Marató de Cap de Creus

 

L'ultima vegada que vaig mirar el rellotge eren quarts de cinc, i havia posat el despertador a les sis... explosió de sentiments, nerviosisme... no podia dormir!!!!

Sona el despertador... tot hi haver dormit una hora aproximadament, m'aixeco com un llampec, preparo la bossa, i intento esmorzar una mica... tinc com un nus a l'estomac que no me deixa ingerir res... però m'obligo a menjar unes torrades amb pernil i formatge...

Anem arribant al punt de trobada, i enfilem tot xerrant camí fins a Roses... el nus a l'estomac cada vegada és més intens, però no puc fer res...

Arribem a Roses, recollim dorsals i comencem a preparar les bicis... veiem que farà un molt bon dia, i decideixo treure'm roba... després ho agrairé.

Se presenta en Quique, el senyor corriol, i xarrem una estona!! M'anima força per això i els Monegros!!!

Un cop tots els membres del Club apunt per sortir decidim fer-nos una foto i cap a la sortida... al breafing ens expliquen el funcionament de la cursa, la situació dels avituallaments, etc.

Sortim de manera neutralitzada pel passeig marítim, fent catxondeo, i reculant una mica posicions, ja que la nostra idea no és competir, si no acabar i passar-ho be.

De seguit comencem a pujar al Parc Eòlic de Roses, intento menjar alguna cosa, però només aconsegueixo que se'm faci una bola a la boca, com si fos un nen... decideixo només prendre isotònic, i anar fent... estic condemnat a petar!!!

Anem guanyant alçada, i les vistes cada vegades són més impressionants... el camí s'intueix i penses... quan baixem?

El rodar tampoc és fàcil... molta pedra...

Però val la pena...

Les caletes van sortint a la nostra esquerra, i a la nostra dreta... això és un paradís...

Ja baixem per un corriol ple de pedres soltes fins a cala Montjoi... depressa, però amb molt de respecte, arribem a baixa... on tenim el primer ensurt... una punxada. Reparem i seguim.

Tornem a enfilar-nos per pista fins al Puig d'en Manyana...

... i tornem a baixar fins a Cadaqués... amb l'esperança de trobar l'avituallament.... 

... però no hi arriba!!!

En Pepet està fotut de l'esquena i s'ha de prendre un calmant... improvisem un got amb el tap del bidó, i seguim camí...

Agafem la carretera direcció el Far, on anem deixant molta gent fotuda... veiem escenes totalment antiesportives, on algun membre de l'equip recrimina al seus companys que els ha d'estar esperant tota l'estona.... nanu... algun dia t'hauran d'esperar a tu, i ja veuràs!!!

Deixem la carretera, i ens endinsem en una zona característica del Cap de Creus... com si fos d'alta muntanya... tots necessitem l'avituallament!!!

I per fi, al quilometre 47 arriba... el primer que veig és xoriço, formatge... m'entren arcades... en Pep  troba una cola fresca, i m'abono... tres gots m'he fotut... un pa de pessic que l'he fet entrar com he pogut, i els hi dic, que començo a tirar... a veure si puc pedalar una estona tranquil...

De seguit m'atrapen, i comença un corriol de pujada, que s'ha de fer a peu, i que enllaça amb uns altres on fa falta molta potència... ho dono tot. 

Val la pena passar per on passem!!!

Quan de cop, embús!!! Trobem a un noi que pateix unes rampes impressionants... li donem unes pastilles per veure si millora, i ens demana que marxem. 

Enfilem camí, i baixem a tota llet, amb la conseqüència de una segona punxada, que és convertirà amb una tercera... ens atrapa el noi de les rampes, amb la seva parella d'equip, i ens demana que ens acompanyi a que no disposa de gps...

Arribem al Port de la Selva, i ens enfilem muntanya amunt, la noia en qüestió els hi fot una repassada a en Dani i en Miki impressionant... hi ha gent molt forta, tu!!!

Baixem per un corriol Pedregós, d'aquells de trencar-te el cap!!! I ja no tinc forces... el desgast de les pujades no el pots recuperar a les baixades en aquest terrenys... portem més de sis hores de pedal, i a sobre comença a bufar tramuntana!!!

