Sortida tranquil·la

   

Ja sabeu que m'agrada tirar de diccionari... la definició de la paraula tranquil·la és la següent:

tranquil adj Que està en calitja, en repòs, sense alteracions ni cosa que el pertorbi, que està en pau amb si mateix, sense remordiments ni preocupacions, que té paciència, prudència i calma per fer les seves coses i per tractar les persones: aigües tranquil · les , ambient tranquil, «Es va tornar unes vacances per estar tranquil», un lloc tranquil, «Pot estar tranquil, ella se salvarà», «Sempre he estat un estudiant tranquil i amigable».

Quina part de la definició no heu entès!?!?

Per cert, la nocturna d'avui ha sigut una classe de ciències naturals... conills, llebres, granotes, ratolins, ratpenats, rapinyaires i... una geneta!!!! La primera que veig a la meva vida!!!!

Geneta (La foto, evidentment, no és meva)

Gràcies nois pel fart de riure que ens hem fotut!!!

Rodant...

  

Fa dies que no escric al bloc. No per que no hi surti en bici. De quilòmetres estic fent més que mai. Però si que no passen coses interessant.

La setmana passada va ser supercompleta, esportivament parlant. No vaig parar ni un sol dia; futbol, córrer, bici nocturna, gimnàs... i al final, el dia clau, el dia de la sortida setmanal amb la btt, no hi havia qui s'aixeques. Vaig quedar-me dormint, mentre els companys del Club feien la volta per les Gavarres diumenge.

A la tarda, i una mica com a castic per no sortir al matí, i una mica per ganes de pedalar, vaig sortir amb la bici de carretera. 

Va ser com encaixar una peça del puzle dintre d'un mar de ruixats... pendent del radar metereologic, vaig encertar el moment i sortir encara amb les carreteres molles. La volta, la típica per rodar: Llagostera-Girona-Santa Coloma-Llagostera. Amb un port invisible, la meitat del camí. El fort vent, en contra me va fer posar el plat petit en algun moment!! I just quan obria la porta del garaig, començava a caure un altre ruixat.

Aquesta setmana, ja ha sigut més tranquil·la, i enfocada als reptes futurs...

Dilluns gimnàs... suau, suau!!! (chilout)

Dimecres rodar en solitari. Vaig fer un simulacre buscant el ritme optim per fer els Monegros... molt content amb el resultat obtingut, i pendent per comparar-lo amb el que faríem al dia següent en grup.

Dijous. Avortament de la nocturna prevista a 5 minuts de sortir... va caure un ruixat impressionant, amb el regal posterior de l'arc de St. Martí amb els últims raigs de sol.

Divendres a la tarda els telèfons comencen a bullir... la gent te ganes de pedalar, i decidim passar la sortida de dijous a divendres... la idea és rodar... farem el mateix que vaig fer dimecres i així compararé.

Sortim a bon ritme... una mica més ràpid que dimecres... ho noto a les cames. Anem depressa... a partir de Cassà, comença a costar seguir el ritme dels companys... crec que serà un d'aquells dies que el meu rendiment baixa de cop... la suor freda, la sensació de gana, són els símptomes... busco per la butxaca una d'aquelles pastilles energètiques de Isostar... com puc, li trec l'embolcall, i menjo la meitat... m'esforço i enganxo al grup, però els torno a perdre a Llambilles. Visualment els tinc davant, però m'és impossible contactar amb ells... veig que pinta malament, i menjo l'altre meitat de la pastilla.

Crec que s'adonen de la situació i afluixen el ritme... tornem a anar en grup... decidim arribar a Girona, i al passar per la font de la Creueta marco el punt al contaquilometres... 

Un minut per reposar, i tornem a tota llet de nou... intento mantenir la roda dels companys. Mai havia anat tant enganxat amb la bici de muntanya al de davant... 

Al tornar a passar per la font de la creueta, torno a marcar-ho al contaquilometres...

Seguim en filera, a un ritme frenètic... tot i això no puc seguir-lo durant molt de temps, i a Llambilles els hi dic que tirin i me deixin sol, però no volen... en Dani aprofita per tornar-me l'empenta que li vaig donar el dia de la seva "pàjara". Gràcies noi... això és companyerisme, però podies haver empentat de debò!!!

