Arreplegats BTT

I ara, onada de fred POLAR

2012-02-13T14:29:00.000+01:00

Ja no soc un autèntic biker!!! Després de l’onada de fred Siberià, aquest cap de setmana ha tocat fred Polar, i no he resistit.

Durant la setmana, he anat al gimnàs un parell de dies a barallar-me amb l’el•líptica... es nota el treball i cada dia estic més “suelto”.

Dijous, la nocturna post partit del Barça (dimecres). La temperatura era baixa (0º ni fred ni calor), això fa que de les 5 aus nocturnes habituals només quedéssim en Dani i jo... decidim fer alguna cosa que trempi amunt per agafar una mica de temperatura... un Rocatal... però per arribar a la pujada s’ha de fer una bona estona de pla... anem a bon ritme... trobem neu al camí, les bases completament gelades i no es trenquen al nostre pas, el terreny està gelat i “cruixeix” al trepitjar-lo, i el fred es comença a notar a les mans... tot i portar dos guants, pateixo molt, no puc canviar de pinyons, i amb prou feines frenar... per fi comença la pujada... en Dani, que porta un parell de setmanes de descans, està pletòric i vol provar-se a la pujada... jo intento no passar-me de pulsacions, tot i això no el perdo de vista... l’aire crema la gola al respirar, l’aigua de l’ampolla comença a tenir una textura “no tant líquida”. Un cop a dalt, ja hem entrat en escalfor, però parar molta estona seria perjudicial, fa molt fred, i decidim baixar a tota llet... intento recordar on eren les plaques de gel i la neu glaçada, per tal d’afluixar el ritme, tot i això baixem ràpid... aquesta vegada no hi ha hagut esprint al pla... massa fred, i no volia pujar de pulsacions... cap a casa, dutxa i molt mal dormir per la reacció del cos del pas del fred a la calor...

Dissabte m’aixeco d’hora per tal de estudiar una bona estona... el termòmetre marca 8 sota zero... estic pendent tot el matí d’ell, no puja ni a tiros... després de dinar, i amb 2 graus positius, decideixo fer una sortida suau... carrilet fins a Quart, a baixes pulsacions... és impossible controlar-les... no se que me passa, però de seguit es disparen... el vent lateral suposo que tindria alguna cosa a veure... collons com frenava el condemnat!!! A la tornada també afectava, però crec que no tant, i m’empanadeixo una mica de no haver anat fins a Girona...

Diumenge hi havia sortida amb el Club... era una sortida d’aquelles llargues, i per tant es sortia a les 8... m’aixeco, i miro el termòmetre... 7 sota zero... me passa pel cap el que vaig patir dijous a 0º i decideixo quedar-me a casa... ho tenia tot preparat: mitjons winstoper, guants d’esquiar, samarreta tèrmica de muntanya, les millors malles i la millor jaqueta... el buf d’atracar bancs... m’ho repenso novament... tinc moltes ganes de sortir i fer una bona volta, però no vull patir... envio un missatge a en Dani, i me poso a estudiar... gas!!! Planifico fer el mateix que dissabte, sortir quan augmenti la temperatura a rodar una mica... però a migdia, s’aixeca un fort vent, que fa que la sensació tèrmica a l’exterior sigui Polar. Entro al garaig i començo a barrinar... i si faig una mica de Rodet... munto la bici de carretera sobre el rodet, me canvio i començo a pedalar... de seguit les pulsacions comencen a pujar... m’he de controlar... quantes hores li vaig fotre al rodet fa un parell d’anys, i que ràpid s’oblida com ha de funcionar.... quasi mig horeta he aguantat... suant com un poll i amb el cul adormit... però al menys hem salvat el diumenge.

Aquesta setmana toca començar amb l’spining, i espero que les temperatures es normalitzin per tal de sortir dimecres a la nit, dissabte... i diumenge, igual faig l'Open BMW a Llagostera!!!!

Regulant la suspensió (Rock Shox REBA)

2012-02-07T21:40:00.000+01:00

Aprofitant que tenia un moment lliure, m'he dedicat a regular una mica la suspensió. L'altre dia, la vaig trobar una mica dura, i he repassat una mica les pressions.

Això m'ha donat la idea de fer un minitutorial per explicar com funciona i per que serveis cada regulació de la Rock Shox REBA.

Primer farem una descripció de les parts de la suspensió.

-Barra dreta, a la part superior trobem el bloqueig, bé sigui manual o remot, a la part superior (del bloqueig i no en tots els models) trobem el GATE (més tard parlarem sobre ell). En la seva part inferior (no en tots els models) trobem el rebot (tortuga-llebre).

-Barra esquerra, a la part superior trobem la vàlvula positiva (+) i a la part inferior la càmera negativa (-).

Com funciona la forquilla?

La forquilla treballa amb aire, i es basa en el DUAL AIR, que és un sistema de càmeres de contra posició d'esforços, és a dir es fan la competència una a l'altre. La càmera positiva té més quantitat d'aire (el recipient és més gran) i la negativa per contra té menys quantitat d'aire (és més petit el recipient). Això no té res a veure amb la pressió, ja que la pressió és l'esforç que exerceix aquest aire en sortir de la càmera o el que és el mateix el que comprimim aquest aire dins de les cambres (càmera + i -).Ara bé si descompensem les pressions de les càmeres aconseguim que unes de les càmeres "guanyi" a l'altra amb la qual cosa s'endurirà cap al costat contrari de la cambra amb més pressió.

Per evitar tenir una forquilla "rebotona" (que ens escup en excés la forquilla cap al seu punt de repòs) les càmeres han d'estar igualades o, si no la negativa (-) ha de tenir una pressió inferior (sense que la diferència es redueixi més d'un 15% a la positiva) en cas contrari tindrem una forquilla poc sensible amb un tacte aspre i poc progressiu.La millor manera de comprovar aquest efecte és inflar (sense passar-nos més de 20-30 PSI) la càmera negativa més que la positiva i veurem com la forquilla minva en el seu recorregut.

Un incís amb les bombes

Quan inflem les cambres hem de posar exactament el mesurament que desitgem i retirar la bomba. Tot i que s'escolti com una pèrdua d'aire (phisss. ..), aquest aire és el que queda en el ràcord (maneguí de goma que connecta la bomba a la vàlvula) de la bomba que està a la mateixa pressió que dins de la cambra i al deixar-lo anar s'escapa aquest aire. Moltes persones pensen que aquest aire s'escapa de la cambra, per evitar això les bombes de pressió ja tenen una vàlvula especial.Quan tornen a muntar la vàlvula per comprovar ¿que passa? ha perdut aire, per descomptat és el que s'ha introduït de nou dins el rècord de la bomba.

Tornant al tema que les càmeres no tenen el mateix volum d'aire. La negativa al tenir menys quantitat d'aire a la cambra es perd molta més quantitat en proporció a la positiva (positiva uns 0.5 PSI) en connectar el rècord (negativa tranquil · lament 15-20 PSI) pel que posem el crit al cel que la negativa perd aire, una mala passada que ens juga la forquilla tornant bojos i pensant que la forquilla perd aire per la càmera negativa.

Les bombes de pressió professionals (últimament ja no es troben, benvinguts a l'era de la fabricació xinesa) tenien el record molt curt (2 cm) i una rosca manual a la punta de la bomba que la feia estanca al girar per evitar al desconnectar i connectar que passés aire dins de la bomba (les més cares tenien vàlvula automàtica), a part d'un punxo retràctil a l'interior de la vàlvula que estrenyia l'obús, que es retrocedia amb una rosca (un gir complet de la rosca) per evitar que en deixar anar la vàlvula deixés anar res d'aire (ni de la cambra ni del ràcord).Si volem fer una prova per veure que això és cert treure l'aire de les dues cambres i començar per la positiva, veureu que heu de tacar moltes vegades per omplir fins a 70 PSI (podeu comptar-les), ara fer la mateix operació amb la negativa i veureu que cal manxar moltes menys vegades per aconseguir aquests mateixos 70 PSI, la pressió a la que el comprimim és la mateixa però la quantitat d'aire no.

Posant la pressió correcte

La càmera positiva és la que sosté el nostre pes. Variant la pressió ajustem la precàrrega (SAG). La càmera negativa actua en contra de la positiva, fent força perquè aquesta es comprimeixi. Regula la sensibilitat inicial. Amb més pressió, més sensible. La pressió de la càmera negativa mai ha de superar a la de la positiva, ja que la forquilla perdria recorregut sense guanyar més sensibilitat. La posició de màxima sensibilitat és en la que la pressió de les dues cambres l'igual. Per ajustar la càmera positiva el millor que pots fer directament és col · locar una brida a la barra i fer directament la infal · lible prova del SAG: Dóna una pressió a la càmera positiva tal que la forquilla s'enfonsi un 15-20% amb el teu pes (la rebaixa és força progressiva, i encara que li regalis 2 cm sol amb el teu pes a sobre serà complicat fer-li límits). Després dóna a la càmera negativa una pressió sobre un 10% menor que la positiva. Aquest és un bon ajust de partida. Prova a veure que tal va:

-Si et notes que et balanceja amb el pedaleig: baixa la pressió de la negativa de 10 en 10 psi fins a estar còmode

-Si et sembla poc sensible amb els petits sots: puja la pressió de la negativa fins a un 5% menys de la positiva i prova, si segueixes volent més sensibilitat doncs iguales les 2 pressions.

-Si et costa trobar-li el límit, fins i tot amb salts grans, baixa la pressió de la positiva també de 10 en 10 psi (enrecorda't de baixar també la negativa, conservant la relació de pressions + / - que tenies abans). En baixar la càmera positiva, si et comença a balancejar molt amb el pedaleig acabes baixant la negativa fins que no ho faci.

-Si et fa molts límits, dons contrari: puges la positiva i proporcionalment la negativa.

-Si no t'agrada el tacte progressiu, i prefereixes un tacte lineal a l'estil MANITOU, poc sensible amb sots petits i molt sensible amb sots grans: baixes un 20% la positiva i deixes la negativa un 30% per sota de la positiva.

En fi, un munt de combinacions. El millor és tenir paciència, posar les pressions totalment al teu gust porta un temps.

Bloqueig i el famós GATE

El bloqueig és simplement un cartutx que comprimeix una proporció d'oli, i hi ha dos models un de titani i un altre de plàstic. La diferència és que el de titani suporta més pressió que el de plàstic però és més un tema de caprici que de funcionalitat, ja que estan preparats tots dos per a suportar el doble de pressió que podria exercir qualsevol ciclista (entre 0 i 150 quilos).

El GATE és un regulador de compressió, redueix el recorregut de la tija que comprimeix l'oli del cartutx de bloqueig, el que fa és comprimir mes o menys aquesta proporció d'oli fent que el bloqueig sigui total (no tingui res o molt poc recorregut) o parcial (que tingui una mica de recorregut). Com a norma aproximada el GATE funciona entre un rang de 0,5 mm a un 35% del recorregut de la forquilla (és a dir en una forquilla de 100 mm ens deixaria enfonsar bloquejada 35 mm).

L'ideal és ajustar aquest llindar el més tou posibe sense que arribi a molestar esprintant de peu.

Dial de Rebot

Aquest dial que a Rock Shox ens el representa amb la coneguda tortuga i la llebre és el rebot. Com bé indica el seu nom la seva funció és regular el rebot (o retorn) de la compressió de les barres a la seva posició de repòs, fent que sigui un cicle de retorn ràpid o lent.

Segons el terreny s'ha de regular ràpid o lent.

Ràpid, per a zones amb molts sots, en la qual anirem ràpid i necessitem que la forquilla ràpidament recuperi la seva posició de repòs per a recollir un nou sotrac amb el seu recorregut màxim o almenys suficient.

Lent per a zones amb poc sots en què la forquilla té temps suficient entre sot i sot a tornar al seu punt de repòs.

Una forquilla molt ràpida pot ocasionar que en grans sots seguits ens escupi la forquilla cap al seu punt de repòs tan ràpid que la converteixi en el que col · loquialment anomenem una forquilla rebotona. Per contra una forquilla molt lenta pot esdevenir una forquilla poc sensible i que no té prou temps a reposar entre sot i sot fent-nos perdre part del control de la direcció després d'agafar uns quants sots seguits abans de recuperar el seu punt de repòs.

L'ideal és trobar un punt d'equilibri segons la zona on circulem habitualment.

Per cert, aquesta és l'entrada núm. 400. Motiu que m'omple d'orgull i satisfacció!!!

Ah!!! I perdoneu pel totxo, però algú ho havia de dir!!!

Intentant agafar ritme

2012-02-05T16:11:00.000+01:00

Bona setmana per intentar tornar a agafar el ritme sobre la bici.

Després dels exàmens la idea era enganxar el ritme poc a poc... el "plan" era, gimnàs dilluns i dimecres, dijous nocturna amb la btt, dissabte "la sortida de la setmana" i diumenge anar a donar una volt amb la mainada...

La onada de fred siberià ho ha espatllat tot... dilluns i dimecres al gimnàs cap problema... be, cap problema tampoc... com costa mantenir el ritme sobre aquesta màquina infernal que és l'el·líptica... m'encanta aquest aparell. És una barreja de corre sense impacte i bici sense anar assegut... m'agrada molt.

Dijous havíem quedat els sonats de les nocturnes per fer una "prospecció". Les baixes temperatures, juntament amb la tramuntana que bufava, feien que la sensació tèrmica al carrer fos realment siberiana... vaig estar tota la tarda pendent del telèfon per si algú enviava un missatge per anular la sortida...

Una trobada al carrer amb en Dani, ens fa recapacitar una mica sobre la situació... truquem a en Pep, i ens comenta que en Miki s'ha rajat... be, ja no som els primers, així que anul·lem la nocturna... per sort, a l'hora que acostumem a quedar, comença a nevar.

Així va quedar el poble després de la nevada de dijous

neu

Una bona nevada cau la nit de dijous a divendres, tot i això, planifiquem la sortida de dissabte. Esperem fred, però sol, que anima una mica el tema. Proposem fer una sortida llampec... pujar i baixar algun punt alt de les Gavarres.

Dissabte al matí, quan m'aixeco, la tramuntana és bestial, si la temperatura és gèlida, amb el fort vent que bufa, la sensació és d'estar al pol Nord. Envio un SMS als companys dient-lis que me rajo... preparo la bossa i m'acosto al gimnàs... collons!!! fins i tot al gimnàs fa fred!!!! Una horeta sobre el·líptica fa que entri en escalfor de seguit... després intento fer una mica de bici estàtica... no puc... aquestes bicis són insofribles... me fa mal el cul, la posició és infernal... no se per que no foten un parell de bicis d'spining a la sala de fitnes.

Diumenge, i com vam anular la sortida per mainada que organitza el Club BTT Llagostera, volia sortir una estona... m'aixeco, i miro el termòmetre.... 8 sota cero!!!! "Quieto parao!!!" Me quedo a casa tranquil·lament esmorzant... el sol, i la absència de vent, m'animen a sortir una mica... decideixo sortir a córrer i preparar una mica una cursa a la que aniré amb el meu germà el proper 19 de febrer. M'abrigo com si anés a pujar un 6.000. Samarreta tèrmica de les gruixudes, de les d'anar a la muntanya, maies, mitjons gruixuts, paravents, i el buf... sembla que vagi a atracar un banc en contes de sortir a córrer.

La sensació tèrmica no és tan brutal com esperava... de seguida començo a entrar en calor... pel bosc de la Torre intento fer tots els corriols que conec, puja, baixa, torna a pujar, torna a baixar... el fred que tenia als peus ha desaparegut, i les primeres gotes de suor comencen a caure del cap... les pulsacions a tope... i és que m'encanta això de córrer per la muntanya... torno a pujar, torno a baixar... alguna patinadeta... l'únic símptoma del fred que fot és les ganes de pixar que tinc... és un problema, si fa fred, tinc pipi!!!

Al final 9 quilometres per la muntanya que m'han fet passar el fred, i que juntament amb el·líptica, fan que la primera setmana de recuperació no hagi sigut un desastre!!!

32 (S)Miles per Hour

2012-01-29T18:58:00.001+01:00

El BTT, a més de saludable, és una activitat divertida que ens fa més feliços dia a dia.

Sortir amb els amics, gaudir del paisatge, somriure d'alegria, i, acabar la ruta amb una bona birra són coses que podré tornar a fer!!! Això he pensat quan he vist aquest vídeo, i no he pogut deixar de compartir-lo amb vosaltres.

Ja he acabat una primera part de la meva nova etapa formativa. Entre divendres i dissabte, vaig fer una marató d'exàmens. Tres estones de tensió, que me van portar a èpoques passades. Inclús me vaig quedar sense calculadora com quan feia l'examen d'una de les assignatures més importants quan era jove...

Ara ja només queda el projecte de fi de carrera... sense presa, però sense calma, podré compaginar-ho amb la meva passió, la bici!!!

Espero que cada dilluns, quan obriu el bloc, trobeu una nova aventura que he viscut amb els meus amics i la meva bici.

Ara toca sortir de l'abisme en que està el meu estat de forma... me veureu pel gimnàs intentant perdre una mica de pes, baixar les pulsacions que ara pujen només de pujar unes escales... rodant per la carretera a ritme de tortuga acumulat quilometres, i quilometres... amb el club, el primer de la cua intentant no perdre'ls... i com no, a la nit amb la colla "d'aus nocturnes", que cada vegada ens ho passem millor.

Diuen, que quan no pots fer alguna cosa, es quan t'adones d'el que t'agrada... btt, btt, btt!!!

Step by step

2012-01-23T22:49:00.003+01:00

Després del greu accident que va patir gravant un dels seus vídeos, Chris Akringg torna a rodar!!!

Aquest proper cap de setmana m'examino i només me quedarà el projecte fi de carrera que podré anar compaginant amb les sortides amb bici... llavors jo també diré: "Step by Step"

Treking pels Carcaixells

2012-01-07T20:09:00.003+01:00

No només de bici viu l'home...

Avui hem fet una mica el cabra pels Carcaixells de Solius.

Un dels principals trets característics del massís de l'Ardenya són els doms granítics que s'alcen imponents enmig del bosc. En aquest itinerari hem passat per un pont penjant, hem grimpat per castells rocallosos i hem gaudit d'unes vistes esplèndides des del cim del Puig Montclar. Es tracta d'una excursió inoblidable que segur que repetirem.

Al final han sortit uns 5 quilometres i mig i 500 metres de desnivell positiu, i negatiu, que baixant per aquelles pendents es noten!!!

L'itinerari

Tot esmorzant a dalt del Montclar (417 m)

.... no sabia que era impossible!!!!

