seguir als organitzadors per les xarxes socials... amb el temps just, va aparèixer una web on es donava tota la informació, i per sorpresa per nosaltres, l'escull de la logística necessària el resolien mitjançant diferents opcions. En el nostre cas, posaven un autobús de Girona a Vallter, i un altre de Torroella a Girona... era una ocasió única i s'havia d'aprofitar... vam decidir fer la ruta. 

El sistema d'inscripcions de la web no va funcionar mai. Per les xarxes socials es justificaven per la gran  demanda, que feia petar el servidor... vam esperar uns quants dies, però veient que s'acostava la data prevista, i que no ens podíem inscriure a través de la web, vam decidir contactar telefònicament amb els organitzadors. Per mail ens van donar un link, per formalitzar la inscripció.

Hi havia la opció de recollir els dorsals amb anterioritat a la marxa uns dies abans al Wala de Girona. A més, es faria un breafing, on s'explicaria el recorregut, i els diferents detalls de la marxa... vaig decidir anar-hi.

El breafing va començar amb retard. Una presentació projectada en un toldo de ràfia, enganxat a dos columnes amb cinta adhesiva, no van ser la millor targeta de presentació dels organitzadors, tot i això, vaig creure que seria una oportunitat única, i vaig pensar en positiu.

El dia abans, les previsions metereologiques van canviar dràsticament. D'esperar gaudir d'un bon temps, vam passar a estar en alerta per fortes i intenses pluges. A més, i per les xarxes socials, el mateix Tomàs Molina (twiter), ens donava la predicció metereologica, que es va complir amb puntualitat britànica... plouria, i molt!!!

Vam estar parlant de com vestir-nos. Vam decidir portar de tot. Samarreta tèrmica, manguitos, perneres, jaqueta, impermeable....

Ens citen a les 4:00 am per tal de sortir amb el bus. Ens demanen puntualitat. Així que m'aixeco a les 2:30 am, amb la intenció de que en Pere i en Miki me recullin a les 3:00 am, per estar abans de les 4:00 am a Girona i carregar les bicis....

L'autobús arriba a les 3:55 am, però el camió que havia de portar les bicis ho fa a les 4:05 am aproximadament. Comencem a carregar les bicis, i el camió es queda curt, així que hem de ficar les que queden a la bodega de l'autobus. He de dir que en cap cas hi havia previst ni un cartró ni res semblant per separar les bicis, i evitar que es ratllesin entre elles... vaig veure bicis que tenen un valor considerable apilades una sobre l'altre.... 

Pugem al bus, amb més de mitja hora de retard... comença a ploure i no para fins a Olot aproximadament... arribem a Vallter mitja hora després de l'hora prevista de sortida... a les 6:35 aproximadament... preparem les bicis, deixem les bosses amb les nostres pertinences al guardaroba (no vull mencionar els problemes per tal d'identificar les bosses), i ens posem a la línia de sortida. Ens informen que la sortida serà neutralitzada fins a Camprodon seguint a les motos. Sortim a les 6:45...

He de dir, que la temperatura a l'estació d'esquí era baixa, i que vaig veure gent vestida de riguros curt, sense un simple paravent que els protegís...




El recorregut neutralitzat (que havia d'haver sigut conduit pels Mossos), no va ser pas neutralitzat... l'olor a pastilla de fre cremada, va ser la constant de tota la baixada. La velocitat vertiginosa, juntament amb avançaments perillosisims, me va posar la pell de gallina, tot i que estic acostumat a aquest tipus de sortida...

Es circulava cap a Camprodon pels dos carrils, tot i no estar tallat el transit... vaig veure situacions realment perilloses... és més, en un moment, la maniobra d'un participant me va obligar a envair el carril contrari, possant-me en perill.

Arribem a Camprodón. Destacar la correcta senyalització de les diferents cruïlles mitjançan personal voluntari... 

Als controls de pas estava previst signar en un llistat de paper, que al primer situat a Camprodon, al arribar 150 corredors de cop es va col·lapsar, perdent molt de temps, i el més important, escalfor corporal...

Comença a ploure, parem per posar-nos l'impermeable. El recorregut molt divertit i variat, tret de la baixada de Vallter... anem fent. He de destacar el bon ambient, i companyerisme predominant...

Arribem al segon control, ja amb quasi 50 quilòmetres, i només hi ha taronja, aigua i refrescos de marca blanca, que no tinc res en contra de les marques blanques, però la veritat que el gust no era gaire agraciat.

La pluja va fent, intermitentment, que ens abriguem i ens desabriguem, segons va caient... el recorregut és impressionant, i ens sorprèn molt agradablement, ja que les perspectives que teníem eren de més pista, més asfalt...

Les condicions són dures, la pluja fa que els elements mecànics pateixin moltísim, i ens obliguen a parar a engreixar la cadena en diferents ocasions...



