14-07-2009 - Camí de Santiago - Etapa 10 - Melide - Santiago

Distància total: 56,11 km
Distància acumulada: 810,29 km
Temps: 5h 00 min
Velocitat mitjana: 11,20 km/h
Desnivell de pujada acumula 955 m

El Manel me desperta... estic molt cansat... no se que em passa, però no vull aixecar-me.

Al final, i després de fer-me el ronso durant una bona estona al llit, m'aixeco fent un esforç brutal... avui toca dia dur... no estic be!!!

Després de la rutina matinal, anem al bar de la pensió per tal d'esmorzar... el Manel diu que no, però jo crec que el cambrer estava dormint assentat a la barra fent que llegia el diari... segur!!

Unes torradetes, cafè i apareixen el Celes i en Miguel... seguim amb l'esmorzar... també apareixen en Pantani, el noi de Palència i d'Olot... En Miguel porta uns dies donant la tabarra per anar fins a Finisterre, el noi d'Olot no te pressa per marxar i li proposa anar... en Miguel es "caga", posant l'escusa que no deixarà al Celes sol!!! El Celes riu!!

Seguim la conversa, on xarrem del camí, ells el faran en 9 dies. Xarrem de més coses... en Pantani és descendent de l'aristocràcia... li modifiquem el nom i ara li anomenem "Conde Pantani"... xorrades!!!

Així que traiem les bicis del garatge, engrasem una mica la cadena, i protegim les alforges, ja que sembla que tingui pinta de ploure, fa fresca... iniciem camí.... l'ultima etapa!!!

La veritat que no puc... però amb molta mala llet començo a pedalar... sortim de Mellide, i a l'església estan fent un acte religiós... la pujada me mata... de seguit ens endinsem en un tupid bosc, on la veritat és molt agradable circular... llàstima que no pugui amb la meva ànima... passem per Boente, on a partir d'aquí, iniciem un descens fins al riu, on comencem a pujar de nou... la tònica de les etapes gallegues... trencacames.

En Manel i en Miguel... pels camins gallegs


En Celes ja es veu a Santiago... quina cara de felicitat

Passem per Ribadiso de Baixo on tornem a pujar cap Arzúa, on passem per un alberg amb accés a internet... el Manel i jo hem decidit tornar avui mateix cap a casa, ja que ell ha de començar a treballar quan abans millor... comprem els bitllets de tornada en avió i en Celes i en Miguel s'apunten... aquí ens passen en Pantani i els companys que havíem deixat a Melide, i els nois de Granada, que vam deixar al gimnàs de l'institut... no han dormit gaire!!!

Comprant els bitllets de tornada

Seguim camí, puixant i baixant... circulant entre magnífics boscos, passant petites aldees, jo ja no puc més... necessito energia, ja que me quedo.. un home assentat en un mur de pedra ens diu que a pocs metres trobarem un bar, però que anem al segon que les empanades són magnífiques... s'estan treien els clients!!!

Trobem el primer bar, i esta ple de gent... avui no sortim d'aquí, així que anem al segon... no probem ni l'empanada ni cap producte típic... volem un bocata de campionat. No tinc prou i aprofito a menjar una pasta a veure si és que no tinc energia... entaulats, comença a ploure, un xàfec que ens dona la impressió que ens amargarà el que queda de camí... de cop al Miguel li entra la pressa per marxar, i ens movilitza a tots... jo encara no he descansat prou... vol arribar i s'exaspera amb els comentaris de la propietaria del bar que diu que en dos hores estem a Santiago... seguim camí un cop deixa de ploure.

Des seguit nou paron... ara en Miguel es posa a trucar per telèfon... no se que està fent... així que en la situació que estic, no puc més i decideixo fer el meu camí... ja m'atraparan...

Ara vaig sol, al meu ritme, i la veritat, estic patint, però gaudint... passo per Santa Irene, Rúa, Pedrouzo... de cop en Manel i en Miguel m'avancen... ja son aquí... arribem a un petit descens i en Manel "s'enxufa" i perdem el rastre de les fletxes... amb lo be que anava jo sol... me poso realment de mala llet, i torno a tirar jo sol... me criden ja que han trobat les fletxes, però passo d'ells... no vaig be, i només fan que trencar-me el ritme... ja arribaré a Santiago!!