2012-01-03T14:21:00.000+01:00

Bon any nou

2011-12-31T15:42:00.002+01:00

Acabem l'any com ens agrada... pedalant.

Dimecres en Dani i en Pep vam anar a Argimón. Una ruta llarga, de més de 70 quilometres, però de bon fer, on m'adono que la bici és molt cruel, i si no la treballes dia, a dia, perds en poc temps el que costa molt i molt guanyar.

Divendres amb en Dani i en Carles vam fer una sortida a mig dia. Una d'aquelles sortides llampec, que més que sortir a pedalar, sembla que sortim a competir... vam anar a ritme de cursa, fins que el pulsòmetre va avisar-me que estava anant a tope (literalment a tope) i vaig afluixar el ritme. Vam pujar al Rocatal, vam anar a Font Josepa i Romanyà, i vam baixar pel GR fins a Panedes a ritme FLOW.

I avui.... avui he enganyat als companys per anar a veure l'ultima sortida del sol al Puig d'Arques... hem sortit a les 5:30 en Dani, en Pep i jo del pavelló, i en Miki i en Xavi han sortit una mica abans per poder anar a un ritme més suau... al final s'han perdut (la nit els ha confós), i hem pujat tot junts...

Ha sigut molt dur... he pagat la sortida d'ahir, i he patit com mai... he hagut de posar el peu a terre en un parell de pujades, fer la pujada al Puig d'Arques per la pista, i posant el peu a terre en algun punt quasi plorant, però no podia fallar als meus companys i he arribat in extremis...

Un cop a dalt, hem fet un mos, un brindis pel proper any, i veure l'espectacle brutal de la sortida de sol... una banda de núvols ha espatllat una mica l'espectacle però ha sigut brutal, i ha compensat les penúries a l'hora de pujar, i el fred que hem passat a dalt...

La tornada ha sigut dura, amb fred, mooolt fred... però amb la sensació dels deures fets!!!

La colla d'arreplegats, per no dir zumbats, preparant l'avituallament

Avituallament de luxe

Primeres ullades de sol!!!

La llum natural apaga l'artificial!!!

B O N A N Y N O U ! ! !

Gràcies companys per tant i tants quilometres sobre la bici. Gràcies a vosaltres per seguir-me. Gràcies Pep per les fotos i el vídeo.

Nova tecnologia en neumàtics

2011-12-28T16:34:00.000+01:00

Una empresa catalana revolucionarà el mon dels neumàtics de les bicicletes amb un nou material.

L'empresa especialista en nanotecnologia, ha presentat un nou neumàtic intel·ligent, que no punxa, no necessita aire, ja que el manté enganxat a la roda mitjançant una carcassa, que canvia de rigidesa en funció del pes del ciclista, les condicions de tracció, etc.

A més, el nou material varia el seu taquejat automàticament, en funció del terreny per on es circuli, proporcionant sempre, la màxima adherència i comoditat.

El principal problema fins ara, es el sistema de bateries del comandament, que és una petita pantalleta al estil mini-ipod que es col·loca a la tija, que no dura més de 2.000 km (vida útil del neumàtics).

El segon problema que encara no ha pogut resoldre, és que de moment, només es poden fabricar en color rosa.

Es preveu la seva comercialització per finals del 2.012.

Cordant-me les sabates

2011-12-27T23:18:00.000+01:00

Amb això del runing, he estat informant-me una mica per tal de no patir lesions. Buscant, buscant, vaig trobar a la pàgina de New Balance una interface per trobar la millor llaçada al teu peu. Feu una ullada, clicant AQUÍ, i us sorprendrà les opcions que hi ha.

Nadal a tope

2011-12-26T18:06:00.001+01:00

M'havia proposat descansar dels estudis dissabte, diumenge i dilluns... després ja li foterem canya.

Així que disposava de tres dies per fer el que m'agrada... dilluns el tenia compromès amb en Dani, ja que teniem previst fer la 32ena Cursa de Sant Esteve... fa un mes que correm, i seria la proba de foc per veure com anem millorant.

Quedaven dos dies, el 24 havia d'anar a sopar a casa del meu germà petit a Barcelona, i el 25 a casa dels meus pares a Llagostera, així que el meu cap comença a fer números... 100 quilometres, 4 hores...

Decideixo anar a Barcelona en bici, i tornar al dia següent, també en bici. Tenia dos opcions, anar per la costa (N-II), o per l'interior... opto per l'ultima opció.

Encara embotit per les últimes celebracions a la feina començo a pedalar. Intento no forçar, tot i que el GPS, al anar amb el sensor de cadència i velocitat a la roda, comença a fer el boig... no me serveix de referència, ja que marca 15-16 km/h, quan realment anava a uns 30 km/h... vaig fent, a ritme dièsel... de fet, tinc una teoria... si pogués anar a baixes pulsacions (120-130), me veig capaç de fer una bona quilometrada.

Arribo a Barcelona, marcant 75 quilometres al GPS, quan portava 100... quina alegria, enfilar els carrers de Santa Coloma quan encara pensava que me quedava més d'una hora pedalant. El fred, i els núvols, apart dels semàfors (quin horror, com trenquen el ritme) han sigut la tònica del matí.

Diumenge 25, és un dia impressionant per anar en bici, però el menjar de la nit, sumat amb anar a dormir tard i a dormir, be, intentar-ho, en un llit desconegut, fan que quan soni el despertador decideixi abandonar els meus propòsits i agafar-me un dia de descans. Aprofitant que el meu germà també va a dinar a cals pares, el truco per que me faci de cotxe escombra.

Dilluns 26, Cursa de Sant Esteve. Molta il·lusió, ja que és la primera cursa atlètica en molts anys (primera en la meva segona vida). Molts coneguts, molta gent... més de 800 persones correns, caminant...

Ha sigut impressionant!!! Cada escu al seu ritme... en Dani amb el seu cunyat. Jo amb l'Albert, el meu germà, i l'Ignasi, un amic seu... He anat conservant, poder massa, però anava molt be. Al final 1hora 3 minuts... content, ja que el objectiu era acabar, però de en segur que podria haver baixat temps.

Ara de nou a estudiar, tot i que alguna escapadeta farem, no?

Moment de la sortida

En Dani al mogollon

L'Ignasi, l'Albert i jo fent els primers metres

Passant pel passeig

L'Ignasi al ben mig de la cursa

En Dani als 5 quilòmetres

L'Albert als 5 quilòmetres

Moment crític... paro i faig els 5, o segueixo... al final he seguit!!!

Bon Nadal

2011-12-23T19:08:00.001+01:00

Poca activitat física últimament. Només se salven les nocturnes que darrerament estan sent una mica accidentades. Dimecres amb pèrdua d'eines, càmeres, claus (claus no), oli (eh!! us ho he posat fàcil).

Ah, per cert, corren ja he assolit el meu objectiu... he arribat als 10 quilometres!!!

Be, que com no hi ha molt per explicar, vaig directament al el que anava. Voldria desitjar-vos un molt Bon Nadal a tots, i que pedaleu molt per cremar els torrons que de ben segur menjareu.

Felicitació del meu germà Manel

IV Marxa per parelles de Llagostera

2011-12-11T16:10:00.001+01:00

Avui no hi ha ni IBP's, ni quilometres, ni desnivells... avui la crònica l'heu fet vosaltres gaudint dels camins que hem preparat (amb molt esforç), gaudint del bon humor regnant, i fent més gran encara si cap, la Marxa per Parelles de Llagostera.


Aquest noi m'ha impressionat. Amb la seva curta edat, era al grup del mig, i ha pujat el desnivell tot sol com si res... ets el meu ídol!!!!

Desitjar una forta recuperació als accidentats, i agrair a tots, per la part que me toca, la vostra presència i fair play

Aquí teniu unes poques fotos que he pogut fer (fins que s'ha acabat la bateria).

Classificacions

Fins l'any que ve!!!!

Prospecció de la marxa per parelles

2011-12-08T19:48:00.001+01:00

Aquesta setmana, tenia fets els deures i he pogut sortir en bici, després, que en un mes i mig, només havia fet 7 quilometres nocturns.

La primera sortida va ser dijous a la nit. Preveient trobar aigua a dojo, vam decidir fer una pujada ràpida fins al Rocatal. Vaig tenir unes excel·lents sensacions i vaig gaudir com un camell, tot i perdre'ns al principi i ficar-nos en un fangal.

Divendres vaig anar a córrer en solitari. Ho vaig passar molt malament. Havíem fet un dinar d'aquest de celebració a la feina i estava rebotit, però me vaig emperrar en sortir una estona esperonat per les sensacions que havia tingut el dia abans sobre la bici i va ser tot un desastre.

Dissabte, vaig tornar a sortir amb la btt amb en Dani i en Tià. Teníem poc temps i vam decidir fer una pujada llampec a Romanyà. Ja al final de l'ascensió notava aquella suor freda, que juntament amb una sensació impressionant de gana, era el presagi d'una "pàjara" històrica. Vaig tenir sort, vam canviar el recorregut, vaig menjar un parell de barretes i vaig arribar a casa, justet, però vaig arribar.

Dimarts nova sortida. En aquest cas, l'incombustible Dani i en Carles. No havia descansat gaire, però tenia ganes de sortir. En Dani havia preparat una ruta per la zona entre Calonge i Romanyà, on havíem de trobar tres fonts (crec). A partir de les 2 hores, el meu motoret va dir prou i la sensació de estar buit era palpable. De nou la suor freda, vaig acabar amb les existències de barretes de tots els companys, i res. Al final vaig tirar sol cap a casa fet caldo i glaçat.

Avui teníem previst fer una sortida per revisar el recorregut del circuit de la Marxa per Parelles. Havíem quedat, en principi, en Dani, els Guinó, els Perez (ho sento molt nois) i possiblement en Carles. La previsió era fer una ruta ràpida per veure que tot està en condicions, i en cas contrari fer les actuacions que calguin durant aquests dies que queden.

Quan arribo al pavelló veig cares conegudes, cares que no tant... més de 20 persones érem al punt de sortida, però el que m'ha impactat que tots anàvem a fer el recorregut de la cursa.

Al principi ha sigut una mica caòtic. Uns per aquí, els altres per allà. Algun despistat a l'hora de marcar el circuit, algun que ha cridat a l'esquerra quan era per la dreta. Res, que en dos hores havíem fet els 5 primers quilometres del circuit. Be, alguns ja en portaven algun més...

Després ha estat tot més ordenat, amb els que coneixíem el camí marcant una mica el ritme, i gaudint del circuit, que per mi, és molt i molt macu. Tot i això, les parades, reagrupaments, etc, han sigut eternes, i per fer els 25 quilometres de la llarga hem estat quasi 4 hores.... unes 2 de pedal.

El grup reagrupat. (Foto d'en Aris, a partir d'ara Mimosin)

Les sensacions bones. He anat hidratant-me i alimentant-me amb isostar i la cosa ha anat molt be. De fet, ha sigut el millor dia de btt de fa molt temps. Molt divertit, amb l'Aris, la Muxi, i en Dani, com a principals animadors.

Per cert, ha quedat un circuit collonut, tot i que hi ha una pujada impressionant, alguna baixada molt trencada per les pluges, i algun altre corriol també afectat pels aiguats. Gaudireu d'un dia molt bo de btt.

Records i enveja sana

2011-11-29T22:20:00.001+01:00

Per cert. Per que mai graven imatges pujant, i només les posen baixant?

Flow

Nova botiga de bicis a Llagostera

2011-11-27T21:13:00.001+01:00

Quan me vaig comprar la btt de roda 29ou vaig dubtar molt. Havia provat una i vaig quedar encantat, però patia per si era el que necessitava, pels recanvis, etc.

Vaig trucar a en Pere, que és un gran defensor de les rodes grosses, per mirar de resoldre els meus dubtes, i després d'una llarga conversa en la que me va convèncer de les bondats de les 29ou, li vaig dir, totalment en broma, que muntes una botiga de bicis.

L'altre dia, mentre manteníem una reunió per tal d'organitzar la IV Marxa per Parelles ens comunica la noticia. "Aviat hi haurà una nova botiga de bicis a Llagostera". La pregunta va ser immediata, i la resposta la desitjada. "La obro jo". Evidentment, la seva decisió no te res a veure amb la nostra conversa, però de ben segur, que la idea ja li rondava pel cap.

Un nou repte es planteja el company Pere. En aquest cas no és esportiu, be, una mica si, no?

Així que a partir del proper 2 de desembre tindrem una nova botiga de bicis a Llagostera, portada per gent que estima la bici, i que pateix sobre la bici. Èxit segur!!!

Per cert, la inauguren el 2 de desembre a les 20:30.

No et desitjo bona sort, ja que ho faré divendres en persona!!!

Run

2011-11-24T22:16:00.001+01:00

Poc temps lliure tinc ara, i la que ha sortit perdent ha sigut la bici. Alguna sortida llampec, amb la de carretera, traient la llengua amb l'Eduard F. i poca cosa més.

Per contra, la falta de temps m'ha portat ha provar sortir a córrer. El primer dia va ser 1 quilometre. El mal de cames me va durar una setmana. Poder feia 22 anys que no corria.

Poc a poc he anat incrementant el ritme i la distància, amb un objectiu clar. La idea és arribar als 10 quilometres i mirar de participar a la Cursa de Sant Esteve que es celebra al meu poble.

Com fa ja uns dies, avui tocava plegar tard, amb la qual cosa me perdia la nocturna en btt, per tant, avui tocava mirar d'asolir l'objectiu.

Una trucada per disculpar-me per no poder arribar a l'hora, i sorgeix un nou company d'aventures. El meu escuder amb la bici, es converteix en el meu escuder corrent. Quasi 6 quilometres s'ha fotut per començar. Demà no s'aguantarà del mal de cames però l'he vist molt be.

Cuidadín que amb aquest cau un Marató!!!

Marxa per parelles 2011 - El vídeo promocional

2011-11-06T21:09:00.000+01:00

Entre el mal temps, i la feina que tinc, poca cosa es pot fer.

Ja fa dies que la gent del Club BTT Llagostera esta treballant amb el recorregut de la IV Marxa per parelles.

Aquest any ha quedat un recorregut espectacular, que si el temps ho permet, gaudireu d'allò més.

Aquí teniu un vídeo amb cinc centims del recorregut... Flow!!!!

Stop and go

2011-10-23T22:43:00.002+02:00

Aquest cap de setmana he començat un curs. Les classes són una marató que comença a Madrid els divendres a la tarda i acaben els diumenges al migdia.

Per sort, no són tots els caps de setmana, però si que, entre la carrega lectiva, i els esmentats maratons didàctics, crec que aquest bloc quedarà una mica abandonat.

Intentaré anar penjant alguna coseta, de tant en tant, per que no us oblideu de mi, però ara m'esperen uns mesos d'intens treball, i les "aficions" han de quedar en un segon terme.

Pedaleu a tope, i sobretot, sobretot, sobretot.... passeu-vos-ho be sobre la bici!!!!

Material imprescindible per sortir amb la BTT

2011-10-15T19:45:00.001+02:00

Avui hem sortit a rodar una mica per tal de relaxar les cames després de la rostida de dimecres. Hem decidit anar a Girona i tornar pel carrilet.

A mig camí hem trobat un noi que ha punxat a les dues rodes. Només tenia una càmera i no portava pedaços.

Li hem hagut de fer d'assistència deixant-li un pedaç.

Després d'aquesta anècdota he pensat en fer aquesta entrada amb el material imprescindible per fer una sortida en BTT.

Per la bici

- Multieina amb tronchacadenas.

- Multieina per tallar, estirar, etc.

- Enganche ràpid per reparar la cadena (mireu que sigui de l'ample de la vostra cadena)

- Pastilles de fre. No seria la primera vegada que t'enganxa un ruixat i el fang se menja les pastilles en un pis pas

- Cunya per que no es tanquin els pistons de la pinça de fre. Mai saps si has de treure la roda, si l'has de ficar en un cotxe, etc

- Càmera. Portis el que portis, tubeless, càmera antipunxades, càmera convencional.

- Pedaços. No seria la primera vegada que es punxa més d'una vegada en una sortida i no fas prou amb la càmera. Reviseu periòdicament la pega, ja que se seca o es fa malbé.

- Desmuntables. Per treure la coberta.

- Bomba. S'haurà d'inflar la roda, no? També es pot portar bombones d'aire comprimit, sobretot recomanable si portes tubeless.

- Brides.
- Ampolla petita d'oli . (Gràcies Xevi)

A nivell personal:

- Documentació personal (DNI, Carnet de federat).

- Diners.

- Telèfon.

- Paravents/impermeables.

- Barretes energètiques.

I per portar això el millor és una motxilla d'hidratació.

És important que la vegiga sigui de qualitat, que després agafen gusts rars, i fongs.

Que no sigui, ni molt gran, ni molt petita. Ha de ser lleugera ja que és pes que portes a l'esquena.

Que deixi passar l'aire entre l'esquena i la part interior, ja que la transpiració és important.

Si creieu que m'he deixat alguna cosa, afegiu un comentari.

Repte 3 clàssiques - El track

2011-10-15T13:20:00.001+02:00

Moltes han sigut les peticions per obtenir el track. Alguns fins hi tot ho volen fer al inrevés.

Be aquí està, sense el tall de carrilet fins a Santa Cristina per anar a fer el cafè.

Que ho gaudiu!!!!

Repte 3 clàssiques

2011-10-12T19:41:00.002+02:00

Modalitat: BTT

Distància total: 83,44 km

Desnivell de pujada acumulat: 1749 m

Índex IBP: 131

Quan començava a sortir amb el Club BTT Llagostera, hi havia 3 rutes clàssiques que es repetien al calendari, any rera any.

1. Pujar al Puig d'Arques

2. Pujar a Cadiretes

3. Pujar a Caulès

Els primer any jo no me vaig atrevir mai a fer-les. Eren molt i molt dures. Més endavant, ja me vaig atrevir a anar amb el Club, i les vaig repetir en vàries ocasions pel meu compte.

L'estiu passat, en MAD estava de vacances mentre jo treballava, i dia si, dia no es feia una clàssica. Mig en serio mig en broma, li vaig comentar que les faria totes juntes el cap de setmana, quan ell marxes de vacances. És va fotre a riure.

Aquest estiu, mentre en Dani i jo vam anar a Olot i tornar pel carril, vam comentar l'opció de fer-la. Vam decidir que quan tingués la bici nova ho intentaríem.

Cada cap de setmana, quan planificàvem les sortides dels dissabtes, en Dani sempre proposava fer-la. No teníem informació, no sabíem ni els quilometres que sortirien, ni el desnivell acumulat... l'anàvem posposant.

