Llagostera - Sant Maurici - Llagostera

Distància total: 30,04 km
Desnivell de pujada acumula 447 m
Índex IBP: 29

Seguint amb la teràpia de desintoxicació, avui he fet una sortideta rapideta amb el meu germà Albert. Havia quedat amb ell a les 8:30h a casa meu, i ell havia d'estar al Carrilet a les 10:30 ja que havia quedat amb la seva dona i el seu fill.

Com de temps anàvem molt malament, decidim fer una ruta ràpida fins a Sant Maurici, passant per Santa Ceclina i tornant pels camins entre Caldes i Llagostera.

Enfilem pel carrilet cap el bosc de la Torre, estan realitzant un colector que desemboca a la riera i el carrilet està desviat, per la qual cosa s'ha de borejar al contó de Bicis Medina.

Avui baixem per un corriol que juntament amb altres camins anem a parar a Can Companyó.

Creuem la carretera per la rotonda i enfilem cap al pantà de Can Companyó.

Seguim camí fins a la urbanització Santa Ceclina i pujem fins a l'ermita. Tornem a baixar per la urbanització i enfilem cap a Can Carbonell.

Girem cap a Can Poc i creuem la carretera novament pel pas inferior de l'Snak.

Agafem el primer camí a la dreta cap a Can Vendrell, que ens porta fins a San Maurici seguint la ruta de les ermites.

Camí amb ombra, que s'agraeix

Un cop al Santuari, que per cert trobem un fotimer de gent fet footing, agafem un camí asfaltat que ens porta fins a Caldes de Malavella, on fem una ruta turística pel seu nucli...

Santuari Sant Maurici

Enfilem cap a Llagostera per la Carretera, i al arribar a la rotonda, agafem el camí de Can Marques. Passem per Ca l'Estruc i per la Sureda, arribant a la carretera de Caldes a Llagostera, on agafem el trencant de Can Matetes, per anar a Can Caldes, però girem cap a Mas Andreu per tornat a pujar cap a Can Gasconell.

Seguim el camí de Creu de Serra i passem per Can Meri... creuem la carretera i baixem per l'antic circuit, que és sempre molt divertit.

Arribem a Mas Gotarra i enfilem cap el carrilet, on trobem al Marc fent pràctiques de bicicleta... bocata i cerveceta al Carril per tal de reposar forces.

Track

Llagostera - La Trencada - Sant Feliu - Llagostera, per camí alternatiu

Distància total: 35,95 km
Desnivell de pujada acumula 732 m
Índex IBP: 45

Avui aviem quedat en Miguel, en Raül, l'Edu i jo per sortir una estona.

Hem anat a la Trencada, però per un camí alternatiu donat que els de la companyia elèctrica han destrossat el nostre corriol preferit.

En el fons és el mateix camí, però a l'hora d'arribar al camí de Can Cabanyes de Montagut, agafem el camí a l'esquerra... és una mica més dur, però arribem als peus de Sant Baldiri igualment.

La baixada fins a la casa Nova pel corriol del Pollastres... molt divertit!!! Els últims 300 metres impracticables!!!

De la casa Nova fins a la platja per asfalt!!!

En Raül espantat després de que el pulsòmetre li marques 226!!!

Reagrupament després de que el cor baixi les pulsacions

Noves cadenes limitant el pas. Seran pels 4x4?

Nou reagrupament. En aquesta ocasió m'esperen a mi...

L'Ardenya i el mar!!! a Can Codolar.

Raül al final del corriol... massa tècnic per ell!!!

Al arribar a Sant Feliu, bocata a la platja, i tornada pel Club de Golf Costa Brava, Mas Tapioles, i carril bici.

Vistes des del xiringuito, fent el bocata

Tornada per Mas Tapioles




Track

Amb el mono de bici després del camí

Distància total: 24,66 km
Desnivell de pujada acumula 366 m
Índex IBP: 26


Avui m'he despertat amb ganes d'anar en bici... després de 800 km en 10 dies direu que estic com una cabra... serà el síndrome d'Estocolm??

