Llagostera - La Trencada- Baixada pel GR - Tornada pel carrilet

Distància total: 34,12 km
Desnivell de pujada acumulat: 645 m
Índex IBP: 43

Amb en Miquel havíem comentat de sortir el diumenge a fer una ruta ràpida.

Aquest cap de setmana és Festa Major a Llagostera, així que tots dos teníem compromisos i havíem d'arribar a una hora límit.... les 11h.

La solució... sortir abans... així que quedem a les 7h del matí. L'Albert (el meu germà mitjà) s'apunta i arriba a casa meu a les 6:55 h.

La proposta d'avui és pujar a la Trencada.

Així que després de les salutacions i els comentaris de la sortida de dissabte, emprenem la ruta cap a el Pla de Sant Llorenç.

Baixem ràpidament cap Can Moner. És una baixada amb un camí relativament ample, ple de corves i tobogans. La veritat que avui he disfrutat la baixada com feia molt de temps que no ho feia!!

Creuem el riu que baixa sec... i comencem l'ascens paralels al riu. El ritme que porten en Miquel i l'Albert no és de'anar de passeig, i me costa seguir-los, encara que no els perdo de vista.

Arribem a una de les pujades amb més pendent de la ruta... la pujem tots a caball, encara que un cop amunt necessitem una estona per baixar les pulsacions.

Ara anem per un corriol bastant planer, amb alguna zona una mica técnica on l'Albert te un parell d'ensurts... porta uns pneumatics amb molt poc tac i molt dur totalment incompatibles amb aquest terreny.

Arribem als peus de Sant Baldiri, on fem una estoneta de tertulia. És una de les coses que m'agrada sortir amb en Miquel, que de tant en tant parem i reposem les cames.

Queda la última pujada i arribem a la carena de la muntanya. Les vistes, com sempre, són magnifiques, amb tot el mar de fons. Aquí decidim per on tornar.

Tots dos tenim el record de la ruta del Pollastre que vam intentar per separat fa uns 15 dies. La veritat, la meva esperiencia no va ser dolenta, però no m'agrada garire això de les trialeres... si és que se les pot dir així.

Decidim anar cap a Sant Feliu. Pasem per Can Codolar i a uns metres mes endavant, trobem un plafò amb els itineraris marcats.

Consensuem seguir el GR-92, passant per Pedralta, i en direcció Romanyà, interceptar-lo al carrilet per tornar. Sembla la ruta més ràpida. S'ha de dir que cap dels presents havia passat per aquest camí mai i que per nosaltres començava la aventura.


L'estudi de la ruta.

Així que enfilem pel GR. Als poc metres comencem a trobar un asces complicadisim, mes de BikeTrial que de BTT, baixem del les nostres montures i comencem l'ascens amb les bicis al coll.

Alternem zones intransitables amb zones ciclables (molt poques).

Punxo novament, ja porto dos en dos caps de setmana. La meva mitjana s'en va a fer punyetes i començo a pensar en les bondats del tubeless.

En aquest moment, proposem tornar pels nostres pasos, ja que ningú està disfrutant. Entre tots ens convencem que no pot ser tot el camí així, i seguim.


La pujada a peu

La baixada, també a peu. Quins Pedregots!!

La baixada cada cop és pitjor. En els moments en que realment és pot anar sobre la bici la sensació d'inseguretat és molt alta. La veritat, acabo d'aborrir les trialeres per una bona temporada.

Arribem a la Casa Nova. Aquí ja l'hora s'ens tira a sobre i proposo baixar fins a Sant Feliu per asfalt i tornar pel carrilet. Me secunden tots i baixem pels carrers de la Urbanització a tota màquina fins a Sant Feliu.


Un cop a Sant Feliu, proposo baixar fins a Santa Cristina pels corriols paralels a la carretera. Ja desconfien de tot i me pregunten si els conec. Els hi dic que si i que me segueixin. M'ho passo pipa baixant.

