Marató Aguilar de Segarra

De vegades ens plantegem reptes per sobre del nostre nivell. O no? De vegades preparem els nostres reptes d'una manera nefasta. O no?

Mai ho sabem fins que ho provem.

Així que me planto a final de setmana amb una càrrega d'hores de treball molt per sobre d'altres setmanes. Just el contrari del que m'havia plantejat per tal de posar-me el primer dorsal de l'any.

Carrera a peu dimarts, més de tres hores intenses de btt dimecres a la nit, rodet suau dijous, pujada a St. Grau divendres al vespre amb la bici de carretera. Així que dissabte estava fos... amb unes 10 pulsacions per sobre de lo normal, el que volia dir que alguna cosa no havia fet be.

Diumenge gran matinada, i a Aguilar de Segarra a còrrer el primer repte de l'any: la primera cursa del campionat de Catalunya de Marató. Direu: "estàs petat!!". Tot i que el meu objectiu era acabar i si podia, no ser l'últim, crec en que s'han de tenir-ne per avançar, i aquest era el meu.

Tot el viatge va ploure. La acumulació d'aigua a la carretera feia reflexionar en com estaria el circuit. Ja durant la setmana es van sentir comentaris de que havia millorat donat que feia dies que no plovia, però el circuit era un "patatal".

Recullo el dorsal, faig un cafè, i m'assabento que retallen el circuit, donada la perillositat d'un dels descens. Tot i això s'espera que el temps que emprem els participants sigui el mateix o superior al previst per l'estat dels camins i corriols. Al final hauriem de fer uns 47-48 quilòmetres.

Xerro una estona amb gent que vaig coneixer a l'ABR. Molts tornen i, aquesta cursa, els hi serveix d'entrenament.

Me plantejo sortir si deixa de ploure. I de cop ho fa. Així que a preparar-ho tot. Intento escalfar però finalment penso que ja tindré temps durant la cursa i m'estimo més quedar-me escoltant les indicacions del breafing. Ens criden a corralines. Primer els pros. Després, desconec el criteri, però jo decideixo posar-me al final. I després la popular. Tot allà dins ens mirem com si anéssim a l'escorxador a ser sacrificats... veig moltes mirades perdudes que intenten expressar aquest pensament. De fet, en un moment donat vaig dubtar, però ho tenia clar... si era allà, era per donar-ho tot.

Donen la sortida i comencem a pujar per pista... vaig be, i aguanto be les posicions. M'avancen un petit grup de la cursa popular, però aguanto el tipo tot intentant no passar-me de voltes. Pistes, corriols, més pistes, mes corriols.... m'ho estic passant be... no veig el comptaquilòmetres ja que està ple de fang, però tampoc me fa falta... m'ho estic passant be... vaig recuperant posicions, avanço a gent, me sento fort com per aguantar la cursa, tot i que el ritme no és molt ràpid. Problemes amb l'acumulació de fang en algun corriols... algun petit embús, però tot be de moment... primer avituallament... vaig be... insisteixo, m'ho estic passant be...

Arribem al desviament de la llarga i la curta... tots marxen cap a la curta... me quedo sol... encara m'ho passo millor. No he de pensar si faig nosa o me la fan. Vaig fent... pista, corriols... patinada pujant, patinada baixant... si més no, serà una bona lliçó de tècnica... llàstima que no puguis aixecar el cap de terra per veure el paisatge.

A partir del quilòmetre 40 la cosa canvia... el terreny, ja enganxifós es torna encara més, patinant a cada pedalada... a més, es van enllaçant corriols entre camps llaurats, cosa que me fa pensar en el pitjor... i al km 42 entrem en un d'aquests camps, o en segons s'acumula el fang a les rodes, al quadre, a les sabates... sense poder fer res, he d'arrossegar la bici. Portar-la a coll és impossible... pesa molt. Intento treure el fang per mirar d'alleugerir-la, però no puc amb ella. L'arrossego com puc. Ve algú de l'organització amb una moto i me comenta que va a mirar quan queda.... torna i diu que queden uns pocs metres. Estic rebentat. Porto més de vint minuts per fer 200 metres... tot i això quan surto del fangal enfilo circuit amb tota la meva ravia per tal de mirar de recuperar temps... ni paro al avituallament tot i que ens recomanen que anem per la carretera... intento seguir.

A la primera pujada la roda rellisca... no es pot avançar, ho faig a peu... es comença a acumular fang a la bici de nou... comencen a tornar corredors que anaven davant meu... no es pot avançar, me comenten... faig uns metres més i no puc. Reculo i torno per la carretera. A menys de 5 km per arribar tiro la tovallola. Me vaig prometre a mi mateix, de no fer res que no me fes gaudir sobre la bici, i ara estava travessant aquest llindar.