Arribem al segon avituallament... no queden refrescos, així que aigua, i plàtans... se m'entravessa a l'estomac... que malament ho estic passant!!!!

Ens expliquen el recorregut que queda, i intento dosificar les poques forces que me queden... només demano que no hi hagi molt corriol trencat, ja que la potència necessària per salvar-los, no la tinc...

Pujada per pista fins al Parc Eòlic, on els meus companys no me perden de vista... i baixem per la pista que hem pujat anteriorment... uns metres d'asfalt, on pensava que ja estava tot, i nou desviament pel corriol del Corriol del Dolmen de la Creu... no puc ni aixecar roda per salvar les pedres... vaig rostit!!! 

El contaquilometres marca quasi 80 quilometres, i penso que ja falta poc... trec les forces d'on puc... potser les dues magdalenes que vaig menjar a la nit, m'estan salvant ara mateix... i finalment, els darrers metres de baixada per una urbanització fins al pavelló... final!!!

Recollim els regals, dinem, bebem... riguem!!! Ha sigut brutal!!!

Felicitar als membres del Club que competien en altres equips, en Josep i en Dani (estratosfèrics), en Quim i en Pere (a per la Transpyr), i l'Aris i en Valentí (temps brutal).

Sortida tranquil·la

   

Ja sabeu que m'agrada tirar de diccionari... la definició de la paraula tranquil·la és la següent:

tranquil adj Que està en calitja, en repòs, sense alteracions ni cosa que el pertorbi, que està en pau amb si mateix, sense remordiments ni preocupacions, que té paciència, prudència i calma per fer les seves coses i per tractar les persones: aigües tranquil · les , ambient tranquil, «Es va tornar unes vacances per estar tranquil», un lloc tranquil, «Pot estar tranquil, ella se salvarà», «Sempre he estat un estudiant tranquil i amigable».

Quina part de la definició no heu entès!?!?

Per cert, la nocturna d'avui ha sigut una classe de ciències naturals... conills, llebres, granotes, ratolins, ratpenats, rapinyaires i... una geneta!!!! La primera que veig a la meva vida!!!!

Geneta (La foto, evidentment, no és meva)

Gràcies nois pel fart de riure que ens hem fotut!!!

Rodant...

  

Fa dies que no escric al bloc. No per que no hi surti en bici. De quilòmetres estic fent més que mai. Però si que no passen coses interessant.

La setmana passada va ser supercompleta, esportivament parlant. No vaig parar ni un sol dia; futbol, córrer, bici nocturna, gimnàs... i al final, el dia clau, el dia de la sortida setmanal amb la btt, no hi havia qui s'aixeques. Vaig quedar-me dormint, mentre els companys del Club feien la volta per les Gavarres diumenge.

A la tarda, i una mica com a castic per no sortir al matí, i una mica per ganes de pedalar, vaig sortir amb la bici de carretera. 

Va ser com encaixar una peça del puzle dintre d'un mar de ruixats... pendent del radar metereologic, vaig encertar el moment i sortir encara amb les carreteres molles. La volta, la típica per rodar: Llagostera-Girona-Santa Coloma-Llagostera. Amb un port invisible, la meitat del camí. El fort vent, en contra me va fer posar el plat petit en algun moment!! I just quan obria la porta del garaig, començava a caure un altre ruixat.

Aquesta setmana, ja ha sigut més tranquil·la, i enfocada als reptes futurs...

Dilluns gimnàs... suau, suau!!! (chilout)

Dimecres rodar en solitari. Vaig fer un simulacre buscant el ritme optim per fer els Monegros... molt content amb el resultat obtingut, i pendent per comparar-lo amb el que faríem al dia següent en grup.

Dijous. Avortament de la nocturna prevista a 5 minuts de sortir... va caure un ruixat impressionant, amb el regal posterior de l'arc de St. Martí amb els últims raigs de sol.

Divendres a la tarda els telèfons comencen a bullir... la gent te ganes de pedalar, i decidim passar la sortida de dijous a divendres... la idea és rodar... farem el mateix que vaig fer dimecres i així compararé.

