Haurem d'incorporar el "mechero" a la bosa d'eines!!!
Llança - Llagostera amb la grossa
Modalitat: BTT
Distància total: 125 km (110,42 km Llança - Llagostera)
Desnivell de pujada acumulat: 1.813 m
Desnivell de baixada acumulat: 1.704 m
Temps total: 9 h 58 min
Temps parats: 1 h 53 min
Índex IBP: 141
Tot va començar quan estava planificant la ruta Llança - Llagostera amb la prima... el monitor d'espining, en Joan, va fer la innocent pregunta: "Com la fas? Amb la grossa, o amb la prima?" El meu cervell va recepcionar la pregunta com una altre possibilitat de generar un altre repte, i vaig començar a buscar informació.
Vaig trobar el track Girona-Llança dels BiciOci , que ens resoldrien bona part del recorregut. S'havia de retocar, ja que al fer-lo al inrevés que nosaltres, arribaven a Llança per un corriol de baixada molt empinat, que no hauríem de fer si no volíem fer un desgast excessiu de forces.
Li vaig comentar la idea a en Pep i a en Dani, i de seguit vam trobar la data adient per fer-la. A més es van anar afegint, cada dia, més integrants que farien que la ruta sigues més divertida.
Durant els dies previs, en Pep es va currar l'alternativa a la baixada (per nosaltres pujada) pel corriol de Llança, i va repassar exhaustivament el track, estudiant possibles alternatives. Jo me vaig encarregar d'estudiar la logística del transport. Va ser fàcil. Aniríem en tren. Només vaig haver de mirar horaris, i com ja tenia l'experiència d'haver anat amb la bici de carretera, tot va ser molt senzill.
Així que quedem a les 7:00 al lloc habitual. Es presenten 6 beteteros. En Pep, en Dani, en Josep Guinó, en Dani Guinó i en Joan Duran amb l'enduro. Passem a recollir als germans Pérez, i de camí a Caldes de Malavella a en Vicenç, que també vindrà amb l'enduro. Total 9.
A les 8:05 agafem el tren cap a Llança. Posar les bicis, és una mica complicat, ja que el tren és d'aquest d'última generació, i els espais no són molt grans. Tot i això les acomodem com podem, i comencem un interessant viatge d'aproximadament una hora fins a Llança.
Baixem del tren i comença la ruta. La calor es sufocant a aquestes hores, presagi del que podem arribar a patir al pic del migdia. Encenem els GPS i busquem el camí per on iniciar la ruta... sembla com una riera, però al estar seca comencem a tirar... comença la pujada del dia. Hem de salvar uns 350 metres en 8 quilometres. Anem fent a ritme conservador... queden molts quilometres, i el sol pica de valent. De cop sona el telèfon, és en Pere que ha acabat la Ratpenat, i ens espera a Peralada per afegir-se a la ruta.
Un cop coronat comencem a baixar, per una pista que ens portarà fins a Vilamaniscle, comença un tram de pista pedregosa, però de bon rodar. Ens plantem a Peralada, on agafarem a en Pere. Ha fet Olot-Roses ha sopat, ha fet la Ratpenat, i ara s'apunta amb nosaltres... uf!!! Brutal!!!
Enfilem cap a Vilabertran, i seguim anant per pistes de bon rodar. Arribem a Figueres, on aprofitem per comprar isotònic i omplir els Camelbacks. Creuar Figueres ha sigut una petita odissea, ja que al seguir el track dels BiciOci, hem hagut d'anar en direcció prohibida per alguns carrers... no li digueu a la poli!!!
Passem aprop de Vilafant, Ordis fins arribar al Fluvià. Es gairebé l'hora de dinar, i aprofitem per fer un mos i refrescar-nos a la resclosa del riu.
Un cop coronat comencem a baixar, per una pista que ens portarà fins a Vilamaniscle, comença un tram de pista pedregosa, però de bon rodar. Ens plantem a Peralada, on agafarem a en Pere. Ha fet Olot-Roses ha sopat, ha fet la Ratpenat, i ara s'apunta amb nosaltres... uf!!! Brutal!!!
Enfilem cap a Vilabertran, i seguim anant per pistes de bon rodar. Arribem a Figueres, on aprofitem per comprar isotònic i omplir els Camelbacks. Creuar Figueres ha sigut una petita odissea, ja que al seguir el track dels BiciOci, hem hagut d'anar en direcció prohibida per alguns carrers... no li digueu a la poli!!!
