Normalitat

   
Poc a poc torno a la normalitat. 

Després de tres setmanes sense poder còrrer, diumenge ja vaig fer el primer intent, i ahir el segon. Cada vegada incrementant una mica la distància, però ahir ja vaig notar molesties, que vol dir que estic al límit de recaure, així que poc a poc.

En quant a la bici, poc a destacar. Després de la rajada de la desfrenada, i és que amb el que va ploure durant la nit, no tenia gaires ganes de patir, un parell de sortides a la setmana cauen... dimecres a la nit amb la btt i dissabte amb la de carretera.

Així dons, seguirem així, intentat gaudir de les sortides, i si no estem millor, estem pitjor, però he pres la decisió de que no es pot viure amb el ganxo posat.


Periostitis tibial

   
No havia sentit a parlar d'aquesta dolència fins fa un any, quan me va començar a parlar en Dani dels seus problemes al correr. La periostitis tibial, bàsicament és una inflamació de la capa  que hi ha enganxat a la tíbia, i que anomenem vulgarment barb... be, cony!!! "espinilla". Es produeix per problemes posturals, o incorrecta petxada, o per sobrecarrega al realitzar més volum i desnivell del habitual.

Quan me parlaven d'aquesta dolència i me comentaven lo dolorosa i complicada de tractar, pensava que exageraven... però ara puc corroborar-ho tot.

M'ha deixat KO durant dos setmanes. Amb la cama inflada, i adolorida, inclús per tasques tant quotidianes com conduir.

La rehabilitació ha sigut lenta. Repós. Els ultrasons són miraculosos. Molt de compex i fred.


Ahir va ser el primer dia que vaig agafar la bici, i les sensacions són bones... petites molèsties per les vibracions no me privaran de continuar pedalant. Altra cosa serà la carrera a peu, i aquí esperarem una mica més per tal de seguir corrent.

D'altra banda, crec que mereixeu una explicació per la falta d'activitat al bloc. 

Poques coses interessants que explicar, que sumat a una certa desgana a l'hora de pedalar i de tot el que ho envolta, fan que les meves entrades al bloc, es distanciïn més del que voldria en el temps. Pel meu cap ha passat la idea d'escriure la definitiva i ultima entrada, acomiadant-me de tots vosaltres, però el seguir veient viu el bloc, amb visites constants diàriament, m'han fet decidir que seguiré mantenint-ho viu, explicant les meves aventures, quan les hi hagi.

En quant a la desgana per pedalar, crec que és fruit d'un excés d'hores dedicades a aquest esport que tant m'agrada, però que sense cap objectiu concret, és converteix en monòton. Ara toca dedicar un temps a altres coses, altres esports i altres activitats. Rumiar els nous objectius pel proper any, i tornar a afrontar-los amb ganes i il·lusió.

Tot i això, espero no faltar el proper 11 de setembre a la Desfrenada, cita ineludible del calendari BTT Gironi, no només per l'entorn i el recorregut, si no pel que és més important, la dedicació i ganes que hi posen els desfrenats organitzant-la. 

Apa, fins dimecres!!!