Sortim a bon ritme... una mica més ràpid que dimecres... ho noto a les cames. Anem depressa... a partir de Cassà, comença a costar seguir el ritme dels companys... crec que serà un d'aquells dies que el meu rendiment baixa de cop... la suor freda, la sensació de gana, són els símptomes... busco per la butxaca una d'aquelles pastilles energètiques de Isostar... com puc, li trec l'embolcall, i menjo la meitat... m'esforço i enganxo al grup, però els torno a perdre a Llambilles. Visualment els tinc davant, però m'és impossible contactar amb ells... veig que pinta malament, i menjo l'altre meitat de la pastilla.

Crec que s'adonen de la situació i afluixen el ritme... tornem a anar en grup... decidim arribar a Girona, i al passar per la font de la Creueta marco el punt al contaquilometres... 

Un minut per reposar, i tornem a tota llet de nou... intento mantenir la roda dels companys. Mai havia anat tant enganxat amb la bici de muntanya al de davant... 

Al tornar a passar per la font de la creueta, torno a marcar-ho al contaquilometres...

Seguim en filera, a un ritme frenètic... tot i això no puc seguir-lo durant molt de temps, i a Llambilles els hi dic que tirin i me deixin sol, però no volen... en Dani aprofita per tornar-me l'empenta que li vaig donar el dia de la seva "pàjara". Gràcies noi... això és companyerisme, però podies haver empentat de debò!!!

Arribem a Cassà, i ja al polígon començo a trobar-me millor, les cames ja tenen una mica més de força, i deixo de patir a cada pedalada... tot i això, el ritme no és el de fa una estona, però tornem a volar pel carril fins a casa.

Ara ja toca descansar tota la setmana... menjar be, alguna sortideta per divertir-nos, i diumenge que ve al Cap de Creus!!!

Ah!!! Al comparar les dues sortides, surten coses curioses... ni es va tant ràpid quan penses que hi vas, ni tant lent quan penses que no hi vas...

- Anada sol:          50min        FC 129

- Anada en grup:  50min        FC 126 (Igual)

- Tornada sol:       58min        FC 141

- Tornada grup:    60min        FC 117 (Pàjara)

Sofà, ja, ja, ja

  

Ja vaig explicar que dimecres mentre fèiem la nocturna setmanal vaig petar. Una forta punxada a la contracuixa me va fer dir prou... tot i això vaig intentar-ho divendres, però vaig haver de desistir... descans, sofà, i antiinflamatoris.

Diumenge vam sortir amb els nens amb el Club. Amb nens de 5 anys la dificultat del recorregut no pot ser massa, però les sensacions eren bones. Al final de la sortida, i quan els nens van marxar, els "grans" vam començar a jugar a pujar escales amb la bici, fins que quasi ens fotem una llet. La cama be, gràcies!! 

Vam quedar per dilluns a les 9. Jo no vaig confirmar la meva assistència, havia de fer una proba.

Després de dinar, i de fer de mecànic d'urgència [;-)], me vaig decidir per anar a caminar una estona. Va ser un recorregut suau, però suficient per veure que no patia dolor a la cama. A la nit, vaig preparar la roba per sortir.

Els de sempre, com sempre a la mateixa hora... el recorregut per decidir. Sonen opcions com Romanyà (ja vam estar divendres), unes altres de rodar... me sento be, i proposo anar per l'Ardenya, i si s'escau pujar a Cadiretes... els hi va be.

Enfilem cap a Ridaura, i comencen els problemes mecànics... al creuar el riu varies vegades, la cadena queda totalment seca, i començo a patir xupades cada cop que apreto una mica... quasi surto per davant un parell de cops. Engreixem un parell de cops la cadena, i continuem.

Arribem a la zona cremada fa unes setmanes... havíem passat a la nit vàries vegades, però ara veiem la magnitud de la tragèdia... una bona cicatriu quedarà per una bona temporada a la muntanya.

La zona cremada és una franja no molt ampla però el cor s'encongeix.

Continuem fins a la Trencada, on pateixo l'ultima xupada de cadena en una de les pitjors rampes de la sortida.

Ja continuem per un corriol de bon fer, resseguint la muntanya... oh com m'agrada!!!

Un cop a la trencada fem un canvi de plans. La visibilitat és dolenta, i de ben segur que no val la pena pujar. Un dels companys s'està fotent una bacanal de menjar a Banya Croua, així que decidim d'anar-hi,  i saludar-lo. 