Segueixo i trobo una super pendent que faig per carretera, aquí ja el Manel entén la situació i va al meu ritme... darrera meu... en Miguel i en Celes han seguit camí... arribem a Lavacoilla on passem molt aprop del aeroport... veiem un riu d'aigües vermelles... per l'efecte del ferro de la terra...

Ara comença un altre suplici, travessar una zona residencial amb asfalt... dur, dur, dur!!! Estem a punt d'arribar, i no hi ha manera... mira que són llargs aquests carrers!!!

Arribem al Monte del Gozo, veiem Santiago, aprofitem per fer una cola, i unes fotos, segellem la credencial i enfilem cap avall... a mi ja no me queden frens... així que baixo com puc!!!

En Manel al Monte del Gozo


Menys mal que no s'em veu la cara... fet pols

La baixada, complicada, un tram d'escales, un altre tram ple de gent... comencem a seguir les fletxes per dintre Santiago... ens segueix un noi que va mig perdut i ens demana que no el perdem... entrem a una zona peatonal on està explicitament prohibit anar en bicicleta i baixem... comença a ploure... merda!!!

Perdo a en Manel i reculo una mica... no se que li ha passat, penso que l'han trucat... el noi ja es veu amb cor d'arribar ell solet i tira cap a l'Obradoiro...

Seguim pel casc antic, i de cop... entrem a la plaça!!! Moment gloriós, encara que deslluït pel fet que plovia... en Celes i en Miguel estan esperant a la plaça i ens fan les fotos de rigor...

En Manel entrant a la plaça




Arriba el cargol.. per allò de que s'arrastren






La catedral de Santiago

Felicitacions als companys i els hi dono una explicació del que ha passat i per que he anat sol...

Anem a la Casa del Peregrino, on ens donaran la Compostelana... nosaltres decidim enviar les bicis per SEUR i així poder visitar la ciutat... anem a un lavabo públic, ens canviem de roba i les facturem a la mateixa Casa del Peregrino... comprem els records pels nostres nens, en Marc i la Nora, i anem a menjar alguna cosa... després fem una passejada per la ciutat, visitem la catedral, i ens quedem a la plaça per intentar trobar-nos amb en Miguel i en Celes, que han anat a portar les bicis a un recader que coneixen... no arriben i els truquem... s'estan foten una mariscada de collons!!! però si són les set de la tarda... els hi diem que corrin que si no perdrem el vol... arriben amb el temps just... agafem un taxi que ens porta a l'aeroport i emprenem viatge cap a Barcelona... ens acomiadem fins un altre!!!

Resum del camí:

Distància total: 810,29 km
Etapes: 10 dies
Temps: 68h 34 min
Velocitat mitjana: 12,02 km/h
Desnivell de pujada acumula 10.748 m

Agraïments:

- A en Manel per esperar-me quan estava malament, per aguantar la meva "rabieta" de l'ultim dia.

- A la meva cunyada per la Credencial, per animar al Manel per que acabes, i pel magnífic sopar de tornada.

- Als meus pares per venir-me a buscar al tren, i animar-me durant el viatge.

- A la gent que ens van ajudar en el camí... al senyor d'Irache; al mecànic de Viana; als propietaris dels albergs que ens van ficar com van poder, però que no ens van deixar tirats; als caminants que s'apartaven quan sentien la campaneta; als caminants que ens animaven a les pujades; al senyor de l'aigua entrant a Lleó; als nois de Granada per vigilar-nos les bicis i no perdrens la visita a la catedral....

- A en Celes per les fotos!

A tots, bon camí!!!

13-07-2009 - Camí de Santiago - Etapa 9 - Triacastela - Melide

Distància total: 85,55 km
Distància acumulada: 754,18 km
Temps: 7h 55 min
Velocitat mitjana: 10,80 km/h
Desnivell de pujada acumula 1.589 m

Els brasilers que van donar la nit anterior, es comencem a moure d'hora i desperten a tothom, així que decidim aixecar-nos i emprendre camí.

Esmorzem al bar on vam sopar i és propietat dels de l'alberg... suc, torrades i cafè amb llet... sembla que vol ploure... estem a Galícia...

Iniciem camí pels boscos gallegs, esperant que en qualsevol moment surti una meiga... una mica de boira ajuda a que el clima misteriós sigui l'imperant...