Passem aprop de Vilafant, Ordis fins arribar al Fluvià. Es gairebé l'hora de dinar, i aprofitem per fer un mos i refrescar-nos a la resclosa del riu.
Creuem el Fluvià per la resclosa, i comença un tram més corriolero i ombribol, que anirà molt be donat que ja tinc el clatell ben escalfadet.
En Pere marxa, mentre ens reagrupem, i no el tornarem a veure fins a Cornellà de Terri. Nosaltres anem fent, amb alguna avaria mecànica, passant per uns corriols magnífics, i per unes zones divertidisimes. Les forces van minvant, i l'aigua comença a faltar.
Arribem a Vilavenut, i una amable senyora ens dona una garrafa de 8 litres d'aigua que li tornem pelada. Ara ja amb aigua, seguim la ruta per corriols i camins fins a Cornellà de Terri. Rabós del Terri, el següent poble que trobem, i ara ja per corriols fins a Germans Sabat.
Anem justets i parem a una benzinera per repostar... la majoria prenem Cola, pel sucre que porta i això... i ja cap a casa pel carril bici... cada escu va com pot... el primer que marxa és en Vicenç que fa tard, després a Cassà en Pere, i en Josep i Dani Guinó que agafen la drecera cap a casa...
Al final arribem a Can Cassoles, on cau una birra amb gasosa de mig... brutal!!! Si no és per això me venc la bici!!!
Això s'ha de repetir!!!
PD1: No hi ha fotos meves donat que s'ha trencat la càmera. Gràcies Joan i Pere per les fotos, ja que si no fos per elles, qui es miraria els bloc? je, je
PD2: Els líquids en dades: 2 camelbaks de 3 litres. 2 bidons d'isotònic. 3 bidons d'aigua. 1 litre de cola. 1/2 litre de xampú.... total: 10 litres a els 100 km.
PD3: Els sòlids en dades: 1 bocata de pernil dolç i formatge, 2 barretes lentes, i 1 barreta ràpida i 1/4 de fuet (Gràcies Joan)
En Pere marxa, mentre ens reagrupem, i no el tornarem a veure fins a Cornellà de Terri. Nosaltres anem fent, amb alguna avaria mecànica, passant per uns corriols magnífics, i per unes zones divertidisimes. Les forces van minvant, i l'aigua comença a faltar.
Arribem a Vilavenut, i una amable senyora ens dona una garrafa de 8 litres d'aigua que li tornem pelada. Ara ja amb aigua, seguim la ruta per corriols i camins fins a Cornellà de Terri. Rabós del Terri, el següent poble que trobem, i ara ja per corriols fins a Germans Sabat.
Anem justets i parem a una benzinera per repostar... la majoria prenem Cola, pel sucre que porta i això... i ja cap a casa pel carril bici... cada escu va com pot... el primer que marxa és en Vicenç que fa tard, després a Cassà en Pere, i en Josep i Dani Guinó que agafen la drecera cap a casa...
Al final arribem a Can Cassoles, on cau una birra amb gasosa de mig... brutal!!! Si no és per això me venc la bici!!!
Això s'ha de repetir!!!
PD1: No hi ha fotos meves donat que s'ha trencat la càmera. Gràcies Joan i Pere per les fotos, ja que si no fos per elles, qui es miraria els bloc? je, je
PD2: Els líquids en dades: 2 camelbaks de 3 litres. 2 bidons d'isotònic. 3 bidons d'aigua. 1 litre de cola. 1/2 litre de xampú.... total: 10 litres a els 100 km.
PD3: Els sòlids en dades: 1 bocata de pernil dolç i formatge, 2 barretes lentes, i 1 barreta ràpida i 1/4 de fuet (Gràcies Joan)
I DESCENS DE SANT GRAU, TOSSA DE MAR
Avui m'he passat per Sant Grau per veure com baixen aquests nois dels descens...
Renoi!!! Hi ha alguns que ni toquen el terra. Pim, pam, pum... Passaven la zona on estava en tres salts!!!
Decepció
El tipus de sortida en BTT que m'agraden són les llargues, les que no abusen de corriols, i les que tenen alguna cosa interessant a veure pel camí.
Entre unes quantes, la de Fitor és la que més m'agrada... només pujar al Puig d'Arques, que fins fa no gaire, era tot un repte, suposa l'inici de la ruta per les Gavarres... després resta baixar fins a La Bisbal, i tornar per Fitor, La Ganga, novament pujar al Puig d'Arques i baixar cap a Llagostera. Pel mig, el pont de les Dobles, el pou de glaç de Mas Calç... en resum, 70 quilometres i 1.700 m de desnivell.... un "rutón" en btt.