Mig desabut, mig content vaig analitzant la meva cursa de camí a Aguilar... no ho he fet tant malament. Tot hi això el pensar que quasi ho aconsegueixo me fa estar una mica trist. Torno el dorsal, rento la bici, i quasi me congelo a l'espera, menjo alguna cosa i cap a casa, donant-li voltes al cap per l'esforç estèril, però convençut d'haver tret alguna cosa positiva de l'experiència...

Afortunat

   

Considero que soc una de les persones més afortunades que existeix. 

Direu: Collons!!! Quina afirmació!!! 

Dons si. El fet d'aprendre cada dia una miqueta me fa sentir molt afortunat. 

Aprendre que grans amics es poden convertir en grans desconeguts d'un dia per l'altre, o que grans desconeguts es poden convertir en grans e inseparables amics d'avui per demà. 

Aprendre que els amors poden arribar per sorpresa o marxar en una nit. 

Aprendre que el mai més no existeix, i que el per sempre s'acaba. 

Aprendre que no es perd res per arriscar, i que si no t'arrisques no guanyes res. 

Aprendre que si vols veure a una persona, demà és massa tard. 

Aprendre a correr, o millor dit, a gaudir corrent per la muntanya... 

Aprendre a pedalar, o millor dit, a gaudir pedalant per la muntanya... arriscant, caient, aixecant, i tornant a arriscar. 

Aprendre a dosificar, a escoltar el cos, a treure el màxim rendiment. 

Aprendre dels nens, i de les seva sinceritat i voluntat. 

Aprendre a que si avui no pot ser, serà demà. 

Buf. Com he aprés aquesta setmana... 12 hores que han donat per molt. Per correr, per fer rodet, per rodar amb els amics pels "corriols asfaltats", per corriolejar amb els amics, per pedalar amb els nens... com he aprés!!! 

Finalment no he pogut posar-me el primer dorsal de l'any. Divendres van traurem l'ultim queixal del seny que me quedava, i no me vaig sentir amb ganes d'anar a l'Open de Quart (a més del malentès amb les incripcions)... però crec que ja he posat remei.

Diari esportiu

    

Dues setmanes sense actualitzar el bloc, i de nou, moltes coses a explicar. 

Com deia a l'anterior entrada, i després d'un bon "gripasu" torno a l'activitat. 

Deixo de sortir a còrrer de matinada per fer-ho a migdia a la feina, i així evitar exposar-me al fred del matí. Dimarts va ser la primera prova; va ser al voltant de l'estany de Banyoles... dues voltes amb alguna apretada intermitja... bones sensacions, tot i que al final vaig notar els "excesos" anteriors.

Dimecres havíem d'encetar les nocturnes de l'any. El fred i la pluja ens va fer tirar enrere... i com havia jugat un partit de paddel a migdia, amb els de la feina, vaig decidir donar-me un dia de descans. 

Dijous tocava carrera a peu... pensava fer-ho a migdia... però el problema de reservar aquest moment del dia és que es pot complicar la cosa i haver de fer campana... així que al arribar a casa decideixo modificar el previst, i fer la sessió de rodet planificada per l'endemà. Una hora i mitja, treballant una bona estona prop del llindar. I és dur!!! 

Divendres, a l'hora de dinar, ara si, carrera a peu, pujant al Puig Clarà. Fang, molt fang, fan que la baixada es torni tècnica i divertida... gaudeixo molt. De fet, còrrer per la muntanya és el que m'agrada!!!

  

Dissabte, sortida teòricament tranqil·la amb el grup de carretera. Era la primer sortida planificada per sortir lliurement sense mirar el pols. Tot i això havia previst fer els ports al llindar... i com a la ruta prevista no hi havia ports, dons els repetxons. Això va provocar la reacció dels companys, pensant-se que "atacava", així que la sortida es va convertir en una veritable cursa!!! Divertit!!! 

Diumenge les cames me feien mal. Havia quedat amb els del Club, per fer una sortida per la zona de Romanyà. Tot i que el ritme seria tranquil, decideixo quedar-me a casa i descansar. És el que te de bo ser el teu propi entrenador... pots modificar el pla com te doni la gana!!!! A la tarda, i veient el magnífic dia primaveral que es va quedar, vaig agafar la btt per donar una volta i estirar una mica les cames, i la veritat, me va anar molt be. 

Comencem setmana i com sempre descansant. Aprofito per passejar després de sopar, però ja començo a notar que alguna cosa no va be. 

Dimarts carrera a peu. Tant me va agradar la ruta que vaig fer per pujar al Puig Clarà, que decideixo repetir-la. Tot surt malament.... he agafat unes malles que me van molt grans i són incomodes; la cinta del pulsòmetre no esta ben ajustada i cau; no m'he posat manega llarga i tinc fred.... no se si la suma de tots els factors, o altres diferents, però quan porto uns 20 minuts el meu rendiment baixa.... no pot ser una "pajara", he menjant abans de sortir... igual deshidratació? En definitiva que finalitzo com puc la ruta, una estona corrent, i una altre caminant, i amb unes sensacions penoses. 

