Sortida, rara, rara, rara!!!

Hi ha dies que comencen d’una manera una mica estranya, però que acaben molt i molt be. Això va passar diumenge a la sortida que organitza el Club.

Cap dels habituals es presenta. Quan arribo al punt de reunió trobo a la Sandra, i la Mónica... uns segons després apareix l’Emili.  Tal com passen els minuts, me vaig veient que he de fer de guia. Començo a pensar per on anar, i proposo fer la ruta de les ermites de Caldes que te un recorregut similar al proposat al calendari.

Uns minuts de cortesia per si ve algú, i marxem. Sentim els crits d’un noi que ens demana que esperem... sembla ser que li han deixat un parell de bicis per que les vigiles, mentre anaven a buscar una noia que s’incorporaria a la ruta... esperem una estona... mentre, l’Emili, decideix fer la ruta pel seu conte... crec que estrena bici, i la proposta no li fa el pes.

Després d’una estona esperant, i com en Carles, el noi que es va quedar amb les bicis, comenta que la noia l’havien de recollir per la zona del cementiri, decideixo fer una petita inspecció per veure si els trobo... ni rastre!!!

Així que decidim deixar les bicis sota la vigilància dels organitzadors del Trailwalker (cursa de 100 km a peu, que se celebra avui), i enfilem camí....

Moltes anècdotes divertides... Cables de freno que es trenquen. Trobem un tió al ben mig del camí que fem cagar!!!

Piques entre els participants a la pujada de Santa Ceclina.

Anècdotes dels Monegros que explico a l’avituallament que fem a Sant Maurici.

Remullada de cul d’en Carles al no veure una passarel•la per salvar un rierol una mica profund.

Al final i veient el cansament de part de la colla a l’alçada de Sant Andreu Salou, enfilem cap a Cassà, on deixem a la Sandra i a la Mónica, i finalitzem la ruta en direcció a Llagostera en Carles i jo a ritme de verano azul pel carril.