Així són els camins gallegs

Comencem un ascens entre boscos que ens portarà fins a San Xil. Després vam descobrir que havíem d'haver anar per Samos donat que és més suau, però una disputa entre els seguidors dels dos camins fa que hagin taxat les fletxes que van cap a Samos.

Així que combinem camins amb carreteretes secundaries passant per les aldees de Balsa, Sant Pedro de Ermo, i San Xil fin l'alt de Riocabo. Aquí ens avança un grup de tres ciclistes d'uns 40 anys d'edat fent un esforç importantísim, pujant donant pedals ,quan nosaltres, inclòs el Miguel que va superfort, hem posat el peu a terra fa estona... el que encapçalava el grup portava una estètica al estil Pantani, que junt les seves dots per pujar, li vam començar a dir com el extraordinari ciclista... eren del Nord, això ho explica tot!!!

A partir d'aquí un descens fins a Sarria que ens farà passar per Lousada, Pintin, Calvor, San Mamed, San Pedro y Vigo... al descens en Miguel perd el sac de dormir...

Les famoses vaques gallegues... quins bistecs!!!


Un arbre al mig del camí

Baixada espectacular!!!


Baixem literalment pel riu!!!

Aquí ja comencem de nou a pujar... passem per Vilei, Barbadelo, Rente, Mercado, Mouzos, Xisto, Leiman, Peruscalo, Lavandeira i Brea on trobem l'indicador dels últims 100 quilometres. Aquí comencem a descendir per Ferreiros, Pena... La proximitat de les aldees fa que sense adonar-te passin els quilometres... decidim parar a esmorzar en un bar al cantó del camí... la veritat la cambrera no era mis simpatia!!! Aquí també han parat a esmorzar el grup de Pantani... un dels tres nois és d'Olot!!!

Els dos camins... el de Santiago i el de ferro


Arbre mil·lenari... només vist a Galícia


Circular per aquests corriols entre la vegetació és un plaer

Seguim l'ascens passant per Rozas, Parrocha y Vilachá, on arribant a Portomarín.

Aigua... molta aigua... en ocasions el camí no està pensat per nosaltres

Durant el ràpid i divertit descens trobem a dos nois i quatre bicis... no quadra!!! Han patit un accident i s'han emportat a un company amb ambulància... això fa que afluixem una mica, abusant una mica dels frens que van tocats durant tot el viatge, al final els de davant arriben al final... a partir d'ara només me queda el de darrera!!!

A Portomarín cal destacar l'entrada per sobre del pont a l'embassament.

Seguim les fletxes i intentem evitar la pujada d'escales a l'entrada de Portomarín, que no cal dir és espectacular, però ens liem i seguim camí... després, parlant amb en Pantani, ens diu que és una de les visites obligades del camí...

Anem paral·lels a la carretera durant una estona en constant ascens, també trobem algun caminet, comencem l'ascens cap a Gonzar, i Ventas de Naron, on a uns 100 m del port trobem un bar on ens fan un entrepà de truita brutal... aquí ja comencem a provar els licors de la zona... carajillo cremat, crema d'orujo, etc

Brutal ascens... les imatges no enganyen!!!

En Manel a la pujadeta!!!

Aquí comença un tram trencacames amb constant puixes i baixes que posen a proba les cames, o el que queda d'elles.... passem per Ligonde, Eirexe, Palas de Rei, San Xulian, Casanova, Leboreiro....

Típic hórreo... com aquest ja queden pocs... o al menys vaig veure pocs

Després d'allargar una mica massa la ruta arribem a Melide, una mica per la meva tossuderia, donat que a Hontanes, durant el sopar i la conversa que vam mantenir amb la gent del la zona ens havien recomanat menjar pop aquí... i si paràvem abans, perdríem aquesta oportunitat. A més, deien que a totes les guies recomanen anar a la Pulperia Ezequiel, però la bona, bona era la A Garnacha...

Jo i en Celes fen camí cap a Melide

Entrem al poble i passem per la pulperia en qüestió... els hi demanem per l'alberg i ens orienten.

Al cantó hi ha una botiga de bicicletes i tinc la oportunitat de canviar les pastilles dels frens, però és massa tard i decideixo arriscar-me...

Seguim camí i arribem a l'alberg... és públic i gratuït... i per desgràcia l'únic del poble... trobem a molta gent en bicicleta esperant a la porta... tenen preferència els caminants, i no ens donaran llit fins a les 19h...