Dimecres els companys estan fotuts com per sortir en bici. Seguim sense encetar les nocturnes de l'any. Així que toca rodet... sessió suau amb bones sensacions, i més havent jugat un partit de paddel a migdia. 

Dijous va ser un dia dur a la feina. Volia desfogar-me una mica. Tornant de la feina me plantejo anar a buscar al taller la bici de carretera, donat que li estava fent el manteniment a l'eix de pedalier, i fer un parell de pujadetes a Sant Grau. A mig camí comença a ploure amb certa intensitat. Canvio de plans, necessito desfogar-me. Faré rodet... començo a rodar, i als 5 minuts, surt el freno de la roda d'inèrcia... s'ha desenganxat el feltre de la sabata... no puc fer res.... plou amb intensitat, així que ni a correr puc sortir.... 

Divendres, es va complicar el dia, tornant tard a casa. Havia de recollir les dues bicis que tenia al taller, així que, novament, jornada en blanc. 

Dissabte, i ara si, podria desfogar-me amb ganes. El grup dels dissabtes, havíem decidit pujar a St. Hilari per Sta. Coloma, baixar per Osor i Mas Llunes, amb les bicis de carretera. En principi seria una sortida tranqil·la, tot i que tenia intenció de fer els ports al llindar... en Lluís no va be i decideix tornar quan entràvem a Sta Coloma, i a partir d'aquí, comencem un ascens a ritme frenètic. Jo intento controlar el ritme, i pujar tal com havia previst... tot i això, no perdo a un dels companys.... l'altre ha sortit molt i molt ràpid. En un "pla", i al canviar de plat, se surt la cadena, i fa que perdi contacte amb el company.... col·loco la cadena i a seguir amb el meu ascens... al final l'he atrapat i tot. L'altre company, recula a buscar-nos... pensava que ens havia tret una minutada, però no, només han caigut un parell de minuts, cosa que m'esperona!!! 

Baixada amb molt de fred cap a Anglès, trobant-nos un ciclista demanant ajuda.. ha sortit sense eines. 

El Mas Llunes "al llindar", on un dels companys es queda, i tornada rodadora fins a casa. 4 hores i mitja... no està malament!!! Quin mal de cames!!!! 

Diumenge havia quedat per fer la inspecció del circuit de Quart de la propera cursa de l'Open btt. Estic cansat, però tinc ganes de pedalar... Ens acostem pel carril. Ha plogut molt la nit anterior i està molt i molt tou, el que vol dir, molt i molt dur de pedalar, i més si els companys maquen un ritme de 30 km/h, imagineu. El circuit ja estava marcat, així que podem seguir el recorregut sense gaires entrebancs i sense estar pendent del GPS, que la veritat, és un conyàs!!! El recorregut no és gens tècnic, però si dur... puja i baixes constants, per corriols nous. Com ha plogut tant, quedem xops de l'aigua que cau de la vegetació. Moltes patinades a les pedres i arrels m'obliguen a fer alguns petits trams a peu... alguna caiguda sense conseqüències físiques (moralment si que quedo tocat!!!) per una relliscada en una arrel. Al final fem els 30 quilometres del recorregut, rebentats com feia temps que no quedava, però amb un somriure d'orella a orella per lo be que m'ho he passat. La tornada pel carril ja ha sigut més dura. Cansats, amb gana, i amb un mal de cames impressionant. 64 km i quatre hores i mitja sobre la bici tenen la culpa. 

Així dons, finalitzo la setmana amb els deures fets, amb un gener amb les mateixes hores que l'any passat, tot i que he estat quasi una setmana parat. Comença febrer amb el primer objectiu de l'any a la vista. Tot i que m'ho prendré com un entrenament, potser ens posem un dorsal aviat. A veure com es dona la setmana.

Per cert. Cada vegada més i més gent està a l'STRAVA.... això serà inseguible. S'estan lluint aquest de l'STRAVA amb les noves modificacions. Cada dia millor.

Fora de combat

  

Pel fort refredat que m'ha esta acompanyant des de Nadal, vaig decidir estar-me uns dies sense fer esport fora de casa. Així que divendres vaig tirar de rodet... una hora i vint, començant a fe series de força.

Dissabte vaig quedar amb els companys amb els que surto a córrer. Havíem de fer una tirada llarga... poder massa llarga per mi, encara. Així que al aixecar-me, i notar les cames adolorides per la sessió de rodet del dia abans, vaig decidir tornar-me al llit, i reservar-me per la sortida que faria amb els "nanus" a la tarda.

Bona colla per ser una sortida d'imprevist

Al final van sortir 17 km que van ser la delícia de tots ells, tot i que alguns demanen saltar a un nivell superior...