Vaig començar a treballar amb el track. Talla d'aquí, enganxa d'allà. Al final sortien uns 70 quilometres i prop de 2000 metres de desnivell acumulat. Amb tot això preveiem 7 hores de sortida. Fora de l'abast d'una sortida de dissabte.

Vam estar pensant, i al final vam decidir fer-la avui. Tot i ser la Festa del Bolet a Llagostera, si sortíem molt d'hora podríem arribar a l'hora de dinar. En cas contrari, l'hauríem de deixar per l'estiu que ve, i no volíem. Pel fet de ser la Festa del Bolet hi ha hagut gent que no ha pogut venir, i els hem trobat a faltar, però o era avui, o ja no era.

Sona el despertador a les 5. Quines hores d'aixecar-se!!! Dons si. L'objectiu és arribar abans de les 13, i per tant s'ha de sortir a les 6. El problema de sortir a aquestes hores, apart de que és negra nit, fa molt fred, mentre que amb aquesta tardor que estem tenint, a mig dia tenim temperatures bora els 30 graus. Després d'escollir l'equipació, preparar la bici, els avituallaments, etc. Sortim.

Primers quilometre

Inicialment, la idea és anar al Puig d'Arques, després a Cadiretes, i finalment a Caulès.

Primera "deshidratació" d'en Dani. Durant la ruta en fotrà unes quantes

Fins al Puig d'Arques ho fem a les fosques. Portem un ritme molt ràpid, i en 1 hora i quart estem a la bola.

El radar meteorològic roig ruent. El primer objectiu el tenim a l'abast.

Encara afogats per la pujada ens fem la foto al primer objectiu.

Aquí gaudim de l'espectacle de la sortida del sol. La imatge és impressionant, els primers rajos de sol reflectint-se al mar pla com una taula, descobrint cada poble, il·luminant els colors de la muntanya, els colors de la tardor... uf!!! No es pot descriure, però ha sigut una sensació impressionat veure sortir el sol allà dalt!!!

Els primers rajos de sol comencen a reflectir-se al mar

La lluna és fa el ronço i no es vol amagar

Un cop ha sortir el sol, podem prescindir del llum, i baixem cap a Romanyà a bon ritme, passem per Font Josepa, i baixem pel GR fins al carrilet. És l'ultima oportunitat de prendre alguna cosa, i ens acostem al bar que hi ha a la Font Picant. Encara està tancat, i anem a Santa Cristina. Ens costa trobar un bar obert a aquestes hores, però el trobem. Mengem una mica i cap a Ridaura. La intenció és pujar pel camí romàntic fins a la Trencada, i després cap al Puig de Cadiretes.

Trobem les cintes de la cursa de la Copa Gironina de diumenge que organitza en Medina. Coincidim, tot el recorregut amb el traçat del circuit. Arribem a la trencada i encara toca pujar fins a Can Cabanyes.

Primeres cintes de la Copa Gironina de diumenge que trobem. Després seguirem el circuit al inrevés

La calor comença a ser sufocant, i aprofitem per treure capes, bufs, maniguets... trobem a gent que està entrenant el circuit. Alguns coneguts!!!

Arribem a Cadiretes.

Segon objectiu. Cadiretes

Les vistes avui són impressionants. Podem apreciar tots els pobles veïns, el Santuari dels Àngels, veiem el Puig d'Arques molt lluny!!!

Les vistes són impressionants

A la última carena hi ha el Puig d'Arqués. D'allà venim.

He vist cansat a en Dani, jo també ho estic, i li pregunto si vol seguir. La seva resposta és clara i concisa. Estem aquí per fer els tres.

Seguim, ja només queda un clàssic. Caulès. Baixarem fins a Font Bona, per anar al Coll de Mallorca, Terra Negra, la Casa de colònies Can Mundet i Caulès.

Pel camí trobem a més coneguts entrenant el circuit, en Morales, en Quim Esparraguera, En Quim Mallorquí, l'Arnau!!!

Baixem fins a Font Bona, amb una oloreta a freno rostit impressionant. Després de la baixada, i amb les cames fredes, les fortes pujades que venen és fan dures. Anem fent sense apretar les cames i tirant molt de cadència. La calor també fa la seva, i després de sortir de Font Bona, me n'adono que no tinc aigua.

Arribem al Coll de Mallorca, l'esforç ha sigut important sota el sol que ens està escalfant el cap, i enfilem la baixada fins a Terra Negra, on encara hem d'encarar la pujada fins a Puig Ventós. Tirem de cadència, i pim, pam, pim, pam!!! Ens plantem a Caulès!!!

Tercer i últim objectiu.

Hem assolit l'objectiu del dia. Tenia molt clar que ho faríem, però no amb tanta facilitat.

Estic preocupat ja que encara queden uns quilometres i fa una estona que no tinc aigua. Tinc la boca seca, i miro de que me donin aigua a la casa que hi ha al cantó de l'ermita. No contesta ningú i he de desistir. En Dani reparteix el culet que li queda, i enfilem cap a casa.

Ara, ja el recorregut, és quasi tot baixada, tot i que les poques pujades que trobem és fan dures. Santa Ceclina, pica les cames.

En Dani te l'horari d'hivern al GPS i pateix per que arriba tard. Agafem el camí més directe i en un pis pas, ens plantem a Llagostera. Al arribar se n'adona de l'error i flipa amb el temps que hem fet, tot i parar a gaudir de les vistes, a esmorzar... ens acomiadem i quedem per dissabte (si és que podem)

Arribo a casa, i el primer que faig és hidratar-me. Una birra amb gasosa de mig litro!!!! Quina set tenia!!! Després dutxa i estiraments... com m'ha costat estirar!!!

Després dinar, migdiada, pel·lícula, migdiada... uf que dur és això de la bici!!!!

Bosc de canyes de Bambú, amb el Club

2011-10-09T22:23:00.001+02:00

Quan vam fer la prospecció de la ruta al juliol, vam tenim molt clar tots, que s'havia de incloure dintre de les sortides del Club.

Avui ha tocat estrenar el calendari de sortides (pels grans) amb aquest recorregut. L'expectació era màxima, i 14 beteteros inicialment, i 16 finalment, hem estat rodant per la zona de Romanyà i Calonge, descobrint nous indrets.

Moment de la sortida. Feia fred

El recorregut ha sigut accidentat, dels que més recordo. Segur que molt te a veure la quantitat de gent que hi érem.

A la primera baixada ràpida, noto una derrapada i veig alguna cosa que me vol avançar. Després un cloc metàl·lic. Me giro, i en Dani petit és a terra. Paro i miro d'ajudar-lo, però s'aixeca pel seu propi peu. No ha sigut res.

Ens fiquem per un corriol, on anem planejant, esquivant arbres... entretingut. Al final i al reagrupar-nos, fem la foto de grup.

Foto de reagrupament a la sortida del corriol

Seguim per Ridaura, i pugem per una de les "infinites" pujades que hi ha del carril bici cap al Pla de Panedes. L'anomenem el Surolí pels arbres que hi ha al recorregut. Passem per la zona on vaig fer el "Superman" al ficar-se una branca entre la els raid i la forquilla. M'ho miro amb deteniment.

Les branques que te fan volar (o trencar el canvi)

Nou reagrupament i cap a Romanyà...

Tots a la sortida del Surolí

En Marc i en Fernando s'han afegit a la zona de Ridaura, i han seguit amb nosaltres fins a Romanyà

Enfilant cap a l'Aldrich

Quin grup. Feia patxoca.

Reagrupaments.

Corriols

Pujades

Pugem pel GR. fins a la Roca Grossa d'en Cases. Avui el dia era fantàstic, i permetia gaudir d'unes vistes magnífiques.

La roca grossa d'en Cases. Un bloc de granit que aflora al talús de la muntanya.

Ens fem una foto de grup, que no ha sortit, i enfilem cap a Font Josepa. Al passar per un corriol, patim dos punxades. En Pep que l'ha segellat amb el líquid, i en Jesús que ha hagut de posar càmera.

Reparant la punxada a Font Josepa

Les ferides d'en Dani

Un cop les punxades s'han reparat, enfilem cap a la Zona de Calonge per anar a busca l'objectiu del dia. El bosc de les canyes de bambú.

Els supervivents.

29ou Power

Un cop assolit l'objectiu tornem cap a Romanyà. El camí és dur. Trobem arbres entrebesats, zones complicades, on s'ha de tirar de força bruta... i el pitjor... els tronquets que no deixen pedalar amb ritme...

Pujada llarga, i amb la dificultat afegida dels tronquets. per sort, s'ha fet camí.

Un cop a Romanyà, de nou, reagrupament. Fem balanç, i en Josep ha caigut. Recontem i sembla que falta gent. En Pep, en Tià i en Jesús triguen. En Pep ha tingut problemes amb la punxada d'abans i ha hagut de desmuntar el seu sistema Tubeles casolà i li ha costat una mica...

El grup es desfà i quedem 6 dels 16 inicials. Enfilem per un corriol molt trencat al principi, però divertidíssim al final. El corriol va a petar al carril bici, i donat l'hora que és, decidim enfilar-lo cap a casa per tal d'arribar a una hora "prudent"

Al final més de 40 quilometres i 1.100 metres de desnivell, amb 2 caigudes, 2 punxades (podríem dir 3) i molt bon rotllo i companyerisme. Això s'ha de repetir!!!

Si voleu veure més fotos, avui el reporter oficial ha sigut en Pere i ha fotut una molt bona feina. Gràcies noi!!!!

Treient les teranyines a la prima

2011-10-03T22:39:00.001+02:00

Avui he fet festa a la feina per fer gestions i m'ha quedat un forat després de dinar. Amb el menjar encara a la boca, he agafat la bici de carretera per fer la típica volta per rodar.

La intenció era rodar i gaudir de les magnífiques temperatures que estem tenint aquesta tardor, però a mida que anava rodant s'ha convertit en un repte.

Enfilo cap a Girona, amb unes sensacions excel·lents. Penso que el descans de diumenge a la tarda i el no haver de matinar excessivament avui ha fet efecte, però el vent que m'empeny emmascara les sensacions reals.

Les xifres que veig al comptaquilòmetres són impressionants, i com fa tant de temps que no agafo la prima, me semblen d'escàndol. Me planto a Girona amb una molt bona velocitat mitjana tot i les obres de asfaltatge entre Quar i Girona, que m'han enganxat.

Un cop a Vilablareix enfilo cap a Santa Coloma. El vent que m'estava empenyent, ara bufa lateralment, i en ocasions de cara. Al comptaquilòmetres començo a veure xifres més normals, però l'esforç que he de fer per mantenir-les és dur.

Analitzant les dades, el meu plantejament, ara, és petar i mirar de no baixar massa la mitjana que porto.

Arribo a Aiguaviva i atrapo a un Bici Oci, que crec comença el seu entrenament, i es posa a roda. La pujada a la sortida del poble és un infern, entre el vent i l'esforç arribo al meu màxim de pulsacions, a tot això, el Bici Oci s'acomiada de mi.

Segueixo camí i acostumat a batre records de velocitat a la baixada de Sant Dalmai, la faig a una velocitat molt i molt discreta, frenat pel vent.

Fins a Santa Coloma ha sigut un infern, amb el vent parant-me totalment. Tot i això segueixo mantenint la mitjana a la zona on jo vull.

De Santa Coloma a Riudarenes, i al estar una mica més protegit, els quilometres han passat depressa i sense tant esforç. La mitjana segueix igual.

A la rotonda de Riudarenes enfilo cap a la N-II. Ja les forces van justes i les dos últimes pujades me fan aixecar de la bici. La mitjana segueix intacta.

M'incorporo ràpid a la N-II. És un tram que no m'agrada gens, però el faig ràpid. Aquí si que entre els camions i el vent ho passo malament. Les cames comencen a estar carregades i no puc deixar de pedalar, ja que si no després costa molt tornar-hi.

Agafo el trencant cap a Caldes, i ja amb més tranquil·litat segueixo amb un ritme còmode i a l'hora exigent, ja estic veient el final i me puc dosificar.

Enganxo tots els semàfors de Caldes. Veig que la mitjana s'en va a can pistraus. Un cop amb via verda, la pujada a la sortida de Caldes la faig tota aixecat i arrosegant tot el que puc, però no puc recuperar el temps perdut.

Passada la rotonda ja intento donar-ho tot, les cames couen, tot i això, tinc el meu objectiu a l'abast.

Arribo a Llagostera i la xifra que surt al comptaquilòmetres està molt propera a la que jo volia. M'ha sortit 29 km/h en 60 km.

Per mi és tot un exit en les condicions en que he fet el "test", totalment en solitari i amb un vent de cara durant bona part del recorregut.

Després de la dutxa i els estiraments no dono per mi ni un cèntim. Estic rebentat!!!! Però content!!!

Això és un no parar

2011-10-02T16:45:00.002+02:00

Aquest cap de setmana no he parat ni un segon.

Dissabte matí - Sortida BTT

Amb la colla del Club vam sortir per fer un simulacre/prospecció del recorregut d'una sortida nocturna que tenim planificada pels vols de novembre.

Var ser un d'aquells dies en que me sentia malament de bon començament, però que quan ja tornàvem estava pletòric.

Patin a les pujades

No podria perdre la roda bona

Els que marcaven el ritme

El reporter

Un cop a Romanyà vam trobar a un seguidor del Club que ens va acompanyar una estona. a la seva edat 11.000 km a l'any!!!

A dalt, a les Mirandes

Màquines de pedalar

Ja de baixada vam carregar aigua a diferents fonts, i investigant nous camins.

Al final, crec que ha quedat un recorregut molt xulo.

Dissabte tarda - Outdor Experience - Caminada Temps d'aventura

Dins l'esdeveniment Outdor Experience, el programa Temps d'aventura, celebrava la típica caminada anual. En aquest cas per la muntanya de Montjuic, a Barcelona.

Vaig aprofitar per compartir amb el meu germà petit i la meva cunyada, una tarda d'activitats per la muntanya.

La passejada va donar la volta a la muntanya, compartint part del recorregut de la Copa Catalana de BTT que es celebra avui. Al final 6 quilometres i pico, amb molta xafogor i una organització impecable, amb regals i avituallaments inesperats.

Al vespre, i al tornar, per casualitat, vam coincidir amb una de les representacions que fan a les fonts de Montjuïc... tot un espectacle totalment recomanable.

Diumenge matí - Sortida amb la mainada

El Club ha programat una sortida pels més menuts, celebrant al final del recorregut, el típic esmorzar de tardor.

Uns 42 ciclistes ens hem donat cita a primera hora del matí per fer una volta d'uns 10 quilometres i fer gana per menjar la botifarra que ens esperava al Casal.

Diumenge mig dia - Rodant pel carril

Després de l'esmorzar i recollir una mica, he fet un volt pel carril. En aquesta ocasió ha tocat cap a la costa. 30 quilometres a ritme suau, suau...

A descansar!!!

(Quasi totes les fotos són d'en Pere)

Tastant el corriol

2011-09-27T23:02:00.002+02:00

Com demà juga el Barça, avui hem fet la nocturna setmanal. Avui érem uns quants més!!!

La primera intenció era fer el final del circuit de la Marxa per Parelles i tastar el corriol que vam netejar diumenge...

Baixem per aquí, pugem per allà... anem recordant tots els puges i baixes... quan de cop se sent: "vinga, entrem al corriol!!!". Seguint el recorregut previst, no toca. Encara queda una pujada i una baixada. De fet, el corriol es farà en sentit invers.

No podem esperar més i es fiquem davant els més tècnics... ostres per aquí no passo!!!, que estret!!!, que guapo!!!, ostres, aquesta rampa!!!, ostres que llarg!!!

Al final ens quedem en Dani i jo sols, mentre ja no queda rastre dels de davant... tècnic, i divertit. S'ha de provar de dia!!! Aneu retallant els manillars!!!

Ara si pugem per on havíem de baixar i baixem per on havíem de pujar... última pujada i cap a casa... quan de cop un senglar d'uns 200 quilos s'ens fot davant!!! En Dani que és el que l'ha vist més de prop encara els te allà dalt... quina pujada d'adrenalina li ha fotut!!! Aquest no dorm avui!!!

Entrenament invisible

2011-09-25T15:17:00.003+02:00

No sabia com titular avui l'entrada.

La primera opció me l'ha donat en Carles. "Catifa". En referència a com ha quedat el corriol després de recuperar-lo per incloure'l al recorregut de la IV Marxa per Parelles.


Així estava el tema

Així ha quedat

Al final m'he decant pel que veieu. Estic tirat al sofà, arreblegat, desfet, rebentat... el podall i el rasclet han pogut amb mi!!!

Ara s'ha de tastar. Avui no m'hi queden forces.

Superman

2011-09-22T23:45:00.000+02:00

Ahir dimecres jugava el Barça. Jugava a les 22:00, l'hora justa en que solem arribar de les nostres sortides nocturnes, però entre que reculls, fas uns estirament i te dutxes, i veient el resultat de diumenge (8 gols), teníem por de perdre'ns 3 o 4 gols. Així que vam passar la sortida a dijous (avui)

Comencem tirant cap a Ridaura, sense rumb fix. Havíem parlat d'anar a inspeccionat el recorregut de la propera sortida nocturna que organitza el Club, però desistim ja que s'ens podria fer tard.

Decidim anar fins al Puig Aldrich i tornar... baixem a Ridaura, pugem al Puig dels Lladres, i ens endinsem en el bosc... un fort soroll a l'esquerra ens indica que hi ha alguna bestiola grossa caminant per allà. Uns metres mes endavant, una branca caient d'un arbre trenca el silenci, propinant-nos un bon ensurt, i accelerant el nostre cor, encara més del que ja ho està. Tres senglars, surten de la nostra dreta, enfilant el camí davant nostre, tornant, de seguit, al bosc a protegir-se.

Arribem a dalt. La tornada vertiginosament ràpida, amb un tram rapidíssim enganxat a en Pep. Afluixem el ritme i baixem el Suroli. Arribem a un desviament i esperem. Ens reagrupem i anem avançant a relativa poca velocitat. De cop sento que la bici es frena en sec de davant. Un tronc s'ha ficat entre els raids i la forquilla. La bici comença a aixecar-se de darrera, i jo inicio el vol. La trajectòria, que fins ara ha sigut ascendent comença a ser descendent, de manera molt ràpida. Estiro les mans i toco terra, per poc no pico primer amb el cap. Les ulleres han volat, tinc la bici a sobre. Estic sencer, i amb tots els companys a sobre, preocupant-se del meu estat (gràcies nois). No hi ha ferides sagnants, una petita pelada al genoll i al colze. El pitjor està per dins, un bon cop que es va inflant per moments al colze i un dolor incipient sobre el genoll esquerre.