És una ruta que fas un cop a l'any, i que aquest me feia especial il·lusió. Potser per això ahir me va costar molt adormir-me. Potser per això, vaig apretar al gimnàs de manera especial durant la setmana. Potser per això vaig sopar preveient el gran esforç.
En resum, que quan sona el despertador a les 6:00 no hi havia qui s'aixeques. Estava cansat, adormit i amb l'estomac pesat. Tot hi això, decideixo anar al punt de trobada per tal de compartir la ruta amb els company. Erem en Pep, en Dani i jo.
Enfilem camí, i de seguit veig que me costa seguir als companys, tinc les cames que no reaccionen als impulsos del meu servei. Ja m'ha passat alguna vegada, i amb una mica de temps, tot torna a la normalitat, però tal com passen els quilometres veig que no. La primera pujada abans de la Cabra penjada, he de fer un gran esforç per seguir a en Pep. A la Pujada de Can Llac, intento pujar amb el pinyó de sempre, però implica un esforç brutal i baixar la cadència. "M'atranco".
Estic patint, i tot això, no puc seguir el ritme dels companys... no estic fi, i decideixo abandonar-los. Abans, faig un altre intent, però les sensacions són les mateixes, vaig atrancat i amb 1.700 metres de desnivell no vull patir, ni fer patir als companys.
M'acomiado d'en Dani i en Pep, i tiro cap a Font Josepa... el ritme és bo, segons el comptaquilòmetres, però les sensacions són dolentes... trobo a uns "beteteros" que han punxat, els hi deixo la manxa, tot i que el problema era la càmera... petem una mica la xerrada, resulta que soc client d'un d'ells... un cop solucionat uns cap a una banda i jo cap a casa.
Decepcionat, però conscient d'haver pres la decisió correcte. He de buscar a l'agenda un dia per tornar.
I DESCENS DE SANT GRAU, TOSSA DE MAR
Diumenge tenim una cita... el I Descens de Sant Grau. És la 2ª cursa de l'Open Països Catalans de DH
Cap de setmana en blanc
No recordo un cap de setmana en blanc... és a dir, que fa molt de temps que no estava una setmana sense agafar la bici.
Dimecres vam anular la sortida prevista per motius que no venen al cas (força Dani).
Dissabte vaig currar arribant a casa a les quatre de la tarda.
Diumenge, reunió familiar a Vilafranca...
i avui... ara plou, ara surt el sol, ara torna a ploure... així no hi ha qui surti!!!
Diuen que quan deixes de fer una cosa que vols, quan la tornes a fer, encara la fas amb més ganes!!!
Dimecres (segurament) nocturna
Dissabte: Fitor, més de 70 quilometres i 1.700 metres de desnivell acumulat per les Gavarres!!!
I després de Sant Joan: Llança - Llagostera amb la grosa, i 3 3mils pel Pirineu...
Millor agafar forces!!!
La casa dels Xuklis
Que és la "Casa dels Xuklis"?
La "Casa dels Xuklis" és una casa d'acollida, situada en uns terrenys a prop de la Vall d'Hebron (Barcelona), per a les famílies dels nens i adolescents malalts de càncer que han de desplaçar-se lluny de les seves llars perquè els seus fills i filles puguin rebre tractament en els hospitals de referència de la ciutat comtal. La "Casa dels Xuklis" té gairebé 2000 m2 i disposa de 25 apartaments de 30 metres quadrats per allotjar de manera individual a les famílies. També disposa de zones comunes com la cuina, el menjador, la biblioteca, sala de jocs, jardí i hort urbà. La casa ha estat parcialment decorada, de forma gratuïta, per dissenyadors coordinats per Casa Decor.
I que te a veure amb la bici?
Un repte solidari que recull fons per acabar la Casa dels Xuklis. INÈRCIA SOLIDÀRIA PER LA CASA DELS XUKLIS (www.inerciasolidaria.com)
Aquest repte ha estat impulsat per l'empresari, entrenador de triatló i esportista Xavi Àlvarez.
El proper 30 de juliol, Xavi Àlvarez, participarà en les 24h Cyclotour del Circuit de Calafat (Ametlla de Mar - Tarragona) i donarà 25 cèntims per Km recorregut al projecte de la Fundació Privada de Nenes i Nens amb Càncer: la Casa dels Xuklis.