Diumenge, en Pere, va planificar una ruta amb la bici de carretera de les que fan afició. "Corriols asfaltats v1", la va anomenar. Tot carreteres secundaries, sense cap cotxe, podent circular en paral·lel, sense amoinar-te pel transit. Alguna apretada va caure, acabant la ruta molt i molt content, pels temps fets en els pocs ports que vam fer, i per les condicions en que vaig acabar els més de 130 km i quasi 1.500 m de desnivell acumulat.

Vam acabar l'any a Banyoles i el tornem a encetar a Banyoles

Al vespre, el refredat va poder amb mi. La febre, durant la nit, me va deixar KO, i he hagut de començar un tractament amb antibiotics. Així que aquesta setmana toca descansar. Com alguns diuen, també és entrenar. A veure com responen les cames d'aquí uns dies quan comenci a pedalar de nou.

Aprofitant, he aconseguit posar a punt els regals que me van portar els reis... ara només fa falta que ens entenguem, tot i que el que he provat, m'ha agradat molt. Estiraments, abdominals.... pas a pas.....daaaaale!!!!

Màquina infernal 3 (falta presentar la 2)

Rapha Festive 500

  

STRAVA no només és una aplicació per controlar les teves sortides. 

No només és una aplicació per picar-se amb els sectors cronometrats. 

També te lliguetes motivadores. Mireu-ho, però ara, aquest gener, han sortit un fotimer de lliguetes (challenge) per motivar-vos a córrer la vostra millor cursa de 10K; la vostra millor mitja marató; fer la vostra tirada més llarga sobre la bici; i ja tradicionals, lligues motivadores per complir uns objectius mínims mensuals...

Be. Com cada any, STRAVA, juntament amb la marca Rapha, treuen la lliga Rapha Festive 500, en la que s'han de pedalar 500 km entre els dies 24 i 31 de desembre.

Ja l'any passat vaig afrontar el repte, i aquest any no podia ser menys. 

Vaig analitzar el que vaig fer l'any passat, ja que a la ment me venien els últims moments, sobre les 4 de la tarde del dia 31, tornant de Cassà, amb molt de fred.

Així, que aquest any l'objectiu era fer molts quilòmetres al principi, i després anar dosificant les forces...  i així va ser:

Dia 1: Ruta a les Serres... uns 100 km i quasi 1.000 metres de desnivell amb molt de vent, que va fer que la tornada fos molt dura i freda. Me van acompanyar en Dani i la Berta, la qual cosa fa que la sortida sigués molt més entretinguda.

Dia 2: Ruta dels tres ports... a en Quim li havia proposar fer una sortida rodadora, però el fort vent predominant, va fer que optesim per refugiar-nos a les Gavarres... Romanyà, La Ganga, Sta Pallaia, van ser els tres ports que vam fer... a la meva ment quedaran els quilòmetres entre La Ganga i La Bisbal rodant a 50 km/h empentats pel vent.... 72 km i uns altres 1.000 metres de desnivell.

Dia 3: Faig el salt... l'any passat, anava més penjat amb els quilòmetres i vaig optar per perdre-me-la, però aquest any no, aquest any corria la cursa de St. Esteve.

Dia 4: Ruta a Banyoles... ruta rodadora, però llarga... amb fred, i no tant de vent, afrontem la ruta, de nou, la Berta, en Dani i jo... es nota el combustible de primera qualitat del àpats de Nadal... me noto superfort, i els quilòmetres s'em fan curts... 108 km i 900 metres de desnivell. Anem be.

Dia 5: Ruta Tossa - SFG - St. Miquel... començo a notar fatiga a les cames, i sobre tot un fort refredat... molt de fred al principi, però calor al final... la veritat que tot cicloturista hauria de fer la carretera de Tossa a SFG alguna vegada a la seva vida... arribo cansadet, sobretot per la rostida que ens fotem l'Alex, i en Toni, per seguir a un Saxo Bank que he vist un parell de dies per la zona.

Dia 6: En Pere havia preparat una ruta per l'Empordà, amb la que deixaria el repte tremolant.... me quedaven uns 140 km i faríem uns 120, i acompanyat. Era el dia ideal, però quan sona el despertador, m'adono que no, que estic molt i molt refredat i que no val la pena sortir a patir... així que posposo la sortida a migdia amb millor temperatura, per fer 77 km i 60 metres de desnivell, arribant a casa, totalment exhaust.

Dia 7: M'aixeco fet caldo. No puc respirar be. Penso a deixar-ho, o si mes no, descansar. Però a mig dia  decideixo sortir a fer els 70 km que me queden. Curiosament les cames responen, però qualsevol pujadeta és converteix en un port de primera, donat que no puc respirar.... soc un moc en bicicleta. Finalment faig els 70+1 km que me queden, finalitzant la lliga un dia abans.

