TRANSMONTSENY 2010 - 2a etapa


Modalitat: BTT

Distància total: 55,47 km
Distància acumulada: 133,06 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.066 m
Desnivell de baixada acumulada: 2.029 m
Index IBP: 62

Etapa de transició... això pensàvem!!!

La mastresa de l'hotel ens va dir que l'esmorzar no el donaven fins les 9:30... merda, això trastoca una mica els nostres plans... mirant-ho pel cantó positiu, descansarem una mica més...

Així que a les 9 sona diana... ens vestim i anem a esmorzar... en MAD no para de plorar, que si no ha dormit res, que si està molt cansat, que quina merda d'hotel, que quin fred a passat... la resta hem dormit com a troncs... estàvem molt i molt cansats!!!

Esmorzem, treiem les bicis del quartet on les vam guardar, i acabem de preparar-ho tot...







Enfilem per la carretera... hem de recular els últims passos que vam fer ahir... de seguit, i crec que no havíem fet ni 50 metres, la pregunta de rigor.... a quina alçada estem!?!? grrrrrr

Pugem fins a la cota 1.300 i comencem un vertiginós descens per carretera, que de seguit ens portarà fins a l'ermita de Sant Marçal. Hi ha un hotel adossat... en MAD s'entreten demanant informació... el proper dia, canvia l'Avet Blau per aquest!!!



Ara ja toca descendir per una pista impecable... tot i això baixem amb precaució... l'entorn es impressionant, vegetació en estat pur, aigua per tot, ni un raig de sol pot entrar entre la immensitat dels arbres que hi ha...

A mitja baixada decideixo parar per refredar una mica els frens... en MAD s'en fot!!!



Arribem a la carretera que puja a Collformic... baixem una estona més i ens desviem per agafar una pista molt tècnica plena de pedres... hi ha una senyal de limitació a circulació de vehicles superiors a 20 tones... és un camí, i hi ha estructures...

Als pocs metres, trobem una petit baixada... l'Alex punxa... llantaso... s'ha de reparar!!!





Un cop reparada l'avaria, continuem... el camí és ascendent i ple de pedres i tronquets, restes de la última neteja de boscos...

Per sort hi ha fonts i ens anem refrescant a cada una que trobem...

El terreny va millorant, però la pujada és dura i la calor comença a ser intensa... en MAD me demana les barretes que portava, i començo a buscar-les... trec tot el que porto a la bossa del manillar i no, no hi són!!! Les hauré ficat a la motxilla... no, després de treure tot, no hi són!!! Me les dec haver deixat a casa!!! Merda...

De totes maneres, se m'acusa d'haver-me-les menjat durant l'ascens en algun moment que m'he quedat endarrerit!!!

Per fi arribem a Collformic... quina pujada!!! Uns 600 m en 10 quilometres!!!

Al port hi ha un restaurant que està tancat per vacances... per sort hi ha una màquina de begudes... l'Alex me demana monedes, ja que no te i es pren un aquarius, jo en trec un altre... ve en MAD que estava fent-se la foto al cartell del port i també me demana monedes... pitja el botó del neste i no surt... s'ha carregat la màquina... es queda amb un pam de nas, el pobre... li ofereixo aquarius però no vol... així que enfilem pel Pla de la Calma...

El que li va posar aquest nom es va lluir, per que de pla no te res... això si, ho va encertar amb la calma... al igual que a tot el Parc del Montseny no hem trobat a ningú.... be si, ens vam creuar amb un betetero solitari...

Després iniciem un dur descens, per un pista plena de pedres... es aconsellable baixar amb precaució, tot i això alguns decideixen agafar un ritme més "àgil"... l'hòstia pot ser durilla, i la repatriació més... anem parant per descansar els braços i refredar els frens... 10 quilometres per baixar 900 metres... brutal!!!

Arribem a una zona on hi ha un riu... veiem gent banyant-se... s'han saltat un camí i decideixo gastar-los una broma per tal de venjar-me per totes les vegades que m'han preguntat l'alçada i si estem al track....

Els hi dic que s'han saltat el camí, i que ara toca pujar per tal de tornar al track... començo a pujar per un camí asfaltat... l'Alex comença a cridar que ja esta be de tanta pujada... hi ha una font i parem a refrescar-nos... silenci!!! S'han acabat les preguntes... estem petats!!!

Enfilem carretera a vall i trobem un Càmping... "Càmping les Piscines"... entro al bar i els hi demano si ens faran un bocata... són quasi les 17h i estem afamats... no hem menjat res des de l'esmorzar...

El millor bocata de la historia betetera... quina gana teníem... devorem (no hi ha ni foto)... reposem una mica i emprenem camí... només sortir una pujada... la resta baixada per carretera a bon ritme... brutal!!!

Arribem a Sant Celoni, on teníem reservat un hotel... l'Hotel Suis... molt cèntric i xulo... la gent molt amable ens obren un quartet per deixar les bicis... ens donen les habitacions i dutxa pertinent...

Estem al bar de l'hotel i l'Alex es demora una mica, esta molt cansat i està fent uns estiraments... en MAD no te paciència, i marxa, deixant-nos amb un pam de nas a l'Arnau i a mi...

De seguit baixa l'Alex i fem una ruta turística en busca de barretes, no velem quedar cardats demà....

Després d'una estona, apareix en MAD amb més barretes... quin fart... prenem un refrigeri a una terrasseta del poble, i debati'm que fer per sopar... al final decidim pizzeria... sopar calòric i a dormir... en MAD no deixa de plorar... que si li fan mal les cames, que si està molt petat... a les 7h serveixen l'esmorzar... intentem negociar l'hora d'aixecar-nos, però no, es decideix que a les 7h tots esmorzant!!!





Es comença a notar el cansament acumulat....

1 comentari:

Txema ha dit...

Rutes molt guapes!!!! esteu a tope! molt bona crònica i una gran aventura!!! esperem la seguent crònica!