32 (S)Miles per Hour

  

El BTT, a més de saludable, és una activitat divertida que ens fa més feliços dia a dia.

Sortir amb els amics, gaudir del paisatge, somriure d'alegria, i, acabar la ruta amb una bona birra són coses que podré tornar a fer!!! Això he pensat quan he vist aquest vídeo, i no he pogut deixar de compartir-lo amb vosaltres.

Ja he acabat una primera part de la meva nova etapa formativa. Entre divendres i dissabte, vaig fer una marató d'exàmens. Tres estones de tensió, que me van portar a èpoques passades. Inclús me vaig quedar sense calculadora com quan feia l'examen d'una de les assignatures més importants quan era jove...

Ara ja només queda el projecte de fi de carrera... sense presa, però sense calma, podré compaginar-ho amb la meva passió, la bici!!!

Espero que cada dilluns, quan obriu el bloc, trobeu una nova aventura que he viscut amb els meus amics i la meva bici.

Ara toca sortir de l'abisme en que està el meu estat de forma... me veureu pel gimnàs intentant perdre una mica de pes, baixar les pulsacions que ara pujen només de pujar unes escales... rodant per la carretera a ritme de tortuga acumulat quilometres, i quilometres... amb el club, el primer de la cua intentant no perdre'ls... i com no, a la nit amb la colla "d'aus nocturnes", que cada vegada ens ho passem millor.

Diuen, que quan no pots fer alguna cosa, es quan t'adones d'el que t'agrada... btt, btt, btt!!!

Step by step

Després del greu accident que va patir gravant un dels seus vídeos, Chris Akringg torna a rodar!!!

Aquest proper cap de setmana m'examino i només me quedarà el projecte fi de carrera que podré anar compaginant amb les sortides amb bici... llavors jo també diré: "Step by Step"

Treking pels Carcaixells

No només de bici viu l'home...

Avui hem fet una mica el cabra pels Carcaixells de Solius.

Un dels principals trets característics del massís de l'Ardenya són els doms granítics que s'alcen imponents enmig del bosc. En aquest itinerari hem passat per un pont penjant, hem grimpat per castells rocallosos i hem gaudit d'unes vistes esplèndides des del cim del Puig Montclar. Es tracta d'una excursió inoblidable que segur que repetirem.

Al final han sortit uns 5 quilometres i mig i 500 metres de desnivell positiu, i negatiu, que baixant per aquelles pendents es noten!!! 

L'itinerari

Tot esmorzant a dalt del Montclar (417 m)

.... no sabia que era impossible!!!!

 

Bon any nou

  

Acabem l'any com ens agrada... pedalant.

Dimecres en Dani i en Pep vam anar a Argimón. Una ruta llarga, de més de 70 quilometres, però de bon fer, on m'adono que la bici és molt cruel, i si no la treballes dia, a dia, perds en poc temps el que costa molt i molt guanyar.

Divendres amb en Dani i  en Carles vam fer una sortida a mig dia. Una d'aquelles sortides llampec, que més que sortir a pedalar, sembla que sortim a competir... vam anar a ritme de cursa, fins que el pulsòmetre va avisar-me que estava anant a tope (literalment a tope) i vaig afluixar el ritme. Vam pujar al Rocatal, vam anar a Font Josepa i Romanyà, i vam baixar pel GR fins a Panedes a ritme FLOW.

I avui.... avui he enganyat als companys per anar a veure l'ultima sortida del sol al Puig d'Arques... hem sortit a les 5:30 en Dani, en Pep i jo del pavelló, i en Miki i en Xavi han sortit una mica abans per poder anar a un ritme més suau... al final s'han perdut (la nit els ha confós), i hem pujat tot junts...

Ha sigut molt dur... he pagat la sortida d'ahir, i he patit com mai... he hagut de posar el peu a terre en un parell de pujades, fer la pujada al Puig d'Arques per la pista, i posant el peu a terre en algun punt quasi plorant, però no podia fallar als meus companys i he arribat in extremis... 

Un cop a dalt, hem fet un mos, un brindis pel proper any, i veure l'espectacle brutal de la sortida de sol... una banda de núvols ha espatllat una mica l'espectacle però ha sigut brutal, i ha compensat les penúries a l'hora de pujar, i el fred que hem passat a dalt...

La tornada ha sigut dura, amb fred, mooolt fred... però amb la sensació dels deures fets!!!

La colla d'arreplegats, per no dir zumbats, preparant l'avituallament

Avituallament de luxe

Primeres ullades de sol!!!

La llum natural apaga l'artificial!!!

B O N   A N Y   N O U ! ! !

Gràcies companys per tant i tants quilometres sobre la bici. Gràcies a vosaltres per seguir-me. Gràcies Pep per les fotos i el vídeo.

Nova tecnologia en neumàtics

Una empresa catalana revolucionarà el mon dels neumàtics de les bicicletes amb un nou material. 

L'empresa especialista en nanotecnologia, ha presentat un nou neumàtic intel·ligent, que no punxa, no necessita aire, ja que el manté enganxat a la roda mitjançant una carcassa, que canvia de rigidesa en funció del pes del ciclista, les condicions de tracció, etc.

