2010_07_17 Llagostera - l'Escala (Batallant amb el GPS)


Modalitat: BTT

Distància total: 70,01 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.239 m
Desnivell de baixada acumulada: 1.352 m
Temps total: 9h 13 m
Temps parats: 3 h 25 m
Index IBP: 95

Cap de setmana de solters. El destí, l'Escala, prometedor. El mitjà de locomoció... l'equivocat... la bici!!!

Els que me seguiu ja sabíeu que havíem planificat una ruta de 2 dies d'anar a l'Escala sortint de Llagostera i tornar per la muntanya, travessant les Gavarres...

A l'hora de fer el track tenia un condicionant, s'havia de passar pels Metges per tal d'esmorzar... error!!!! Peró no avançaré conteixements... també havíem de passar per la Bisbal i cap a l'Escala... anada ràpida per gaudir de la tarda a l'Escala.

A les 7h de dissabte ens reunim en MAD, en Víctor i jo amb tots els estris preparats per iniciar la gran aventura... sorpresa, hi ha una boira impressionant que presagia un dia de calor i xafogor molt alta...


La burra preparada


En MAD preparant la bici


Revisant la càrrega del Víctor

Iniciem la ruta tot discutint l'alternativa possible a la sortida que fem sempre del poble pels Escuts, s'ha de creuar la carretera, si o no? Thats is the question!!

Enfilem cap a la Cabra penjada, Matxu mort... anem a un ritme tranquil, tot reservant per la quilometrada prevista, uns 6o i molts quilometres.... Arribem a Can Sitges, i ja enfilem cap els Metges...


Parada per agafar forces


Aquí veig als companys que enfilen per un camí entre el Mas i l'Església... això me confon... no acabo de acostumar-me a la nova configuració del GPS i enfilo per un camí incorrecte... me lio...


La fauna autòctona


Els Metges


Inici del meu despiste



Baixen uns beteteros a tota llet i m'adono que vaig en sentit contrari... començo a mirar el GPS i passa a ser un total desconegut, després de totes les aventures que hem passat... no m'oriento.

Al final, decidim baixar per un camí, per on en MAD va baixar l'any passat... el camí està molt deixat, i amb restes de la nevada... cada cop costa més passar... en un moment en MAD me pregunta si passar per l'esquerra de la riera... miro el GPS i li dic que no... enfilem cap a baix... de seguit trobem els primers obstacles infranquejables... ens hem de passar les bicis a braços... les cames esgarrinxades amb les romegueres... miro el GPS i estem fora del track... imagino que ha sigut incompatible seguir la baixada, esquivar els arbres i mirar el GPS... intentem enllaçar amb el track però els camins no van on volem... de cop... "per aquí ja hem passat"... hi havia un pastor elèctric a terra que servia de referència... intento orientar-me i decideixo tornar al inici dels problemes...

Enllacem de nou amb el track i comencem a baixar de nou... a tot això hem passat una mala estona, baixant i pujant per camins, malgastant energia, nervis... tensió...

Aquesta vegada anem per l'esquerra de al riera, els camins van paralels al principi, imagino que per això m'he confós... de nou els problemes amb els arbres caiguts... hi ha un punt molt difícil de franquejar... en MAD i en Víctor busquen alternatives, jo intento seguir el camí... arribo fins una pista a uns 200 metres d'on estem... intento netejar una mica el camí, tot i que queda un punt molt difícil de passar... per contra en MAD ha trobat un altre camí... arriba fins a una casa i només hi ha 3 arbres a terra... jo estic cansat, sense aigua, i decidim seguir l'opció d'en MAD... sortegem els arbres i arribem a la casa... mirem si hi ha algú per poder demanar aigua... no... haurem d'aguantar com podem... seguim camí, i arribem a una pista neta... sentim unes motoserres i intuïm que estan netejant els camins... li comento a en MAD que s'ha d'agafar el camí de la dreta per intentar enllaçar amb el track... comencem el descens...

De cop miro enrere i no veig a ningú... baixo a ritme de samba i no he pensat que els perdria... m'espero a veure si venen, i no.... reculo amb l'esperança de que no hagin agafat el camí equivocat... me'ls trobo al trencant esperant-me... menys mal... en Víctor ha parat per veure si havia punxat...

Seguim pel camí de la dreta i trobem als treballadors forestals... els hi preguntem si anem be cap a La Bisbal i comenten que seguim el camí... de cop en Víctor comença a cridar... ha punxat... canviem la càmera... i aprofitem per menjar alguna cosa... fa molta calor...


Moment punxada



Espectador de luxe


Un cop reparat, seguim... arribem a La Bisbal... en Víctor està famelic... és gairebé la una... a mi se m'ha passat la gana tot i això decidim parar a menjar alguna cosa... fem un bocata en el típic bar de penjats de La Bisbal, hidratació a tope i una mica d'higiene...

Seguim la ruta, amb intenció d'arribar a una hora digne a L'Escala... trobo el track però no se en quina direcció seguir-lo... de seguit m'adono que s'ha d'anar per un carrer, i en MAD diu que no... el seguim, però no anem be... ell insisteix, però el track no va per on vol anar ell... decidim seguir el track... moment crític!!!

El track ens porta per un camí paralel al d'Aro... pocs arbres, i una calor sofocant... i poca pendent... intento empremer un ritme alegre per tal d'arribar d'hora... recordava que ja tot era pla... en Víctor, poc a poc es va despenjant, cosa que fa que baixem el ritme...

De cop... en Víctor crida... ha tornat a punxar, en aquest cas la roda de davant... reparem, aprofitem per posar-nos crema protectora, i engreixar una mica la cadena...


Nova punxada d'en Víctor


Seguim... i arribem a Gualta... no tinc aigua i busquem una font... trobem una manega i omplo el bidó...desconeixem si és potable o no, però me la jugo...

Arribem al Ter... i tot seguit a Torroella... anem per camins asfaltats i el ritme pot ser alt. En Víctor no pot i afluixem... creuem Ulla, Bellcaire d'Empordà... el parc de Sobrestany... hi ha un cartell que indica Cala Montgó... decidim seguir i arribar a l'Escala... de seguit estem... trobem l'hotel... necessitem una dutxa per treure'ns l'olor a humanitat!!!


Recollint les bicis


La dutxa d'aquelles èpiques, on l'aigua surt negre. Decidim berenar, i és que en Víctor ha desgastat les seves reserves... després una estona a la platja i una petita volta per l'Escala... després sopar i a dormir d'hora que l'endemà s'ha de matinar!!!

Si heu arribat fins aquí, i voleu anar a La Bisbal, NO BAIXEU PELS METGES!!!!



Continuarà....

2 comentaris:

arnaudonate ha dit...

Pero es que sha de ser tontet...salutations desde la botiga apple del caesars palace de las Vegas. Arnau, Albert I familia. Aqui 121 graus farentalicual. Adeu!

Jordi Marina ha dit...

Tothom sap que 121 graus al desert, per on estas són 49 dels nostres... be, caloreta!!!

Si lo de tontets ho dius per baixar des dels Metges a la Bisbal... diga-li a qui tu ja saps!!!

Per cert, gràcies per enrecordar-te de mi i regalar-me un iPad. Recorda que el vull WIFI i 3G!!!

Bon viatge!!!