Arribem a Cassà, i ja al polígon començo a trobar-me millor, les cames ja tenen una mica més de força, i deixo de patir a cada pedalada... tot i això, el ritme no és el de fa una estona, però tornem a volar pel carril fins a casa.

Ara ja toca descansar tota la setmana... menjar be, alguna sortideta per divertir-nos, i diumenge que ve al Cap de Creus!!!

Ah!!! Al comparar les dues sortides, surten coses curioses... ni es va tant ràpid quan penses que hi vas, ni tant lent quan penses que no hi vas...

- Anada sol:          50min        FC 129

- Anada en grup:  50min        FC 126 (Igual)

- Tornada sol:       58min        FC 141

- Tornada grup:    60min        FC 117 (Pàjara)

Sofà, ja, ja, ja

  

Ja vaig explicar que dimecres mentre fèiem la nocturna setmanal vaig petar. Una forta punxada a la contracuixa me va fer dir prou... tot i això vaig intentar-ho divendres, però vaig haver de desistir... descans, sofà, i antiinflamatoris.

Diumenge vam sortir amb els nens amb el Club. Amb nens de 5 anys la dificultat del recorregut no pot ser massa, però les sensacions eren bones. Al final de la sortida, i quan els nens van marxar, els "grans" vam començar a jugar a pujar escales amb la bici, fins que quasi ens fotem una llet. La cama be, gràcies!! 

Vam quedar per dilluns a les 9. Jo no vaig confirmar la meva assistència, havia de fer una proba.

Després de dinar, i de fer de mecànic d'urgència [;-)], me vaig decidir per anar a caminar una estona. Va ser un recorregut suau, però suficient per veure que no patia dolor a la cama. A la nit, vaig preparar la roba per sortir.

Els de sempre, com sempre a la mateixa hora... el recorregut per decidir. Sonen opcions com Romanyà (ja vam estar divendres), unes altres de rodar... me sento be, i proposo anar per l'Ardenya, i si s'escau pujar a Cadiretes... els hi va be.

Enfilem cap a Ridaura, i comencen els problemes mecànics... al creuar el riu varies vegades, la cadena queda totalment seca, i començo a patir xupades cada cop que apreto una mica... quasi surto per davant un parell de cops. Engreixem un parell de cops la cadena, i continuem.

Arribem a la zona cremada fa unes setmanes... havíem passat a la nit vàries vegades, però ara veiem la magnitud de la tragèdia... una bona cicatriu quedarà per una bona temporada a la muntanya.

La zona cremada és una franja no molt ampla però el cor s'encongeix.

Continuem fins a la Trencada, on pateixo l'ultima xupada de cadena en una de les pitjors rampes de la sortida.

Ja continuem per un corriol de bon fer, resseguint la muntanya... oh com m'agrada!!!

Un cop a la trencada fem un canvi de plans. La visibilitat és dolenta, i de ben segur que no val la pena pujar. Un dels companys s'està fotent una bacanal de menjar a Banya Croua, així que decidim d'anar-hi,  i saludar-lo. 

En Dani va tocat, li ha sentat malament l'esmorzar i va quasi en dejú. Fins ara ha aguantat be, però a partir d'aquí ja se li nota al rendiment.

Com sempre, les vistes del mar me fan parar a fer unes fotos.

Sant Baldiri. La línia... mmm

Fotem una baixada divertida de veritat... oh!!! Que be m'ho he passat!!! Veig que hi ha una bifurcació i espero a en Dani que s'està despenjant... brutal!!!

Ara enfilem el que s'anomena "fill de puta"... el nom ve per quan la fas a l'inrevés i la puges. És una rampa de més del 20%... és llarga, i seca com està, un perill baixar-la.... rondem els 60 km/h... glups!!!!

Ens reagrupem, i veig a en Dani tocat... intento no perdre'l de vista, però tampoc vull anar molt aprop d'ell per evitar fotra-li pressió.

De cop... parem.. baixem de les bicis, i a fer una mica el senglar... creuarem a l'altra banda del riu, però pel lloc que anomenem "pas de l'home boig"... aquest nom el va posar en Vicenç i en Duran... bon seglars!!! És un barranc, que van netejar, que no es puja ni amb moto de trial...