Fem un tram de carretera fins al carrilet i ja enfilem pel carrilet. Hi ha mota gent, fa un dia molt bo.

Veiem un grup que està reparant una punxada en un banc. Quina sort punxar en un banc!!!

Seguim, i en Miquel te ganes de forçar una mica la màquina... tira com un poses. L'Alber afluixa una mica i seguim un bon ritme.

Fa molta calor i costa pujar, en Miquel està esperant al creuement de Panedes, i tornem a anar junts fins a Llagostera.



Lost

Perduts a la muntanya!!! Així es com hem acabat.

Havíem decidit muntar una sortida interblogs en BTT amb el Raül de Btt Griona Tracks (Mirafiori)

L'objectiu era Cadiretes. El track me l'havia passat en Pep del Club BTT Llagostera, i tenia totes les garanties ja que és tota una institució en el mon del BTT a Llagostera.

Iniciem la ruta sortint del pavellò en direcció al pla de Sant Llorenç. El primer desviament, xerrant, xerrant, el passem... reculem.

En Raül fent-me una foto, i jo a ell

Seguim el track, i als poc metres, anem malament... has vist un corriol per aquí? Reculem. Passem pel mig del camp (be, per la bora) i creuem la carretera de Sant Llorenç.

Arribem al Circuit d'autocros, i avui hi ha una carrera, i el camí està tallat. Preguntem quan surten els cotxes i comenten que d'aqui una estona... passem pel mig dels camins que avui s'han convertit en part del circuit.

L'Ivan. Avui ha sigut la victima del GPS

Agafem un corriol que discorre paralel a la Riera de Sant Llorenç. Està ple de vardies, i les cames han quedat fetes un nyap...

Seguim el corriol, no sense alguna dificultat, i de cop, en plena pujada.... Eh!!! que no anem be!!!

L'Ivan ja no savia que dir el pobre, ja que va anar patint tots els error comesos amb la navegació. La veritat és que el d'avui ha sigut el track més complicat de seguir.

Fotografia de l'autopista de dos carrils per la que discorria el track.
Aquesta és la part bona, la resta molt dificil de transitar.


Parem una estona, i els hi demano que m'esperin ja que no cal que baixem tots i tornem a pujar si no trobem el camí. Efectivament, no hi ha cami, ni corriol, no hi ha res!!! No podem seguir el track.

Veiem que la carretera està a uns metres i anem en direcció a la mateixa. Jo vull arribar a cadiretes, encara que sigui per camins alternatius, i els hi demano agafar un camí a la dreta, aprop de Can Crispins.

No tenim ni idea de per on titrar... els camins per on passem no surten al planol del GPS... on som?

Després d'un intens debat, decidim anar cap a Selva Brava... pel mig trobem el Puig de la Guardia, l'ascens es fa donant la volta a la muntanya, teniem la sensació d'estar a sobre els caballets...

Coronem el Puig i fem unes fotos... tornem a baixar.

Puig de la Guardia

Agafem un cami en descens constant cap a Mas Risech... no se com, apareixem a una gran Masia, i trobem al cuidador de la casa... estem dintre de la finca de la casa pairal... ens obra la porta per sortir...

La porta que havíem de obrir per sortir. Foto de Btt Griona Tracks (Mirafiori)

Encara estem flipant de com hem anat a parar aquí.

Després d'uns quants error més, decidim agafar la carretera i tornar a Llagostera per esmortzar. Cosa que intentem fer al Bar l'Avinguda, però uns nanos no paren de molestar amenaçant de robar els telèfon.

Així que marxem i anem a l'aposta segura... al Carrilet, on fem un entrepa ben bo!!! El millor del dia!!!

No penjo la el track per que no val la pena.


Al final 16 km... quant de temps feia que no agafava la bici per només fer 16km!!!



La veritat que ja estic mirant per internet rutes per anar a Cadiretes... aquesta espineta me l'he de treure.

Ruta Interblogs

En Raul de Btt Griona Tracks (Mirafiori) m'ha proposat quedar per fer ruta per tal de coneixens.

