Treient les teranyines a la prima

  
Avui he fet festa a la feina per fer gestions i m'ha quedat un forat després de dinar. Amb el menjar encara a la boca, he agafat la bici de carretera per fer la típica volta per rodar.

La intenció era rodar i gaudir de les magnífiques temperatures que estem tenint aquesta tardor, però a mida que anava rodant s'ha convertit en un repte.

Enfilo cap a Girona, amb unes sensacions excel·lents. Penso que el descans de diumenge a la tarda i el no haver de matinar excessivament avui ha fet efecte, però el vent que m'empeny emmascara les sensacions reals. 

Les xifres que veig al comptaquilòmetres són impressionants, i com fa tant de temps que no agafo la prima, me semblen d'escàndol. Me planto a Girona amb una molt bona velocitat mitjana tot i les obres de asfaltatge entre Quar i Girona, que m'han enganxat.

Un cop a Vilablareix enfilo cap a Santa Coloma. El vent que m'estava empenyent, ara bufa lateralment, i en ocasions de cara. Al comptaquilòmetres començo a veure xifres més normals, però l'esforç que he de fer per mantenir-les és dur. 

Analitzant les dades, el meu plantejament, ara, és petar i mirar de no baixar massa la mitjana que porto.

Arribo a Aiguaviva i atrapo a un Bici Oci, que crec comença el seu entrenament, i es posa a roda. La pujada a la sortida del poble és un infern, entre el vent i l'esforç arribo al meu màxim de pulsacions, a tot això, el Bici Oci s'acomiada de mi.

Segueixo camí i acostumat a batre records de velocitat a la baixada de Sant Dalmai, la faig a una velocitat molt i molt discreta, frenat pel vent.

Fins a Santa Coloma ha sigut un infern, amb el vent parant-me totalment. Tot i això segueixo mantenint la mitjana a la zona on jo vull.

De Santa Coloma a Riudarenes, i al estar una mica més protegit, els quilometres han passat depressa i sense tant esforç. La mitjana segueix igual.

A la rotonda de Riudarenes enfilo cap a la N-II. Ja les forces van justes i les dos últimes pujades me fan aixecar de la bici. La mitjana segueix intacta.

M'incorporo ràpid a la N-II. És un tram que no m'agrada gens, però el faig ràpid. Aquí si que entre els camions i el vent ho passo malament. Les cames comencen a estar carregades i no puc deixar de pedalar, ja que si no després costa molt tornar-hi.

Agafo el trencant cap a Caldes, i ja amb més tranquil·litat segueixo amb un ritme còmode i a l'hora exigent, ja estic veient el final i me puc dosificar. 

Enganxo tots els semàfors de Caldes. Veig que la mitjana s'en va a can pistraus. Un cop amb via verda, la pujada a la sortida de Caldes la faig tota aixecat i arrosegant tot el que puc, però no puc recuperar el temps perdut. 

Passada la rotonda ja intento donar-ho tot, les cames couen, tot i això, tinc el meu objectiu a l'abast.

Arribo a Llagostera i la xifra que surt al comptaquilòmetres està molt propera a la que jo volia. M'ha sortit 29 km/h en 60 km. 

Per mi és tot un exit en les condicions en que he fet el "test", totalment en solitari i amb un vent de cara durant bona part del recorregut.

Després de la dutxa i els estiraments no dono per mi ni un cèntim. Estic rebentat!!!! Però content!!!