He agafat la Stumpjumper, i les primeres sensacions són... quina bici més petita!!! ...que lleugera!!! ....que ràpid vaig!!! ....renoi!!! com frena!!!

Després d'uns quilometres d'adaptació i veient que amb la calor que feia no pujaria al Puig Gros que era el que tenia previst... faig una ruta de reconeixement pels camins entre Llagostera i Caldes... han sortit uns 25 quilometres sense gaire desnivell!!!

Track

A la tarda un missatge d'en Mikel: "Dma surtida la trencada,st feliu,llagostera.8.30 a kasa meu. ve l edu i en raul. tapuntes?"

Com podria despreciar una oportunitat com aquesta!!!

Demà sortideta amb la grupeta!!! a veure si trobem un camí de tornada més digne que la ultima vegada!!!

04-07-2009 - Camí de Santiago - Etapa 0 - Llagostera - Roncesvalles

És divendres per la tarda, divendres dia 3 de juliol, jo havia plegat d'hora ja que volia preparar-ho tot i anar a dormir aviat, donat que dissabte havia d'agafar el tren a les 6:00 aproximadament direcció Barcelona. El desplaçament estava previst en bici fins a Caldes.

Quan arribo a casa, sona el telèfon... el meu germà Manel. No veia clara la informació en quant a equipatges al tren que teniem els bitllets cap a Pamplona i ha trucat per informar-se. No podem portar les bicis amb el tren!!!

S'havia de buscar una solució ràpida... autobus? Hi ha un en el que es pot portar les bicis, però li han tret les dues places a l'ultim moment.

Pensem ràpidament... un cotxe de lloguer!!! Mirem per internet i poder és el més assequible. Així que truco al meu pare i li demano me porti a l'Aeroport... a la primera empresa de vehicles de lloguer no tenen res... tot està reservat fins les 00:00 h i fins demà no tindran res... passo a la següent... tenen un cotxe petit!! És igual... desmuntant les bicis segur que hi caben!!!

Agafo el cotxe i cap a casa, desmontu la meva bici i preparo les alforges per demà... ara toca descansar una mica després de la tarda que he tingut.

És dissabte, són les 6:00 h, sona el despertador... m'aixeco, dutxa ràpida i agafo el cotxe... esmortzo a Can Casoles i cap a Barcelona, en busca del meu germà.

Arribo ràpid a Barcelona, es nota que és dissabte i no hi ha transit... en Manel m'està esperant, i flipa amb el cotxe, però si la meva bici està dintre, la seva també!!! Busquem uns cartrons per separar-les i entren les dues amb els paquets inclosos.

El Manel es despedeix de la seva dona, i cap a Pamplona, que hi falta gent!!!

El viatge amb cotxe sense cap incidència... gasolina i peatges a manta!!!

Arribem a Pamplona i haviem de deixar el cotxe a l'aeroport, seguim les indicacions de les senyals de transit, i de cop es perden... donem dos boltes a una rotonda per veure si realment trobem la senyal... no!! Seguim camí, alguna altre senyal trobarem. Al final veiem que estem creuant Pamplona i preguntem a un conductor vei que s'espera en un semàfor. Anem en direcció contraria. Reculem i el trobem de seguit.

Descarreguem les bicis, deixem les claus a la finestreta i muntem les rodes que haviem desmuntat, així com les alforges... això és convertirà en un ritual cada matí.

Enfilem cap a Pamplona ja en bicicleta, i haviem de buscar l'estació d'autobusos... pregunto a un conductor i me diu que queda molt, que segueixi i que després pregunti... al final, i després de uns metres veig una senyal que indica la estació de busos... la seguim... la trobem!!! Baixem per l'ascensor fins a la zona de taquilles, i localitzem les de l'empresa d'autobusos que cubreix la línia regular fins a Roncesvalles. En aquell moment, el personal de taquilla estan fent el canvi de torn, i hem d'esperar una mica... apareix un peregrí amb unes bares molt i molt llargues, i hens demana si li comprem el bitllet a Roncesvalles, ja que ha estat descansant una mica a un parc proper, i les bares que tenia recolçades a un arbre li han caigut a terre cap a l'esquerra i que això no li donava molt bona espina... llabors a decidit fer a cara o creu d'on sortiria i ha decidit sortir des de Puente la Reina. Li diem que demani si li canvien, ja que nosaltres portem les bicis i és una mica més car, però que si no cap problema, li comprem... al final li canvien i nosaltres comprem els nostres bitllets amb dret a portar les bicis.