Aquest dissabte, si no passa res, farem un sortida "interblogs", i hi ha dos opcions:

Ruta 1: El cementiri dels Jueus. És una ruta que no se d'on l'he tret, que surt de Girona i fa una volta per les Gavarres. Nosaltres sortiríem de Llagostera i enllaçaríem per la zona de la Casa Nova Can Bota.



Ruta 2: Fontaverna - Crispins - Cadiretes. Ruta que m'ha passat en Pep del Club BTT Llagostera per la zona de Cadiretes. Aquesta, encara que són tres tracks i no he pogut analitzar-la be, ha de ser molt maca.



Les opcions estan obertes. Per la ruta 1, envia un SMS al 6969 que digui Ruta 1.... eh!!! Es broma.

Digueu quina voleu fer.

Per cert, si algú es vol apuntar... ja sap!!

Etapes del camí

Després de llegir molt i veient la forma en que estem, he planificat una mica les etapes del camí de Santiago.

Evidentment en una ruta com aquesta, amb 750 km, no és pot planificar molta cosa, però si que una mica si.

Al final m'han sortit 11 etapes d'uns 60-70 km diaris. Sempre hi ha algun dia que sortiran mes, i d'altres que menys.



El perfil de les etapes:






El Club BTT a la Titan - Per fi l'esperat video


Ja tenim l'avanç del video de la Titan de l'equip BTT Llagostera.
Donen ganes de començar a preparar la de l'any que ve.
Molt be nois!!!

Ruta de les ermites sortint de Llagostera

Distància total: 46,71 km
Desnivell de pujada acumulat: 617 m
Índex IBP: 36

Després de la pallissa d'ahir, avui tocava una ruta tranquil·la, de les de gaudir del paisatge.



Quedem per sortir a les 8:00h a casa dels meus pares a Mont rei, així que enfilo pel Bosc de la Torre cap allà.



El meu germà ha portat pa i estan preparant uns entrepans pel camí (un detall).

Intento reparar la càmera que vaig punxar ahir, però la pega està passada i no puc reparar-la. No tinc recanvi i he de sortir sense garanties, així que si punxo tocarà trucar algú...

Un cop tot preparat, enfilem cap a Can Companyó i creuem pel pas superior la carretera. Arribem al Pantà de Can Companyó, i pugem fins a la urbanització Santa Ceclina, on hem de trobem un ascens pronunciat però curt. A dalt hi ha l'ermita de Santa Ceclina.

Sta Ceclina



Després de les fotos de rigor, torno al track... el meu germà no ha vingut a veure l'ermita, i no hi es aquí esperant!!! Reculo per si ha tingut algun ensurt a la pujada... no. Ha seguit sense esperar-me. Accelero el pas i el trobo uns metres mes enllà.

Arribem a Can Carbonell, i comencem a baixar... ens passem el trencant que marca el track, però decideixo seguir, ja que podem enllaçar per la via de servei que han fet al construir la carretera nova.

Seguim un track que es va gravar quan la carretera encara no era autovia, així que el punt de creuament queda totalment obsolet, i decidim creuar pel segon pas inferior, encara que hagués sigut millor pel primer que passa per davant l'Snak del Moli de la Selva.

Agafem un camí ample i senyalitzat ara en sentit Sant Maurici. Els camins estan llisos i són amples, i la senyalització és molt i molt bona.

Camins entre Santa Ceclina i Sant Maurici

La ruta està molt ben senyalitzada, encara que hi ha algun punt que han esborrat les marques

Passem per Can Vendrell, les Mateues, i arribem a Sant Maurici. La veritat que és impressionant, allà dalt, i tan ven conservat. Hi ha una acampada al prat que hi ha davant, i sembla que s'estiguin aixecant. Jo vull esmorzar, tinc gana!!! el meu germà s'estima mes esperar una estona.

