Andalucia Bike Race - La crònica

Tot comença el dissabte 23 de febrer molt d'hora, molt d'hora. En Pere i en Quim me passen a recollir per anar a la botiga de Radikal Bikes Llagostera, ja que és on hem quedat amb en Falgue, que ens portarà fins a Girona.

Preparant l'equipatge

 De Girona a Barcelona amb tren, ja amb tots els integrants del grup de Girona que ha format +Qbici, empresa que ens organitza el tema del viatge i l'assistència; i de Barcelona a Còrdoba amb l'AVE.

Paisatge nevat

Ha nevat molt, així que el recorregut és fa lent, i arribem a Còrdoba amb uns 40 minuts de retard, tot i això, viatjar amb el tren és una meravella, pots caminar, menjar. A la zona de taules, mantenim una molt bona conversa explicant batalletes d'altres aventures.

A Córdoba ens espera un bus que ens portarà fins al hotel que ens servirà de base els primers dies.

És tard, així que decidim anar a dinar. Ens entaulem unes 14 persones, la qual cosa fa que el servei sigui molt lent. Quasi a les 17h acabem de dinar, i enfilem cap a l'hotel de la organització per tal de fer les verificacions, recollir les bicis, recavar informació.

Anem a dinar

Al padok trobem tot de coneguts.... saluda aquí, saluda allà. Fem les verificacions, entreguem la llicencia, comprovem el xip, fem les fotos de rigor, etc, etc, etc.

El nostre dorsal ens espera

Anem en busca de les bicis, i la sorpresa és que la meva està dintre del camió. Me diuen que el canvi està doblegat. En el transport, imagino, que s'ha blincat una mica... la patilla està be, i adrecem el canvi com podem. Fem una volta pel padok, i no va fina, però sortiré així.

Volíem rodar una mica, però és molt tard, així el nostre entreno d'avui ha sigut uns 2 quilometres de baixada del padok al nostre hotel.

Últim sopar pre cursa

Etapa 1. Córdoba-Córdoba 

Sona el despertador a les 7:30. Esmorzem, preparem les bicis i la roba, i cap a la línia de sortida. Des de l'hotel són uns 5 quilòmetres de baixada.

Moments previs a la sortida

Fem alguna reparació d'emergència, i després de saludar a molta gent, busquem el calaix d'on sortirem. Més de mitja hora abans, ens fiquem al calaix, amb el que els nervis comencen a estar a flor de pell.

Al nostre calaix, a punt de sortir

Criden als pros. Es fan els actes protocol·laris, i donen la sortida. Són cinc quilòmetres neutralitzats pel casc antic de Córdoba, on les caigudes són la tònica general. Acceleracions, frenades, estretaments, mobiliari urbà que no veus, intentar no perdre la parella.

Amb molta prudència arribem al punt on donen la sortida, i gas!!!

Comencem els primers metres de cursa en un portet asfaltat, que deixem de seguit per tal d'agafar una camí amb bastant pedra solta, que es convertirà en un corriol de seguit. Al entrar al corriol trobem un embús impressionant, on estem parats uns 20 minuts. Després vindrà una baixada per un torrent, on evidentment, la fem a peu, intentat passar a la gent que sembla que no vulgui mullar-se les sabates.

Passat aquest tram, ja comença un altre de puja i baixa, fins arribar a una zona planera al cantó d'un canal, on intentem aprofitar la nostra millor avantatja com a rodadors. I a partir d'aquí un puja i baixa per zones totalment enfangades on avançar és difícil. Corriols molt guapos, amb canvis de pendent brutals, molts rierols.

D'anar amb poca cadència per evitar la patinada de la roda al fang, l'esquena comença a fer-me molt de mal.

Fem un tram de puja i baixa, que per les marques, sembla que el repetirem al endemà, i enfilem la famosa baixada del rebenton. És una baixada de pedra molt tècnica, amb un parell de baixades brutals... buf!!!

D'aquí entrem a una urbanització de les afores de Córdoba i cap a la línia de meta. 73 quilòmetres i 1.800 metres de desnivell me surten al GARMIN.

Rentem les bicis, i enfilem cap a l'hotel. Dutxa, i tractament a l'esquena. La tinc totalment contracturada.