El proper 30 de juliol, Xavi Àlvarez, participarà en les 24h Cyclotour del Circuit de Calafat (Ametlla de Mar - Tarragona) i donarà 25 cèntims per Km recorregut al projecte de la Fundació Privada de Nenes i Nens amb Càncer: la Casa dels Xuklis.
L'objectiu d'Inèrcia Solidària és el d'implicar a la gent en la recaptació de més donacions. En aquests moments no únicament s'estan recaptant ja donacions de particulars i empreses sinó que més participants a la cita de resistència ciclista s'han unit al repte.
Els diners recaptats per Inèrcia Solidària 2011 s'utilitzaran per habilitar les últimes habitacions de la Casa dels Xuklis.
Els diners recaptats per Inèrcia Solidària 2011 s'utilitzaran per habilitar les últimes habitacions de la Casa dels Xuklis.
Llança - Llagostera amb la prima
Modalitat: Carretera
Distància total: 146,95 km (132,10 km Llança - Llagostera)
Desnivell de pujada acumulat: 1.712 m
Desnivell de baixada acumulat: 1.604 m
Índex IBP: 124
Des que tinc la bici de carretera, que ronda pel meu cap una ruta que uneixi Llança amb Alcanar per la costa. Evidentment, que travessar tota Catalunya i amb més de 400 km, esta fora de les meves possibilitats, però el temps dirà si algun dia la puc fer.
Avui que tenia festa a la feina he volgut plantejar la primera etapa. Llança - Llagostera. Be, Llagostera no seria el destí, ja que no tenim costa, però podríem dir que l'etapa seria Llança-Tossa, o Llança -Sant Feliu (pels més puristes)
M'he aixecat d'hora... molt d'hora. Un bon entrepà i un bon cafè amb llet i cap a Caldes de Malavella a agafar el tren que me portarà fins a Llança. Fa fresca.
Km 0 - Inici de la ruta
Agafo el tren i col·loco be la bici... no és la única...
El compartiment de minusvàlids es converteix en un improvisat recinte de bicicletes
Una hora i pico després, a megafonia informen de que la propera parada és Llança...
Comença la ruta realment. Són les 9. Enfilo cap el Port de la Selva rodejant el mar... guanyo uns metres d'alçada, que recupero de seguit... rodo be, tranquil·lament i gaudint les vistes (no he pogut fer cap foto). Arribar al Port de la Selva, sempre és impressionant... per mi millor que Cadaqués.
Enfilo cap a Roses, i ja comença la pujada de veritat... vaig a molt bon ritme, no hi ha transit i puc gaudir tranquil·lament del paisatge... vaig guanyat cota, i sense adonar-me estic al punt més alt. He pujat 300 metres de cop, i ara toca baixar-los... la carretera te molt bona regularitat així que puc baixar pedalant i quasi sense tocar els frens fins arribar a Roses.
Me "fotu" per la variant... crec que no hi ha alternativa, ja que és l'únic pas de la Muga... aquí veig constants els 40 al marcador, i decideixo afluixar una mica per reservar pel que queda de ruta... tan aviat com puc agafo la carretera cap a Sant Pere Pescador per tal de recuperar la línia de la Costa. Comença un tram infernal de rectes inacabables planes i amb el vent sempre en contra.
Me planto a Sant Pere Pescador amb quasi 50 km al marcador, i decideixo fer la primera parada del dia. Trobo una terraseta molt agradable, on prenc un cafè amb llet i una barreta.
Un quart d'hora, més o menys he estat descansant, però m'ha sentat molt i molt be...
Així que amb les energies renovades, enfilo cap a l'Armentera, més rectes inacabables, camps planer a les dues bandes, més monotonia. La veritat que aquest tram s'ha fet molt i molt llarg.
Passo per l'Armentera, Viladamat, L'Escala... els quilometre van caient i començo a tenir novament gana... menjo una barreta en marxa intentat mantenir una velocitat de creuer conservadora... el vent en contra desgasta, però no és insofrible...
Bellcaire d'Empordà, Ullà, Torroella de Montgrí... comencen els camps d'arròs, més monotonia, més rectes inacabables, ni un sol repetxon que faci canviar de marxa... Pals, Regencós, i Palafrugell... quasi porto 100 km i és el moment de carregar energia. Paro a un forn de pa, on una noia molt simpàtica i amable, me fa un entrepà que devoro allà mateix. Compro una ampolla d'aigua per carregar els bidons i enfilo cap a Palamós.
