IV Marató Ardenya - 21K

   

Feia temps que volia fer una mitja de muntanya. Sempre que preguntava per la de Terra d'Indiketes o per la de la Marató de l'Ardenya la resposta era, "és molt dura".

Acollonit, vaig anant posposant la meva participació any rera any. Fins que un diumenge, caminant, tot ordenant els meus pensaments vaig estar pensant dient-me: 

"A veure tio, tu que has pedalat durant quasi 8 hores sota la pluja i temperatures baixes a la BCN-AND... tu que has fet la Pedals de Serrallonga en quasi 12 hores en el dia més calorós de l'any.... tu que has.... tu ets tonto o que!? Te deixaràs impressionar pels comentaris dels demés!?!? Si pot ser dura, però segur, segur que és molt maca!!!"

I així, quan vaig arribar a casa, vaig encendre l'ordinador i mi vaig inscriure sense donar més voltes.

A partir d'ara començava una setmana d'entrenos adaptada al objectiu més proper... dissabte la Mitja Marató de l'Ardenya.

Dilluns, com sempre, últimament, descans.

Dimarts carrera a peu, fent el recorregut del circuit definitiu de la Cursa de Sant Esteve d'enguany.

Dimecres nocturna amb la btt... Ara sortim una mica més d'hora, i així podem allargar una mica més la sortida... el recorregut pistero, però amb molt desnivell... La Ruira, Terra Negra, Can Mundet, Caulès... rajada de neumàtic d'en Dani, i tornada cap a casa, amb quasi dues hores de pedal.

Dijous carrera a peu... suau, suau, i a l'hora dels ministres... a migdia amb la caloreta.

Divendres rodet... tenia pensat fer una sortida amb la bici de carretera, però vaig pensar que si volia estar en condicions per dissabte millor fer alguna cosa suau i curta.

Dissabte la cursa. M'aixeco d'hora, esmorzo, i anem a veure la sortida de la Marató on participaven uns companys.

S'acosta l'hora i comencem a escalfar... entrem al corralet, i m'adono que la inscripció és molt important... unes 400 persones crec que és van inscriure a la mitja.

Petit breafing, i sortim... surto tranquil... buscant un ritme còmode... fins que comença la primera pujadeta, on veig que hi ha gent que es va quedant... hi ha poc espai per avançar, així que una mica el ritme ve imposat per la gentada que hi ha... a la baixada puc avançar alguna posició, però ni arrisco, ni la veritat, me sento amb ganes de donar-ho tot... penso que ja hi haurà temps.

Més corriols per la zona de Solius, i pujada al Montclar... per un corriol on no es pot avançar, anem fent cua un a un fins arribar a dalt de tot... les vistes magnífiques, la temperatura ideal... per una vegada que pujo al Montclar i es donen les condicions ideal per quedar-te ensimismat mirant el paissatge i estic en cursa!!! 

Baixo a tota llet. Recordo el corriol que vaig fer cosa de tres setmanes... avanço a gent... me sorprenc de lo petada que vaig trobant a la gent i lo fresc que estic jo.

Arribem a la riera de Sant Baldiri, i la temperatura canvia totalment... aquí no si val badar... les arrels que surten, amagades per la fullaraca són trampes que te poden fer caure en un segons de despiste... el ritme ve imposat pels de davant, així que calma...

S'acaba el corriol de la riera de Sant Baldiri i comença una pujada per camí ample, on anem intercanviant posicions molts corredors... aprofitem per córrer fins que toca caminar, i aquí t'avancen els que has avançat... intento mantenir un ritme constant i no deixar de córrer... passes curtes i ritme constant, i sembla que ho aconsegueixo fins al avituallament... omplo el bidó i gas.

M'havia fet el plantejament d'anar molt tranquil, i si me sobren forces, al final apretar... era el moment... quedaven uns 5 o 6 quilòmetres i el camí era ample... només depenia de mi, així enfilo la baixada a molt bon ritme, avançant a moltísima gent... arribo al pla i començo a trobar gent de la cursa de 10K... alguns s'aparten, d'altres t'animen... creuem la riera en dos o tres ocasions... m'ho estic passant pipa i no vull que s'acabi... trobo a la Laura que va petada... li dic que anem junts i no vol, me diu que tiri... conec la zona d'algun pollastre... estic aprop de meta... ho dono tot... 180 pulsacions veig al pulsòmetre.... entro a meta i paro el crono... quasi 2:40... trobo als companys... no s'ho creuen... ja estàs aquí!? me pregunten... estic supercontent!!!

En resum, la veritat que estic molt sorprès de lo be que m'ha anat, de lo be que m'ho he passat, de lo que m'ha agradat... crec que repetiré.

Durant la tarda intento mantenir-me actiu per tal de que no me doni un baixon... inclús quedo amb els companys per sortir a pedalar una estona diumenge.

Així que diumenge efilo carretera fins a Girona a veure la cursa de ciclocros a Fontajau... ritme tranquil, sol... que més es pot demanar.

Bona setmana d'entrenos!!!