Busquem un lloc on poder menjar alguna cosa, i cap a l'hotel a sopar i a dormir. El temps passa molt depressa, i no hi ha temps de descansar.

Etapa 2. Córdoba-Córdoba

Durant la nit, m'aixeco a fer les meves necessitats i noto un gran alleugeriment a l'esquena, cosa que m'anima i me relaxa per continuar descansant el que queda de nit.

El dia comença a les 7:30 h, amb la mateixa rutina. Esmorzar, vestir-se, i cap al padok. Revisió de pressions, engreixar una mica els pedals.

Avui sortim de l'ultim calaix. Fent bromes de que si hem netejat la bici, que si l'any passat no la van netejar cap dia...

Sortim neutralitzats, i per sort, ens estalviem la ronda pel casc antic, tot i això, la part urbana és sempre perillosa. Enfilem per una pista plena de bases, on equivocar-te en la traçada implica un bany a principi de l'etapa, amb temperatures fredes.

Primer corriol, i embús, una altre estona parats, i fent-lo a peu en filera. Un tram de puja i baixa pedalant, i la pujada del dia... un corriols supertécnic amb una forta pendent, que ens porta fins al Cerro Muriano, o això és el que veia als cartells de la zona. El desgast és important, donat que el meu company i jo som bastants corpulents.

A partir d'aquí, ve una baixada molt tècnica i guapa, i torna a pujar per després baixar, per després pujar...

Arribem a un tram, on anem paral·lels a la carretera, copiant el terreny... a l'altra banda de l'asfalt, hi ha el recorregut de tornada, i els primers ja comencen a baixar... sento que li diuen a un que hi han dotze parelles davant seu. Això me desanima molt, que juntament amb el mal d'esquena que torna a fer de les seves, i que encara ens queden uns 50 quilòmetres. 

Anem fent, i trobem a un noi que ha perdut els cargols del plat. No podem fer res, així que el deixem i seguim fins arribar al segon avituallament. Patejar, tornar a patejar amb la bici a l'esquena, alguna enculada a terra, pujar, baixar... aquesta ha sigut la tònica fins ara. La veritat que el recorregut està sent molt guapo, però molt exigent.

Els últims 20 quilòmetres són els mateixos al dia anterior, i jo ja vaig amb l'esquena totalment bloquejada i me costa seguir el ritme del meu company. Si el dia anterior la baixada del rebenton la vaig fer a bon ritme, a excepció de les dues baixades que tela, en aquesta ocasió és el meu company marca el ritme... l'esquena m'està matant. Tot i això arribem a meta, juntament amb el noi que va perdre els cargols dels plats, i que ho ha pogut solventar amb unes brides. Després, veient el reportatges de teledeporte, vam sapiguer, que era un fotògraf que va fer el seguiment l'any passat, i que va quedar captivat per la zona, i es va proposar fer la cursa.

Aquí deteníem el crono

El meu GARMIN marca 72 km i quasi 2.300 m de desnivell, uns quants més dels que ens deia l'organització.

Rentem les bicis, i ens informem del que s'ha de fer per demà. L'etapa surt de Priego de Córdoba, i s'han de desmuntar les bicis per portar-les a Priego. 

Tornem a l'hotel i no podem menjar res, donat que està tot tancat. Estic desfet, me dutxo, i m'espero a que me tractin l'esquena. El meu company aprofita per fer la bogada (gràcies Pere). Tot està passant molt ràpid, de seguit és l'hora de sopar, i sense adonar-me estem dormint.

Etapa 3 - Priego de Córdoba - Priego de Córdoba

Sobre les 6 sona el despertador. Contràriament al dia anterior el mal d'esquena no ha marxat, i enfilo el dia amb un dolor lumbar molt fort. 

Avui hem de desplaçar-nos fins a Priego de Córdoba. Ens donen un pícnic, al meu entendre, totalment insuficient per afrontar l'etapa, que mengem a l'autocar, durant l'hora que dura el recorregut.

Tornar a muntar les bicis, una mica d'oli, i una volta per comprovar que tot estigui correcte.