Arribem al tercer control, a Sta Maria de Besora. Per sort hi ha mes varietat al avituallament... plàtan i gominoles... ideal quan portes 75 quilòmetres, has fet uns 700 o 800 metres de desnivell i has menjat alguna cosa abans de sortir de casa sobre les 3:00 de la matinada...

De cop, un núvol ens atrapa, i comença a ploure intensament, les gotes de pluja es van convertint en petites pedres de gel... aquesta intensa pluja ens acompanyarà durant tot el recorregut fins a Manlleu... a partir de Sant Quirze de Besora, deixem les carreteres secundaries, per agafar camins i corriols a la bora del riu, amb llamps i trons per tots cantons... una zona de pedra relliscosa ens fa fer un tram a peu... però m'ho estic passant be... això és btt, és la natura... només s'ha d'anar preparat!!!

Sortim d'aquesta zona i comencem a enganxar de nou carreteres secundaries... la senyalització comença  a ser escassa, i amb diferents criteris... inclús hem de guiar al motorista que ha posat l'organització per tal de controlar la nostra seguretat.

Amb dificultat per orientar-nos, i tirant de GPS en alguna ocasió, arribem al control de Manlleu...



No m'ho puc creure... després de quasi cent quilòmetres ens esperen en un xiringuito amb un cobert de 2x2 metres, ocupat evidentment pels membre de l'organització i els serveis d'emergència...

Ens havien dit que hi hauria un avituallament sòlid a base de pasta o arròs... uns petits tupers amb un dit  d'arròs era l'únic que quedava. Preguntant a la organització ens diu que és el mateix, que havien previst la meitat de pasta i la meitat arròs, tot això amb un to una mica desafiant... agafem el tuper, i una mica de cola, i ens mirem de protegir en algun lloc proper... al cantó nostre un parell de nois trucant als seus familiars per que els vinguin a recollir amb símptomes d'hipotermia... els aconsello que vagin a un bar, que es treguin la roba mullada i que es cobreixin amb la manta tèrmica... els hi ofereixo la meva, tot i que me diuen que en tenen una.

Un altre noi equipat amb pantalons pirates, dels d'anar a la platja, i amb samarreta de cotó, totalment xop, escalfant-se a la torradora de pa del xiringuito... 

Fem un cafè per escalfar una mica el cos, i decidim marxar el més ràpid possible donat que les condicions en que estem al control són les millors per agafar fred... parlem amb els de l'organització per que ens apuntin al control de pas, i ens diuen que no cal que els papers són molls.

Enfilem cap a Tavèrnoles sota la intensa pluja... però de cop veiem un clar al cel, mentre la intensitat de la pluja minva... comença a sortir el solt, i aprofitem per treure'ns la roba d'abric i que es sequi la més enganxada al cos aprofitant la pujada al parador de Vic...

Aprop de l'esmentat parador, es para un vehicle. El conductor es presenta com a periodista d'un diari d'Osona, i ens demana que li deixem fer una foto, donat que es queda sense material ja que s'ha parat la marxa...



Posem per l'esmentada foto, i seguim sense creure les seves paraules... està sortint el sol, tal com deien les prediccions metereologiques, cap membre de l'organització, cap moto, ens ha vingut a dir res...

Seguim... la noticia afecta, com es evident, a la motivació dels companys... jo, sincerament, no dono fe a la informació... no puc creure que els organitzadors ens deixin tirats fins al proper control sense avisar-nos... i més recordant que la moto que vam haver d'orientar per Torelló i Manlleu no havia sortit abans que nosaltres del control de Manlleu.

Seguim camí fins a la presa de Sau... el paisatge és magnífic... la roba de seguit s'ha secat, i la temperatura és molt agradable...

Arribem a la presa de Sau, al avituallament només hi ha unes gominoles... flipem!!! Li demanem al de l'organització si te alguna cosa més... plàtans? Treu uns plàtans que tenia guardats, i una mica de fruita seca... ens comunica que "li sembla" que s'ha aturat la marxa, i que hem de seguir pins al Pasteral per tal de que ens informin...

Coneixem la zona, i queden uns 20 o 25 quilòmetres borejan el pantà de Susqueda... una pista trencacames que en les condicions en que està desprès de la pluja serà durísima... i tot per que ens informin de que la marxa s'ha acabat...

Recordo que les condicions metereologiques a hores d'ara són molt favorables... llueix el sol, fa calor...

Enfilem cap al Pasteral... evidentment la noticia afecta als ànims de tots, tot i que jo encara tinc l'esperança de que no sigui veritat... com pot ser que un membre de l'organització no sàpiga del cert si s'ha parat la marxa o no!?!?



El recorregut fins al Pasteral es fa dur... primer per que és dur de collons, i segons per la incertesa del que trobarem quan arribem...

Anem intercanviant posicions amb un altre grup de tres persones... els hi preguntem si tenen algun problema quan els trobem parats... rampes responen... aquí no els podem ajudar... beure i menjar junt amb uns minuts de repòs, és el meu consell.