No he trobat alternativa, així que me fico a l'autovia pel carril de servei... comença l'estres... tanta estona sense transit i ara tant!!!
Arribo a Palamós amb intenció d'anar cap a Platja d'Aro... en un semàfor, un altre ciclista me demana l'hora, aprofito per que me porti uns quilometres, però va a un ritme més lent que jo i no me sento còmode. Així que m'acomiado i començo a tirar al meu ritme... estic pletòric, imagino que és el "subidón" del bocata... eps!!! que era de pernil dolç i formatge!!!
Arriba el moment crític per mi, on tenia pensat decidir per on tornar cap a casa... hi ha dos opcions:
1. Directe cap a casa, amb l'únic inconvenient de pujar a Romanyà.
2. Seguir amb la ruta planificada cap a Sant Feliu, passant per la costa i pujant Sant Grau.
Porto quasi 120 km, però l'eufòria del bocata de Palafrugell fa que me defineixi cap a l'opció original... seguir per la costa i pujar per Sant Grau.
Creuo Platja d'Aro en un pis pas... i la pujada cap a S'Agaró me confirma que la decisió que he pres la patiré... repetxon fins a Sant Feliu... uf... i cap a Tossa falta gent... començo a tenir calor... per primer cop, penso en treure'm els manguitos, però prefereixo aguantar.
Collons, com s'enganxa el pneumàtic a l'asfalt... vaig pujant, amb més pena que gloria... acabar una ruta d'aquest quilometres per la carretera més trencacames que conec no és fàcil... me plantejo menjar un gel, però penso que pel que queda no cal... me couen els peus... veig baixar la bona mitjana que portava... puja, baixa, puja, baixa... així és aquesta carretera...
Arribo al trencant de Sant Grau... en principi la primera intenció és tornar per aquí, tot i que queda l'opció d'anar fins a Tossa i tornar per la carretera Tossa-Llagostera, tot i que hi ha el coll de Terra Negra, però és de més fàcil pujar.
El meu cap comença a fer càlculs... la pujada a Sant Grau són uns 5 km infernals, quan portes 130 km, però només són 5, i després tot baixada cap a casa. per contra, tinc 8 km de puja i baixa fins a Tossa, i després uns altres tants fins a casa...
Me decanto per Sant Grau... les primeres rampes les trobo durísimes... intento memoritzar els quilometres que porto per tal d'anar sumant 5 per preveure el final... ho fico tot... la cadència baixa a la mínima, quantes vegades he mirat els pinyons per veure si quedava alguna cosa... arribo a l'ermita, però encara queda el pitjor... pim, pam, pim, pam... amb més pena que gloria, corono llegint els noms escrits a l'asfalt de Contador, Tondo... de la volta catalana...
Ara toca baixar... estic a 12 km de casa, però els braços no aguanten els sotracs, així que modero la velocitat... intento controlar-la a cops de frens, però les ganes d'arribar són tantes!!!
I per fi a casa...
Enfilo cap a Roses, i ja comença la pujada de veritat... vaig a molt bon ritme, no hi ha transit i puc gaudir tranquil·lament del paisatge... vaig guanyat cota, i sense adonar-me estic al punt més alt. He pujat 300 metres de cop, i ara toca baixar-los... la carretera te molt bona regularitat així que puc baixar pedalant i quasi sense tocar els frens fins arribar a Roses.
Me "fotu" per la variant... crec que no hi ha alternativa, ja que és l'únic pas de la Muga... aquí veig constants els 40 al marcador, i decideixo afluixar una mica per reservar pel que queda de ruta... tan aviat com puc agafo la carretera cap a Sant Pere Pescador per tal de recuperar la línia de la Costa. Comença un tram infernal de rectes inacabables planes i amb el vent sempre en contra.
Me planto a Sant Pere Pescador amb quasi 50 km al marcador, i decideixo fer la primera parada del dia. Trobo una terraseta molt agradable, on prenc un cafè amb llet i una barreta.
Un quart d'hora, més o menys he estat descansant, però m'ha sentat molt i molt be...
Així que amb les energies renovades, enfilo cap a l'Armentera, més rectes inacabables, camps planer a les dues bandes, més monotonia. La veritat que aquest tram s'ha fet molt i molt llarg.
Passo per l'Armentera, Viladamat, L'Escala... els quilometre van caient i començo a tenir novament gana... menjo una barreta en marxa intentat mantenir una velocitat de creuer conservadora... el vent en contra desgasta, però no és insofrible...