Tornem ràpid, abans de refredar-me.

La roda, la forquilla, la bici, està intacta. Increïble.

No ha sigut res, però he volat com en Supermant!!!!

Ara me posaré seriós: Puc entendre que es facin servir màquines trituradores, per convertir les branques dels arbres caiguts, en futura matèria orgànica, que alimentarà als arbres que queden. Segur que és l'opció més econòmica i més sostenible. El que no puc entendre és que deixin aquests troncs al mig del camí. Avui en Toni s'ha clavat un que li ha escopit la roda del davant. Jo he fet un curset de vol sense motor accelerat. No és normal això!!!!

PD: Sabeu si hi ha algun maiot de Superman al mercat!!! Després d'això crec que, si existeix, me'l compraré.

Pedalant contra el canvi climàtic

2011-09-18T22:30:00.000+02:00

Corriolejant

2011-09-17T16:50:00.001+02:00

Modalitat: BTT
Distància total: 36,93 km

Desnivell de pujada acumulat: 783 m

Índex IBP: 58

Ahir al vespre me va trucar en Duran per veure si sortíem avui. Li vaig comentar les intencions: Sortida a les 9 amb el recorregut per definir. S'apunta.

Quan penjo el telèfon, m'adono que demà ho passarem be si li deixem fer.

Avui, puntual com sempre s'ha presentat a la cita. Curiosament s'ha presentat amb la bici de ralli, quan jo pensava que ho faria amb la d'enduro. M'he alleugerit una mica. Després han aparegut en MAD i en Dani.

En MAD, i després de les punxades de la Desfrenada, ha renovat neumàtics, deixant de banda els Schable i passant-se als Maxxis ADvantage que tenen molt bona pinta.

Decidim anar fins a la Trencada, i un cop a dalt, buscar una baixada cap a Llagostera.

Només començar el primer ensurt mecànic del dia. A en Dani se li va doblegar la patilla del canvi durant la sortida nocturna del dimecres, i la cadena se li ha ficat entre els pinyons i els raids, i ha costat una mica treure-la.

Fins a la trencada hem anat a bon ritme, camins de bon rodar, passant el Riudura, que ara està sec, i pujant el tall del camí que va fins a Can Cabanyes traient el cor per la boca.

Un cop a dalt ha començat el festibal. Enllacem corriol rera corriol, alguns coneguts, altres de nous, alguns més técnics altres més fàcils.

Sempre en Duran i en MAD davant, demostrant la seva tècnica, i per darrera en Dani i jo.

No hi ha hagut incidències destacables. Be si. He intentat sortejar una arrel sense estirar el manillar amunt i per més 29ou que portava.... plom, era massa gran i a terra sense conseqüències.

Ja cansats de corriols, hem enfilat cap a Solius, Mas Patxot i de nou a la zona de Ridaura, per pujar per Can Nadal.

En MAD, que tenia pressa, ha marxat abans i ha tornat pel carril.

Nosaltres hem finalitzat el recorregut amb teràpia d'hidratació.

Flow

5a Desfrenada

2011-09-11T16:11:00.002+02:00

Modalitat: BTT
Distància total: 21,60 km

Temps: 1h 21min
Desnivell de pujada acumulat: 523 m
Índex IBP: 40

Com cada 11 de setembre anem a la Desfrenada.

Aquesta era la primera cursa d'en Dani, així que ahir vam estar xerrant una estona. S'havia sentit parlar molt d'un corriol de 4 quilometres molt tècnic, de zones no ciclables. És a dir, la volta llarga donava una mica de por. Be, por no, però si que es podia fer excessivament llarga si era molt tècnica, ja que la tècnica no és el nostre fort. La curta, semblava d'aquelles que quan acabes te quedes a gust, és a dir, que s'et queda una mica curta, però preferim fer aquesta última opció per que en Dani conegues aquest mon de les marxes.

Un cop a la sortida, som un bon grapat del Club BTT Llagostera, i aprofitem per fer la tradicional foto del Club a Besalú.

La organització fa el corresponent breafing, i sona l'himne.

Comença la marxa. En MAD me pregunta que que fem. Jo li dic que faci el que vulgui, que en Dani va a fer temps i jo ja veuré, segons les sensacions.

Comencem el recorregut pels carrers del poble. M'ha agradat molt, tot i que al trobar, de tant en tant, algun cotxe aparcat, hi havia el perill de picar contra ell. Ens anem avisant del perill i arribem a unes escales. Ha sigut divertit veure a la gent avançant-se a les escales. Veig que m'avança en MAD. En Pere, en Josep i en Dani m'han passat pels carrers.

En Dani Guinó

En Pere

En Dani Troy

El video d'en Calos Teodoro

Sortim del poble i comença la pujada. Camí ample, poca tècnica i pedals. Jo vaig preocupat per si se me queda curt el "desarrollo" i començo a pujar prudentment. Vaig a un ritme còmode, no vull avançar a ningú per si a la propera rampa la cosa es complica i el destorbo. Aprofito les paelles per avançar els que si que van a un ritme molt inferior a mi.

Pugem, pugem i pugem. Cada vegada el terreny va empitjorant, però segueix sent molt i molt còmode. Es van quedant companys, vaig agafant confiança a la nova bici, i veig que puc apretar una mica. Decideixo forçar una mica el ritme en el moment que trobem una paella amb un tram tècnic que dona accés a un corriol. Trobo davant meu dos nois que han posat el peu a terra, però jo passo sense problemes, agraint-lis el fet d'haver-me deixat provar de passaf.

Arribem al avituallament i és un caos. No per l'organització, si no per la gent que deixa la bici en qualsevol lloc, que creuen el camí sense mirar. Miro el comptaquilòmetres, i veig que portem molts pocs quilometres (acostumat al que fem últimament), no me falta res. A més el que veig, refrescos i melò, no és el que més me ve de gust. Vaig be. Tiro.

De cop m'adono que hi ha el desviament de la llarga i la curta, i no he vist el cartell, així que he de recular per veure cap on he de tirar.

Enfilo el recorregut de la curta, i no veig a ningú. Començo a preocupar-me per si m'he equivocat de camí, ja que no trobo a ningú, no hi ha cap cinta, ni cap marca. De cop veig una cinta, i confirmo que estic al camí bo. Comença una baixada molt i molt ràpida que s'ha de fer amb prudència. Una tabanada a la velocitat a la que es baixa, i amb les pedres que hi ha pot fer-te molt mal.

De cop veig a en MAD que s'està apartant a la bora. Tinc la sensació de que ha caigut, i ha petat la llanta. Li pregunto que ha passat, i me diu que només ha punxat i que tiri.

Enfilo cap a baix a tota llet. Be, deixo un marge ja que com he comentat, una caiguda podria ser molt dura. Anem alternant corriols amb camins, però quasi tots piquen avall. Quasi tots, menys un "repetxon" que se m'atraganta. Collons, amb les cames fredes, qui ha posat aquesta rampa aquí? Començo a buscar la relació de canvi que toca, però ja m'adono d'un dels petits problemes que te el anar amb dos plats. Quan passes del gran al petit, i has apurat pinyons fins al final (36), el fet de baixar i baixar pinyons per buscar la relació que toca, te fa perdre velocitat i inèrcia, que és el problema de les 29ou.

Després de superar aquesta rampa, seguim baixant alternant camins, corriols, alguna pujadeta que posa a proba les cames.

En mig de la baixada trobo el segon avituallament, pero els veig tard, i decideixo no parar i seguir.

Trobem el pas d'una riera i al sortir de la corba veig lluny un maiot groc. Me sembla que és en Dani, i me proposo atrapar-lo. El terreny, planer, és favorable per les meves característiques, així que m'exprimeixo a tope. A dos quilometres de meta, l'atrapo, però no és en Dani, són dos noies de Figueres, però aprofito per avançar-les i guanyar un parell de posicions. Segueixo a la velocitat que m'havia marcat, i avanço a un parell o tres corredors més, i arribo a meta.

Els Arnau's fent relleus

En Dani afrontant els últims quilometres

Avançant per l'interior

En Quim

Uf!!! Quina rostida final!!!

Trobo a en Dani, i acaba d'arribar. Be, fa un parell o tres minuts. La veritat és que hi ha poca gent a l'arribada, i anem a fer la botifarra. Hi han els Arnaus del Medina, que han fet 1h05min aproximadament... quines maquines amb 13/14 anys.

Arriba en Quim, que ha fet la llarga. Quin tio, com ha tirat. Ens corrobora que el recorregut llarg era molt tècnic i difícil, així que ens alegrem d'haver encertat amb el recorregut.

En Quim creuant el riu

En MAD no arriba, passa l'estona i veiem que s'endarrereix molt. Comencem a preocupar-nos. L'Arnau surt a buscar-lo, i torna un parell de vegades per preguntar si ha arribat.

Després d'una estona apareix. Ha punxat dues vegades i se li ha clavat el fre davanter, així que ha abandonat i l'han hagut de portar amb el cotxe escombra.

Arriben en Josep i en Dani Guinó (llarga). El fill ha guanyat al pare en aquesta ocasió. I després en Pere (llarga).

En Dani i en Josep (29er power)

Bon ambient, bon rotllo i una organització impecable. Només he trobat el marcatge del circuit una mica escàs. Tot els desviaments estaven molt ben senyalitzats, però de vegades es necessita, quan estas dins d'un camí, confirmar que vas be.

Desfrenats, felicitats!!!

~~Si trobo fotos i les classificacions, ja les penjaré.~~

Fotos d'en Vado Buch

Fotos del Biker de Pages
Fotos Joan Bosch

Classificacions

D'estreno

2011-09-10T20:22:00.000+02:00

Ahir me la van donar. Una flamant NINER EMD. Si. Una 29ou.

No vaig poder estar-me i vaig sortir a fer un volt pels corriols del bosc de la Torre i rodar una mica pel carril. Les sensacions són de comoditat i velocitat.

Avui, amb en Manel i en Dani he fet el preestreno. Pujada al Poblat Iberic. El camí encara esta brut, però les sensacions són molt bones. M'explico. M'he tirat de la moto i he demanat la bici amb una transmissió SRAM 2x10. Dos plats i 10 pinyons. Vaig estar mirant, calculant i amb aquesta configuració, sumat a les rodes de major diametre, només perdia la combinació plat petit pinyó gros i plat gros pinyó petit (comparat amb la transmissió 3x9 que portava a la 26is), tot hi això, tenia les meves reticències. Avui he aclarit moltes dubtes. Els dos plats són suficients, i és mol més còmode ja que sense canviar de plat tens moltes mes opcions a l'abast. És com el compac a la de carretera, vas amb el plat gros, fins que les coses és compliquen.

La sortida ha anat genial. Estirar una mica les cames per la Desfrenada de demà, crec que ha anat be. El pobre Manel ha tingut un parell de caigudes al barallar-se amb un tronc que hi havia al terre i, tot sigui dit, no portar les cales fixades com hauria de ser.

Les conseqüències "visibles" de la caiguda

En Dani també ha llepat. S'ha barallat amb un arbust que hi havia al mig del camí.

Al final, ha sigut divertit, i jo no vaig demà a la Desfrenada sense coneixer la bici.

En Manel, després de tornar del Kilimanjaro

En Dani i Jo

La Niner

Preparant el recorregut del circuit de la Marxa per Parelles

2011-08-28T16:31:00.002+02:00

Portem uns dies treballant, be, pedalant, per la marxa per parelles que organitza el Club. Entre les nocturnes i la sortida d'avui, tenim molt clar el recorregut. Hi haurà novetats com el "Pas de l'home boig", on tenim una feinada, i el "Canal de Ridaura", que tela.

Com imagineu, i al ser el recorregut totalment secret, no puc donar gaires pistes. Només dir que he quedat cuit, i he patit a les pujades i a les baixades, on m'he "tirat" per algunes que tela marinera!!! Serà dura!!!

Com anècdota us puc explicar que en Toni ha tingut una llet impressionant al no rebentar-ho tot. Si, i és que se li han fotut dos branques de tal manera que podia haver trencat tots els raids, i el canvi.

Seguirem treballant

Autopista

2011-08-24T22:56:00.002+02:00

Autopista en operació sortida és el que semblava el bosc aquesta nit. Amb tres grups ens hem creuat avui.

1. Els senglars (quina enveja el control de la bici que tenen)
2. Uns desconeguts super equipats. Igual eren 10 o 12
3. Uns nanos del poble compartint un frontal per tres i una llum de darrere també per tres.

Un bon escalfament pel carril aprofitant que he arribat d'hora i després la rostida. Puja, baixa, puja, baixa...

El millor al final el comentari d'en Carles que era el que avui ha marcat el ritme a les pujades... "Cada vegada són més dures"

Ara ja tenim gas per acabar la setmana!!!

Calor

2011-08-21T19:15:00.002+02:00

Modalitat: BTT
Distància total: 29,63 km
Desnivell de pujada acumulat: 532 m
Índex IBP: 42

De vegades es cometen errors.

El primer error del dia ha sigut quedar a les 9. El més adient, avui, i veient les temperatures que pronosticaven, era quedar-se a casa i dedicar el dia a la piscina o la platja. Peró no. Ens hem estimat aixecar-nos d'hora després d'una nit d'insomni, per la calor, i quedar per pedalar.

El segon error. Planificar una ruta durísima. Fa temps, que volem buscar un camí que va de la Bisbal a els Metges, donat que xerrant amb uns ciclistes a un bar de la Bisbal, ens van comentar la seva existència. Nosaltres escollim avui per mirar d'investigar.

Així que a l'hora comentada, enfilem cap a les Gavarres per mirar de trobar camí. Veiem que no arribem. En Carles te compromisos, així que ha de tornar a mig camí. Jo no vull arribar massa tard, ja que tinc dinar familiar. Els plans es van escorçant, i ens quedem amb la idea d'arribar als Metges.

Anem tirant, i el ritme és alt. Decidim anar pel Rocatal. A les primeres rampes fortes jo començo a tenir molèsties estomacals... be, l'esmorzar comença a pujar i baixar com si tingués un petit tall de digestió. Miro el pulsòmetre i vaig a tope!!! Decideixo afluixar el ritme i veure que passa.

Arribem al Rocatal i reposem uns minuts a l'ombra. Fa molta calor, és una calor seca d'aquelles que t'assequen la suor ràpid i no refrigeres. Decidim anar fins al Coll del Matxo Mort pels tobogans. Començo a trobar-me millor, però tampoc vull forçar massa.

La calor és sufocant, no paro de beure. Tots estem igual. En Carles te la sensació de que no tira. En Dani no pot respirar be, tot i tirar de ventolin, en Pep proposa tornar per un camí més obac i fresc.

Que be, pedalar a l'ombra. Sentir l'aire fresc refresca el maiot empapat ha sigut la millor sensació del dia.

Ara toca començar a baixar. Noto que cada vegada tinc més confiança i me deixo anar per llocs que fa un més no ho faria. Després de la gran "tabanada" que me vaig fotre ara fa més d'un any que no gaudia tant de la baixada. El neumàtic de darrera totalment gastat no me deixa frenar i estic obligat a passar a bona velocitat per xargais i passos que en altres condicions no faria. Segueixo a en Carles que és un bon baixador. En Pep me va ensenyant la roda, quan de cop deixo de sentir la remor de la seva baixada. Parem i no venen. Falta en Dani i en Pep. Esperem una estona i apareixen. A en Pep se li ha quedat bloquejat el nucli, emportant-se el canvi per endavant.

Toca tornar, i sense poder parar de pedalar, arribem a casa.

El millor: la recuperació. Hidratació per un tub... be, directament per gerra!!!!

Senglar bike

2011-08-17T23:07:00.005+02:00

Normalment, per mi, les sortides de "mountainbike" són per camins, per pista, per corriols més o menys ciclables... però avui he conegut una nova modalitat la "senglarbike".

Havíem quedat en Dani i jo per fer la nocturna dels dimecres, mentre m'explica les seves sortides durant la setmana, el cansament acumulat que porta, etc, apareixen en Joan i en Vicenç. Es paren una estona a xerrar amb nosaltres i ens conviden a acompanyar-los. Ja coneixem de quin peu calcen. No els hi agrada allò fàcil, i quan més complicat millor. Inicialment declinem la convidada, però ens prometen que faran bondat, i que ens ensenyaran un nou camí... el pas de l'home boig!!!

Amb reticències acceptem. Sortim a bon ritme... de cop girem, i ens fiquem per una obra de drenatge de l'autovia. Mentre estem per dins, sento "baixeu pinyons, baixeu pinyons". Jo no havia passat mai per allà dins, però sabia de l'entrada d'aquella estructura (per nosaltres la sortida) era quasi un pou. I efectivament, comencem a pujar per dintre d'una cuneta formigonada i paro per por a deixar clavada la biela al formigó. Seguim per un corriol que ens porta fins a la baixada al Ridaura, les patinades són constants, tot està molt sec, i seguim a tota llet fins al famós pas de l'home boig.

El pas és un barranc!!!! Anem fent una cadena humana per passar les bicis. Estem una bona estona per passar el "pas", tela marinera. Aquest pas, connecta la pujada cap a la trencada amb un corriol que van netejar per la Marxa per parelles de l'any passat. La veritat que ens hem estalviat una bona volta, però tela el pas!!!

Ja per zones conegudes, seguim el corriol fins a Can Crispins. Vaig darrera en Joan i no el vull perdre, així que el meu cor està a punt de sortir per la boca.

Mentrestant en Vicenç i en Dani van netejant les romegueres que van sortint, amb una eina que ha portat en Vicenç. S'han de cuidar els corriols!!!

Baixem fins el pont que vam fer l'any passat, i que encara és conserva, i tot seguit pujada dura, i corriol cap a Selva Brava... ja aquí agafem la carretera fins el circuit dels Cremats i per pista cap a casa.

Senglarbike!!!!

Investigant nous camins

2011-08-15T16:01:00.005+02:00

Modalitat: BTT
Distància total: 15,69 km
Desnivell de pujada acumulat: 411 m
Índex IBP: 38

Avui tocava investigar la zona de la Ruira per tal de veure la viabilitat d'incloure nous trams a la Marxa per Parelles que organitza el Club.

Els integrants de l'expedició en Pep, en Dani i l'Albert. Casualment passa en Víctor que te intenció de rodar i s'afegeix.

Enfilem cap a la Ruira, jo de seguit noto els efectes de la sortida de dissabte, va ser exigent, i tot i el dia de descans, les cames encara fan mal quan les rampes comencen a augmentar de pendent.