Hi ha els nois de Granada, que esperen fa des de les 15h, un noi Austríac amb un remolc super equipat... plaques solars per carregar l'ordinador, càmera al manillar... un luxe i molt divertit... creiem que portava el remolc ple de cerveses! Portava més de 3.000 km el tiu!! Unes noies alemanes amb les que vam coincidir en molts llocs...

A les 18:57h venen corrent 5 o 6 peregrins a peu que ens treuen les places... per tres minuts!!! Ens diuen que anem a la policia per que ens obrin l'institut.... anem a la comissaria i després de no poder contactar amb ells, truquem a un número de telèfon i ens diuen que tornem al alberg i que ens indiquin on està l'institut que vindran a obrir... al institut no hi ha ni matalassos, les dutxes gaudeixen de dubtosa salut i la nit te mala pinta, així que en Manel i jo decidim buscar una pensió... s'apunten en Miguel i en Celes...

Moments d'incertesa davant la comissaria de policia

Trobem una penssió a relativament a bon preu i ens instal·lem després de guardar les bicis al garatge... trobem al Pantani i els altres companys... també s'han hospedat aquí.

Després de una dutxa reparadora, anem a sopar a la pulperia A Garnacha... imagineu? Pop!!! empanada i albarinyo a tope!!!

En Miguel i el Manel possant-se les botes.... nosaltres també!!!

Sopar xerrant tranquil·lament, sense cap presa per tornar, donat que avui no hem de patir els rígids horaris dels albergs... i el millor, demà no haurem de matinar excessivament!!!

Una bona celebració, demà, si no passa res, arribem a Santiago!!!

12-07-2009 - Camí de Santiago - Etapa 8 - Cacabelos - Triacastela

Distància total: 63,36 km
Distància acumulada: 668,63 km
Temps: 5h 30 min
Velocitat mitjana: 11,50 km/h
Desnivell de pujada acumula 1.287 m

Ens despertem de manera natural amb els primers raigs de sol... és el que te de bo dormir al carrer!!!

Iniciem la rutina matinal... tinc la sensació d'haver descansat tot i haver dormit en condicions no molt apropiades, així que estic content... les sensacions són bones tot i l'esforç del dia anterior.

Un cop tots a punt, comencem la etapa d'avui ja sortint en pujada... sense escalfament!!! Inicialment el camí discorre per la carretera fins a Pieros, però de seguit ens endinsem en caminets... passem per una mena d'urbanització on han improvisat un bar en un garatge... el propietari ha anat a comprar pa, i decidim seguir camí...

Arribem a Vilafranca del Bierzo, on prenem un cafè i un croissant tot veient l'encierro. Al bar hi ha una noia que demana per un taxi... ha d'abandonar la seva aventura... la veritat sento llàstima, però a l'hora m'enforteix donat que nosaltres també vam passar per aquesta fase i, la vam superar.

Vilafranca del Bierzo

Seguim camí i sortim de Vilafranca, on comencem a circular paral·lel al riu Valcarce... anem per un carril bici asfaltat i protegit de la carretera nacional amb una barrera de formigó... per sobre nostre les superestructures de l'autovia... la veritat tot un suplici... per sort a cada poble, ens desviem del carril i el travessem coneixent a la gent autoctona... xarrem una estona amb un senyor gran de Barcelona que viu durant uns mesos a la zona.

Passem per Pereje, Trabadelo, La Portela de Valcarce, Vega de Valcarce, on aprofitem per fer un entrepà abans de començar l'ascens a l'Ocebreiro...

Amb la panxa plena, iniciem l'ascens, passem per les Herreries, i arribem a La Faba... les bicis fem l'ascens per la carretera... A la Faba, una mica per error, i una mica per seguir l'esperit del camí... ens endisem a fer l'ascens pel camí original en contes que per la carretera... inicialment és molt tècnic i encara es pot pujar donant pedals, però als pocs metres toca baixar de la bici i començar a empentar-la!!!

A mitja pujada, trobem un bar on necessitem pendre alguna cosa fresca, en Manel una cola i jo un aquarius... estem suant com a porcs... i perdent molt de líquid... la gent ens pregunta fins on volem arribar, que per que no pugem per la carretera... ens diuen que si estem sonats...