Arribem al Pasteral... trobem tot de gent pel terre... un membre de l'organització ens crida, demanant la seva atenció... ens explica que s'ha parat la marxa, i que finalitza aquí. Que un autobús ens portarà fins a Sarrià, o hi ha les nostre pertinences.... tenim la furgo a Girona, no ens solucionen res... així que en Pere s'apunta en un vehicle que va cap a Girona en busca de la furgo, i en Miki i jo seguim en bici fins a Girona...

En Pere recula, recull la bici, me recull a Girona, tot i que en Miki me proposa seguir pedalant fins a Llagostera, no li veig cap sentit... anem fins a Sarrià a recollir les nostres pertinences... ens han dit que estaran a l'Ajuntament... trobem l'Ajuntament tancat, el telèfon de l'organització no funciona, així que truquem als municipals i ens informen que les pertinences son al pavelló nou... el localitzem, recollim les boses, i ens donen una samarreta i una gorra, segurament destinada al personal voluntari de l'organització que no ha fet falta, un bidó i un maiot diferent al que ens havien de donar per arribar a Torroella... ens diuen que el previst els guarden per l'any que be... jo només vull marxar cap a casa, i menjar alguna cosa....

Arribem a Llagostera a l'hora que en Miki arriba pedalant... quina fiera!!!

Només puc dir que per mi el principal perill de tota la marxa va ser la organització... al twiter penjaven una foto del centre d'operacions...




... una cadira buida, un telèfon i un ordinador!!! Aquesta, per mi, és la imatge de l'organització, que ens va deixar tirats entre Manlleu i el Pasteral... no vam veure ni una moto en 50 quilòmetres, no se'ns va donar informació en 50 quilòmetres... i tot per la nostra seguretat!!!

Mandrós

 
El temps no ha acompanyat aquestes últimes setmanes. L'ambient fred, i els ruixats inesperats, han fet que deixés la bici uns quants dies penjada.

Bàsicament la meva activitat aquests últims dies ha estat corrent a peu per la muntanya, i alguna nocturna amb la btt, amb fang fins a les orelles.

Per sort, divendres va canviar la cosa. El sol lluïa com feia dies que no ho feia, la temperatura agradable a migdia, convidava a sortir a pedalar, així que a l'hora de dinar m'escapo a recórrer els camins fins a Romanyà, gaudint d'un paisatge espectacular al Mirador de les Mirandes.

Dissabte i veient que les condicions metereologiques es mantenen, planifiquem una sortida amb la bici de carretera per l'Empordà... Romanyà-Calonge-La Bisbal-Canapost-Peratallada-Palau-Sator-Fontanilles-Gualta-Serra de Daró-Parlavà-Ultramort-Foixà... el fort vent que bufa de cares, ens deixa exhaust, i només portem la meitat de la ruta... decidim parar a menjar alguna cosa... una mica de pa amb tomàquet i pernil, junt amb una cola, ens fa revifar, i afrontar la resta de la ruta amb garanties... Púbol-La Pera-Madremanya-Monells-St. Sadurní de l'Heura-Cassà-Llagostera.

100 km per carreteres terciàries amb un magnífica paisatge, amb l'únic inconvenient de l'acompanyant que es va afegir a la Bisbal... la tramuntana... en alguna ocasió vaig pensar que queia a terra!!!


Diumenge, tocava sortir de nou amb la btt. Havia quedat amb en Manel, el meu germà petit, per fer una ruta que considero maleïda... sempre que la faig passa alguna cosa... l'ultim cop, me vaig deixar la cara passant per sota de l'autopista.

Comencem a pedalar molt d'hora... estic molt content de la progressió d'en Manel, en poc mesos està assolint un nivell que li farà afrontar sortides importants en breu.

Comencem pujant... St. Ceclina... quin mal de cames.... Caulès... les cames ja comencen a possar-se be... Puig Ventós... ara ja estic be!!! Terra Negra... uf que llarg, i quina calor que fot!!!

Baixem... trialera complicada... al final en Manel la fa a peu, i me comenta que cada vegada li agraden menys aquestes baixades... s'estarà fent gran!? Evito la següent trialera, i baixem per una alternativa més ciclable, i veig que no ve... després d'una estona, torno a veure que passa, i ha caigut, donant una voltereta a l'aire... el pobre està magullat, i decidim tornar cap a casa... llàstima, ja que quedava el millor!!

Esperem que el temps es mantingui, i podem sortir més i més, que és el que toca ara!!!

P.D. Per cert. Aquesta és l'entrada 500 d'aquest bloc. Potser no és la millor, ni la més divertida. Potser havia d'esperar uns dies per poder narrar alguna aventura més interessant, però aquest bloc és el que és. Un diari de bitàcola d'un aprenent de ciclista, d'un aprenent de corredor, d'un aprenent d'escriptor... el diari d'un aprenent, i tot just havia escrit aquesta crònica quan m'he adonat que era la 500. Be... crec que farem alguna especial la 501!!!