Anem guanyant alçada i es nota els que estan frescos. En Pep va marxar dissabte quan quedava la part més dura de la ruta, i en Víctor fa una setmana que no agafa la bici. Són els que van marcant el ritme a la pujada. Darrera en Dani, l'Albert i jo.

Quan portem una estona pujant, l'Albert no vol patir més i torna cap a casa. Nosaltres continuem amunt, tenim l'objectiu de trobar la cova de la Ruira.

Dibuixant el recorregut de la cursa

Baixem un tram i tornem a pujar un altre fins arribar a la zona de la cova.

Entrada a la cova de la Ruira

Després de veure la cova, intentem arribar cap al camí principal que porta a la casa, amb el que tindríem un nou bucle fet per la cursa, però els treballs de neteja de camins han deixat impracticable el corriol que porta a la casa i ens veiem obligats a recular pel mateix camí. S'ha de veure si el podrem netejar durant aquests dies.

Agafem el camí que ens porta fins a la casa de la Ruira en runes...

... i ja enfilem de baixada cap a Llagostera. La forta calor i el cansament acumulat fan que el nostre proper destí sigui la terrasseta del bar habitual, on ens rehidratem i recuperem durant una bona estona.

Corriols

2011-08-13T20:33:00.000+02:00

Així s'anomena la ruta d'avui. Sí, corriols. Però ja veureu.

Havia passat un mail per avisar de la sortida d'avui. Encara tocat per la ruta d'Olot no tenia clar si presentar el track que havia preparat ajuntant tres o quatre rutes baixades d'Internet, o anar a fer alguna cosa més suau. Al final vaig pensar que era el millor moment per fer-la, i vaig enviar el track a tots per tal de que valoressin dificultat i demés.

Vam quedar a les 9. Donat que preveia que la ruta es fes en unes 4 hores anàvem amb temps just per fer una cerveceta fresqueta al finalitzar. Arriba l'Albert (el meu germà), després en Pep, en Dani... i en MAD.

De cop veiem un maiot del Club que ve de Sant Feliu, és en Ferro que s'està preparant per retornar!!! Porta des de les 7 pedalant!!! Gas!!!

Així que emprenem la ruta. En principi seguim el recorregut que vam fer diumenge. Baixar a Ridaura, Pujar a Tallades i corriol cap avall. En alguns punts, alguns, hem de posar el peu a terra, però cada vegada hi ha més confiança. Destacar la progressió d'en Dani, crec que estic creant un monstre!!!

Arribem al Golf de Santa Cristina i tornem a agafar els corriols paral·lels a la carretera per pujar fins a Sant Feliu. En aquestes que en Pep ha marxat, ja que te compromisos familiars. L'Albert ja està rostit i vol marxar, també, però el convencem per que continuí.

Un cop a Sant Feliu anem fins a Sant Elm. Ja havíem estat, però les vistes que hi ha des de l'ermita be valen tornar les vegades que sigui.

La platja de Sant Feliu

Guanyant alçada. El port.

Vistes des de Sant Elm. La Costa Brava Sud.

Curses?

Sant Elm.

Diuen que aquí se li va donar el nom a la Costa Brava.

Vistes des de Sant Elm. La Costa Brava, ara cap el Nord.

Després de reposar una mica enfilem cap amunt a les afores de la urbanització que rodeja l'ermita i agafem un corriol anem pujant suaument. De fet és d'aquells corriols que m'agraden a mi, estrets, amb pendent, però suau, i ciclables amb una mica de tècnica. Anem fent, trobant alguna sorpresa pel camí.

Bolo de granit

Arribem a la carretera de Tossa a Sant Feliu, i la seguim durant un quilometre per tal d'enganxar un altre corriol. Vaig tant encigalat buscant-lo que me'l passo, així que toca recular... comencem a pujar... és tècnic i fa falta concentració i molts cops de ronyó. De cop veig que he perdut als companys i me paro a l'ombra (feia molta calor)... arriba un, després l'altre... una estona... quatre crits... sona el telèfon. És l'Albert que diu que s'ha perdut i que torna pel carril. Per desgracia per ell és més fàcil continuar que recular, així que seguim tot i que a partir d'ara, anirem fent parades més sovint per tal de que carregui piles.

El corriol segueix pujant. He gaudit com un nen. Pim, pam. Pim, pam... quina calor que feia, però que divertit que era... en un moment m'enganxo amb un arbust i me toca el freno... quasi surto disparat per davant; patinades de la roda de darrera, està tot molt sec.

Estem quasi a dalt de la muntanya i ja veig al GPS que tocarà anar per camins. Ha estat divertit!!!

Parada per hidratar. Fa molt calor i esgotem les existències d'aigua. Per sort estem a dalt i només toca baixar. Ho fem per un antic corriol que han netejat i eixamplat, de totes maneres segueix sent divertit. Anem depresa, amb patinades de roda, ja he dit que està el terreny molt sec (i els pneumàtics no estan en molt bones condicions). Arribem a Ridaura i ja cap a casa.

Guapisim!!!

Flow, Flow, Flow!!!!

PD. No hi ha dades, ja que no he gravat tot el track. (S'haurà de repetir!!! Quina desgràcia!!!!)

A Hill in Spain

2011-08-12T02:34:00.001+02:00

"A Hill in Spain" és un altre impressionant vídeo que demostra el que són capaços de fer alguns riders sobre les seves bicicletes; aquesta ocasió el mestre és l'anglès Chris Akkrigg i l'escenari Màlaga.
Increïble! quanta tècnica i control! Ole Chris!

Olot pel carrilet - anada i tornada

2011-08-10T19:27:00.004+02:00

Modalitat: BTT
Distància total: 166,17 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.093 m
Índex IBP: 133

La ruta d'avui. Matinar molt (a les 5:00 sortim) i pedalar, pedalar, i pedalar!!!

Primers quilometres amb llum artificial

Primers raig de sol i ja hem passat Girona

Miami beach

Primer avituallament portem la meitat de l'anada

Millora el paisatge i les sensacions

Carregant piles per la tornada

Aigua...

Ara toca descansar, descansar i descansar!!!

Com seguir un track amb el GPS

2011-08-08T21:26:00.001+02:00

Acabant de rostir les cames

2011-08-07T23:12:00.003+02:00

Ahir en Dani m'envia un missatge. Me cita a les 8:30 al pavelló per fer una sortida en BTT. Ja havíem parlat de sortir. En principi la idea era anar pels volts de Romanyà i buscar la sureda de Can Vallfrega, un bosquet no massa extens de suros senyorials, pelats, alguns d'ells centenaris, però per falta de temps, no puc preparar el track i decideixo anar cap a la zona de l'Ardenya.

Només sonar el despertador m'adono de que estic molt cansat. Ha sigut una setmana esgotadora, a més ahir vaig afegir 60 quilometres més amb la bicicleta de carretera.Una ruta d'aquelles en solitari que de tant en tant es necessiten per passar els mobles a lloc.

Així que una mica resignat agafo la bici i me planto al lloc on quedem habitualment. Li comento els plans a en Dani i accepta. Ell també va sortir ahir amb un grup que esta una mica per sobre del seu nivell i va patir molt, inclús va abandonar la ruta a mitges.

Així que xino xano enfilem cap a Ridaura. Baixem a ritme, en Dani està millorant molt baixant. Pujant ja fa dies que no el puc seguir.

Un cop a baix, pugem per un camí que ens portarà fins a Tallades. No havia passat per aquest camí mai, i en un parell de setmanes l'he baixat i l'he pujat. Tot i ser exigent, m'agrada. Les cames avisen de l'esforç fet durant la setmana.

Un cop a dalt comencem a agafar corriols, rere corriols, alguns més tècnics que altres. Fem alguna parada per veure si trobem alguna cova o alguna cosa així.

Corriolejant, corriolejant arribem al golf de Santa Cristina, i enfilem cap els corriols paral·lels a la carretera de Sant Feliu. Allò semblava una autopista, ara baixa un, ara uns altres... renoi.

Res, que ens plantem a dalt i decidim anar fins el Remei per tornar ja pel carril bici. Les cames no estan com haurien d'estar, i si no es gaudeix millor tornar cap a casa.

Tornem tranquil·lament. De tant en tant ens posem en paral·lel i anem xerrant de les properes sortides, però l'intens trànsit fa que haguem d'anar en fila.

De cop ens avança un senyor d'uns cinquanta anys, tinc la sensació de que va a tope i que s'ha picat amb nosaltres. La veritat és que anem a poc a poc, inclús critiquem als que van en sentit contrari a tota llet fent carreres.

M'enganxo a ell i anem fent. El Sr. Rockrider (així era la bici que portava), jo darrera, i en Dani tancant el grup d'escapats. Cada vegada li costa més aguantar el ritme, tot i això va avançant a altres grupets, i nosaltres darrera.

De cop la pendent comença a pujar (3%), en Dani surt disparat fotent un demarratge d'aquells de posar el plat gros i pedalar com un boix. El Sr Rockrider baixa marxes. No!!! Merda, amb lo be que anàvem a aquest ritme!!! Intento seguir a en Dani i el Sr. Rockrider és queda. Renoi quina rostida fins a casa.

Un cop a Llagostera, fem la corresponent parada per rehidratar-nos en un bar al cantó del carrilet. Després d'una bona estona passa el Sr. Rockrider. La mirada que ens ha fotut ha sigut fulminant. Però ha sigut ell qui ha començat, no?

Així que acabo la setmana amb les cames fetes pols. A la tarda només valia per fer la migdiada.

Miro les dades i renoi. 192 quilometres, +3600 de desnivell acumulat. No està malament per estar de vacances.

Moderado

2011-08-04T22:07:00.005+02:00

Modalitat: BTT
Distància total: 44,26 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.093 m
Índex IBP: 90

La ruta d'avui l'havia escollit l'Alex. En principi tenia els següents condicionants:

1. Que passes per Sant Pere de Rodes
2. Que tingues menys de 40 quilometres
3. Que el desnivell positiu acumulat no passes dels mil metres.

Amb aquestes condicions trobem un parell de rutes, i al final ens decantem per una ruta que surt de Vilajuïga i passa per Sant Pere de Rodes, Selva de Mar, Roses i torna a Vilajuïga. Donat que el que la penja valora la seva dificultat com a Moderat és l'escollida.

Així que sortim d'hora i comprem uns bocates per si de cas. La ruta en principi l'han fet en quasi 4 hores, així que nosaltres calculem que arribarem a l'hora de dinar, però per si de cas...

Aparquem a la zona esportiva de Vilajuïga i tot seguit, comencem a pedalant seguit el track. Comencem pujat, com últimament, sense ni escalfar, vinga!!!

De cop el camí es comença a estretir, i la vegetació anar guanyant terreny, fins que quasi som absorbits per les plantes.

Enllacem amb un corriol que ens sembla una autopista, després d'on sortim, i seguim guanyant alçada constantment. La ruta comença sent bastant exigent.

Les vistes que gaudim, compensen les penúries que estem passant per aquest corriol, pedres, bardisses

De cop comencem a baixar sent el camí molt més ciclable, tot i que la frase que sonarà durant tot el dia ja ha sigut adjudicada "Moderado", fent referència al grau de dificultat amb la que qualificava la ruta el que l'ha penjat.

Com ja he dit, les vistes compensen enormement les dificultats dels camins, i anem avançant sense deixar de parar a fer fotos, assecar-nos la suor.... i és que avui hem escollit un dia caluros.

Anem pistejant en constant ascens, trobant masies abandonades...

... fins arribar a una font. La font dels arbres. L'Alex decideix omplir els bidons tot i que a mi no me dona moltes garanties.

Ara ja agafem la carretera per pujar fins a Sant Pere de Rodes. Magnific panorama amb el mar a l'esquerra...

... el Monestir restaurat al fons...

... l'ermita de Santa Helena a la dreta...

... i el castell a dalt...

Ens acostem al Santuari i fem una visita llampec. No entrem per no deixar les bicis soles, però de ben segur que val la pena tornar un altre dia...

Després de veure pedres, enfilem per la carretera cap a Selva de Mar.

L'Alex no ha estat mai al Port de la Selva, així que deixem per uns instants el track i anem a fer una mica de turisme, i per que no, hidratar-nos en alguna cèntrica terrasseta de la vila.

Un cop recuperats del primer esforç, comprem aigua potable, ja que la de la font fot un a pudor molt sospitosa. De seguit tornem al track que discorre al cantó de Selva de Mar...

Anem guanyant alçada i les vistes tornen a ser espectaculars...

Trobem coses curioses...

Toca obrir alguna porta...

... veure els secrets del vi de la zona...

... guanyar alçada i seguir gaudint del paisatge...

... fins arribar a dalt de la carena... ha costat molt arribar aquí. Al fons veiem Roses, el nostre proper destí.

Però el camí? on és? Passem d'un camí ample a un corriol de baixada una mica tècnic. Amb algun esglaó que avui decidim no saltar, per por a una caiguda i esgarrar la sortida.

Arribem a la carretera, i decidim deixar de banda el corriol i enfilar per asfalt fins a Roses. En un moment ens plantem al pla i tornem a enllaçar amb el track. Queden uns 10 o 15 quilometres i no tenim aigua. Així que seguim camí a esperes de passar per algun poble i poder omplir bidons i motxilla.

Anem agafant camins formigonats, altres plens de pedres, argilosos, amb algunes bases, fins arribar al camí que fa el recorregut cicloturista Roses - Figueres...

Les esperances de trobar un lloc on poder repostar aigua s'esvaeixen, així que decidim agafar la carretera i enfilar cap el primer poble. Segons les indicacions seran uns 3 quilometres, però de seguit trobem una hípica on ens venen un parell d'ampolles d'agua ben fresca, que senta estupendament.

Ara ja seguim pedalant fins a Vilajuïga on afamats, secs i cansats ens disposem a fer el nostre avituallament particular a una zona ombribola que trobem.

Bona ruta, tot i que per mi, el grau de dificultat és "DIFÍCIL". Per la tècnica necessària per pujar els corriols inicials, i pel desgast físic que suposa. Pel descens fins a Roses. Divertit, però no el baixa qualsevol. Ruta exigent.

Turó de l'Home

2011-08-02T21:41:00.005+02:00

Modalitat: BTT
Distància total: 56,24 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.687 m
Índex IBP: 108

Aquest any la sortida de dos dies a l'Escala va ser com una mini prova del que podria ser la sortida que fem cada estiu durant tres dies. Aquest estiu tocava la TransAlberes.

Com dic, durant aquell cap de setmana me vaig adonar que no estava motivat per estar patint durant 3 dies seguits sobre la bici, així que vaig decidir no anar a la sortida d'estiu. Va caure també en Paco, per motius de treballs, i l'Alex per la falta de forma, donat que s'ha passat l'hivern estudiant. Així dons resten en MAD i l'Arnau que els hi desitjo un bon viatge.

Així que quedava una setmana a l'agost lliure sense cap pla. La meva proposta era fer una ruta en moto per França i veure l'espectacular Pont de Millau, però curiosament l'Alex me truca dissabte i me proposa fer un parell de sortides amb la bici durant la setmana. Una, la volia fer pel Montseny. Mig en serio mig en broma li comento de pujar al Turó de l'Home. Accepta i la tenim "liada". Busco i trobo a la xarxa una ruta que surt d'Arbúcies i puja per un nou camí i baixa per la pista per on vam pujar l'any passat a Santa Fe. Després al Turó per la carretera.

En aixequem d'hora i enfilem cap Arbúcies. Esmorcem i comencem l'ascens.

Primeres pedalades.

Sense escalfar ni res, enfilem per una pista amb pendent constant. En principi és coneguda de la ruta de l'any passat. Després s'agafa la variant esmentada, que serà la novetat d'aquest any.

Ajustant-ho tot

De cop veig el desviament a la pantalla del GPS. Girem a l'esquerra i trobem una tanca metàl·lica. Desistim i reconvertim el que hauria de ser la nostra baixada a la nostra pujada. Les referències són constants. Com vam patir l'any passat amb més de 50 quilometres a les cames a l'hora d'iniciar aquest tram. Avui per contra, fem servir relacions de canvi més llargues, el pedaleig és més alegre.

Res, que en un parell d'hores, estem a Santa Fe. Ens fem la pregunta de rigor. Ataquem al Turó? Estem encara frescos i hem vingut a pujar-lo, així que sense ni parar cap el Turó.

Pugem per la carretera, amb el primer tram de puja i baixa fins al desviament.

Menjant una barreta

Enfilem amunt. Decidim anar cadaescu al seu ritme. És el millor per afrontar una pujada d'aquesta indole.

Començo amb el plat del mig. El meu coco comença a fer números. Estem a 1.100 metres d'altitud aproximadament i hem de pujar fins als 1.700. De les primeres pedalades dedueixo que la pendent que va sortint és del 10% el que me dona una longitud d'uns 6 quilometres.

Venen algunes rampes més dures que altres i he de desistir de pedalar amb el plat del mig i he de posar el petit. Veig caure els quilometres lentament i decideixo fer una parada per menjar una barreta d'aquestes ràpides ja que veig que no arribaré a dalt. Just quan reprenc la marxa veig un pare i un fill que pugen amb les bicis de muntanya. M'enganxo a ells, però de seguit tinc la necessitat de pujar al meu ritme.

Veig una marca al terre PK 4. No me quadren els números que he fet. Porto uns 3, segons el GPS, per la qual cosa la marca no quadra. Seran els que queden? Es confirma després de 1.000 metres quan veig la marca de PK 3. La moral puja. Només queden 3 quilometres tot i que són durs. En alguna rampa he d'anar serpentejant de banda a banda i me passa un carretero. En el meu anar de banda a banda quasi li faig nosa.

Busco i busco la marca del PK 2 i no hi ha manera, passo el primer aparcament i me torno a trobar amb el carretero que esta esperant a uns familiars que pugen amb cotxe. Segueixo pujant i veig la marca de PK 2. La trobo quan falten 100 metres abans del que hauria de ser segons el GPS, això encara me dona més ales... me planto en el PK 1 en un moment, i ja aquí la pendent es torna més humana.

Finalment arribo a dalt. L'Alex m'ha tret uns minuts i ha tingut temps d'abrigar-se. Ens fem les fotos de rigor, i decidim pujar al vèrtex geodèsic.

El punt més alt

A lo Vettel

Pugem fins al vèrtex. Les forces ja no són el que era, i donades les dificultats en algun punt de camí he de posar el peu a terre.

A dalt del Turó

Després la baixada ha sigut espectacular. Amb algun repetxon que ha fet la guitza. Arribem a Santa Fe i decidim fer un bocata a l'Avet Blau. La veritat que l'any passat menjar, el que és diu menjar, ho vam fer molt be, així que per que no repetir.