En Dani va tocat, li ha sentat malament l'esmorzar i va quasi en dejú. Fins ara ha aguantat be, però a partir d'aquí ja se li nota al rendiment.

Com sempre, les vistes del mar me fan parar a fer unes fotos.

Sant Baldiri. La línia... mmm

Fotem una baixada divertida de veritat... oh!!! Que be m'ho he passat!!! Veig que hi ha una bifurcació i espero a en Dani que s'està despenjant... brutal!!!

Ara enfilem el que s'anomena "fill de puta"... el nom ve per quan la fas a l'inrevés i la puges. És una rampa de més del 20%... és llarga, i seca com està, un perill baixar-la.... rondem els 60 km/h... glups!!!!

Ens reagrupem, i veig a en Dani tocat... intento no perdre'l de vista, però tampoc vull anar molt aprop d'ell per evitar fotra-li pressió.

De cop... parem.. baixem de les bicis, i a fer una mica el senglar... creuarem a l'altra banda del riu, però pel lloc que anomenem "pas de l'home boig"... aquest nom el va posar en Vicenç i en Duran... bon seglars!!! És un barranc, que van netejar, que no es puja ni amb moto de trial...

El pas del home boig.... je, je,je

Per aquí ni amb les 29ou

Enfilem pel corriol que vam recuperar per la Marxa per Parelles que organitza el Club, i decidim reparar un tall de corda que vam posar per tal de facilitar la pujada del desnivell...

Que malament ho estan passant!!! Quina colla de senglars!!!

Comprovant la tensió de la corda...

Si, ara si....

Vinga, lliga!!!

Conillet d'índies!!! 

Arribem a Banya Croua, on el companys que s'estan foten el tiberi han marxat a baixar una mica l'esmorzar per encabir el dinar... no han deixat res!!!

Anem fent a la bora del riu, en Dani va petat total... no cal que digui res... se li nota a la cara... està fotut de veritat... li ofereixo unes "mongetes" energètiques que tinc a la butxaca, però s'estima més tirar de les seves barretes... l'espero... els companys son a l'altra banda del riu... creuem, i li torno a oferir les mongetes que en aquest cop accepta... 

Oh!!! Quins corriols!!!

Arriba un 4x4 i ens apartem... és en Toni i els companys que s'estan fotent la bacanal de jalo... si, els que han anat a baixar l'esmorzar... en 4x4....

Ens fiquem per un dels corriols de la Ruta dels Molins, i ja cap a casa, a ritme d'en Dani... el pobre va cuit!!!

Bona sortida, sense preses, fent el senglar!!!

Formació continuada

   

Avui me demanaven un curset per canviar la càmera en cas de punxada...

A veure qui és capaç de baixar de 40 segons!!!

Sofà

El sofà és la peça de la casa que menys faig servir. Ho reconec... soc un cul inquiet, i no puc estar un moment tranquil. Ara, durant uns dies, crec que me retrobaré amb ell.

Us explico.

Dimecres vaig arribar d'hora de la feina al vespre, i com havia quedat per fer la nocturna setmanal, vaig decidir fer un "escalfament"... vaig agafar el carril bici direcció Girona per rodar una estona... la intenció era fer una hora i mitja, i empalmar amb la nocturna amb els companys.

Vaig intentar mantenir un ritme alegre, per tal de fer com una mena de test, de cara al Marató dels Monegros. El terrenys, que estava tou per les pluges que havien caigut, ajudava a que no es rodes fàcilment, cosa que me beneficiaria de cara als meus objectius. Tot i això, me planto a la recta després de Quart en 45 minuts i decideixo tornar.

La tornada, al mateix ritme, i amb molt bones sensacions... les cames fan mal, però és normal...

Arribo al punt de reunió uns minuts abans del que havíem quedat, adonant-me de que he anant més ràpid per tornar, que per anar... be!!

Com ja he comentat anteriorment, ha estat tot el dia plovent, així que un cop tots arribem al punt de reunió decidim pujar a Sant Grau per asfalt. No és el que més ens agrada, però si que és una bona opció per dies així.