Sant Maurici

Seguim el track i bordegem el pantà de Sant Maurici, el camí està una mica trencat, però queda compensat per la fresca que gaudim al estar dins d'un bosc de pi, molt cuidat, la sensació és molt bona.

Creuant un rierol

No se que és, i me va fer gràcia. Poder un Bunker

Seguim camí i passem per Can Sant, i Can Ramada on agafarem un camí que discorre paral·lel a la Riera de Santa Maria. Després d'una estona, arribem a la urbanització el Llac dels Cigne, on en un parc aprofitem per esmorzar. Ja queda menys de la meitat de la ruta.

Un cop fet l'avituallament, reprenem el camí, ara arribant a la carretera on després de circular uns metres per ella, agafem el trencat cap al Butano. Seguim el camí cap a Can Solà Gros. Al final de la urbanització tornem a agafar un camí cap a Franciac.

El cul comença a fer mal, i es noten els quilometres del cap de setmana, la postura sobre el sillin cada vegada és mes compromesa, però ja s'ha passat el pitjor.

Passem per Can Català, Can Massic i arribem a Franciac. L'ermita està maquisima... molt ben conservada, i amb un jardí verd i molt agradable. Reposem una mica.

Franciac

Tornem al track, i per camins asfaltats, arribem a Sant Andreu Salou. L'ermita és també molt maca... aquesta ja la coneixia, ja que un company de batalles juvenils es va cassar aquí.

Sant Andreu Salou


Descansem una altra estona al banc que hi ha a l'entrada de l'església. Fa molt de mal el cul!!

Seguim el camí, aquesta vegada per la carretera fins arribar a la que va de Caldes a Cassà. Aquí agafem una pista que passa per la Sureda. Hi ha unes bases impressionants al camí. Amb tota la calor que està fent és un bon simptome de que el terreny està xop.

Arribem a la carretera de Caldes a Llagostera, i reculem cap a Caldes uns metres per tal d'endinsar-nos en un camí que porta a Can Matetes. Girem cap a la carretera de nou, i trobem a tres "ginets" passejant a caball. Un dels caballs s'espanta i patim pel "ginet", però el pot controlar i seguim tots camí tranquil·lament.

Aprop, novament, a la carretera, sense ficar-nos en ella, pugem cap a Can Gasconell, La Canyera i fins a Montrei, on deixo al meu germà.

Baixo pel Bosc de la Torre fins a Llagostera.

Objectiu aconseguit. Dos rutes llargues en un cap de setmana. El millor entrenament pel camí.

Sento no haver pogut anar amb els del BTT Llagostera, però avui m'haguessin "petat"

Ruta per les Gavarres - Objectiu Montnegre

Distància total: 57,69 km
Desnivell de pujada acumulat: 1076 m
Índex IBP: 68


"Ruton" per les Gavarres.

Tal com havíem quedat, en Miquel surt de casa a les 8:00h en punt.

La ruta ja la havíem decidit, volíem anar a Sant Mateu de Montnegre, i seguiríem un track descarregat del Wikiloc d'en rocs.

Fa un dia grisot, però no fa fred com havien pronosticat els homes del temps.

Iniciem el camí en direcció Cassà que és on comença el Track. Anem pel carrilet tranquil·lament xerrant, i comentant la setmana.

Un cop a Cassà ens dirigim al Supermercat Caprabo, i aquí ja seguim el Track original.

Pugem pel carrer Ramon Llull i al final del mateix, iniciem l'ascens per un corriol que va a petar a un caminet asfaltat, que porta a la Carretera de Santa Pallaia.

Després d'uns 750 m per l'esmentada carretera, girem a la dreta i agafem una pista molt ampla i còmoda... no deixem de pujar...

Arribem a un creuament de 5 camins.... al plànol només hi ha 4 grafiats, i s'ha de decidir per on anar... jo començo a recordar que per aquí vaig estar per Setmana Santa, i després de un intent dolent agafem un caminet que en un descens vertiginós i molt, molt divertit, ens porta fins al Daró. Aquí el camí es converteix en riu, o al inrevés... per sort no baixa tanta aigua com per setmana Santa.