A la sala d'espera hi ha ambientillo de peregrí... alguns ciclistes... uns, que són de Ripoll la porten totalment embalada, a taquilla han informat que només s'ha de desmuntar la roda de debant... m'acosto a un noi jove, però no te gaires ganes de parlar...

Prenem una cervesa, ja que no tenim gana... seran els nervis!!!

Arriben 2 autobusos, la gran afluencia fa que hagin de flotar un segon de reforç. Carreguem les bicis, es nota la profesionalitat del conductor, ja que les coloca perfectament.

Després d'una estona, entrem a l'autobus i comencem camí cap a Roncesvalles... el trajecte és aproximadament d'una hora i fa algunes parades per recollir o deixar algún passatger. Pasem pels pobles per on demà baixarem, circulant per una carretera de muntanya!!!

Arribem a Roncesvalles, i ràpidament descarreguem les bicis, muntem les rodes i les alforges en un moment, i hens dirigim a l'oficina del peregrí. Omplim una fitxa, amb les nostres dades, i paguem un donatiu per tal de dormir aquesta nit. Ah, i segellen per primer cop la credencial del peregrí que dona dret a fer servir els albergs, i dona fe del pas per les diferents poblacions a l'hora de recollir la "Compostelana" un cop finalitzat el peregrinatge.

Un cop "fitxats" hens dirigim al "campamento", seguint les ordres del personal de l'esmentada oficina. Al "campamento" trobem unes casetes i unes tendes de campanya de l'exercit... per sort el nostre tiquet te un número... el 7 i veig que hi ha uns 10 barracons... al menys no dormirem al terra.

De CAMÍ DE SANTIAGO - DIA 0 - 2009_07_04

Un voluntari hens informa del funcionament de l'alberg, horaris, sopar, misa del Peregri... entem al barracó i intentem agafar lloc... pel que sembla falta un llit... uns italians s'han ficat tots junts, encara que tenien destinades barraques diferents... una noia que anava sola proposa marxar a l'altre barraca i així podriem estar tots junts... un cop tot organitzat sortim a donar un tomb.

A Roncesvalles no hi ha gaire a veure... l'impressionant alberg, els dos restaurants, aprofitem per encomanar el sopar i prendre una cerveceta... comença a ploure i deixem la ronda per un altre estona... recordem que a les 19 h és la missa del peregrí, i decidim anar a veure aquest ritual... el pare, al final de la missa, canta els orígens de tots els peregrins inscrits, hi ha gent de tot el mon, i demana que hens acostem a ell siguem creients o no... i hens veneeix a tos... va ser un moment emocionant, ja estàvem fent el camí.

De CAMÍ DE SANTIAGO - DIA 0 - 2009_07_04

De CAMÍ DE SANTIAGO - DIA 0 - 2009_07_04

Després de la missa, i com seguia plovent, anem a descansar una mica al barracó... només hi ha dos persones, de les vuit que hauríem de ser... hens presentem, són de Sabadell, també van en bici. Xarrem una estona i marxen a sopar, nosaltres fem el mateix, però a no coincidim al restaurant.

Sopem el menú del peregrí... que per cert, a mi me sembla una mica car... crema de verdures i "trucha" amb patates... de postre iogurt. Al sopar, coincidim amb una parella d'alemanys que no sabien parlar res d'espanyol ni d'anglés, així que intetar entablir conversa era inutil... sopem i marxem a dormir.

Els de Sabadell havien posat la calefacció al barracó, i el soroll era insuportable... intentem dormir, però ni hi ha manera... intentem dormir... demà serà un dia dur!!!

