Ja!? Us pregunteu.
Dons si. Després d'un temps d'apatia, de desmotivació i falta de ganes, he decidit marcar-me uns objectius per tal de seguir endavant.
Si, tornaré a entrenar... Aquest any m'he proposat que sigui diferent, combinant dos dels esports que més m'agraden. Amb això pretenc trencar la rutina en que pot convertir-se un entreno monoesport.
Correré a peu i aniré en bici... així que ja us podeu imaginar de que anirà aquesta temporada...
Aquest any, a diferència de l'any passat, els objectius són individuals, amb això vull treure'm pressió en quant als entrenaments... crec que soc prou disciplinat per seguir la rutina establerta, però no vull que aquesta és converteixi en una cadena que no me permeti gaudir d'altres coses. També me converteixo en el meu entrenador, amb el que hauré d'estar molt atent en el que me va be, o malament. Com sempre dic, seguiré aprenent.
Així dons, el proper diumenge correré la XXXV Cursa del Carrer Nou, a Girona. Serà com un primer test per veure el meu estat, i poder seguir la meva evolució.
És una "carrera" urbana, que contrasta molt amb els meus gustos a l'hora de córrer, però si he escollit aquesta cursa, és per que crec, que me pot donar dades objectives, independents d'una orografia escarpada, com pot ser una cursa de muntanya, on afecten altres factors com els desnivells més pronunciats, climatologia, etc. i que varien en cada traçat.
La veritat és que l'efecte motivador al marcar-te un repte hi és, i es nota a la activitat esportiva diaria. He superat la barrera psicològica per aixecar-me de matinada i anar a córrer (entrenar). Quan sona el despertador dissabte o diumenge per fer la sortida amb la bici de carretera o la de muntanya ja no és un "collons quina mandra", si no que és un "vinga, vinga a gaudir!!!".
Així dons, properament, la crònica.
Entrades
1 comentari:
Dale a las trabuco!!!
Publica un comentari a l'entrada