Bellcaire d'Empordà, Ullà, Torroella de Montgrí... comencen els camps d'arròs, més monotonia, més rectes inacabables, ni un sol repetxon que faci canviar de marxa... Pals, Regencós, i Palafrugell... quasi porto 100 km i és el moment de carregar energia. Paro a un forn de pa, on una noia molt simpàtica i amable, me fa un entrepà que devoro allà mateix. Compro una ampolla d'aigua per carregar els bidons i enfilo cap a Palamós.
No he trobat alternativa, així que me fico a l'autovia pel carril de servei... comença l'estres... tanta estona sense transit i ara tant!!!
Arribo a Palamós amb intenció d'anar cap a Platja d'Aro... en un semàfor, un altre ciclista me demana l'hora, aprofito per que me porti uns quilometres, però va a un ritme més lent que jo i no me sento còmode. Així que m'acomiado i començo a tirar al meu ritme... estic pletòric, imagino que és el "subidón" del bocata... eps!!! que era de pernil dolç i formatge!!!
Arriba el moment crític per mi, on tenia pensat decidir per on tornar cap a casa... hi ha dos opcions:
1. Directe cap a casa, amb l'únic inconvenient de pujar a Romanyà.
2. Seguir amb la ruta planificada cap a Sant Feliu, passant per la costa i pujant Sant Grau.
Porto quasi 120 km, però l'eufòria del bocata de Palafrugell fa que me defineixi cap a l'opció original... seguir per la costa i pujar per Sant Grau.
Creuo Platja d'Aro en un pis pas... i la pujada cap a S'Agaró me confirma que la decisió que he pres la patiré... repetxon fins a Sant Feliu... uf... i cap a Tossa falta gent... començo a tenir calor... per primer cop, penso en treure'm els manguitos, però prefereixo aguantar.
Collons, com s'enganxa el pneumàtic a l'asfalt... vaig pujant, amb més pena que gloria... acabar una ruta d'aquest quilometres per la carretera més trencacames que conec no és fàcil... me plantejo menjar un gel, però penso que pel que queda no cal... me couen els peus... veig baixar la bona mitjana que portava... puja, baixa, puja, baixa... així és aquesta carretera...
Arribo al trencant de Sant Grau... en principi la primera intenció és tornar per aquí, tot i que queda l'opció d'anar fins a Tossa i tornar per la carretera Tossa-Llagostera, tot i que hi ha el coll de Terra Negra, però és de més fàcil pujar.
El meu cap comença a fer càlculs... la pujada a Sant Grau són uns 5 km infernals, quan portes 130 km, però només són 5, i després tot baixada cap a casa. per contra, tinc 8 km de puja i baixa fins a Tossa, i després uns altres tants fins a casa...
Me decanto per Sant Grau... les primeres rampes les trobo durísimes... intento memoritzar els quilometres que porto per tal d'anar sumant 5 per preveure el final... ho fico tot... la cadència baixa a la mínima, quantes vegades he mirat els pinyons per veure si quedava alguna cosa... arribo a l'ermita, però encara queda el pitjor... pim, pam, pim, pam... amb més pena que gloria, corono llegint els noms escrits a l'asfalt de Contador, Tondo... de la volta catalana...
Ara toca baixar... estic a 12 km de casa, però els braços no aguanten els sotracs, així que modero la velocitat... intento controlar-la a cops de frens, però les ganes d'arribar són tantes!!!
I per fi a casa...
147 km i la sensació de repte assolit, tot i que la ruta no ha complert les meves expectatives... carreteres com Tossa-Sant Feliu no n'hi han!!!
Ara tocarà investigar amb la gruixuda...
3er Road Book infantil
8 equips han participat aquest matí en el 3er Road Book infantil.
Els guanyadors, to hi haver-se passat el primer control, arribar al segon i recular de nou al primer, han sigut:
Tot seguit unes "afotos"
L'estreno d'en Teo
Modalitat: BTT
Distància total: 34,90 km
Desnivell de pujada acumulat: 802 m
Índex IBP: 61
Avui han enganyat a en Teo per venir el Puig d'Arques. S'està aficionant a això de la bici i ha escollit avui per fer la seva presentació "oficial".
La ruta, quasi com sempre: Llagostera - Cabra Penjada - Can Llac - Matjo Mort - Can Sitges - Puig d'Arques - Font Josepa - Romanyà - Pla de Panedes - Llagostera
Arribant al Puig d'Arques
Dani Troy
En MAD i en Pep
L'Oscar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