El pas del home boig.... je, je,je

Per aquí ni amb les 29ou

Enfilem pel corriol que vam recuperar per la Marxa per Parelles que organitza el Club, i decidim reparar un tall de corda que vam posar per tal de facilitar la pujada del desnivell...

Que malament ho estan passant!!! Quina colla de senglars!!!

Comprovant la tensió de la corda...

Si, ara si....

Vinga, lliga!!!

Conillet d'índies!!! 

Arribem a Banya Croua, on el companys que s'estan foten el tiberi han marxat a baixar una mica l'esmorzar per encabir el dinar... no han deixat res!!!

Anem fent a la bora del riu, en Dani va petat total... no cal que digui res... se li nota a la cara... està fotut de veritat... li ofereixo unes "mongetes" energètiques que tinc a la butxaca, però s'estima més tirar de les seves barretes... l'espero... els companys son a l'altra banda del riu... creuem, i li torno a oferir les mongetes que en aquest cop accepta... 

Oh!!! Quins corriols!!!

Arriba un 4x4 i ens apartem... és en Toni i els companys que s'estan fotent la bacanal de jalo... si, els que han anat a baixar l'esmorzar... en 4x4....

Ens fiquem per un dels corriols de la Ruta dels Molins, i ja cap a casa, a ritme d'en Dani... el pobre va cuit!!!

Bona sortida, sense preses, fent el senglar!!!

Formació continuada

   

Avui me demanaven un curset per canviar la càmera en cas de punxada...

A veure qui és capaç de baixar de 40 segons!!!

Sofà

El sofà és la peça de la casa que menys faig servir. Ho reconec... soc un cul inquiet, i no puc estar un moment tranquil. Ara, durant uns dies, crec que me retrobaré amb ell.

Us explico.

Dimecres vaig arribar d'hora de la feina al vespre, i com havia quedat per fer la nocturna setmanal, vaig decidir fer un "escalfament"... vaig agafar el carril bici direcció Girona per rodar una estona... la intenció era fer una hora i mitja, i empalmar amb la nocturna amb els companys.

Vaig intentar mantenir un ritme alegre, per tal de fer com una mena de test, de cara al Marató dels Monegros. El terrenys, que estava tou per les pluges que havien caigut, ajudava a que no es rodes fàcilment, cosa que me beneficiaria de cara als meus objectius. Tot i això, me planto a la recta després de Quart en 45 minuts i decideixo tornar.

La tornada, al mateix ritme, i amb molt bones sensacions... les cames fan mal, però és normal...

Arribo al punt de reunió uns minuts abans del que havíem quedat, adonant-me de que he anant més ràpid per tornar, que per anar... be!!

Com ja he comentat anteriorment, ha estat tot el dia plovent, així que un cop tots arribem al punt de reunió decidim pujar a Sant Grau per asfalt. No és el que més ens agrada, però si que és una bona opció per dies així.

Enfilem a molt bon ritme, davant en Dani i jo. De cop, un senglar, se'ns creua a pocs metres... la pujada d'adrenalina, juntament amb els comentaris del grup, fan que mantinguem un ritme, si més no, encara més exigent... A diferència d'altres dies, que a les primeres rampes ja me despenjo, avui vaig marcant el ritme. El silenci és la tònica, i només se sent la respiració accelerada del grup. En Dani me diu que estem pujant a 20 per hora... és el que vull... estic tensant tot el que puc... les cames couen. En Toni es despenja, mentre que en Dani i en Miki aguanten... així fins al quilòmetre 7 dels 10 que te l'ascensió fins a Sant Grau...

Una punxada a la part posterior de la cuixa, me fa afluixar el ritme... penso que és per l'apretada que he fotut, i que me recuperaré de seguit... trec el plat, i començo una ascensió més tranquil·la... m'atrapa en Toni, i m'avança... arribo a Sant Grau fotut... però arribo...

Per tornar, s'ha de pujar un quilometre, i després comença un descens vertiginós... la pujada la faig escoltant el meu cos... me fa mal la part posterior de la cuixa... crec que m'he fet mal!!!

Ja baixo tranquil·lament, més atent al meus pensaments, que a la traçada bona... no atrapo als meus companys fins arribar al últim quilometre, on m'estan esperant... en Dani arranca l'últim esprint del dia, però no puc seguir-lo... me fa mal la cuixa.