Camí de Santiago - Objectiu aconseguit

Després de 10 dies pedalant entre 8 i 9 hores cada dia, ahir 14 de juliol a les 14:30 h vam arribar en Manel i jo a Santiago.

Darrera deixem 800 i pico quilometres, amb moments molts durs, i d'altres més gratificants.

Una experiència que si més no te fa apreciar el que tens i no costa res aconseguir... una experiència enriquidora.

Ara toca descansar una mica i recopilar tota la informació per tal de relatar-vos les cròniques dels dies que hem estat creuant la meitat de la península.

6 dia. Ja s'ha passat Castella

Avui ja portem 6 dies pedalant, i ja hem passat Castella, avui hem parat a dormir a Hospital, a uns 20 quilometres de Lleó.

Demà toca el port de la Creu de Ferro i passat l'O'cebreiro.

Han sigut 6 dies molt durs... els primers 2 i 1/2 per la seva dificultat tècnica i duresa física... dels restants per la duresa mental... hem estat pedalant durant 17 o 18 quilometres, sense cap referència, només veient l'horitzó, i a tota la calor de migdia... així és Castella.

Fem etapes de 100 quilometres, mentre que les primeres que eren més de muntanya fèiem uns 70 o 80...

Demà espero entrem en una zona amb més vegetació, i tornem a tenir passatges impresionants.

Als matins fa fred!!! a partir de les 12 ja podem treure'ns la jaqueta i és quan me trobo millor.

Queden uns 300 km i amb aquests tres dies de rodar i rodar, sembla que li hem tret un dia al planin, ja que no hi ha gaires coses a veure.... però ja veurem com van els ports i les etapes a terres gallegues.

La veritat estic al·lucinant amb el que s'ha de menjar per mantenir les forces a tope... quin fart de jalar... i quina gana!!!

Camí de Santiago. Assimilant que marxo

Ara arribo de sopar amb els companys de feina i prendre una copa.

Aprofitant que marxo de vacances i que un company canvia d'obra, hem sortit a celebrar-ho amb un soparet i una bona estona xerrant, i jugant al futbolí.

Ara, quan pujava les escales de casa, m'adonava que demà... són les 2 de la matinada, agafaré un tren i començara una aventura molt i molt desitjada i esperada... fins ara no m'ho creia, però poder ara, es quan començo a assimilar que marxo!!!


Comença l'aventura, 70 quilometres diaris en bici, nous camins, noves persones, noves formes de fer les coses, nova vida... per uns dies!!!

Tinc moltes ganes!!! Vull ser lliure per una temporadeta!!!

Camí de Santiago. Equipatge preparat

Ja està tot preparat!!!

Com estic tota la setmana fora per feina, diumenge vaig deixar tot preparat per dissabte sortir corrent.

Equipatge a punt

Fa goig tot a punt... no? Al final he ficat un banyador per si un cas!!! ;-) Aquí trobareu el llistat de tot el que porto.

La veritat tinc moltes ganes de sortir!!! Es farà llarga la setmana!!!

Per cert, ja tenim les "Credencials del Peregrí"... la meva cunyada les ha anat a buscar.... Gràcies!!!

Per anant fent boca... avui sessió de gimnàs... feia 15 dies que no hi anava, i no he aguantat molt... feia molta calor!!!

1er Road-Book infantil de Llagostera

Be, aquest matí he estat de 2on control amb l'Albert al 1er Road-Book infantil de Llagostera.

Muntant la paradeta al control. Foto d'Albert (gràcies)

Ha sigut un èxit de participants, amb 14 equips, i tots han finalitzat amb més o menys temps.

El format ha agradat molt, i la gent ha quedat molt contenta, i nosaltres al control també hem gaudit molt.

L'Albert s'ha dedicat a fer les fotos i jo a fer el control de pas, en quan me les passi, les penjo.

Ah, per cert... l'equip que ha arribat primer... (crec que han guanyat tots) el participant adult, ha estat entrenant amb mi últimament, poder és per això que han guanyat.;-)

Intent de Despertaferro

Avui no he pogut fer la sortida habitual amb en Miquel.