I després de carregar les bateries tornem pel camí pel que havíem de pujar. Discorre en part entre un camí marcat que va cap Arbúcies i altres camins. Es primers metres són de pujada, però de seguit comencem a baixar i baixar i baixar... mai pensava que me cansaria de baixar... més d'una hora baixat amb tranquil·litat, gaudint del paisatge. Trobem la tanca metàl·lica i veiem que es pot passar pel cantó.

Ruta maca, però molt monòtona, sobre tot a la pujada. Això si, hi ha el repte del Turó. Per cert, repte assolit!!!!

Cingles de Vilanova

2011-07-30T21:00:00.001+02:00

Modalitat: BTT
Distància total: 32,96 km
Desnivell de pujada acumulat: 879 m
Índex IBP: 62

Avui la sortida estava reservada per la gent de la feina. Ja fa dies que en Javi i jo volem quedar, i aprofitant que en Pedro comença a sortir, ens vam juntar els tres per fer una ruta per la zona de Vic. Enrera han quedat altres companys, que de ben segur, s'apunten a la següent.

Vam estar dies mirant, rutes circulars, que no superessin els 40 quilometres, que no passessin de 500-600 metres de desnivell acumulat. Al final la vam trobar. Aniríem als Cingles de Vilanova.

Quedem ales 9:00 a Calldetenes.

De seguit enllacem amb el track, que, per uns camins maquísims, ens portarà fins a Tavèrnoles.

A partir d'aquí, ja comença un tram més tècnic, amb alguna pendent "cabroneta", i sobre tot, amb un rodar molt dur per les pluges que han caigut aquesta nit.

Després de perdre a en Pedro, i de tornar-lo a trobar gràcies a una trucadeta pel mòbil, seguim en constant ascens, amb moltes parades.

En Pedro, denota una gran falta de forma, però una gran il·lusió i sentit de l'humor que compensen el que està patint.

Arribem a una zona, on veiem unes indicacions sobre una ruta BTT. Cap a la dreta indica el mirador, cap a l'esquerra, per on va el nostre track, indica la ruta. Decidim anar cap al mirador. Trobem una forta pendent formigonada, i el camí tallat per un pastor elèctric. No podem, ni volem obrir-lo, així que aprofitem per fer un tomb mentre arriba en Pedro.

Potser això és el mirador?

Les vistes estan be, però tampoc maten...

Arriba en Pedro, li donem mitja barreta i decidim marxar un cop hagi recuperat l'alè. Enfilem cap avall, i de seguit comencen a millorar les vistes.

I de cop... això és el que buscàvem!!!

Només per aquesta panoràmica del pantà de Sau, amb Vilanova als peus, val la pena l'esforç realitzat.

Ja contents, tornem per un altre camí... en principi tot baixada, menys alguns repetjons que se li atraganten al pobre Pedro. S'intercalen camins, amb carreteres sequndàries.

S'ha fotut una rostida, que ja veurem si torna a agafar la bici... al final del camí ja no pot ni amb la seva anima i intento empentar-lo una mica, però desistim donat el perill de caure..

Me venc la bici (Venuda)

2011-07-25T21:04:00.006+02:00

- - - - - - - - - - V E N U D A - - - - - - - - - -

És una decisió difícil, però s'ha de prendre.

No la faig servir, i algú l'ha de gaudir. Així que la poso a la venta.

Si voleu més informació envieu-me un correu o si la preferiu veure en directe, està a Medina Llagostera.

Totalment de serie, talla M (especificacions de la marca). L'amortidor està revisat a fabrica i els casquillos del basculant són nous.

Bosquet de Canyes de Bambú

2011-07-23T17:44:00.004+02:00

Modalitat: BTT
Distància total: 47,74 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.236 m
Índex IBP: 97

Increïble la sortida d'avui. M'ho he passat teta. No se si ha sigut la bici (29ou), el fet d'anar a trobar un lloc nou, el corriol de baixada de Romanyà... feia dies que no gaudia tant de la bici.

Enfilem cap a Ridaura. A la baixada, vaig molt més segur que amb la 26is m'agrada la sensació de control de les 29ou. Potser és el manillarot que porten, potser la roda, no ho se.

Creuem l'Autovia (C-65) per sota del viaducte, i enfilem cap a Romanyà pel camí que anomenem del Surolí. És un camí que sempre pica amunt. Aquí ja noto el punt dèbil, per a mi, d'aquesta bici. El meu estat de forma. Com a 29ou, te demana no perdre l'acceleració de la roda, ja que envalar-la costa. Això és relativament fàcil en pla o en pujades no molt dures, però en les pujades fortes, aconseguir-lo implica un desgast important, tot i que l'esforç te recompensa. Puges molt depresa.

Abans d'arribar a Romanyà agafem un camí que ens portarà fins a la pedra grossa de Can Cases. Impressionats les vistes. Me quedaria aquí assentat una bona estona.

Inspeccionem la roca. La fan servir els escalador per practicar.

I ara ja, enfilem cap a Font Josepa i després cap a Can Llac, on agafem un camí a la dreta que ens portarà fins a Mas Cases. Una magnifica masia.

I de cop. Guita'l!!! El Bosc de Canyes de Bambú. No era pas una llegenda urbana!!!!

Aprofitem per menjar una mica i cap a avall, voregem Vall Repòs... i enfilem per una pujada una mica dura cap a El Mas Riera. Intentem trobar un pou de glaç que hi ha per aquí, però l'únic que trobem és una bassa.

Pugem fins arribar de nou a Romanyà, o enfilem per un corriol impressionant, divertit, estret, tècnic. M'ho passo teta. La bici me dona molta confiança i baixo com un tiro (je, je).

Arribem al carril bici, aprop de la font picant, i enfilem per la trenca de nou cap el Puig dels Lladres, per tornar a baixar cap el Pla de Panedes i cap a casa.

Flow.

Les primeres sensacions amb la 29ou són de seguretat a les baixades, bon rodar als plans i petites pujades, i exigent a les pujades dures. Recomanable total!!!

Gràcies a la Colla Bujonis pel track i en Pep per les fotos.

29 ou

2011-07-22T20:51:00.003+02:00

Aquest cap de setmana disposo d'una bici de test. És una 29ou. Concretament una GIANT Athem X.

La idea és valorar el funcionament de la nova opció que ofereix el mercat.

Un cop a casa, li he ficat els meus pedals, li he fotut pressió a l'amortidor, i no he pogut resistir la tentació d'anar a donar un volt.

No ha sigut gents traumàtic acostumar-se a la nova roda. La primera sensació és de portar un manillar llarguíssim, i que la roda de davant esta molt a prop d'aquest. Un cop pedalant, de seguit s'accelera i te demana una marxa més, i una altra...

El rodar és suau, i filtra molt els petits batxes. He anat per una pista amb el típic "rizat" dels tractors i la sensació és de suavitat, enfront a la 26.

Després ha tocat un corriol de pujada; un cop accelerada la bici, no costa més fer-la pujar que amb la 26, i la sensació és d'anar més depresa. El pas per arrels, i altres sotracs és més suau.

M'he sorprès pujant amb el plat gros, que ja no he tret en tota la volta...

Un cop a casa, he rectificat la pressió de la suspensió de darrera, que la he trobat molt tova, i posada a punt per demà fer el test de veritat.

De moment, m'agrada això de les 29ou.

Cap de setmana a l'Escala

2011-07-19T22:11:00.001+02:00

Avui he tingut problemes per escollir el titular de l'entrada del bloc. Els candidats que definien el que ha sigut aquest cap de setmana de bici, principalment eren:

1. Jornades gastronòmiques per l'Escala
2. La migdiada de la meva vida
3. Fred al juliol
4. Verano azul

Al final m'he decantat per la tradicional.

Però, be. No avancem aconteixements.

Ja és tradició per aquestes dates, fer la típica sortida de dos dies a l'Escala sortint de Llagostera.

En aquesta ocasió, als integrants de sempre (Víctor, MAD i jo mateix), s'afegirien en Dani, en Paco i l'Alex.

Dia 0

Vam estar fins tard preparant equipatges i avituallaments. La idea era no parar als bars per evitar perdre temps i arribar a l'hora de dinar a l'Escala.

L'any passat ho vàrem passar realment malament, perduts per la muntanya, entre arbres caiguts per la gran nevada i sense aigua. Aquest any poder pecaríem de prudents, però nos ens podia tornar a passar el mateix.

En Paco llegint les instruccions per muntar el portabultos

L'Alex canviant el "sofà" que porta el seu pare, per un seient una mica més "esportiu"

Dia 1

Modalitat: BTT
Distància total: 59,74 km
Desnivell de pujada acumulat: 888 m
Desnivell de baixada acumulat: 967 m
Índex IBP: 68

Sona el despertador mooolt d'hora... enfilem un a un recollint les últimes coses, fent un primer esmorzar... el que deixa entrar el cos a aquestes hores.

Hem quedat a les 7 al punt habitual. Com sempre, un per un, van arribant els integrans de l'expedició.

Enfilem cap al Puig d'Arques tot xerrant a un ritme conservador.

Primera parada a Can Llac

Un cop al Puig d'Arques enfilem camí cap a La Bisbal pel Gr. Primer pista ample picant constantment cap a ball. Anem a bona velocitat però controlant. De sopte, sorgeix el primer imprevist. Punxada d'en Paco. En un no res, reparem i seguim.

Després d'una estoneta baixant per la pista, agafem un corriol magnífic, dels que m'agraden a mi, estret, però de bon pedalar, amb algun punt tècnic però no excessivament. En alguna ocasió hem de creuar el riu, que baixa sec.

Passem per algun lloc emblemàtic, com el Pont de les Dobles.

I en un moment ens plantem a La Bisbal. Molt avançats al horari previst, esmorzem tranquil·lament els bocates que portem i en un bar fem un cafè.

Ara ja toca rodar, rodar i rodar... tot creuant l'Empordà.

Arribem a la una a l'Escala. Deixem les bicis a l'hotel, dutxa regenerativa i hidratació...

Busquem un lloc on dinar. Celebrem els 60 quilometres que hem fet!!!

I després de devorar un entrecot que sortia del plat... migdiada. La migdiada més llarga que recordo fa mooolt temps. Brutal!!!

Migdiada amb somnífer... Le Tour!!!

Després sortida a la platja, sopar per recuperar dipòsits, gelat i a dormir...

Dia 2

Modalitat: BTT
Distància total: 83,66 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.662 m
Desnivell de baixada acumulat: 1.621 m
Índex IBP: 128

Ens aixequem d'hora. L'esmorzar a l'hotel el donen a partir de les 8, però ens han dit que podem baixar a tres quarts...

A partir d'ara tindrem una baixa. En Paco demà te un compromís important a la feina, i no es tracta d'arribar desfet, així que tornarà en tren.

Enfilem la ruta cap a cala Mongó.

Creuarem (vol dir pujar i baixar) el macís del Montgrí.

I ja després de travessar l'Estarit planejarem tot seguit el Ter.

Pasarem per Gualta Can Palou. Pararem a Peratallada a fer un volt turístic llampec.

Fins a La Bisbal no tornarem a parar. Aquí farem l'avituallament previst. Un bon bocata i un bon gelat per afrontar el que queda de ruta. El més dur.

Sortint de Fonteta, ja no trobarem civilització fins a Llagostera. Comença la pujada.

El Pou de glaç de Mas Calç

Fitor

Ascens fins al Puig d'Arques... anem justets. Algú ha fet uns quilometres més a peu al oblidar-se la motxilla al Pou de glaç. Pujada tècnica sobre pedra. I pim, pam. Creuem la carretera de la Ganga. Ja només queden 3 pujades fins al Puig d'Arques. Veiem el radar lluny, però això ja està fet. Comença a ploure, fa fred. Impermeable i cap amunt. L'Alex es va quedant i l'espero per fer-li una mica de companyia.

Un cop a dalt, baixada vertiginosa cap a Llagostera. Com costa la pujada de la Cabra Penjada... punxo, inflo, seguim...

Hidratació a Can Cassoles i cada escu a casa seu... bona ruta, i molt bon temps!!!

E cuando arribo a casa

2011-07-10T21:37:00.002+02:00

Modalitat: BTT
Distància total: 16,79 km
Desnivell de pujada acumulat: 449 m
Índex IBP: 40

Avui, última sortida "oficial" del club fins la tardor. I per celebrar-ho.... baixa cap a Ridaura, puja cap a Tallades, torna a baixar cap a Ridaura, torna a pujar cap a Tallades, torna a baixar cap a Ridaura, puja cap a Banya Croua, treu el matxet d'Indiana Jones per aquest corriol, puja, baixa.... FLOW.

Dani Troy

Theo

Miky

Perez gran (En Pep ha passat molt ràpid)

Perez petit

Pantano? Amb la calor que fot!!! on?

E cuando arribo a casa...

Flow

2011-07-09T12:42:00.004+02:00

El concepte de flow (en català podria traduir-se com fluir o flux) ha estat desenvolupat pel psicòleg MIHALYI Csikszentmihalyi, qui l'ha definit com un estat en el qual la persona es troba completament absorta en una activitat per al seu propi plaer i gaudi, durant la qual el temps vola i les accions, pensaments i moviments se succeeixen unes a altres sense pausa. Tot l'ésser està embolicat en aquesta activitat, i la persona utilitza les seves destreses i habilitats portant fins a l'extrem. La persona està en flow quan es troba completament absorbida per una activitat durant la qual perd la noció del temps i experimenta una enorme satisfacció.

Quan fluïm no és que siguem feliços, perquè per experimentar la felicitat hem de centrar en els nostres estats interns, i això distrauria l'atenció de la tasca que tenim entre mans. Només després que s'ha completat la tasca tenim temps per mirar cap enrere, considerar el que va succeir, i és llavors quan ens veiem inundats de gratitud per la plenitud d'aquesta experiència, és llavors quan podem afirmar que som retrospectivament feliços. Però no es pot ser feliç sense les experiències de flux.

Modalitat: BTT
Distància total: 30,97 km
Desnivell de pujada acumulat: 617 m
Índex IBP: 44

Flow (Dedicat a tu, Pere)

Records

2011-07-08T23:46:00.001+02:00

Diversió - End

2011-07-06T22:55:00.005+02:00

Tornem a la normalitat, a la feina, a les setmanes de cinc dies laborables, a les sessions al gimnàs, a les sortides nocturnes accidentades.

Crec recordar, que, últimament, encara no hem fet cap sortida nocturna on tot hagi anat be. Quan no és un llum, són dos, quan no una punxada, quan no un diluvi.... avui un passador del basculant.

Però el millor és tornar, seguir ben acompanyat, amb gent que és capaç de fer-te tornar amb una tall de goma i una mica de cinta aïllant (feta servir). Que serien les setmanes sense les nocturnes.

A partir d'ara a la bossa d'eines portarem un tall del filferro i un xiclet!!!

Estage Benasc

2011-07-02T19:46:00.007+02:00

Els que me seguiu ja deveu saber (per algunes sortides que he publicat) que el meu germà Manel s'en va al Kilimanjaro aquest estiu. En principi, no és una muntanya complicada, però si te les seves coses... no deixa de ser un 5.000 (realment és un 6.000).

Per tal d'afrontar aquesta aventura, ha hagut d'equipar-se adientment, sobretot, per afrontar les temperatures baixes de les últimes etapes.

Es per això que es plantejava fer un petit simulacre amb el material per tal de comprovar que tot va correctament abans d'afrontar la gran aventura. El lloc escollit, els Pirineus aragonesos, principalment per l'alçada, ja que es troben els pics més alts del Pirineu. El campament base el plantarien a Benasc.

En aquestes que apareixo jo. Un dia dinat, xerrant dels preparatius de la seva estada al Pirineu, me convida a venir. Jo que ni penso on me ficaré accepto. En principi aniríem a un alberg que fes de campament base i des d'aquí anant guanyant hores de caminar, i flirtejar una mica amb l'alçada, tot i que és a partir dels 3.200 metres on és comença a notar una mica aquesta.

Al final es fixa la data... després de Sant Joan, i finalment el nostre campament base seria un Càmping, per tal d'adaptar-se millor a les condicions de la seva aventura.

Comença l'Estage Benasc!!!!

Dia 0.

Preparar la bosa amb el material imprescindible, cotxe i cap a Besnac.

Ens trobem a Campo després de més de 4 hores ininterrompudes de cotxe, on dinem. D'aquí a Benasc menys d'una hora, on ens inscrivim al càmping Aneto. A primera vista, disposa d'unes instal·lacions impressionants, en un entorn, també, impressionant.

Després d'una estona per escollir el millor lloc iniciem el muntatge del nostre campament base.

Un cop tot muntat, reposem una estona, i és que "patim" un dels dies més calorosos de l'any, fins ara.

Fem una inspecció del poble, que curiosament trobem en festes... la xaranga pels seus carrers, alguna mascota divertida. Fem un volt per les botigues de material de muntanya de la zona i tornem cap el nostre campament base, fer el sopar i dormir... el dia ha sigut esgotador, i els plans per demà són molt agosarats.

Dia 1.

Durant la nit, una forta tempesta, acompanyada de llamps i trons, no ens ha deixat descansar, així que l'hora prevista per aixecar-nos, les 6:00, s'ha posposat, havent de refer els plans.

Inicialment teníem previst pujar al Perdiguero en un sol dia, unes 10 hores, però donat el retard que portem, decidim pujar al Tuca de Salvagüardia. Agafem el cotxe i anem fins a Llanos de Hospital, on deixem el cotxe al aparcament. Ens dirigim per un camí asfaltat fins al hotel situat al final d'aquest, i ja aquí seguim el corriol perfectament marcat. Les vistes de tota la vall, així com de la glacera del Aneto i de les muntanyes properes, són impressionants.

Anem guanyant alçada, quasi sense donar-nos conte, el corriol està molt ben marcat, i no te pèrdua.

Anem fent ziga zagues, fins a una esplanada que ens dona una mica de descans.

El camí segueix fins al Portillón, on aprofitem per abrigar-nos i menjar una mica.

A l'altra banda territori francès.

Seguim camí cap al pic i el camí segueix perfectament marcat. Alguna mirada cap al cantó francès ens obsequia amb unes magnífiques vistes.

Passem per un pas equipat, imagino que per condicions climàtiques molt adverses.

Les vistes són magnífiques, i aprofitem per gaudir-les mentre esperem per "coronar" al Manel.

Un cop tots junts, arribem a la Tuca de Salvagurdia (2.758 m). Gaudim de les magnífiques vistes des d'allà dalt. Llàstima que el dia està una mica ennuvolat.