Al dia següent, descans total... no camino, no pedalo, no foto res!!!

Divendres, la colla ha quedat per fer la prospecció d'una nova ruta per tal de buscar el Puig dels Daus... han quedat a les 9, jo me'n vaig a dormir, sense tenir clar si aniré o no.

Sona el despertador i m'aixeco... hi ha una boira intensa, i la cama molesta, però no fa molt mal... decideixo agafar la bici, i acompanyar a la colla fins que pugui... me poso les sabates velles, per si això be d'un problema de posicionament de cales...

Planejant, anem be... el ritme és tranquil, i les molèsties són suportables. Però quan comencen les pujades, les molèsties es converteixen en un dolor més intens... suportable, però dolor a la fi.

De totes maneres seguim pujant fins a Romanyà per corriols plens d'arrels i xergais que fan que els cops de pedal hagin de ser concisos...

Punxo, així que parem a inflar la roda... parem al cantó de la carretera, i un noi que passa punxat amb la bici de carretera, ens demana les palanques per tal de treure la coberta... xarrem una estona... en Dani pensa que la ruta te uns 40 quilometres, jo li dic que no, que te 60 i pico... comencem a fer càlculs... no arribem, així que desistim. Decidim pujar al Puig d'Arques, i buscar una antiga mina de plom.

Arribem a Romanyà, i ja vaig endarrerint el grup, he de pujar amb molta cadència per tal de no forçar la cama... ja de cap a Font Josepa, i a les primeres rampes, els aviso de que marxo... no aguanto més. Ells venen amb mi.

Baixem a tota llet, investigant nous corriols... trobem a molta gent per aquests caminets desconeguts per nosaltres... alguns de ben macus.

Decidim baixar fins al carril i tornar tranquil·lament...

Quan arribo a casa m'adono que estic lesionat... és la segona vegada. La primera va ser un tormell que es va regirar baixant per una trialera...

Costa entendre-ho per algú que no ha tingut mai problemes musculars... no pateixo de rampes, les cames fan mal després d'un bon tute, però això és normal...

Ara toca una mica de sofà...

4 hores 9 minuts

   

Ahir envio un missatge a en Dani ja que no recordava a quina hora havíem quedat per sortir. Havíem decidit anar a Argimon per fer quilometres de cares al Marató dels Monegros... 

Alguns padrins tenien compromisos avui, així que vam decidir fer dos grups... uns que ho farien dissabte, i uns altres que ho farien diumenge, a mi me tocava diumenge.

El missatge de resposta diu textualment: "A les 7:30h. No us passeu molt que avui ho hem fet en 4:08h" El zumbat d'en Dani, dissabte s'ha fotut un Argimon a tota llet, i diumenge... repetimos, com amb les natilles!!!

A les 6:45 sona el despertador... només sento al meu cap en Chiquito de la Calsada que diu "no puedor, no puedor"... però després d'una estona... m'aixeco... uf!!! Encara me fan mal les cames de la sortida d'ahir... vaig fer 50 km amb la bici de carretera... 25 amb el vent de cul, i 25 amb el vent donant pel cul!!!

El dilema és que posar-me... jo que normalment agafo el primer que pillo... dons ostres, a primera hora fot un fred de collons, i a mig dia una calor que tela... així que com sempre que ho penso massa, l'he cagat... he passant un fret de collons a primera hora, i una calor que tela a migdia. Tot i això anava impecablement conjuntat... "antes muerto que sensillo"

En trobem el germans Pérez, en Dani, i jo. El primer comentari el temps de la sortida d'ahir... apart del fred que fot, es clar. Jo no he esmorzat gaire, ja que porto un bocata per fer a mig camí, el Toni no és coneix be el camí, així que anem fent tot conservant... ara puja, ara baixa, ara puja, ara baixa... fins que arribem a l'Esparra... aquí ja s'ha acabat el mariconejar... comencem a pujar amb tot posat... en Dani i en Josep pugen a tota llet, mentre que en Toni i jo a ritme tran-tran... al final, al ser avançats per un parell de màquines d'un Club de Sils, ens animem, i apretem una mica.

Pugem al mirador... la vista és molt dolenta avui per la calitja. Fem el bocata... el d'en Toni no se de que era, però us puc assegurar que hi ha un abans i un després a la sortida. 