Enfilem a molt bon ritme, davant en Dani i jo. De cop, un senglar, se'ns creua a pocs metres... la pujada d'adrenalina, juntament amb els comentaris del grup, fan que mantinguem un ritme, si més no, encara més exigent... A diferència d'altres dies, que a les primeres rampes ja me despenjo, avui vaig marcant el ritme. El silenci és la tònica, i només se sent la respiració accelerada del grup. En Dani me diu que estem pujant a 20 per hora... és el que vull... estic tensant tot el que puc... les cames couen. En Toni es despenja, mentre que en Dani i en Miki aguanten... així fins al quilòmetre 7 dels 10 que te l'ascensió fins a Sant Grau...

Una punxada a la part posterior de la cuixa, me fa afluixar el ritme... penso que és per l'apretada que he fotut, i que me recuperaré de seguit... trec el plat, i començo una ascensió més tranquil·la... m'atrapa en Toni, i m'avança... arribo a Sant Grau fotut... però arribo...

Per tornar, s'ha de pujar un quilometre, i després comença un descens vertiginós... la pujada la faig escoltant el meu cos... me fa mal la part posterior de la cuixa... crec que m'he fet mal!!!

Ja baixo tranquil·lament, més atent al meus pensaments, que a la traçada bona... no atrapo als meus companys fins arribar al últim quilometre, on m'estan esperant... en Dani arranca l'últim esprint del dia, però no puc seguir-lo... me fa mal la cuixa.

Al dia següent, descans total... no camino, no pedalo, no foto res!!!

Divendres, la colla ha quedat per fer la prospecció d'una nova ruta per tal de buscar el Puig dels Daus... han quedat a les 9, jo me'n vaig a dormir, sense tenir clar si aniré o no.

Sona el despertador i m'aixeco... hi ha una boira intensa, i la cama molesta, però no fa molt mal... decideixo agafar la bici, i acompanyar a la colla fins que pugui... me poso les sabates velles, per si això be d'un problema de posicionament de cales...

Planejant, anem be... el ritme és tranquil, i les molèsties són suportables. Però quan comencen les pujades, les molèsties es converteixen en un dolor més intens... suportable, però dolor a la fi.

De totes maneres seguim pujant fins a Romanyà per corriols plens d'arrels i xergais que fan que els cops de pedal hagin de ser concisos...

Punxo, així que parem a inflar la roda... parem al cantó de la carretera, i un noi que passa punxat amb la bici de carretera, ens demana les palanques per tal de treure la coberta... xarrem una estona... en Dani pensa que la ruta te uns 40 quilometres, jo li dic que no, que te 60 i pico... comencem a fer càlculs... no arribem, així que desistim. Decidim pujar al Puig d'Arques, i buscar una antiga mina de plom.

Arribem a Romanyà, i ja vaig endarrerint el grup, he de pujar amb molta cadència per tal de no forçar la cama... ja de cap a Font Josepa, i a les primeres rampes, els aviso de que marxo... no aguanto més. Ells venen amb mi.

Baixem a tota llet, investigant nous corriols... trobem a molta gent per aquests caminets desconeguts per nosaltres... alguns de ben macus.

Decidim baixar fins al carril i tornar tranquil·lament...

Quan arribo a casa m'adono que estic lesionat... és la segona vegada. La primera va ser un tormell que es va regirar baixant per una trialera...

Costa entendre-ho per algú que no ha tingut mai problemes musculars... no pateixo de rampes, les cames fan mal després d'un bon tute, però això és normal...

Ara toca una mica de sofà...

4 hores 9 minuts

   

Ahir envio un missatge a en Dani ja que no recordava a quina hora havíem quedat per sortir. Havíem decidit anar a Argimon per fer quilometres de cares al Marató dels Monegros... 

Alguns padrins tenien compromisos avui, així que vam decidir fer dos grups... uns que ho farien dissabte, i uns altres que ho farien diumenge, a mi me tocava diumenge.

El missatge de resposta diu textualment: "A les 7:30h. No us passeu molt que avui ho hem fet en 4:08h" El zumbat d'en Dani, dissabte s'ha fotut un Argimon a tota llet, i diumenge... repetimos, com amb les natilles!!!

A les 6:45 sona el despertador... només sento al meu cap en Chiquito de la Calsada que diu "no puedor, no puedor"... però després d'una estona... m'aixeco... uf!!! Encara me fan mal les cames de la sortida d'ahir... vaig fer 50 km amb la bici de carretera... 25 amb el vent de cul, i 25 amb el vent donant pel cul!!!