A cima, veiem que en Manel te unes bones llagues causades pel fregament de les noves botes, tot i això iniciem el descens a bon ritme. Jo acuso molt la falta d'un calçat més rígid i vaig patit una mica endarrerint una mica "l'expedició". Arribem a lloc cansats i molt satisfets.

Un cop al campament base, dutxa, descans i un bon sopar. En Manel aprofita per anar a la farmàcia per comprar uns apòsits per les llagues, per tal d'afrontar el proper dia.

Dia 2.

Un altre cop s'ens enganxen els llençols (be, millor dit els sacs). Tot i això intentem afrontar el Pic d'Aragüells (3.030 m). S'ha d'agafar un autobús que ens portarà fins al refugi de Coronas.

Mentre esperem el bus, una parella ens pregunta si es pot pujar al refugi en cotxe, i li contestem que no tenim ni idea. Ells agafen el cotxe i pugen, nosaltres, després d'una estona debatin, decidim imitar-los, i empanadint-nos a mig camí, amb la conseqüència de perdre l'autobús i haver de canviar de plans.

El nou objectiu, ara, és el Pic d'Alba. Ens dirigim fins a Baños, on deixem el cotxe i iniciem la ruta per un sender que cada vegada es va complicant més. Anem guanyant alçada ràpidament, sent les vistes impressionants.

Arribant als 1.800 metres, i veient que cada vegada la cosa es complica més, i pensant bàsicament en el descens (el meu punt dèbil), decideixo abandonar. Els hi deixo la part de menjar que porto a la motxilla, i enfilo cap a baix, no sense dificultat.

Un cop a Baños, refaig el camí que he fet amb el cotxe, però a peu, per carretera, i amb una forta solellada. No disposo de cap mapa que em permeti buscar una alternativa a aquesta. Tot i això veig un camí que va paral·lel a riu, a l'altra banda, però no m'atreveixo agafar-lo per si no te continuïtat.

Arribo al camp base casant. Han sigut 4 hores de caminar sota una forta calor. Menjo alguna cosa, i de seguit apareixen els meus companys d'expedició. Han arribat fins a un ibon a mig camí del Pic de l'Alba, però no han pogut continuar degut als dolors de les llagues del Manel.

M'expliquen la seva aventura, que la ruta s'ha complicat una mica i que he pres la decisió correcta per la meva falta d'experiència.

Descansem, ens banyem a la piscina, ens relaxem i definim els plans per l'endemà. En Manel reposarà, no te els peus com per fer cap aventura més. En Francesc, el company del Manel, decideix fer el Pic d'Aragüells, descartant-me. Jo mirant el mapa, decideixo fer una part del GR-11, que resulta ser el camí paral·lel al riu que he vist mentre caminava.

Sopar i a dormir.

Dia 3.

En Francesc ha marxat molt d'hora per pujar l'Aragüells (el seu primer 3.000). En Manel i jo, sense preses, ens aixequem més tard. Esmorzem tranquil·lament, i jo marxo a fer un tram del GR-11. No vull deixar-lo sol gaire estona, així que me marco caminar en una direcció una hora i mitja, i tornar. En total faria unes 3 hores, i dinaria amb ell.

El recorregut és magnific. Ombribol, paral·lel al riu. La sensació de pau i tranquil·litat és brutal. Intento aprofitar i posar els mobles a lloc. Pensant en noves aventures per la zona, això si, en btt. Vaig gaudint del panorama, de les fonts que trobo al camí, dels salts d'aigua, dels plans amb els pescadors...

A la tornada, ja li foto la meva banda sonora. Si, potser és un pecat posar-se els auriculars en una passejada com aquesta, però ja estava una mica fart del soroll de l'aigua que m'estava acompanyat des de l'inici de la meva passejada.

Me creuo amb una noia corrent, amb tres beteteros que me donen una enveja...

Gaudeixo del que no he vist, i que li he donat l'esquena a l'anada...

Arribo a l'hora de dinar. El Manel m'espera. Decidim no cuinar i menjar un bocata. Després migdiada, lectura, dutxa, lectura...

En Francesc arriba de la seva aventura eufòric, potser posant els dents llargs als que ens hem quedat aquí, potser no.

Després anem a Benasc, a comprar els ingredients que falten pel sopar promès pel Francesc durant tota la setmana. Cigrons.

Una volta, una cervesa a un bar acompanyada d'uns natxos, i és que la muntanya dona molta gana.

Durant la conversa al bar, decidim marxar a l'endemà. Un dia abans del previst. En Manel està fotut, no pot fer res, i quedar-se sol al campament base un altre dia pot ser molt dur. El objectiu de provar el material s'ha assolit, amb millor o pitjor exit.

Preparem l'ultim sopar, i ja relaxats i sense hora per aixecar-nos a l'endemà, ens "enfrasquem" en un debat totalment estèril entre les bondats de la bici, el caminar, els cotxes, els tractors, en Kilian Jornet, el Kilimanjaro... els cigrons són perillosos!!!!

Dia 4.

Ens aixequem sense preses. Esmorzem. Recollim, tot un exercici de peses (descans actiu). Paguem i ens acomiadem. En Manel i en Francesc van amb el seu cotxe en una direcció, i jo amb el meu en un altre.

Cinc hores de cotxe que donen per molt. Conclusions. I plans... vull la meva bici!!!!

Càmeres FOSS

2011-06-28T00:24:00.002+02:00

Haurem d'incorporar el "mechero" a la bosa d'eines!!!

Llança - Llagostera amb la grossa

2011-06-25T23:58:00.000+02:00

Modalitat: BTT
Distància total: 125 km (110,42 km Llança - Llagostera)
Desnivell de pujada acumulat: 1.813 m
Desnivell de baixada acumulat: 1.704 m
Temps total: 9 h 58 min
Temps parats: 1 h 53 min
Índex IBP: 141

Tot va començar quan estava planificant la ruta Llança - Llagostera amb la prima... el monitor d'espining, en Joan, va fer la innocent pregunta: "Com la fas? Amb la grossa, o amb la prima?" El meu cervell va recepcionar la pregunta com una altre possibilitat de generar un altre repte, i vaig començar a buscar informació.

Vaig trobar el track Girona-Llança dels BiciOci , que ens resoldrien bona part del recorregut. S'havia de retocar, ja que al fer-lo al inrevés que nosaltres, arribaven a Llança per un corriol de baixada molt empinat, que no hauríem de fer si no volíem fer un desgast excessiu de forces.

Li vaig comentar la idea a en Pep i a en Dani, i de seguit vam trobar la data adient per fer-la. A més es van anar afegint, cada dia, més integrants que farien que la ruta sigues més divertida.

Durant els dies previs, en Pep es va currar l'alternativa a la baixada (per nosaltres pujada) pel corriol de Llança, i va repassar exhaustivament el track, estudiant possibles alternatives. Jo me vaig encarregar d'estudiar la logística del transport. Va ser fàcil. Aniríem en tren. Només vaig haver de mirar horaris, i com ja tenia l'experiència d'haver anat amb la bici de carretera, tot va ser molt senzill.

Així que quedem a les 7:00 al lloc habitual. Es presenten 6 beteteros. En Pep, en Dani, en Josep Guinó, en Dani Guinó i en Joan Duran amb l'enduro. Passem a recollir als germans Pérez, i de camí a Caldes de Malavella a en Vicenç, que també vindrà amb l'enduro. Total 9.

A les 8:05 agafem el tren cap a Llança. Posar les bicis, és una mica complicat, ja que el tren és d'aquest d'última generació, i els espais no són molt grans. Tot i això les acomodem com podem, i comencem un interessant viatge d'aproximadament una hora fins a Llança.

Baixem del tren i comença la ruta. La calor es sufocant a aquestes hores, presagi del que podem arribar a patir al pic del migdia. Encenem els GPS i busquem el camí per on iniciar la ruta... sembla com una riera, però al estar seca comencem a tirar... comença la pujada del dia. Hem de salvar uns 350 metres en 8 quilometres. Anem fent a ritme conservador... queden molts quilometres, i el sol pica de valent. De cop sona el telèfon, és en Pere que ha acabat la Ratpenat, i ens espera a Peralada per afegir-se a la ruta.

Un cop coronat comencem a baixar, per una pista que ens portarà fins a Vilamaniscle, comença un tram de pista pedregosa, però de bon rodar. Ens plantem a Peralada, on agafarem a en Pere. Ha fet Olot-Roses ha sopat, ha fet la Ratpenat, i ara s'apunta amb nosaltres... uf!!! Brutal!!!

Enfilem cap a Vilabertran, i seguim anant per pistes de bon rodar. Arribem a Figueres, on aprofitem per comprar isotònic i omplir els Camelbacks. Creuar Figueres ha sigut una petita odissea, ja que al seguir el track dels BiciOci, hem hagut d'anar en direcció prohibida per alguns carrers... no li digueu a la poli!!!

Passem aprop de Vilafant, Ordis fins arribar al Fluvià. Es gairebé l'hora de dinar, i aprofitem per fer un mos i refrescar-nos a la resclosa del riu.

Creuem el Fluvià per la resclosa, i comença un tram més corriolero i ombribol, que anirà molt be donat que ja tinc el clatell ben escalfadet.

En Pere marxa, mentre ens reagrupem, i no el tornarem a veure fins a Cornellà de Terri. Nosaltres anem fent, amb alguna avaria mecànica, passant per uns corriols magnífics, i per unes zones divertidisimes. Les forces van minvant, i l'aigua comença a faltar.

Arribem a Vilavenut, i una amable senyora ens dona una garrafa de 8 litres d'aigua que li tornem pelada. Ara ja amb aigua, seguim la ruta per corriols i camins fins a Cornellà de Terri. Rabós del Terri, el següent poble que trobem, i ara ja per corriols fins a Germans Sabat.

Anem justets i parem a una benzinera per repostar... la majoria prenem Cola, pel sucre que porta i això... i ja cap a casa pel carril bici... cada escu va com pot... el primer que marxa és en Vicenç que fa tard, després a Cassà en Pere, i en Josep i Dani Guinó que agafen la drecera cap a casa...

Al final arribem a Can Cassoles, on cau una birra amb gasosa de mig... brutal!!! Si no és per això me venc la bici!!!

Això s'ha de repetir!!!

PD1: No hi ha fotos meves donat que s'ha trencat la càmera. Gràcies Joan i Pere per les fotos, ja que si no fos per elles, qui es miraria els bloc? je, je

PD2: Els líquids en dades: 2 camelbaks de 3 litres. 2 bidons d'isotònic. 3 bidons d'aigua. 1 litre de cola. 1/2 litre de xampú.... total: 10 litres a els 100 km.

PD3: Els sòlids en dades: 1 bocata de pernil dolç i formatge, 2 barretes lentes, i 1 barreta ràpida i 1/4 de fuet (Gràcies Joan)

I DESCENS DE SANT GRAU, TOSSA DE MAR

2011-06-19T12:17:00.003+02:00

Avui m'he passat per Sant Grau per veure com baixen aquests nois dels descens...

Renoi!!! Hi ha alguns que ni toquen el terra. Pim, pam, pum... Passaven la zona on estava en tres salts!!!

Algunes imatges que he robat per la xarxa, concretament a la web d'AlberT's

Decepció

2011-06-18T17:07:00.005+02:00

El tipus de sortida en BTT que m'agraden són les llargues, les que no abusen de corriols, i les que tenen alguna cosa interessant a veure pel camí.

Entre unes quantes, la de Fitor és la que més m'agrada... només pujar al Puig d'Arques, que fins fa no gaire, era tot un repte, suposa l'inici de la ruta per les Gavarres... després resta baixar fins a La Bisbal, i tornar per Fitor, La Ganga, novament pujar al Puig d'Arques i baixar cap a Llagostera. Pel mig, el pont de les Dobles, el pou de glaç de Mas Calç... en resum, 70 quilometres i 1.700 m de desnivell.... un "rutón" en btt.

És una ruta que fas un cop a l'any, i que aquest me feia especial il·lusió. Potser per això ahir me va costar molt adormir-me. Potser per això, vaig apretar al gimnàs de manera especial durant la setmana. Potser per això vaig sopar preveient el gran esforç.

En resum, que quan sona el despertador a les 6:00 no hi havia qui s'aixeques. Estava cansat, adormit i amb l'estomac pesat. Tot hi això, decideixo anar al punt de trobada per tal de compartir la ruta amb els company. Erem en Pep, en Dani i jo.

Enfilem camí, i de seguit veig que me costa seguir als companys, tinc les cames que no reaccionen als impulsos del meu servei. Ja m'ha passat alguna vegada, i amb una mica de temps, tot torna a la normalitat, però tal com passen els quilometres veig que no. La primera pujada abans de la Cabra penjada, he de fer un gran esforç per seguir a en Pep. A la Pujada de Can Llac, intento pujar amb el pinyó de sempre, però implica un esforç brutal i baixar la cadència. "M'atranco".

Estic patint, i tot això, no puc seguir el ritme dels companys... no estic fi, i decideixo abandonar-los. Abans, faig un altre intent, però les sensacions són les mateixes, vaig atrancat i amb 1.700 metres de desnivell no vull patir, ni fer patir als companys.

M'acomiado d'en Dani i en Pep, i tiro cap a Font Josepa... el ritme és bo, segons el comptaquilòmetres, però les sensacions són dolentes... trobo a uns "beteteros" que han punxat, els hi deixo la manxa, tot i que el problema era la càmera... petem una mica la xerrada, resulta que soc client d'un d'ells... un cop solucionat uns cap a una banda i jo cap a casa.

Decepcionat, però conscient d'haver pres la decisió correcte. He de buscar a l'agenda un dia per tornar.

I DESCENS DE SANT GRAU, TOSSA DE MAR

2011-06-14T20:00:00.002+02:00

Diumenge tenim una cita... el I Descens de Sant Grau. És la 2ª cursa de l'Open Països Catalans de DH

Cap de setmana en blanc

2011-06-13T17:49:00.004+02:00

No recordo un cap de setmana en blanc... és a dir, que fa molt de temps que no estava una setmana sense agafar la bici.

Dimecres vam anular la sortida prevista per motius que no venen al cas (força Dani).

Dissabte vaig currar arribant a casa a les quatre de la tarda.

Diumenge, reunió familiar a Vilafranca...

i avui... ara plou, ara surt el sol, ara torna a ploure... així no hi ha qui surti!!!

Diuen que quan deixes de fer una cosa que vols, quan la tornes a fer, encara la fas amb més ganes!!!

Dimecres (segurament) nocturna

Dissabte: Fitor, més de 70 quilometres i 1.700 metres de desnivell acumulat per les Gavarres!!!

I després de Sant Joan: Llança - Llagostera amb la grosa, i 3 3mils pel Pirineu...

Millor agafar forces!!!

La casa dels Xuklis

2011-06-07T21:23:00.007+02:00

Que és la "Casa dels Xuklis"?

La "Casa dels Xuklis" és una casa d'acollida, situada en uns terrenys a prop de la Vall d'Hebron (Barcelona), per a les famílies dels nens i adolescents malalts de càncer que han de desplaçar-se lluny de les seves llars perquè els seus fills i filles puguin rebre tractament en els hospitals de referència de la ciutat comtal. La "Casa dels Xuklis" té gairebé 2000 m2 i disposa de 25 apartaments de 30 metres quadrats per allotjar de manera individual a les famílies. També disposa de zones comunes com la cuina, el menjador, la biblioteca, sala de jocs, jardí i hort urbà. La casa ha estat parcialment decorada, de forma gratuïta, per dissenyadors coordinats per Casa Decor.

I que te a veure amb la bici?

Un repte solidari que recull fons per acabar la Casa dels Xuklis. INÈRCIA SOLIDÀRIA PER LA CASA DELS XUKLIS (www.inerciasolidaria.com)

Aquest repte ha estat impulsat per l'empresari, entrenador de triatló i esportista Xavi Àlvarez.

El proper 30 de juliol, Xavi Àlvarez, participarà en les 24h Cyclotour del Circuit de Calafat (Ametlla de Mar - Tarragona) i donarà 25 cèntims per Km recorregut al projecte de la Fundació Privada de Nenes i Nens amb Càncer: la Casa dels Xuklis.

L'objectiu d'Inèrcia Solidària és el d'implicar a la gent en la recaptació de més donacions. En aquests moments no únicament s'estan recaptant ja donacions de particulars i empreses sinó que més participants a la cita de resistència ciclista s'han unit al repte.

Els diners recaptats per Inèrcia Solidària 2011 s'utilitzaran per habilitar les últimes habitacions de la Casa dels Xuklis.

Llança - Llagostera amb la prima

2011-06-06T19:57:00.004+02:00

Modalitat: Carretera
Distància total: 146,95 km (132,10 km Llança - Llagostera)
Desnivell de pujada acumulat: 1.712 m
Desnivell de baixada acumulat: 1.604 m
Índex IBP: 124

Des que tinc la bici de carretera, que ronda pel meu cap una ruta que uneixi Llança amb Alcanar per la costa. Evidentment, que travessar tota Catalunya i amb més de 400 km, esta fora de les meves possibilitats, però el temps dirà si algun dia la puc fer.

Avui que tenia festa a la feina he volgut plantejar la primera etapa. Llança - Llagostera. Be, Llagostera no seria el destí, ja que no tenim costa, però podríem dir que l'etapa seria Llança-Tossa, o Llança -Sant Feliu (pels més puristes)

M'he aixecat d'hora... molt d'hora. Un bon entrepà i un bon cafè amb llet i cap a Caldes de Malavella a agafar el tren que me portarà fins a Llança. Fa fresca.

Km 0 - Inici de la ruta

Agafo el tren i col·loco be la bici... no és la única...

El compartiment de minusvàlids es converteix en un improvisat recinte de bicicletes

Una hora i pico després, a megafonia informen de que la propera parada és Llança...

Comença la ruta realment. Són les 9. Enfilo cap el Port de la Selva rodejant el mar... guanyo uns metres d'alçada, que recupero de seguit... rodo be, tranquil·lament i gaudint les vistes (no he pogut fer cap foto). Arribar al Port de la Selva, sempre és impressionant... per mi millor que Cadaqués.

Enfilo cap a Roses, i ja comença la pujada de veritat... vaig a molt bon ritme, no hi ha transit i puc gaudir tranquil·lament del paisatge... vaig guanyat cota, i sense adonar-me estic al punt més alt. He pujat 300 metres de cop, i ara toca baixar-los... la carretera te molt bona regularitat així que puc baixar pedalant i quasi sense tocar els frens fins arribar a Roses.

Me "fotu" per la variant... crec que no hi ha alternativa, ja que és l'únic pas de la Muga... aquí veig constants els 40 al marcador, i decideixo afluixar una mica per reservar pel que queda de ruta... tan aviat com puc agafo la carretera cap a Sant Pere Pescador per tal de recuperar la línia de la Costa. Comença un tram infernal de rectes inacabables planes i amb el vent sempre en contra.