Dia 8: No surto. Durant el dia veig com vaig perdent posicions. Me plantejo vestir-me i fer uns 30 quilòmetres amb el que pujaria unes 20 o 30 posicions a la classificació Espanyola, però el fort constipat me deixa tota la tarda KO tirat al sofà, veient reportatges al canal Esport3.

Així dons, repte Rapha Festive 500 2.013 al sac!!! L'any que ve, si el faig, me'n vaig a Canàries de vacances!!!!

Agrair la companyia i l'esforç dels meus acompanyants aquests dies i de tots els que us heu interessat. Gràcies, sense vosaltres hagués sigut molt més difícil.

Per cert. Bon any nou. I recordeu, que només canviat de calendari no canvien les coses. Fa falta un canvi d'actitud per aconseguir aquest canvi!!!!

Daaaaale!!!!

S'acosta Nadal

Veus!!! A la que me descuido, ja tinc una feinada per actualitzar el bloc. Dos setmanes per explicar un munt de sortides....

Com sempre, vam iniciar la setmana descansant... bon invent aquest!!!

A la feina, encara quedaven uns dies de vacances per fer, així que aprofito per agafar-los aquests dies i gaudir d'un dia de rodatge amb la bici de carretera, dimarts... bones sensacions, i notant poc a poc l'adaptació del meu cos a l'entrenament.

Dimecres nocturna.... feia fred, així que vam fer el recorregut curt de l'Open BMW de fa un parell d'anys... pujada a la Ruira per anar escalfant, baixades pedregoses, corriols... autentica nit senglanera.

Colla senglanera

Dijous, amb el meu germà Manel, vam variar una mica el pla d'entrenament... vam agafar les raquetes de neu. Vam pujar fins a Núria, per gaudir una estona de neu, i possar-nos al dia de les nostres coses. Tot suma.

Tot suma

Viatge llampec a Madrid, i encara cansat de la tornada, diumenge a les 8 del matí, i amb -1º (en aquest cas de fred), enfilem un bon grup cap a Banyoles.

-1º i mira quina cara de felicitat!!! Cracks!!!!

Els del Club Ciclista Banyoles, organitzen una pedalada per recaptar fons per la Marató de TV3, i com tenim bons amics per allà... al final vam veure una xifra maca al comptaquilòmetres... els primers 100 de la temporada!!!

Pirineus nevats, Mare de Deu del Monts al fons, i l'estany

A tot això finalitzo una setmana amb molt bones sensacions, i el que és millor, passant-m'ho be sobre la bici.

Nova setmana, ja la setena, d'aquesta nova etapa d'entrenaments, i de nou, un altre dilluns de descans per assimilar el treball de la setmana anterior.

Dimarts carrera a peu a la nit... 1 horeta i un parell d'apretades per recordar-li al cor el que és arribar a les 170-175 pulsacions.

Dimecres nocturna... faci el temps que faci, dimecres s'ha de treure a passejar la btt.. corriols per Ridaura, pujada pel Suroli, que per cert, estan canviant les torres de la MAT. Corriols cap a Romanyà... apretadeta, notant que puc aguantar més estona una bona potencia a les cames... recuperació al Mirador de les Mirandes, i baixada a tota llet cap a casa, que fa fred!!!

Nit màgica!!! Aviat no us escapareu!!!!

Dijous plou... dons al mal temps... rodillo. Be, rodet no, spining... vaig comprar una bici d'spining de segona ma, i se li ha de treure el suc... una hora i quart, amb ritme ascendent, amb cinc apretadetes maques.

Divendres sessió triple.... al matí, intento sortir a córrer una horeta, però el fort vent quasi me tira a terra. Penso a refugiar-me a bosc, però intueixo que el perill pot ser pitjor, així que amb 6 quilòmetres a les cames... cap a casa!!!

A la tarda, amb en Guillem Canadell, fem uns petits ajustos a la bici de carretera, donat que tenia molèsties als genolls...  de pas, recullo els Maxxis Ardent que li havia demanat a en Pere (Radikal Bikes Llagostera), i els vaig anar provar pels corriols de Ridaura. 

I a la nit, nocturna fi de temporada amb el Club al Rocatal... arribo fos!!!!

Dissabte decideixo descansar, tot i que hauria de sortir a córrer una tirada llarga... però el cos me diu que descansi.

Diumenge MOBIAT. Com cada any el Motorclub els Cremats, organitza una trobada a Cadiretes, per tal d'esmorzar, pujar el pesebre i recaptar fons per la Marató de TV3, i la gent necessitada.... aquest any tenia la disjuntiva de si pujar a peu (corrent), o en bici... finalment decideixo pujar en bici... i la veritat, vaig encertar de ple... al final, una sortida que prometia ser avorridota, va resultar ser molt i molt entretinguda... amb una pujada a Cadiretes, ràpida, amb piques constants, bon rotllo. I una tornada espectacular, amb pujada al Montclar inclosa.

