Provant de la meva pròpia medicina

Una altre vegada el gran pot contra el petit.

Aquesta vegada, dos ciclistes rondant la seixantena (que ja m'agradaria a mi), rodant per les carreteres del Baix Camp, van ser envestit per un conductor drogata!!!

No entraré ni en la nacionalitat del conductor, i la impunitat amb la que condueixen pel nostre país. No entraré en l'estat en que es trobaven els seus reflexos, o estat d'eufòria, per prendre substàncies estupefaents. No entraré en si els ciclistes han de circular en paral·lel o no per les carreteres...

Només vull demanar que aquests siguin les últimes persones que surtin a fer esport i passar-ho be amb la bici, i no tornin, per culpa d'un despiste, d'una velocitat inadequada, d'una conducció sota els efectes de les drogues... prou!!!

Quan agafeu el cotxe, conduïu!!!! Conduïu al 100%!!!

El meu, més sincer pesam, a la família del ciclista mort.

La vida continua!!!

-----------------------------------------------

Fa temps, que us vaig parlar de l'Strava, dels seus pros, dels seus contres. En definitiva, crec que és una bona eina per tal de controlar la teva activitat, compatible amb la bici i la carrera a peu, i que a més, te permet veure les teves evolucions sense ser un boig del cronometre.

També, i al crear-se els "ranquins" als diferents sectors, és una bona eina, per motivar-te i intentar treure-li temps a seguidors/amics.

Però que passa quan poses una eina d'aquestes amb algú que es pica amb l'ombra de la seva ombra? Dons això és el que he viscut aquesta setmana!!!

Dilluns, vaig continuar amb la meva lenta evolució amb la cursa a peu, per tornar al nivell en que ho vaig deixar.

Per telèfon, amb en Dani, vam decidir intensificar les sortides nocturnes, donat que el Marató dels Monegros ja està aquí. Així, que encara tocat per la sortida de dilluns, dimarts agafem la btt, i a rodar per la nit.

Tal com he explicat abans, en Dani, s'ha inscrit a l'Strava. Es capaç, cosa que jo no, d'estudiar-se un recorregut, i memoritzar els diferents sectors que hi ha, i m'apostaria alguna cosa, que inclus és capaç de memoritzar temps...

Així que demanant clemència, enfilem cap a Girona pel carril. Jo he arrivat tard de treballar, així que hem hagut de retrassar l'hora de sortida, i pel camí, decidim escorçar el recorregut previst... fins a Quart...

Anem be, a ritme... xerrant, tot i que noto el cavall desbocat que porta en Dani dintre seu... el sector Llagostera-Cassà, l'he desperdiciat... jo vaig crear un Llagostera-Llambilles, i també... a Quart girem... el tram entre Llambilles i Cassà, m'encanta... tens la referència dels cotxes que circulen en paral·lel, i tot i picar amunt, començo a apretar... no penso en l'strava, i si en un bon entreno pels Monegros... apreto fins a Cassà, fem el polígon ràpid, ràpid, i inclús, crec que en Dani es despenja uns metres (2 o 3). I que he fet!?!? Enfilem cap a Llagostera a un ritme frenètic... i veig al Garmin que estem rodant a 40 km/h... buf!!! Ja no puc més, i li deixo que tiri una estona a ell... m'ha portat a tope... quan sortia del seu rebuf marxava enrere, així que no he pogut ni donar-li un relleu...

Quan arribem a casa, crec que ni ha esperat a dutxar-se i sopar, que ja ha carregat el track a l'strava... top ten m'escriu en un missatge... buf!!! Quin mal de cames!!!

Per sort la feina no me permet fer res dimecres. Així que dijous a migdia, sessió de córrer, be, millor dir, arrossegament pel carril fins arribar als 8 quilometres, i a la nit... a la nit, en Dani me tenia preparada una sorpresa.... pujar al Rocatal... sap perfectament on comença el sector de l'strava, i donat que no estic a tope per haver corregut a mig dia, me proposa anar "tranquil·lament" fins al punt on comença el tram, i allà, que cadascú marqui el seu ritme... com una exhalació marxa a tota llet, intento seguir-lo, però les meves cames estan tocades de la sortida a migdia, i marco un ritme tranquil, però "peleon". Arribo a dalt, i encara està esbufegant, tot i que fa una estona ha arribat... creu que ha fet un bon temps, però no s'atreveix a fer un pronostic. Amb el programa davant, resulta que jo no he pujat tant malament com pensava, tot i que ell... ell ha fet una pujada estratosfèrica...

Dissabte, amb la gent del Club, fem una sortideta amb les bicis de carretera interessant. St. Grau-St. Feliu, Sta. Cristina-Romanyà... jo amb en Pujolar, abandono... les cames no donen per més... mentre, en Dani G. i en Dani T, continuen ....Calonge, La Ganga, Sta. Pallalla... me treu dos segons a l'ultim quilòmetre de Sta. Pallalla, tot i que encara li porto una avantatge de 17 segons en tot el port!! (Puto Strava)

Dissabte, mentre torno, me replantejo tota la setmana... la veritat que ha sigut divertit, però crec que no es pot sortir sempre amb el ganivet a la boca... entre altres coses, per que ens farem mal!!!

Així que diumenge encaro una jornada de regeneració, amb la mainada... intentem evitar el carril i la Trailwalker, i enfilem cap a les Gavarres planeres... 17 quilòmetres, que a més d'un nen li han sapigut a poc.

Després a la tarda, necessitava rodar tranquil·lament... un d'aquells moment sobre la bici per pensar i desconnectar.... el nyec, nyec, que des de fa uns dies produeix la cadena, me fa arribar a la conclusió que o canvio la transmissió, o poder als Monegros hauré de fer de mecànic.... així dons, afronto aquesta setmana prèvia amb intenció de descansar, i agafar forces, per una de les proves que més m'agrada, per tot el que porta amb ella.... DAAAALE!!!