Me planto a Sant Pere Pescador amb quasi 50 km al marcador, i decideixo fer la primera parada del dia. Trobo una terraseta molt agradable, on prenc un cafè amb llet i una barreta.

Un quart d'hora, més o menys he estat descansant, però m'ha sentat molt i molt be...

Així que amb les energies renovades, enfilo cap a l'Armentera, més rectes inacabables, camps planer a les dues bandes, més monotonia. La veritat que aquest tram s'ha fet molt i molt llarg.

Passo per l'Armentera, Viladamat, L'Escala... els quilometre van caient i començo a tenir novament gana... menjo una barreta en marxa intentat mantenir una velocitat de creuer conservadora... el vent en contra desgasta, però no és insofrible...

Bellcaire d'Empordà, Ullà, Torroella de Montgrí... comencen els camps d'arròs, més monotonia, més rectes inacabables, ni un sol repetxon que faci canviar de marxa... Pals, Regencós, i Palafrugell... quasi porto 100 km i és el moment de carregar energia. Paro a un forn de pa, on una noia molt simpàtica i amable, me fa un entrepà que devoro allà mateix. Compro una ampolla d'aigua per carregar els bidons i enfilo cap a Palamós.

No he trobat alternativa, així que me fico a l'autovia pel carril de servei... comença l'estres... tanta estona sense transit i ara tant!!!

Arribo a Palamós amb intenció d'anar cap a Platja d'Aro... en un semàfor, un altre ciclista me demana l'hora, aprofito per que me porti uns quilometres, però va a un ritme més lent que jo i no me sento còmode. Així que m'acomiado i començo a tirar al meu ritme... estic pletòric, imagino que és el "subidón" del bocata... eps!!! que era de pernil dolç i formatge!!!

Arriba el moment crític per mi, on tenia pensat decidir per on tornar cap a casa... hi ha dos opcions:

1. Directe cap a casa, amb l'únic inconvenient de pujar a Romanyà.
2. Seguir amb la ruta planificada cap a Sant Feliu, passant per la costa i pujant Sant Grau.

Porto quasi 120 km, però l'eufòria del bocata de Palafrugell fa que me defineixi cap a l'opció original... seguir per la costa i pujar per Sant Grau.

Creuo Platja d'Aro en un pis pas... i la pujada cap a S'Agaró me confirma que la decisió que he pres la patiré... repetxon fins a Sant Feliu... uf... i cap a Tossa falta gent... començo a tenir calor... per primer cop, penso en treure'm els manguitos, però prefereixo aguantar.

Collons, com s'enganxa el pneumàtic a l'asfalt... vaig pujant, amb més pena que gloria... acabar una ruta d'aquest quilometres per la carretera més trencacames que conec no és fàcil... me plantejo menjar un gel, però penso que pel que queda no cal... me couen els peus... veig baixar la bona mitjana que portava... puja, baixa, puja, baixa... així és aquesta carretera...

Arribo al trencant de Sant Grau... en principi la primera intenció és tornar per aquí, tot i que queda l'opció d'anar fins a Tossa i tornar per la carretera Tossa-Llagostera, tot i que hi ha el coll de Terra Negra, però és de més fàcil pujar.

El meu cap comença a fer càlculs... la pujada a Sant Grau són uns 5 km infernals, quan portes 130 km, però només són 5, i després tot baixada cap a casa. per contra, tinc 8 km de puja i baixa fins a Tossa, i després uns altres tants fins a casa...

Me decanto per Sant Grau... les primeres rampes les trobo durísimes... intento memoritzar els quilometres que porto per tal d'anar sumant 5 per preveure el final... ho fico tot... la cadència baixa a la mínima, quantes vegades he mirat els pinyons per veure si quedava alguna cosa... arribo a l'ermita, però encara queda el pitjor... pim, pam, pim, pam... amb més pena que gloria, corono llegint els noms escrits a l'asfalt de Contador, Tondo... de la volta catalana...

Ara toca baixar... estic a 12 km de casa, però els braços no aguanten els sotracs, així que modero la velocitat... intento controlar-la a cops de frens, però les ganes d'arribar són tantes!!!

I per fi a casa...

147 km i la sensació de repte assolit, tot i que la ruta no ha complert les meves expectatives... carreteres com Tossa-Sant Feliu no n'hi han!!!

Ara tocarà investigar amb la gruixuda...

3er Road Book infantil

2011-06-05T11:52:00.003+02:00

8 equips han participat aquest matí en el 3er Road Book infantil.

Els guanyadors, to hi haver-se passat el primer control, arribar al segon i recular de nou al primer, han sigut:

Tot seguit unes "afotos"

L'estreno d'en Teo

2011-06-04T14:47:00.003+02:00

Modalitat: BTT
Distància total: 34,90 km
Desnivell de pujada acumulat: 802 m
Índex IBP: 61

Avui han enganyat a en Teo per venir el Puig d'Arques. S'està aficionant a això de la bici i ha escollit avui per fer la seva presentació "oficial".

La ruta, quasi com sempre: Llagostera - Cabra Penjada - Can Llac - Matjo Mort - Can Sitges - Puig d'Arques - Font Josepa - Romanyà - Pla de Panedes - Llagostera

Arribant al Puig d'Arques

Dani Troy

En MAD i en Pep

L'Oscar

Les empremtes d'altres blogarires

Volta als pantans de Susqueda i Sau v2

2011-05-29T19:36:00.004+02:00

Modalitat: BTT
Distància total: 52,28 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.309 m
Índex IBP: 92

Tenint en conte:

1. Ahir vaig estar a la Masterclass de la Selva pedalant 3 hores 30 minuts. Per sensacions, una hora d'spining, per mi, equival a més o menys 30 quilometres de carretera, tenint en conte que a la bicicleta estàtica no hi ha baixades on descansar. Total uns 105 km a ritme.

2. Que porto encadellant unes matinades del copon. Per feina, tota la setmana a les 6h, dissabte a les 5h. Per plaer, diumenge... a les 6h!!!

3. Ahir es va jugar la final de la Champions, i vulguis o no, vas a dormir tard.

Podeu fer-vos a la idea com estava el meu cos aquest matí quan ha sonat el despertador. He dubtat molt en aixecar-me. He analitzat alternatives. Avui volia sortir amb la bici, però volia descansar... també me seduïa la idea d'anar a veure com estan els pantans plens... així que m'aixeco, esmorzo, preparo la bici i l'equip i al centre de reunió.

Som 7 + 1 que s'incorporarà directament a la resclosa del pantà de Susqueda.

Encara estant fent obres canviant les vàlvules a la pressa, així que no podem passar per sobre de la presa de Susqueda, i ens toca baixar uns quants quilometres i tornar a pujar pel vessant esquerre del riu. Un bon escalfament.

Anem fent, la ruta ja es coneguda de molts de nosaltres i comentem l'espectacularitat del paisatge amb tanta aigua...

De cop, en Pérez punxa... fem un canvi de càmera ràpid, però no serveis... en Tià, que es veu una mica més fluixet que la resta, decideix seguir tot sol per així anar a un ritme més tranquil durant una estona...

Reparem i anem en busca d'en Tià... de seguit, en Dani punxa de nou.

Decidim separar-nos per, uns avisar a en Tià, ja que el retràs és considerable, i els altres, quedar-se i reparar la punxada d'en Dani.

Atrapem a en Tià i continuem una estona, fins que trobem un lloc on hauríem de desviar-nos per evitar una zona embardissada que vam patir l'any passat i esperar als companys que estan reparant la bici d'en Dani.

Ens reagrupem, ens liem, i comencem a anar per camins desconeguts i fora del track que havíem preparat.

Intentem enllaçar amb el track pels camins que surten al mapa, però de seguit veiem que és impossible... a tot això, en Toni i en Víctor han agafat un camí, que entenem, no és el correcte.

Quasi ens embardissem un altre any, probant un camí i un altre, però al final hem decidit agafar el que ha intuït en Toni i en Víctor com a bo, però abans de continuar parem a esmorzar per preparar el que queda.

Després d'agafar forces, en un pim, pam, ens hem plantat al punt més alt de la ruta creant la variant de la ruta dels pantans 2.

Comencem a creuar-nos amb la gent que hi participa en la Cabrerès. Tirem cap a Sau i a la baixada, començo a notar problemes de direcció... he punxat jo també!!! Inflo i cap a baix.

Arribem a la pressa del pantà de Sau i aprofitem per comprar aigua, i menjar alguna barreta. Inflo de nou la roda i pista cap a Susqueda...

Trencacames però divertit, perdo pressió però vaig inflant, no tinc ganes de treure la càmera. La bomba no me deixa inflar molt, així que l'operació es va repetint.

La pista es va fent eterna, i només espero veure la resclosa a la propera corba... no arriba. Al final veig la pressa, la roda ha perdut molta pressió, però aposto per arribar sense inflar més. Intento ficar tot el pes enrere per evitar fer malbé alguna cosa.

Arribem als cotxes rebentats, rostits pel sol i la calor, però amb una sensació d'haver gaudit d'una ruta impressionant!!!

No me sento les cames!!!

Masterclass d'spining a La Piscina de La Selva

2011-05-28T23:52:00.004+02:00

Brutal l'assistència, i l'entrega de tota la gent a la Masterclass d'spining celebrat aquest matí a la Piscina de la Selva.

3 hores i pico pedalant, amb algun problema tècnic amb el so, al principi, però després ha anat tot rodat. Un bon avituallament, bona companyia.

Els Monitors de Tordera... uo, uo!!!

L'"equipo" de Santa Coloma

La Xenia i en Josep també s'han apuntat

A la propera, segur que torno!!!

La crònica del Boss

Han entrevistat a en Pere!!!

2011-05-25T19:43:00.003+02:00

La revista TodoMTB ha entrevistat al meu company del pique de diumenge.

Antipunxades

2011-05-24T23:01:00.004+02:00

Els que me seguiu sabeu que soc expert en punxar. De fet, a la meva motxilla sempre portava 2 càmeres i una caixa de parxes.

He dit portava, ja que fa temps que no punxava. Vaig conèixer les càmeres antipunxades.

Les primeres que vaig muntar van ser a l'Stumpjumper, i van ser les Specialized Airlock. Recordo que portava unes cobertes molt i molt primes però molt lleugeres i punxava cada sortida. Va ser muntar aquestes càmeres i oblidar-me de les punxades, inclús amb aquelles cobertes.

Després va venir la rígida. Ja directament li vaig ficar aquesta protecció. En aquest cas van ser les Slime Smart tube. Diria que són una mica més pesades que les Specialiced, però per contra la vàlvula no és bloqueja tant amb el líquid segellant com a les americanes.

Aquest cap de setmana vaig punxar. Baixant per una pista plena de brancada procedent de la neteja dels boscos, vaig sentir un pam, i després un pis, pis, pis... quasi no me va donar temps ni de frenar, és va desinflar la roda en un parell de segons... va començar a sortir líquid, esquitxant tota la bici, les cames, tot!!!

Per tal com es va desinflar ja veia que la cosa era greu, inclús patia per la coberta, que això si que no te arreglo al mig de bosc...

El forat era impossible de segellar...

Així que he aprofitat per canviar la càmera. Pensava que hauria de fer-ho abans ja que no creia que aquest líquid mantingués les seves propietats tant de temps. La càmera portava més d'un any muntada i quasi 4.000 km.

He aprofitat per posar les "rodes d'estiu". Amb la rígida venien de serie unes cobertes Kenda Small Block Eight, que vaig haver de canviar a l'hivern per falta de grip. Ara amb el bon temps, els hi donaré una nova oportunitat, tot i que ja estan a les últimes. S'ha d'aprofitar el material.

Be, així que recomano aquest sistema de protecció antipunxades. Barato, fàcil d'instal·lar, fàcil de mantenir... només te un però. No pot treballar a tant baixes pressions com un sistema tubeles, però jo en se tant poc que no sabria notar la diferència.

Provocant...

2011-05-22T18:14:00.005+02:00

Ahir vaig quedar amb en Pere per fer una sortida tranquil·la amb les bicis de carretera.

Jo vaig proposar un recorregut, que si faig jo sol, autocontrolant-me, segur que és tranquil, però acompanyat, segur que no.

Ahir va ser una sortida dura amb la btt, i, tot hi que he recuperat be, millor canviar els plans. En Pere, encara te mal al cul de la Titan, així que quan ens trobem: "... esto, vaig dir La Bisbal? Passant per la Ganga? Saps que... i si fem Girona, Santa Coloma, tranquil·lament?"

Enfilem cap a Girona... les cames les noto adolorides, però es van escalfant poc a poc i la cosa va millorant... anem tirant, xerrant de la Titan, de l'entrenament, de les marxes que hi ha per endavant... tot anava de conya, fins que sortim de Sant Andreu Salou... recordo que anavem parlant de l'etapa d'ahir del Giro... i en Pere me diu: "ve el pelotón per darrera i ens neutralitzaran a una velocitat de vertigen...", me giro, i veig un grup estirat que ve per nosaltres...

Accelerem una mica, per oposar una mica de resistència, i passa el primer amb la respiració molt accelerada... tampoc a gran velocitat, però passa... després un altre, i un altre... en Pere marxa amb ells, i jo, tot i que ho intento, me vaig quedant... me passen dos i m'enganxo a ells...

De cop arribem a la rotonda de Caldes, i parón!!! "Que cony passa?", me pregunto.

Jo al meu rotllo vaig tirant, i tot sigui dit, a un ritme provocador...

El grupet, imagino, volia reagrupar-se i jo tocant els collons... m'atrapa en Pere, i gas... només queden 7 quilometres per arribar a casa... esprintarem... comentem, que els primers s'han fotut una bona rostida per atrapar-nos, quan se m'acosta el que més tirava del grup... es posa al cantó i li dic, "ens fotem un altre rostida?" recula uns segons, i gas... comença a marcar un ritme dur... el segueixen tres del seu grup, alguns ho intenten però no poden... en Pere s'apunta al grup capdavanter, marcant el ritme durant una bona estona... jo me quedo en terra de ningú, sol darrera un grup més petit i per davant de la cua del grup... perdo de vista als de davant, i decideixo apretar per agafar al segon grup... els enganxo i cap a casa en "autobus".

Que be m'ho he passat!!! Al final, 60 km "tranquils"!!!

Les voreres són per passejar i la platja per relaxar-se... Tossa

2011-05-21T22:29:00.006+02:00

Modalitat: BTT

Distància total: 46,97 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.305 m
Índex IBP: 99

Avui hem anat a Tossa. Els integrants de l'expedició: En Mad, en Dani, en Pep i un servidor...

Parxe per l'exterior a la coberta d'en Pep; "rebentón" amb esquitxada de líquid segellant a la meva roda; birra a la platja amb discussió amb un personatge, suposadament de l'Ajuntament, que no volia que aparquéssim les bicis a la platja; retirada d'en Mad per temes personals; pujada al Puig de les Cadiretes pel GR... uf que llarg; caiguda sense conseqüències greus d'en Dani.. i és que el terrenys estava molt sec; i birra final a Can Cassoles... jornada per recordar!!!

Personal de l'Ajuntament, o això deia la samarreta que portava, no volia que aparquéssim les bicis a la platja... al final hem trobat un bon lloc... la frase del dia "Les voreres són per passejar i la platja per relaxar-se"

Sembla que estan restaurant l'ermita de Mare de Deu de Gràcia...

Altimetria...

Fangoteràpia

2011-05-14T23:59:00.001+02:00

La previsió de dissabte era fer una sortida suau amb la mainada a les 17h i a les 20h, sortida nocturna amb els grans.

La pluja ha fet anular la primera. Es van presentar dos famílies i vam esperar una horeta, però amb el que va caure no podíem sortir.

Vam tornar a casa, i pendents del temps, vam esperar a l'hora de la nocturna. Plovia, de vegades amb intensitat, però als volts de l'hora va deixar de fer-ho... el telèfon es tornà boig, trucades per aquí, trucades per allà. Al final vam decidir sortir.

8 sonats desafiem la pluja i ens disposem a fer la ruta nocturna. Enfilem cap a Ridaura... esta xop, xop i costa molt avançar... a la baixada, tot i la perillositat del terreny, ningú afluixa... uf!!

Comencen els problemes mecànics... alguna cadena fa la guitza, i comença a ploure de nou.

Enfilem cap al Puig dels Lladres, la pujada durísima, conto que de cada pedalada aprofitàvem la meitat... patinades constants, ensorrades al fang. Cada vegada la pluja era més intensa.

Reagrupament a dalt, i toca encendre els llums. Enfilem cap al "pi gros" i després cap al Puig de l'Àldric. Com ha costat pujar!!!

Baixada novament cap al "pi gros", ca la Loreto, i descens pel camí del Surolí... divertidísim amb tant de fang.

La tornada pel carril bici, xops, rebentats, afamats...

Al arribar a casa, anàlisis de danys... la bici be. La roba... de quin color era? Fang, fang i més fang. Faig servir el garatge com a improvisat vestidor, per no liar-la... dutxa rapidísimia i sopar amb la colla per celebrar-ho

Brutal!!!

Castell de Sant Iscle amb el Club

2011-05-08T20:16:00.004+02:00

Modalitat: BTT
Distància total: 35,68 km
Desnivell de pujada acumulat: 868 m
Índex IBP: 61

Avui presentàvem al Club una nova ruta que vam investigar ara fa un parell de mesos.

En principi 7 valents iniciem la ruta.

Enfilem pels Terrisos cap a la Ruira, on anem fent parades de reagrupament...

Creuem la carretera de Tossa i cap a Can Mundet toca pujar... l'Albert guanya el premi de la muntanya... i és que tant fer carretera, al final es nota!!!

...després van arribant en Carles i en Dani...

... i en Pep, i els germans Pérez. En Toni, encara recuperant-se de la lesió a la cama, ha vingut mig enganyat, pensant que la sortida no seria tant dura, però ha aguantat com un campió!!!

Un cop a Caulès enfilem per una pista on assolim velocitats de vertigen. La feina ha sigut parar per agafar un corriol que ens portarà cap al Castell...

Els efectes de la nevada de l'any passat, encara són evidents en alguns camins...

Al arribar al castell, els que no el coneixien, queden bocabadats...

Tornem fent alguna paradeta en algun lloc emblemàtic... trobem aquest molí "estrany"

... uns suros impressionants...

...i cap a casa, variant el recorregut que vam fer en el seu dia, passant ara per les Alcines i a fer una cerveseta ben fresqueta.