Nadal a tope

  
M'havia proposat descansar dels estudis dissabte, diumenge i dilluns... després ja li foterem canya.

Així que disposava de tres dies per fer el que m'agrada... dilluns el tenia compromès amb en Dani, ja que teniem previst fer la 32ena Cursa de Sant Esteve... fa un mes que correm, i seria la proba de foc per veure com anem millorant.

Quedaven dos dies, el 24 havia d'anar a sopar a casa del meu germà petit a Barcelona, i el 25 a casa dels meus pares a Llagostera, així que el meu cap comença a fer números... 100 quilometres, 4 hores...

Decideixo anar a Barcelona en bici, i tornar al dia següent, també en bici. Tenia dos opcions, anar per la costa (N-II), o per l'interior... opto per l'ultima opció. 

Encara embotit per les últimes celebracions a la feina començo a pedalar. Intento no forçar, tot i que el GPS, al anar amb el sensor de cadència i velocitat a la roda, comença a fer el boig... no me serveix de referència, ja que marca 15-16 km/h, quan realment  anava a uns 30 km/h... vaig fent, a ritme dièsel... de fet, tinc una teoria... si pogués anar a baixes pulsacions (120-130), me veig capaç de fer una bona quilometrada. 

Arribo a Barcelona, marcant 75 quilometres al GPS, quan portava 100... quina alegria, enfilar els carrers de Santa Coloma quan encara pensava que me quedava més d'una hora pedalant. El fred, i els núvols, apart dels semàfors (quin horror, com trenquen el ritme) han sigut la tònica del matí.

Diumenge 25, és un dia impressionant per anar en bici, però el menjar de la nit, sumat amb anar a dormir tard i a dormir, be, intentar-ho, en un llit desconegut, fan que quan soni el despertador decideixi abandonar els meus propòsits i agafar-me un dia de descans. Aprofitant que el meu germà també va a dinar a cals pares, el truco per que me faci de cotxe escombra.

Dilluns 26, Cursa de Sant Esteve. Molta il·lusió, ja que és la primera cursa atlètica en molts anys (primera en la meva segona vida). Molts coneguts, molta gent... més de 800 persones correns, caminant...

Ha sigut impressionant!!! Cada escu al seu ritme... en Dani amb el seu cunyat. Jo amb l'Albert, el meu germà, i l'Ignasi, un amic seu... He anat conservant, poder massa, però anava molt be. Al final 1hora 3 minuts... content, ja que el objectiu era acabar, però de en segur que podria haver baixat temps.

Ara de nou a estudiar, tot i que alguna escapadeta farem, no?

Moment de la sortida
En Dani al mogollon
L'Ignasi, l'Albert i jo fent els primers metres
Passant pel passeig
L'Ignasi al ben mig de la cursa
En Dani als 5 quilòmetres
L'Albert als 5 quilòmetres
Moment crític... paro i faig els 5, o segueixo... al final he seguit!!!

1 comentari:

francesc sisó ha dit...

Yo creo que en bici se ven más cosas, jajajaja
Saludos,

caco