Tot i que s'ha de creuar en varies ocasions el riu, la temperatura que gaudim aquests dies fa que no molesti anar amb els peus xops una estona.

En un dels creuaments, el calat del riu era més profund del que preveia i la remullada va arribar per sobre el pedalier... remullada assegurada.


El Daró



Després de l'ultim creuament del riu, comencem una altre vegada a prendre cota cap a Santa Paialla. La Pujadeta es fa per un camí relativament còmode, però ple de pedres.

Comencem a baixar un altre cop fins arribar al Riu Ritorl. Ja aquí tornem a pujar, per tornar a baixar i creuar novament un riu.

Ja portem dues hores pedalant i decidim descansar i menjar alguna cosa. Avui l'avituallament és de regim total. En Miquel porta unes galetes que li ha tret a la seva filla (tio!!!) i jo una barreta energètica d'aquestes que anuncia el Fernando Alonso, que costa un fotimer menjar-te-les sense que marxin per l'altra banda. Només s'han de menjar en parat!!!

Zona d'avituallament

Seguim camí i arribem a la carretera de Santa Pallalla novament. La seguim uns metres i agafem un caminet on passem per una masia abandonada, on el camí està ple de bardisses. Aquí en Miquel comença a pensar que m'he liat amb el GPS, però de seguida agafem la pista que porta a la carretera de Montnegre.

La pista puja sense cap descans, però és una pujada ciclable, de les d'anar fent.

A l'alçada del Puig Boi, el track es desvia... no me fa gràcia ja que havia llegit alguna crònica d'aquest ruta que deia que el camí és perdia, però la baixada que apuntava el caminet era temptadora... l'agafem.

Al final és un corriol mig perdut que ens porta fins a uns camps erms... el track segueix per la riera, però no hi ha ningú que pasi per aquí en les condicions en que està. Comencem a investigar i trobem una mena de caminet que sembla que porta al camí principal que segueix el track... el seguim....

Aquí comença la dificultat més important del dia... una pujada infernal que no hi ha ningú que la pugi... be si...el "cabezón" del Miquel.

Jo decideixo pujar-la a peu, encara que el meu pulsòmetre marca 150 pulsacions (a peu)... ell, amb alguna parada, decideix pujar-la a caball.... i aquí peta.

Imatge d'una parada d'en Miquel a la pujada infernal.... el cor li debia anar a tope.

Un cop a dalt, maleïm al tal rocs 1000 vegades... inclús alguna mes. I seguim pujant.

A dalt de tot, trobem a uns beteteros de Llambilles, i pregunten d'on venim.... els hi diem que no tenim ni idea, que estem seguint el track d'un "animal" que quasi ens mata... es fan un fart de riure...

Ens animen dient que tot es baixada i... seguim pujant!!!


Vistes al Puig del Suro Robat.

Al final arribem a la carretera de Montnegre, on seguim pujant!!! El Miquel està desfet, i cada pujada que veu comença a renegar... no pot el pobre, però puja!!!

Arribem a Sant Mateu de Montnegre. Descansem una mica i faig les fotos de rigor.

En Miquel descansant una estona

El Monestir


Estem descansant i se sent com una fresa, com si una roda perdés aire.... no fem gaire cas.

Inicio el camí de nou, i m'adono que tinc la roda fluixa... he punxat. Fem un canvi de càmera no molt ràpid, i és que feia molt i molt de temps que no punxava, i la pràctica es perd...

Baixem, amb molta precaució, per un camí ample, però amb moltes pedres, i com no he pogut donar molta pressió a les rodes, tinc por de fotre un llantaso i tornar a punxar...

Aquí ja tots dos pensem quan queda... estem fets pols, fa estona que no tenim aigua i el dia grisot al inici del matí s'ha convertit en un dels dies mes calorosos del que portem d'any.