El padok a Priego de Córdoba

Com cada dia ens col·loquem al calaix que toca, i sortida. Els nervis no són els del primer dia, es nota fins i tot als companys. Enfilem pels carrers de Priego i de cop un rampot durillo. La meva esquena comença a dir que aquí està. Cada pedalada és com una patada als ronyons... vull seguir, però el dolor és insuportable. Paro i li demano al meu company que segueixi, que jo plego. Diu que no, que pleguem els dos. Li demano que segueixi, que jo no puc més, però segueix dient que abandonem els dos. Així que intento continuar... me recargolo sobre el seient... i segueixo pedalant... després d'uns minuts, torna, i me diu que pari, que descansi i que demà sortim junts. Accepto, tot i saber que l'ABR a acabat per nosaltres.

En Pere truca al metge que ens acompanya, per que m'esperin, però quan arribo no hi ha ningú. Me canvio, i en Jordi Carreras de +Qbici, me fa un massatge, que amb l'escalfor m'alivia una miqueta, amb el que puc acostar-me al segon avituallament a veure passar els corredors.

Veure la cursa d'una altre perspectiva me fa oblidar durant uns minuts la situació, però per contra, m'enfonso animicament al tornar cap a l'arribada i ser conscient de la situació.

Estic fora de cursa. El meu company també. Tot i poder sortir a l'endemà, estem fora de classificació.

Sona el telèfon. És en Pere. Ha caigut al quilòmetre 28 i ha trencat el canvi i algun raid. Ha patejat fins al quilòmetre 40 on hi havia l'avituallament, però les assistències no hi són, i és veu obligat a abandonar. Per sort està be, i només te cops a les cames, a resultes de la caiguda.

Ens plantegem sortir a l'endemà, per la qual cosa, s'ha de reparar la bici d'en Pere.

Anem fins a Jaen, on avui canviem d'hotel. Mirem de descansar una mica, tractar les cames i l'esquena i preparar el cap per demà.

Etapa 4. Bedmar - Mancha Real

Ens aixequem molt d'hora. Me fa mal l'esquena, i me poso un gel que m'escalfa la zona, tal com m'ha proposat en Jordi Carreras. Esmorzem, ens vestim, i agafem un autocar que posa l'organització per anar a Bedmar.

Les bicis són a una nau. Les recollim, i enfilem cap a la línia de sortida. En Pere està molt adolorit de la caiguda i decideix no sortir. Jo, sense cap motivació i amb l'esquena adolorida, decideixo quedar-me amb ell.

Amb l'equip de Bicicletes Suria, seguim l'etapa, que va ser durísima pel fred i la neu. Fem una mica d'assistència, i prenem la decisió de no sortir més. L'ABR ha finalitzat per nosaltres.

-------

La cinquena etapa es va anular pel mal temps, i la sisena, que havia de ser una crono, sortint en ordre invers a la classificació, és va haver d'escorçar i convertint-la en una etapa convencional.

Pluja a Jaén, neu a les muntanyes, feien anular l'etapa

Fent trurisme, i tapejant.

Les condicions han sigut durísimes, i ara amb temps, reconec que no he fet una preparació per una carrera d'aquest tipus. Les cames arribaven molt be al final de l'etapa, però en el "MountainBike" no només s'ha de pedalar. He basat molt el meu entrenament en la bici de carretera, descuidant molt la btt i la carrera a peu, i crec que aquest ha sigut el meu error. L'Andalucia Bike Race, no és una Titan, amb tot el meu respecte pels que la fan. L'Andalucia Bike Race és com 6 Tramuntbikes, una dia rera dia, és una cursa que posa a proba totes les parts del teu cos, i no només les cames. Traginar la bici per les zones tècniques, pedalar amb fang, on la bici no avança... com sempre dic, ha sigut una molt bona experiència, on de ben segur alguna cosa he aprés.

Agrair al meu company la comprensió al moment de l'abandonament, la seva ajuda en tot moment, i dir-li que aquí te un amic per la resta de la meva vida.

Felicitar a Quim i en Jordi Cebria; a en Joan Serra i en Jaume Nadal de Tossa; a en Joan Nicilas i en Xavier Roca; a en Sergi Lopez i l'Andrés Deiver com a finishers reals del nostre grup.