Mirant un mica pels quilometres que m'esperen al camí, havia planificat una visita al podòleg... tinc una durícia just a la zona de la cala del pedal del peu esquerra, i quan porto una bona estona pedalant, comença a fer mal, per la qual cosa havia decidit que m'ho revisessin i a poder ser corretgisin. L'Eva, amablement, ha fet una excepció i m'ha agafat en dissabte, que per ella es festiu, però m'ha posat una condició, que fos a primera hora, i per tant era incompatible amb la sortida amb en Miquel.

En resum, que en Miquel ha sortit amb un altre company, i jo espaterrat amb una camilla, treient-me els "callos".

He aprofita la resta del matí per tal de comprar les coses que me faltaven pel viatge.. medicaments, un lladre, una llibreta, etc.

He passat per la botiga de l'Oscar per comprar una càmera, i m'ha comentat que hi ha un noi de Barcelona que ha preguntat per mi, que vol sortir ara a l'estiu per la zona... encantat, si llegeixes aquest post, només has de fer un comentari i si vols quedem un dia... però a partir de mitjans de juliol... quan torni de Santiago.

Així que després d'una bona migdiada, m'he decidit a agafar la bici...

Tenia carregat un track que semblava interessant, o al menys el seu nom ho era molt... DESPERTAFERRO.

Ruta original al Wikiloc

Havia trobat la ruta al Wikiloc i l'havia penjat en Pera Serrat.... tenia bona pinta, i un índex IBP de 90... perfecte per la meva progressió.

El track el tenia carregat al GPS per Sant Joan, però me vaig aixecar amb molt mal de cap, i amb poques ganes d'agafar la bici... i no penseu que el mal de cap estava provocat pels efluvis etílics!!!

Res, que agafo la bici, i només baixar la borera... la suspensió s'enfonsa i comença a xirriar tot... el brain no funciona i cada pedalada és una enfonsada de suspensions... apart xirria molt!!!

Paro i li dono un cop sec a la suspensió... sembla que reacciona i és queda bloquejada... moc el dial del brain i provo... sembla que el bloqueig torna a funcionar... uf quin ensurt!!!

La suspensió segueix xirriant, però no és greu... hauré de fer una visita al taller, ja que encara està en garantia.

Així que continuo, amb una mica d'acollonamenta, pel que ha succeït amb la suspensió, i tiro pel carrilet fins a la costa de l'Alou, que és on puc enllaçar amb el track... me passo el corriol per on s'ha de sortir del carrilet... reculo i començo a pujar... la calor és sufocant, i he de començar a posar el molinet.... pujo una estona llarga, el que semblava al perfil una pujadeta suau, es converteix en un petit infern, ja que vaig pel tallafocs, ample i sense una ombra, amb molta calor. Arribo a dalt, i comença el descens pel GR-92... gran conegut meu, sobre tot després d'inspeccionar amb molt detall el terreny autòcton al caure en un xargai... Baixo depresa, però amb prudència... me creu amb un noi corrent i es fot un ensurt el pobre!!!

Torno de nou al carrilet... s'ha d'anar fins a Santa Cristina, per enllaçar amb un altre camí... segueixo el track... arribo a una urbanització abandonada... no trobo el camí... dono unes quantes voltes... no hi ha manera... estan fen obres instal·lant un gasoducte, i sospito que el camí passava per on ara hi ha una rasa... miro de enllaçar amb el track més endavant... no puc...

Desisteixo i m'acosto fins a S'Agaro per veure el mar... encara hi ha molta gent a la platja... torno cap a casa, i caic a la tentació de prendrem una cola al restaurant de la Font Picant... la veritat que he parat una mica obligat pel mal al cul, ja que he sortit amb un bagui d'aquest de freeride, i no són molt adequats per fer distàncies una mica llargues.

Així que he tornat a casa, on m'esperava una bona dutxa i un bon sanwich de llonganissa de "pavo"... ah, i un super Magnum de tres xocolates!!!

Al final quasi 40 km de rodatge... l'ultima abans de Santiago!!!

Demà control al Road-Boock infantil!!!