El dilema és que posar-me... jo que normalment agafo el primer que pillo... dons ostres, a primera hora fot un fred de collons, i a mig dia una calor que tela... així que com sempre que ho penso massa, l'he cagat... he passant un fret de collons a primera hora, i una calor que tela a migdia. Tot i això anava impecablement conjuntat... "antes muerto que sensillo"

En trobem el germans Pérez, en Dani, i jo. El primer comentari el temps de la sortida d'ahir... apart del fred que fot, es clar. Jo no he esmorzat gaire, ja que porto un bocata per fer a mig camí, el Toni no és coneix be el camí, així que anem fent tot conservant... ara puja, ara baixa, ara puja, ara baixa... fins que arribem a l'Esparra... aquí ja s'ha acabat el mariconejar... comencem a pujar amb tot posat... en Dani i en Josep pugen a tota llet, mentre que en Toni i jo a ritme tran-tran... al final, al ser avançats per un parell de màquines d'un Club de Sils, ens animem, i apretem una mica.

Pugem al mirador... la vista és molt dolenta avui per la calitja. Fem el bocata... el d'en Toni no se de que era, però us puc assegurar que hi ha un abans i un després a la sortida. 

Reposant al mirador d'Argimon

Primes símptomes de debilitat.

Magnífiques vistes trobareu un dia sense boira.

Algú saps per que serveix aquest mirall.

No ha donat voltes ni res aquesta roda.

Després d'alimentar-nos, i reposar una mica. Al veure que ningú ens portava una cerveceta fresqueta, decidim tornar.

Collons, m'ha costat seguir al germans Pérez, com han baixat.... fins a l'Esparra ha sigut un moment, a partir d'aquí ja tornem al territori trencacames de puges i baixes... anem encadenant camins i més camins... la roda d'en Toni està molt descentrada, i veiem que te un radi petat... fem una reparació d'emergència i continuem al mateix ritme, o pitjor... ara ja coneixen el camí, i per tant no val dosificar-se.

Arribem a la carretera de Mallorquines, que hem de seguir durant uns metres, i mentre esperem a agrupar-nos, passa un senyor amb la bici de carretera... saludo, i penso que és sord, ja que no ha dit ni mu... així que l'objectiu és atrapar-lo... està lluny, però cada vegada el veig més a prop... darrera, enganxats com unes paparres els tres companys... per que ens havíem de desviar, que si no!!!

Ja enfilem pels estanys de Sils a tota llet, quan comencem a trobar gent... per prudència afluixo el ritme.... anàvem en Toni i jo fent relleus, però en Toni segueix a tota llet... és un entrenament... al final hi ha hagut una petita "bronca" d'un senyor que portava un peazo mastín suelto,  i nosaltres... ell tenia raó per fotrens la bronca per anar massa depressa, i nosaltres per portar el gos suelto.

Res, que seguim i en un moment estem a Vidreres... una estona d'asfalt fins al cementiri, i tornem, al puja, baixa, puja, baixa... intento fotre'm per un corriol que retalla un bon tall de la pista per tal de relaxar una mica les cames, però el trobem tallat per la brancada que hi ha, així que reculem i enfilem cap a la pista novament. Sant Maurici queda enrere, i en Josep comença a animar una mica el cotarro.... ara un pique en aquesta pujada, ara un altre... en Dani ja va en reserva, en Toni comença a quedar-se als repetxons...

Llavors, recordo el missatge d'ahir a la nit... 4 hores 8 minuts... li demano a en Dani que quan temps portem de recorregut... porta memoritzat el recorregut d'ahir, i el d'avui, però fa una estimació i me contesta que unes 3 hores 45 minuts... ens queda poc, i crec que hi ha oportunitat d'igualar el temps d'ahir... així que apreto una mica el ritme, i els companys me segueixen... veig que en Dani acusa una mica l'esforç dels últims dies, i decideixo esperar-lo a pocs quilometres d'arribar... tot i això han caigut 4 hores 9 minuts... això si, crec que hem fet uns 4 quilometres menys.

Les dades. uf!!!!

El millor, com sempre, la recuperació...