Reposant al mirador d'Argimon

Primes símptomes de debilitat.

Magnífiques vistes trobareu un dia sense boira.

Algú saps per que serveix aquest mirall.

No ha donat voltes ni res aquesta roda.

Després d'alimentar-nos, i reposar una mica. Al veure que ningú ens portava una cerveceta fresqueta, decidim tornar.

Collons, m'ha costat seguir al germans Pérez, com han baixat.... fins a l'Esparra ha sigut un moment, a partir d'aquí ja tornem al territori trencacames de puges i baixes... anem encadenant camins i més camins... la roda d'en Toni està molt descentrada, i veiem que te un radi petat... fem una reparació d'emergència i continuem al mateix ritme, o pitjor... ara ja coneixen el camí, i per tant no val dosificar-se.

Arribem a la carretera de Mallorquines, que hem de seguir durant uns metres, i mentre esperem a agrupar-nos, passa un senyor amb la bici de carretera... saludo, i penso que és sord, ja que no ha dit ni mu... així que l'objectiu és atrapar-lo... està lluny, però cada vegada el veig més a prop... darrera, enganxats com unes paparres els tres companys... per que ens havíem de desviar, que si no!!!

Ja enfilem pels estanys de Sils a tota llet, quan comencem a trobar gent... per prudència afluixo el ritme.... anàvem en Toni i jo fent relleus, però en Toni segueix a tota llet... és un entrenament... al final hi ha hagut una petita "bronca" d'un senyor que portava un peazo mastín suelto,  i nosaltres... ell tenia raó per fotrens la bronca per anar massa depressa, i nosaltres per portar el gos suelto.

Res, que seguim i en un moment estem a Vidreres... una estona d'asfalt fins al cementiri, i tornem, al puja, baixa, puja, baixa... intento fotre'm per un corriol que retalla un bon tall de la pista per tal de relaxar una mica les cames, però el trobem tallat per la brancada que hi ha, així que reculem i enfilem cap a la pista novament. Sant Maurici queda enrere, i en Josep comença a animar una mica el cotarro.... ara un pique en aquesta pujada, ara un altre... en Dani ja va en reserva, en Toni comença a quedar-se als repetxons...

Llavors, recordo el missatge d'ahir a la nit... 4 hores 8 minuts... li demano a en Dani que quan temps portem de recorregut... porta memoritzat el recorregut d'ahir, i el d'avui, però fa una estimació i me contesta que unes 3 hores 45 minuts... ens queda poc, i crec que hi ha oportunitat d'igualar el temps d'ahir... així que apreto una mica el ritme, i els companys me segueixen... veig que en Dani acusa una mica l'esforç dels últims dies, i decideixo esperar-lo a pocs quilometres d'arribar... tot i això han caigut 4 hores 9 minuts... això si, crec que hem fet uns 4 quilometres menys.

Les dades. uf!!!!

El millor, com sempre, la recuperació...

Marató dels Monegros - El perfil

   

Nois, després d'un dur i intens treball d'investigació, ja tinc el perfil del marató sencer...

Territori 29ou, territori 29ou.... prou de cantinelles!!!!

Fa pinta d'uns mil metres....

El track

Inconscient

  

Segons el diccionari, el significat de la paraula inconscient és:

"S'aplica a la persona que té o mostra una gran manca de criteri, seny i cura en les seves accions: és un inconscient: fa les coses a la babalà i sense pensar. imprudent. "

Dons així és defineix l’actitud que he pres aquesta setmana... us explico:

Ja fa dies que vam planejar fer el Marató de Cap de Creus. És una sortida d’uns 72 quilometres i 2.100 metres de desnivell... no la puc considerar una sortida normal, però tampoc és una bestiesa. A més, tot i que hi haurà classificacions, no és competitiva, i el fet de fer-se en equips fa que estiguis més acompanyat i recolçat... més aviat m’ho plantejo com una sortida exigent i molt i molt maca per l’entorn.

Però fa uns dies que sona una cantinella a la meva orella... Marató dels Monegros.... Marató dels Monegros... és en Dani, el meu fidel “escuder”, que no para de repetir una i altra vegada aquesta cançoneta.... els coros els fa en Pere... cada vegada que pot... zas Marató dels Monegros... us ho imagineu? És un cantant de havy amb grenyes!!!