Seguim baixant, i me despisto uns metres... el trencant l'hem passat... a aquestes alçades de la ruta no volem riscos i tornem a recular per agafar el camí correcte.

Baixem paral·lels al riu Bugantó, passant pel Quintà de Morell, Plana d'en Sabater...

Arribem a la Font de Sant Cristòfol, però donat que hi ha un cartells que diu que no es pot considerar aigua amb condicions sanitàries, decidim seguir amb els bidons buits...

Font de Sant Cristofol


Passem per Llebrers de Dalt, per Can Matabous, i arribem a Cassà.

Decidim fer una Cola per ternir una mica d'energia per poder afrontar el carrilet de tornada... la fem a la plaça de la Coma.

Una estona després, tornem a agafar les bicis cap a Llagostera seguint el carrilet... encara que estem petats, tornem a bon ritme.

Arribem a Llagostera i cada escú agafa el seu camí... en Miquel a casa seu, i jo a casa dels meus pares que avui tinc dinar familiar...

Demà la ruta de les ermites de Caldes.... a veure com es porta el meu germà Manel.

Preparant el cap de setmana

M'ha trucat en Miquel per quedar dissabte per fer una ruta per les Gavarres.

No se si l'he entès be, però sembla que anirem a Sant Mateu de Montnegre. Una ruta que hi ha al Wikiloc que sembla molt maca, d'uns 38 km sortint de Cassà (14 km mes sortint de Llagostera), amb uns 1000 m de desnivell acumulat.

Sant Mateu de Montnegre


Per diumenge he quedat amb en Manel, el meu germà, per mirar de fer la ruta de les ermites, que ja volia fer la setmana passada.

Diumenge faré el salt als del BTT Llagostera, però qualsevol els segueix a Caulès tal com estan de forma aquests!!!

Com sempre, si algú s'apunta, esteu convidats (Anim Mirafiori!!!)

Santiago haurà d'esperar

Si, Santiago ha d'esperar uns dies.


Per motius profesionals, el meu germà no pot venir a Santiago a les dates previstes, així que... m'hauré d'esperar.
Posposem la marxa pel 4 de juliol. Passarem calor!!!

Una mica mes de temps per perfeccionar el tema de les alforges, i preparar una mica mes la forma física.

Corriols pel Ridaura

Distància total: 19,80 km
Desnivell de pujada acumulat: 492 m
Índex IBP: 45






Son les 8:30h... el veí aixeca les persianes!!! Me desperto... quina hora és? Renoi... arribo tard!!! El despertador no ha sonat!!!

Me vesteixo ràpid, menjo un parell de torrades i cap al lloc habitual.

Comença a arribar gent, el primer en Pep, i comencem a parlar de l'aventura de la Titan.

Segueix arribant gent... al final avui som una bona colla.

En Pere als últims moments me comenta que avui les passarem magres... i és que la gent cada vegada està mes forta.

Així que sortim pel carrilet direcció cap a Sant Feliu, però al arribar al pas superior que creua la C-35, passem per sobre.

Seguim camí en direcció el Mas Roure, i abans del restaurant agafem un camí a la dreta, i comencem a baixar... arribem a un antic molí, on en Pep ens descobreix un antic canal que portava l'aigua fins al molí. Aquí parem i veiem el pont de pedra.

Visita al pont del canal (aqüeducte)

Amb alguna dificultat segueixo pel corriol, fins arribar de nou al camí. Aquí comencem a pujar cap a Can Tallades. Jo no estic molt fi avui... suposo que no puc fer dos sortides de nivell el cap de setmana... Així que com puc arribo a dalt... en Pere està inflant la roda.

Comencem a baixar de nou cap al Ridaura... la veritat és que els camins avui són molt macos.

Un cop tots reagrupats comencem de nou a pujar cap al Puig Sellera i al Puig Moretó.
Punxada d'en Pere

Aquí comencem a baixar per un corriol, estret i tècnic, amb algunes corbes molt i molt divertides.

Nou regrupament al Pla del Campament, on ja baixem cap a Can Moner.