Poca gent te una foto com aquesta.... 

Be... ja tornem a ser a Nadal. Moment per descansar, per veure a la família, per fer coses diferents. 

També és moment per trobar a faltar als sers estimats. M'enrecordo molts d'aquell sopar de nadal a les faldes del meu avi, tot i que era molt i molt petit. O d'aquells moments, amb la meva avia, quan me cridava per escurar l'olla on havia preparat la pasta dels canelons. 

També me venen a la ment moments amb altres familiars i amics, que, malauradament, ja no seran amb nosaltres un Nadal més... però tot i això, els records que venen a la meva ment són bons, i me fan esbossar un somriure que me fa pensar que el Nadal, tot i no ser creient, val molt la pena!!!

Bona Nadal a tots!!!! Ah!!! I pedals, i gambades!!! 

IV Marató Ardenya - 21K

   

Feia temps que volia fer una mitja de muntanya. Sempre que preguntava per la de Terra d'Indiketes o per la de la Marató de l'Ardenya la resposta era, "és molt dura".

Acollonit, vaig anant posposant la meva participació any rera any. Fins que un diumenge, caminant, tot ordenant els meus pensaments vaig estar pensant dient-me: 

"A veure tio, tu que has pedalat durant quasi 8 hores sota la pluja i temperatures baixes a la BCN-AND... tu que has fet la Pedals de Serrallonga en quasi 12 hores en el dia més calorós de l'any.... tu que has.... tu ets tonto o que!? Te deixaràs impressionar pels comentaris dels demés!?!? Si pot ser dura, però segur, segur que és molt maca!!!"

I així, quan vaig arribar a casa, vaig encendre l'ordinador i mi vaig inscriure sense donar més voltes.

A partir d'ara començava una setmana d'entrenos adaptada al objectiu més proper... dissabte la Mitja Marató de l'Ardenya.

Dilluns, com sempre, últimament, descans.

Dimarts carrera a peu, fent el recorregut del circuit definitiu de la Cursa de Sant Esteve d'enguany.

Dimecres nocturna amb la btt... Ara sortim una mica més d'hora, i així podem allargar una mica més la sortida... el recorregut pistero, però amb molt desnivell... La Ruira, Terra Negra, Can Mundet, Caulès... rajada de neumàtic d'en Dani, i tornada cap a casa, amb quasi dues hores de pedal.

Dijous carrera a peu... suau, suau, i a l'hora dels ministres... a migdia amb la caloreta.

Divendres rodet... tenia pensat fer una sortida amb la bici de carretera, però vaig pensar que si volia estar en condicions per dissabte millor fer alguna cosa suau i curta.

Dissabte la cursa. M'aixeco d'hora, esmorzo, i anem a veure la sortida de la Marató on participaven uns companys.

S'acosta l'hora i comencem a escalfar... entrem al corralet, i m'adono que la inscripció és molt important... unes 400 persones crec que és van inscriure a la mitja.

Petit breafing, i sortim... surto tranquil... buscant un ritme còmode... fins que comença la primera pujadeta, on veig que hi ha gent que es va quedant... hi ha poc espai per avançar, així que una mica el ritme ve imposat per la gentada que hi ha... a la baixada puc avançar alguna posició, però ni arrisco, ni la veritat, me sento amb ganes de donar-ho tot... penso que ja hi haurà temps.

Més corriols per la zona de Solius, i pujada al Montclar... per un corriol on no es pot avançar, anem fent cua un a un fins arribar a dalt de tot... les vistes magnífiques, la temperatura ideal... per una vegada que pujo al Montclar i es donen les condicions ideal per quedar-te ensimismat mirant el paissatge i estic en cursa!!! 

Baixo a tota llet. Recordo el corriol que vaig fer cosa de tres setmanes... avanço a gent... me sorprenc de lo petada que vaig trobant a la gent i lo fresc que estic jo.

Arribem a la riera de Sant Baldiri, i la temperatura canvia totalment... aquí no si val badar... les arrels que surten, amagades per la fullaraca són trampes que te poden fer caure en un segons de despiste... el ritme ve imposat pels de davant, així que calma...

S'acaba el corriol de la riera de Sant Baldiri i comença una pujada per camí ample, on anem intercanviant posicions molts corredors... aprofitem per córrer fins que toca caminar, i aquí t'avancen els que has avançat... intento mantenir un ritme constant i no deixar de córrer... passes curtes i ritme constant, i sembla que ho aconsegueixo fins al avituallament... omplo el bidó i gas.