M’informo una mica, i es tracta d’una cursa, aquesta si, de 119 km, al ben mig del desert dels Monegros, amb 3.000 participants aixecant pols a tope, i pedalant per pistes a tota llet a "maricón el último". Com diuen alguns... territori 29ou (com si no costés pedalar igual!!!)

Al final decideixo participar, prenent-m’ho com un repte personal... no vaig a fer temps, si no que l’objectiu és acabar.

És a la setmana següent de la Marató de Cap de Creus, així que seran dues setmanes molt i molt intenses...

D’aquí be una mica la meva actitud... inconscient, això és el que soc, al deixar-me embolicar en aquesta “aventura”... però no soc l’únic... a part del Dani, vindrà també en Pere, Josep G, Dani G., Toni P., Josep P.... uf!!!

Be, com veig que això va seriosament, decideixo començar a “entrenar” una mica, intentant recuperar el nivell perdut respecte als meus companys...

Així que dissabte, després d’un matí assentat davant d’un profe que només anava repetit lo tontos que érem, quan arribo a casa, veient el dia primaveral que feia, menjo una mica, i agafo la bici de carretera, amb la intenció de fer quilometres... agafar hores de bici...

Enfilo cap a Girona... no hi ha molt transit, i bufa una suau brisa de cul... sense gaire esforç vaig avançant a molt bon ritme... l’agradable sensació de que el sol escalfi les cames és indescriptible... els quilometres van caient, Cassà, Quart, Girona... enfilo cap a Vilablareix, i la brisa de cul passa a ser de cares, però es compensa amb l’agradable caloreta que proporcionen els rajos de sol...

Ara ja costa una mica més pedalar... la primera gota de suor comença a caure... les primeres rampes fan baixar la mitjana estrepitosament, i per contra, pujar les pulsacions de manera irrefrenable... intento controlar el ritme, però no puc... apreto fins que fan mal les cames... La baixada de Sant Dalmai la faig amb tot ficat... crec que si fotessin un radar, els ciclistes el faríem saltar més d’una vegada... intento mantenir la velocitat, però el fregament de l’aire fa que irremediablement aquesta baixi quilòmetre a quilòmetre... Enfilo cap a Vilobí, Franciac, Campllong, Cassà, i cap a casa per berenar/dinar... m’ho he guanyat.

Diumenge havia quedat per sortir amb el Club... el planning era anar al Castell de Sant Iscle, però amb la intenció de fer la sortida assequible a tots, la faríem planera... jo havia quedat amb un company de feina que li costa arrancar, però que si te algú que li estira una mica, s’anima... al arribar, veig moltes cares noves, molta gent... 13 beteteros disposats a gaudir d’un bon dia de bici...

El meu company no ve... després d’uns minuts de cortesia, comencem a tirar... però quan portem una estona pedalant, sona el telèfon... no me dona temps a agafar-lo... és ell... ha trigat més del comte i ha arribat tard... li dic que es vagi preparant que vinc. Deixo el grup, i torno a buscar-lo... intentem atrapar al grup, però no podem... al final els trobem al Castell de Sant Iscle gaudint del moment... la veritat que el dia acompanyava molt.

Foto del grup am el castell al fons

Això són amics... torno a buscar-lo, i aguanta la rostida per atrapar al grup

La tornada, ja més relaxada, ha sigut per anar xerrant i gaudint del dia... tot i això, al arribar les cames les trobo pesades... dos dies seguit és el que te...

El castell encara en peus...

Tornada plàcida

He notat, que després de unes bones rostides amb la bici, me va molt be, estirar les cames caminant... a més, també me va molt be per posar les idees en ordre, així que després de dinar suaument, agafo les bambes, i començo a caminar sense rumb... tres horetes després arribo a casa totalment conscient de que soc un inconscient...

Queda un més, així que hauré de fotre-li canya... necessito hores de bici... molta cardio... però a l’hora també necessito temps per acabar el projecte, l’anglès... necessito temps!!! Soc un inconscient!!!!

Per cert... cada cop estic més convençut de que amb en Dani (el meu fidel escuder), hauriem de intercanviar els papers... no tant sols per que l'escuder és grasonet (je, je, je), si no per que el que està boig és el Caballer!!!