En Manel empentant la bici

Seguim camí i en un moment en que la carretera i el camí conflueixen el Manel agafa la primera i deixa de patir... entre cometes!!!

Magnifiques vistes allà dalt

Jo decideixo seguir pel camí... me van passant els caminants amb els típics comentaris "...que valor!!!", "...estas loco!!!"... la veritat es que una mica si, però pel que quedava millor acabar-ho pel camí.... trobo la indicació de que estic entrant en terres gallegues...

Entrem a Galícia


Descansar és un plaer amb aquests paisatges

...al final arribo a dalt, a l'O'Cebreiro, on estan en Miguel, en Celes i el Manel esperant-me.

Moment en que arribo a O'Cebreiro. Foto: Celes

Després d'uns minuts agafant una mica d'aire, comencem un curt descens per carretera, que es tornarà cap amunt fins arribar a l'Alto de San Roque, on aprofitem per immortalitzar la situació.

Baixant per carretera


Jo, en Manel, en Miguel i en Celes a l'Alto de San Roque

Aquí ja agafem novament el camí en constant puixes i baixes que posaran, encara més, a proba les nostres cames... passem per Liñares, i a Hospital de Condesa, després d'una pujada impressionant, en que no podíem ni amb les bicis, trobem un restaurant on aprofitem per dinar... inicialement demano un primer de macarrons i de segon carn guisada... però veient el plat de macarrons que mi posen els hi demano que no me portin el segon plat... Xarrem una bona estona amb els propietaris del restaurant i seguim camí...

Baixem per la carretera... un llarg descens fins a Triacastela, però de cop en Miguel agafa un trencant i s'endinsa en el camí... no ha dit res i quedem molt estranyats... arribem a Triacastela i esperem a un parc a l'entrada del poble... triga massa i intentem contactar amb ell per telèfon, però no te cobertura... després d'una bona estona apareix comentant que buscant-nos s'ha passat el poble i ha fet uns 5 o 6 quilometres més... ja tenim el caxondeo del dia, ja que a sobre que és el que millor va, es dedica a inspeccionar l'etapa del dia següent!!!

Intentem buscar alberg, i tots estan complerts, a excepció del Complexo Xacobeo on després d'anar a buscar a l'hospitalera a un bar, ens assigna llit i ens diu que després passem pel bar per passar contes, que no patim...

Veiem que en Miguel a punxat i comencem a reparar la punxada... totes les càmeres que porta se li han trencat i hem de parxejar-les per tal de poder resoldre l'avaria.

Xarrem una estona amb els nois que el dia abans vam haver de treure les seves bicis i la roba de la carpa de la massatgista a Cacabelos... un comenta que és la primera vegada que va amb bicicleta... i es posa a fer el camí!!!

Anem a sopar, i a dormir ràpidament... avui hi ha una bona colla de brasilers que la veritat fan una mica massa soroll per tal de conciliar el son... però el cansament és tant que de seguit caiem!!!

11-07-2009 - Camí de Santiago - Etapa 7 - Hospital de Órbigo - Cacabelos

Distància total: 93,38 km
Distància acumulada: 605,27 km
Temps: 7h 07 min
Velocitat mitjana: 13,20 km/h
Desnivell de pujada acumula 1.180 m

Iniciem la ruta després d'un bon esmorzar, torrades, magdalenes, cafè amb llet, fruita... tot asseguts xerrant amb els companys.

Agafem les bicis i comencem a pedalar per camins entre camps... és molt d'hora i fa fred, que sumat a que ja estem aprop de Galícia fa que encara la diferència horària és manifesti més.

En Manel sortint de l'alberg

En Celes i en Miguel

Circulem tranquil·lament pel camí i passem per Santibáñez de Valdeiglesias, on comencem un ascens fins a l'Alt de San Toribio, on veiem Astorga i les muntanyes lleoneses i la serralada Cantàbrica... magnific!

Iniciem un fort descens, i passem San Justo de la Vega ràpidament... i seguim camí ara en ascens fins Astorga. Accedim a la ciutat creuant la via ferrea per una super estructura metàl·lica al menys pensada pels ciclistes, i una forta rampa per entrar a la seva plaça major. No m'acaba de convèncer la ciutat, tot i la majestuositat de l'arquitectura. Veiem el Palau Episcopal de Gaudi, i la imponent catedral.