A més, el nou material varia el seu taquejat automàticament, en funció del terreny per on es circuli, proporcionant sempre, la màxima adherència i comoditat.

El principal problema fins ara, es el sistema de bateries del comandament, que és una petita pantalleta al estil mini-ipod que es col·loca a la tija, que no dura més de 2.000 km (vida útil del neumàtics).

El segon problema que encara no ha pogut resoldre, és que de moment, només es poden fabricar en color rosa.

Es preveu la seva comercialització per finals del 2.012.

Cordant-me les sabates

   

Amb això del runing, he estat informant-me una mica per tal de no patir lesions. Buscant, buscant, vaig trobar a la pàgina de New Balance una interface per trobar la millor llaçada al teu peu. Feu una ullada, clicant AQUÍ, i us sorprendrà les opcions que hi ha.

Nadal a tope

  

M'havia proposat descansar dels estudis dissabte, diumenge i dilluns... després ja li foterem canya.

Així que disposava de tres dies per fer el que m'agrada... dilluns el tenia compromès amb en Dani, ja que teniem previst fer la 32ena Cursa de Sant Esteve... fa un mes que correm, i seria la proba de foc per veure com anem millorant.

Quedaven dos dies, el 24 havia d'anar a sopar a casa del meu germà petit a Barcelona, i el 25 a casa dels meus pares a Llagostera, així que el meu cap comença a fer números... 100 quilometres, 4 hores...

Decideixo anar a Barcelona en bici, i tornar al dia següent, també en bici. Tenia dos opcions, anar per la costa (N-II), o per l'interior... opto per l'ultima opció. 

Encara embotit per les últimes celebracions a la feina començo a pedalar. Intento no forçar, tot i que el GPS, al anar amb el sensor de cadència i velocitat a la roda, comença a fer el boig... no me serveix de referència, ja que marca 15-16 km/h, quan realment  anava a uns 30 km/h... vaig fent, a ritme dièsel... de fet, tinc una teoria... si pogués anar a baixes pulsacions (120-130), me veig capaç de fer una bona quilometrada. 

Arribo a Barcelona, marcant 75 quilometres al GPS, quan portava 100... quina alegria, enfilar els carrers de Santa Coloma quan encara pensava que me quedava més d'una hora pedalant. El fred, i els núvols, apart dels semàfors (quin horror, com trenquen el ritme) han sigut la tònica del matí.

Diumenge 25, és un dia impressionant per anar en bici, però el menjar de la nit, sumat amb anar a dormir tard i a dormir, be, intentar-ho, en un llit desconegut, fan que quan soni el despertador decideixi abandonar els meus propòsits i agafar-me un dia de descans. Aprofitant que el meu germà també va a dinar a cals pares, el truco per que me faci de cotxe escombra.

Dilluns 26, Cursa de Sant Esteve. Molta il·lusió, ja que és la primera cursa atlètica en molts anys (primera en la meva segona vida). Molts coneguts, molta gent... més de 800 persones correns, caminant...

Ha sigut impressionant!!! Cada escu al seu ritme... en Dani amb el seu cunyat. Jo amb l'Albert, el meu germà, i l'Ignasi, un amic seu... He anat conservant, poder massa, però anava molt be. Al final 1hora 3 minuts... content, ja que el objectiu era acabar, però de en segur que podria haver baixat temps.

Ara de nou a estudiar, tot i que alguna escapadeta farem, no?

Moment de la sortida

En Dani al mogollon

L'Ignasi, l'Albert i jo fent els primers metres

Passant pel passeig

L'Ignasi al ben mig de la cursa

En Dani als 5 quilòmetres

L'Albert als 5 quilòmetres

Moment crític... paro i faig els 5, o segueixo... al final he seguit!!!

Bon Nadal

Poca activitat física últimament. Només se salven les nocturnes que darrerament estan sent una mica accidentades. Dimecres amb pèrdua d'eines, càmeres, claus (claus no), oli (eh!! us ho he posat fàcil).

Ah, per cert, corren ja he assolit el meu objectiu... he arribat als 10 quilometres!!!

Be, que com no hi ha molt per explicar, vaig directament al el que anava. Voldria desitjar-vos un molt Bon Nadal a tots, i que pedaleu molt per cremar els torrons que de ben segur menjareu.

Felicitació del meu germà Manel

IV Marxa per parelles de Llagostera

Avui no hi ha ni IBP's, ni quilometres, ni desnivells... avui la crònica l'heu fet vosaltres gaudint dels camins que hem preparat (amb molt esforç), gaudint del bon humor regnant, i fent més gran encara si cap, la Marxa per Parelles de Llagostera.

Aquest noi m'ha impressionat. Amb la seva curta edat, era al grup del mig, i ha pujat el desnivell tot sol com si res... ets el meu ídol!!!!

Desitjar una forta recuperació als accidentats, i agrair a tots, per la part que me toca, la vostra presència i fair play

Aquí teniu unes poques fotos que he pogut fer (fins que s'ha acabat la bateria).

Classificacions

Fins l'any que ve!!!!