Serrallonga

Explica la història, que Joan Sala Ferrer, més conegut com a Serrallonga, va ser un bandoler molt famós a Catalunya, a l'època en que la lluita per la supervivència era la major preocupació d'una societat víctima de la fam, i en que el bandolerisme era una de les poques sortides de la pobresa.

Va actuar quasi impune per la seva zona natal, les Guilleries, donat el coneixement profund del terreny que tenia.

Després de la seva mort, les seves gestes han fet escampar la seva llegenda, representant la lluita dels pobres, contra el poder repressor.

Avui hem volgut ser una mica "Serrallongas", emulant al bandoler fent un recorregut circular per la zona.

Molt d'hora, molt d'hora, molt d'hora hem iniciat la ruta a Espinelves.

Sortida a Espinelves

Una forta pendent que després es suavitza ràpidament ens porta fins a Viladrau pel camí ral.

L'altimetria (el que ens esperava!!!)

A partir d'aquí comença un tram molt divertit, fins a Vilanova de Sau, encadellant camins, corriols paral·lels al riu, trams molt i molt tècnics per torrenteres, uf!!! Que be m'ho he passat!!!

Pont de Fàbregas

Aigua... vida!!!

On anem?

El terreny canvia constantment

La immensitat de les Guilleries

Reposant forces

Pastures

Ombra

Vilanova de Sau

Refrescant-nos

Ai mi madre!!!!

Fem camí cap a el Pont de Malafogassa, on iniciarem un ascens per pista d'uns 9 o 10 quilometres a ple sol. 

Pont de Malafogassa

La pujada és exigent, i ens desviem cap a la Font del Rector, on ens refresquem i omplim els bidons. 

Gràcies Rector

Aigua!!! Vida!!!

A partir d'aquí s'inicia un tram de descens vertiginós ple de rocs i amb unes magnifiques vistes del pantà de Susqueda.

Susqueda

Menú del dia

Comte, bandolers!!!!

Temps per refrescar-nos

Recuperats, vam baixar trams divertits i tècnics que van fer les delícies d'alguns, i que van provocar alguna que altre avaria.

Avaries

Per l'esquerra!!!

La falta d'aigua, i alguns quilometres de més que vam fer per la dificultat d'orientació que vam tenir aquest dia, va fer que arribéssim a Mare de Deu del Coll sense aigua, deshidratats i desfets.

El rajolí d'aigua que rajava la font, va fer que estiguéssim més temps del comte per tal d'omplir bidons, però també necessitàvem un descans.

Aigua!!! Vida!!! Però un "xorret" una mica just

Avituallament

A partir d'aquí fem un primer descens per carretera, fins retornar al camí i fer un segon descens vertiginós per camins plens de pedres i arrels...

Mare de Deu del Perdó

Sense adonar-nos estem a Osor, on fem un parell de Coles per intentar recuperar forces... portem 82 quilometres i calculem que queden uns 30.

Osor

Per pista bona, iniciem un ascens d'uns 10 quilometres cap el Subirà, 600 metres de desnivell de cop sense aixecar el cul del seient.

Pujada a Sant Hilari

Del Sobirà a Sant Hilari el camí és una pista esplèndida, ample i llisa, on aprofitem per avançar als cotxes que hi circulen. 

A Sant Hilari es fa fosc, encara queda arribar a Espinelves... uns 15 quilometres... decidim tornar per carretera donat que el més probable és que dintre del bosc, les condicions d'orientació i visibilitat fossin pitjors...

A Espinelves, MEGAentrepà a ca l'Angelina, birra i cap a casa...

Les dificultats d'orientació, i la calor, juntament amb la duresa i dificultat d'alguns trams han marcat el recorregut. Més de 14 hores sobre la bici. 115 km, quasi 3.300 metres de desnivell i ni un sol retret, només companyerisme i bon rotllo. Gràcies nois per ser com sou!!!!

Per cert, no intenteu repetir aquesta ruta en un sol dia, només apte per experts!!!!!