Després de perdre el rastre de les senyals, i és que a les ciutats grans comença el caos, seguim camí ja amb mentalització suficient per afrontar la màxima dificultat del dia... i diria que juntament amb l'Ocebreiro del camí.

Iniciem ara una nova etapa del camí, ja hem deixat erera les immenses planícies i latifundis de cereals, comença la muntanya lleonesa... Circulem per un camí, sempre ascendent, on travessem Murias de Rechivaldo, Santa Catalina de Somoza, on aprofitem per fer un entrepà i agafar força per l'ascens a la Cruz de Hierro. Mantenim una agradable conversa amb el cambrer del bar i després del merescut descans seguim... ara circulem per un corriol paral·lel a la carretera que ens portarà a el Ganso, on les rampes comencen a ser més dures... tant com les Rabanal del Camino, on creuant el poble patim de valent....

En Celes descansant a la pujada


En Manel empentant la bici

Seguim pujant fins a Foncebadón, on ens reagrupem després de que cadascun pugi al seu ritme... aquí perdem l'estela de la senyalització i seguim l'ascens per la carretera... quan portem una estona pujant, ens adonem que el camí discorre per l'altre banda, però ja estem a dalt i seguim fins trobar de nou el camí fins a la Cruz de Hierro.

A la Cruz de Hierro, hi ha la tradició de que els peregrins deixin una pedra que porten de la seva zona, com a símbol de deixar el pes i les coses negatives en aquest lloc.

Seguim camí, part per corriols molt estrets i part per la carretera fins a Manjarín, on trobem un alberg al estil templari. L'hospitaler viu sense cap luxe, al estil ermità.

Continuem, i pujem de nou el Alto de Cerezales, tot circulant per estrets corriols... en Miguel es proposa seguir pel camí i el perdem... intentem comunicar amb ell però no hi ha manera, així que ja cansats decidim baixar per la carretera fins a Molinaseca...un trepidant descens de més de 12 quilometres que fa que a mitja baixada començo a tenir problemes amb els frens de nou. Enrere deixem El Acebo i Riego de Ambros... unes poblacions de muntanya molt pintoresques.

A Molinaseca esperem a Miguel a un assut que hi ha al riu, on la gent aprofita per banyar-se i combatre les altes temperatures. En Miguel triga i comencem a preocupar-nos, ja que és un descens molt i molt complicat. Després d'una estona arriba i comentem la jugada... sembla una mica enfadat per no haver baixat pel camí... Creuem el poble i negociem amb el propietari d'un restaurant el preu del menú... avui no hem pogut comprar queviures i dinem al restaurant...

Després de dinar, ja és tard, son quasi les 16h i proposo seguir una mica i buscar alberg, però tant en Manel com en Miguel volen quedar-se ven posicionats per l'ascens de demà ia l'Ocebreiro i volen arribar fins a Vilafranca del Bierzo... una bogeria.

Passem per Ponferrada, on la calor és sufocant... veiem el magnifica Castell Templari, i creuem la ciutat passant pel riu Sil.

Tenim molta calor i ja no tenim aigua, així que el nostre camí és converteix en la busqueda i captura de l'aigua... al final en un jardí, trobem una manega raixant aigua, regant la gespa... omplim els bidons i continuem... passem per Compostilla, Columbrianos, Fuentes Nuevas, Camporaya... Arribem in extremis a Cacabelos, el Manel ha hagut de parar a prendre una cola, ja que va sec i l'esperem una bona estona... la veritat estem molt cansats. Busquem l'alberg... el trobem, està al cantó de l'església i estan celebrant un casament... entrem i està tot complert... ens diuen que ens poden habilitar uns llits al menjador... els hi diem que si... som uns quants a la mateixa situació.

Deixem les bicis i les nostres pertinences a un patí al centre de l'alberg... ens dutxem, una mica de mecànica per tal d'ajustar els frens i anem a sopar, esperant que ens donin els matalassos per tal d'instal·lar-nos... tornem de sopar i no han tingut temps de fer res... després d'una estona, ens donen els matalassos i preguntem pel menjador... és l'esplanada!!! Avui dormim al ras!!! Al final, treiem unes bicis i roba estesa que hi ha a una carpa, que després vam descobrir que era de la massatgista i dormim improvisant una tenda de campanya... alguns companys van dormir al ras literalment!!!