Esmorzar als Metges amb el Club

   
Modalitat: BTT 
Distància total: 39,06 km 
Desnivell de pujada acumulat: 726 m

Aquesta setmana ha set dura... matinar molt, intentar no perdre hores de pedal al gimnàs... res que m'he plantat a diumenge cansadot.

Quan ha sonat avui el despertador per sortir a pedalar amb la colla, he renegat mooolt, però al final m'he decidit, tot i el cansament acumulat.

Arribo al punt de reunió, i trobo una bona colla per anar a esmorzar als Metges (Sant Cebrià de Lledó). Gent que no acostuma a venir, però quan senten la paraula tiberi, s'apunten a un bombardeig!!! 

El grup apunt de començar la ruta

Iniciem la ruta, i intento avançar-me una mica per fer de reporter gràfic... collons com m'ha costat!!!

Primeres pedalades... mireu la cara d'en Dani per intentar atrapar-me... ho haveu vis!?!?!?

Res, que després la gent diu que no ve amb nosaltres per que tirem molt, però ens han fet apretar per seguir el ritme (o això, o eren els efectes del cansament de la setmana). Així que ens plantem a la Cabra Penjada en temps rècord.

Reagrupament a la Cabra Penjada

El Matxo mort, ha caigut de seguit... alguna complicació al principi, on algun s'ha barallat amb les pedres que hi havia, però tot queda solucionat després d'un crit "intimidatori" d'en Pere... és un catxondo!!!

Enfilem cap a Can Sitges amb en Sisu i en Víctor, tot comentant que aquest tram és un puja i baixa durillo... fins arribar a la baixada que comença al Cementiri dels Jueus...

La gent està petada... veuen una baixada i és llencen a tomba oberta.... o això, o és que tenen una gana impressionant... un per aquí, un altre per allà... m'estimo més afluixar, i que passin els "perillosos".

Arribem a Sant Cebrià de Lledó...

El jovent que puja mooolt fort!!!

Comença a fer calor!!!

En Fernando ha sortit abans... però ha vingut!!! Chapeau!!!!

Aquí comença l'espectacle... embotit, pa amb tomàquet, vi, ànec, senglar, seques, cigalons!!!!

Tots entaulat esperant el tiberi... mireu les cares de gana!!!

Esperant la "proteïna"

Preparant meticulosament el pa amb tomàquet!!!

Les destrosses del piscolabis... després ha vingut el plat fort, i els cigalons!!!

Després no hi havia qui arranqués...

Ara hem de tornar!?!?!?
(En Dani esta pensant: que xulo que soc, i quin culet se m'està posant!!!!)

Record de la sortida... menys mal que només es fa un cop a l'any!!!

La tornada ha sigut espectacular... amb la primera pujada fins al Matxo mort apunt de tenir un infart amb la panxa plena. 

Després hem agafat un camí que vam inspeccionar el cap de setmana passat, divertidisim, on algú ha anat pels marges per veure si hi havia espàrrecs... per sort no s'ha fet mal.

Ha estat molt be.

Improvisant

  

Modalitat: BTT 

Distància total: 43,34 km 

Desnivell de pujada acumulat: 893 m 

No sempre les coses surten com les planeges... avui havia previst una nova ruta al Puig dels Daus. Un modest puig, que amaga una grata sorpresa. Uns cristalls en forma de daus de sulfat ferros.

El fet de que part dels integrants de la sortida d'avui haguessin d'estar d'hora a casa, han canviat els plans... tot i això ha sortit una bona ruta, poder massa ràpida, però maca. Amb pujada a Romanyà, Puig d'Arques, Sant Cebrià dels Alls, on hem anat a veure el pou de glaç, i tornada per Mas Basset, Can Bota i cap a casa.

Magnifiques edificacions pujant a Romanyà

Pou de glaç de Sant Cebrià dels Alls.

Impressionant l'edificació, tot i el pèssim estat de conservació

Intractables els de sempre, que pugen a tota llet... no se que mengen aquests. Cada vegada més segur a les baixades, on ja no perdo als que van davant.

Per cert, parlant amb un grup de Sant Feliu, comentaven l'existència d'unes antigues mines a Sant Cebrià dels Alls... s'haurà d'investigar.