M'havia fet el plantejament d'anar molt tranquil, i si me sobren forces, al final apretar... era el moment... quedaven uns 5 o 6 quilòmetres i el camí era ample... només depenia de mi, així enfilo la baixada a molt bon ritme, avançant a moltísima gent... arribo al pla i començo a trobar gent de la cursa de 10K... alguns s'aparten, d'altres t'animen... creuem la riera en dos o tres ocasions... m'ho estic passant pipa i no vull que s'acabi... trobo a la Laura que va petada... li dic que anem junts i no vol, me diu que tiri... conec la zona d'algun pollastre... estic aprop de meta... ho dono tot... 180 pulsacions veig al pulsòmetre.... entro a meta i paro el crono... quasi 2:40... trobo als companys... no s'ho creuen... ja estàs aquí!? me pregunten... estic supercontent!!!

En resum, la veritat que estic molt sorprès de lo be que m'ha anat, de lo be que m'ho he passat, de lo que m'ha agradat... crec que repetiré.

Durant la tarda intento mantenir-me actiu per tal de que no me doni un baixon... inclús quedo amb els companys per sortir a pedalar una estona diumenge.

Així que diumenge efilo carretera fins a Girona a veure la cursa de ciclocros a Fontajau... ritme tranquil, sol... que més es pot demanar.

Bona setmana d'entrenos!!!

Fred

   

Semblava que no havia d'arribar, i ja el tenim aquí. Per mi, el pitjor enemic del esportista. El fred. 

Tot i les baixes temperatures i el fort vent, ha sigut una setmana complerta on he seguit escrupolosament la meva programació d'entrenaments. 

Dimarts, de bon matí plovia i feia molt de vent. Les previsions meteorològiques indicaven que a migdia faria bon temps, així que preparo la bossa, i me proposo sortir a trotar una estona a l'hora de dinar. Dues voltes a l'estany de Banyoles vaig fer a bon ritme. No vaig patir cap molèstia intestinal, el que em fa pensar que les que pateixo al matí tenen relació amb el fet d'aixecar-se i assentar l'esmorzar. 

Dimecres seguim amb les nocturnes amb la btt. Només érem dos. La temperatura era molt baixa. Ens vam dedicar a rodar i xerrar sobre entrenaments i els seus principis. Analitzant els errors que comentem. Veient els diferents punts de vista... Sortida plàcida a molt baixes pulsacions, poder massa baixes, on tot i el fred que fotia, no vaig tenir la sensació de fred extrem. 

Dijous tornem a córrer. Aquest cop de bon matí. Provo no prendre cap tipus de làctic. Una torrada amb nutella, va ser la meva ingesta. Les molèsties que normalment apareixen a la mitja hora d'iniciar l'esforç, es va endarrerir una miqueta, però van aparèixer... la intensitat de les mateixes va ser molt menor que en altres ocasions. Seguirem provant, tot i que no vull deixar de menjar abans de sortir. 

Divendres, a mig dia, vaig treure una horeta per rodar una estona amb la bici de carretera... el vent acusava la baixa temperatura per l'hora del dia... a l'hora m'empenyia en segons quins trams, confonent les sensacions que produïen les cames. Per contra, també frenava en altres trams, endurint l'avançament.  

Dissabte teniem programat fer una sortida pel Baix Empordà amb la bici de carretera... unes 4 hores de rodatge amb un parell de petits ports. El termòmetre al sortir marcava 0º. Era el moment de col·locar les punteres de winstoper a les sabates, i treure els millors guants que tinc... La ruta molt maca: Romanyà-Calonge-La Ganga-La Bisbal... aquí teniem previst enfilar cap a Pals-Palamós-Platja d'Aro, però veient que ho allargaríem massa vam decidir tirar cap a Santa Pallaia, i cap a casa. Vaig aprofitar per anar fent quatre apretadetes de 5 minuts pujant una mica les pulsacions... vaig trencar a suar!!! 

El Club tenia programada una sortida per la zona de Romanyà, diumenge. Tot i que me passaria d'hores aquesta setmana, no m'ho vaig repensar... treballaria durant la pujada, i després, a la baixada, a gaudir... així va ser... controlant les pulsacions fins a Font Josepa. A partir d'aquí, vam anar baixant amb infinitat de parades, gaudint de llocs com la roca grossa d'en Cases, del dolmen de la Cova d'en Daina, de les alzines centenàries, de la Font de Panedes que l'ha restaurat últimament, del corriol de la Font de Salenys.... la tornada va ser pel carril bici, suau, suau!!! 

El grup a Font Josepa

A la roca grossa d'en Cases

Content!!! Aguanto be la càrrega!!! No m'estressa el pulsòmetre com l'any passat!!! Gaudeixo de cada una de les sortides que faig, i la motivació està a tope. A les properes setmanes seguirem incrementant el volum (hores), i la intensitat, per tal de que el cos no s'acostumi a un mateix ritme. 