Iniciem la pujada cap al Pla de Sant Llorenç en una agradable conversa amb en Pep respecte a la protecció del cul. Ell me dona tota la seva experiència del camí de Santiago i de la Titant.

Al final arribem al pabellò on decidim fer unes cervecetes.

Ruta mol i molt maca, encara que una mica tècnica.

Llagostera - Els Metges - Romanyà - Llagostera

Distància total: 43,56 km
Desnivell de pujada acumulat: 968 m
Desnivell de baixada acumulat: 959 m
Índex IBP: 58






Quedem a les 8:00 h a casa d'en Miquel. Jo ben be no se per on anem, ni amb qui anem... si que se que a Els Metges i Romanya, però avui pensava me portarien... ni introdueixo el track al GPS.

En Miquel surt i ens trobem a fora... xarrem una estona i després d'uns minuts de cortesia als companys que havien de venir, els truquem. Al final no poden venir, per problemes familiars.

Sense saber ben be per on anar, enfilem cap al Pla de Panedes pel Bosc de Can Rauric, creuem Els Escuts, cada un per un lloc diferent.

Seguim pedalant i xerrant, quant un dels dos pregunta... anem be? Despistats amb la xarrameca no sabíem on estàvem... així que fem una parada tècnica per decidir la direcció capa on pedalar... ens endinsem per un corriol en direcció Cassà, ja que descartem trobar el camí cap al Rocatal, que era per on volíem pujar.

Després d'una estona arribem a la pista de la Serra Llarga. Aquí ja preveiem que la pujada serà dura, d'aquelles que només fas que pedalar i acabes amb un mal de cul impressionant.

Després d'una estona pedalant, arribem al Sant Cebrià de Lledó (Els Metges), on fem un avituallament lleuger a base de botifarra, pa amb tomàquet i aigua!!!


Els Metges

Fem petar la xerrada, i la veritat que m'ho he passat molt be.

Després d'una estona fent sobretaula, decidim tornar a fer camí cap a Romanyà. La veritat que fa molta mandra tornar a agafar la bici per pujar aquella maleïda pujada...

Seguim el camí cap al Puig d'Arques, i en un intent de fer la ruta mes divertida decidim agafar un trencant que ens porta cap a Can Tibau (veus Miquel que maco queda dir que t'has perdut sense dir-ho). Can Tibau està en un punt baix respecte al camí cap a Romanya... la baixada va ser molt divertida, però la pujada, amb la botifarra de banda a banda de l'estomac... no tant.

Pujant, pujant... arribem al Col del Matxo Mort. Aquí fem una parada tècnica per canviar l'aigua de les olives, i una foto de rigor per immortalitzar la ruta.

En Miquel al Coll del Matxu Mort

Seguim fins a Font Josepa, i arribem a Romanyà. Decidim anar al Mirador de les Mirandes. Aquest Lloc per a mi es encantador, i quedo embelesat tot el temps que faci falta.

Vistes al Mirador de les Mirandes

Després d'una estona xerrant i disfrutant del paisatge, decidim tornar. No ens posem d'acord per on baixar cap a Llagostera. Jo deia pel GR fins a la Font Picant, i en Miquel per uns corriols que van a parar al Pla de Panedes. Al final, ni un ni l'altre... la meitat pel GR i l'altra meitat pels corriols...

Arribem al Pla de Panedes, pedalant fort... i és que ja estem aprop de casa.

M'acompanya fins a casa, i deixem pendent la tapa de morro i les cervecetes de Can Cassoles per un altre dia, i és que ja fem una mica tard.

La veritat que avui ha sigut una ruta divertida, amb una quilometrada maca, rondant els 1000 metres de desnivell, i amb bona companyia.

He arribat a casa amb els primer 1000 km de la stumpjumper en 4 mesos i mig. Un altre motiu de satisfacció.


Demà sortida amb el Club BTT... a veure si aguanto. Porteu-vos be i no foteu molta canya.