També aprofito per convidar-vos a participar a la VI Marxa x parelles que celebrem a Llagostera el proper diumenge (1 de desembre). Com sempre, s'ha preparat amb totes les ganes del mon, per gent que li agrada el "mountainbike", per la gent que li agrada el "mountainbike". Tindrà tots els ingredients de cada any; corriols, camins, bon rotllo, butifarres... i sembla que, fred!!! Com sempre!!!

Desintoxicació

   

Ahir el meu germà Albert, me truca, i me demana explicacions de que per que no actualitzo el bloc.

Sorprès, ja que mai havia parlat del bloc amb ell, m'adono que te raó, que no escric res de fa dies.

Analitzo la situació... amb la bici de carretera les sortides són rodadores, acompanyant a en Quim, que curiosament ja ha començat els entrenos, o sortint amb la colla dels dissabtes.

Amb la de muntanya, les nocturnes s'han convertit en pujades d'adrenalina codejant-nos amb els senglars (de quatre potes), o corriolejades fent el circuit del pollastre o pedalant molt per la zona de Ridaura, que ja queda poc temps de gaudir-la.

Corrent m'adono de la força de la ment... surto sol, i al quilòmetre 5 o 6, me desfondo, me desinflo, i baixo el ritme estrepitosament... per contra en grup o acompanyat dono tot el que puc. 

Entre aquesta sortida

i aquesta altra

corrent al mateix ritme, la meitat de distància, cinc vegades menys desnivell, i pitjors sensacions a la primera que a la segona... diríeu que només hi ha dos dies de diferència? Dons si... però a la segona hi anava acompanyat, gaudint d'un recorregut novedòs, i a la primera anava sol i fent el recorregut de sempre... conclussió: si surts acompanyat treus el màxim de tu... o si mes no, t'aproximes al teu màxim. Ah!!! I canvia de recorregut!!!

De totes maneres, la justificació de la meva poca activitat al bloc està aquí:

L'activitat a baixat molt!!! És el que anomeno, període de desintoxicació!!!!

Apa. Ja pots llegir!!!

Normalitat

   

Poc a poc torno a la normalitat. 

Després de tres setmanes sense poder còrrer, diumenge ja vaig fer el primer intent, i ahir el segon. Cada vegada incrementant una mica la distància, però ahir ja vaig notar molesties, que vol dir que estic al límit de recaure, així que poc a poc.

En quant a la bici, poc a destacar. Després de la rajada de la desfrenada, i és que amb el que va ploure durant la nit, no tenia gaires ganes de patir, un parell de sortides a la setmana cauen... dimecres a la nit amb la btt i dissabte amb la de carretera.

Així dons, seguirem així, intentat gaudir de les sortides, i si no estem millor, estem pitjor, però he pres la decisió de que no es pot viure amb el ganxo posat.

Recorregut Marxa 3 nacions

 

Hi ha rutes que sempre es volen fer... així que aprofitant les vacances, vam fer el recorregut de la Marxa de les 3 nacions que es celebra pel juny.

El recorregut comença a Puigcerdà, i recorre la Vall de la Cerdanya, seguint el riu Segre, fins a La Seu, on comença l'ascens fins a el pas fronterer amb Andorra...

A Andorra la Vella, aprofitem per fer un petit avituallament solid i líquid, i comencem l'ascens del Port d'Envalira (2407 m) amb una longitud de 27 quilòmetres.

Avituallament i reagrupament, i comença un gran descens fins al pas fronterer amb França, pel Pas de la Casa, on ha caigut un bon xàfec d'aigua i toca fer-lo amb molta prudència.

Retencions a la frontera, i baixada fins a l'ultima dificultat del dia, amb la pujada al Coll de Puymorens (1915 m). Són només 3 quilòmetres.

A partir del Puymorens, iniciem una baixada constant, amb molt de trànsit, i un ferm dolentísim, que ens portarà fins a Bourg Madame i de seguit a Puigcerdà, on tenim la furgo.

L'ascens al Port d'Envalira no és el més dur, però si el més llarg que he fet, sent l'ultima part la més divertida...

El pitjor, el trànsit....

Coll de Pradell

Considerat un dels ports més durs de Catalunya, el Coll de Pradell, amb els seus 15 quilòmetres i mil i pico metres de desnivell, s'havia de tastar.

Sortim de Guardiola de Berguedà, i només sortir, comencem una ascensió constant que ens fa començar a suar de seguit...

La dificultat està als últims 6 quilòmetres, on hi ha pendents punta del 23%, segons vaig veure al GARMIN.

Jo vaig sucumbir en aquesta rampa de formigó... els últims 100 metres els vaig fer a peu... la rugositat del paviment, juntament amb la poca velocitat amb que avançava, me van fer posar el peu a terra...

La resta és brutal... amb unes corbes en ferradura de les dels millors ports del Mon...

I amb unes vistes al Pedraforca brutals...

Tot i tenir la foto a dalt del port, encara no soc mereixedor d'ella... tornaré, però amb un 28 al menys!!!!