Distància total: 30,63 km
Desnivell de pujada acumulat: 768 m
Desnivell de baixada acumulat: 777 m
Índex IBP: 49
Me desperto, són les 7:30 h. Que faig tant d'hora? Me dono la volta i segueixo dormint. Avui tenia intenció de pujar a Sant Grau, i he de sortir d'hora, però no tant.
Les 10:00 h. Renoi que tard és. M'he dormit!!! M'aixeco sense fer el dropo i surto amb la bici.
Fa bona temperatura així que decideixo anar amb màniga curta, i és que ja toca una mica de comoditat i frescor a l'hora de pujar.
Inicio la ruta com sempre partint del pavelló d'esports, i enfilo camí cap a Can Pitu del Forn. Segueixo pel camí cap al Pla de Sant Llorenç creuant la carretera per l'obra de drenatge de la benzinera. Primera "remulladeta", per sort no fa molt fred i les esquitxades són suportables.
Així que segueixo pel camí cap a Can Moner, que ja és una ruta coneguda, creu per primera vegada el riu, i començo a discórrer per camins paral·lels al Ridaura, on després de creuar el riu en quatre ocasions, inicio la pujada al Turó de l'Avi per uns corriols molt divertits i ciclables. La tònica del dia és l'aigua i el fang.
Segueixo pujant fins arribar a un desviament on agafa el trencant en direcció Sant Grau. A pocs metres, agafo un corriol molt estret i molt tècnic que boreja la muntanya. Una distracció i vaig a terra rodant per la muntanya avall. Hi ha molt xargais, i caic en en, sense conseqüències, ja que vaig a molt poca velocitat.
Passo pels Caputxins, o el que queda d'ells, i segueixo baixant en direcció a Sant Grau. Al creuar la Riera de Vallpresona, inicio la pujada, molt dura fins a Sant Grau d'Ardenya.
Aquí paro per agafar una mica d'aire, i és que amb tot el fang que porto a sobre, no puc baixar al plat petit, així que per desgràcia per les meves cames l'he de fer amb plat mitjà, i tot s'ha de dir un tall a peu.
Les 10:00 h. Renoi que tard és. M'he dormit!!! M'aixeco sense fer el dropo i surto amb la bici.
Fa bona temperatura així que decideixo anar amb màniga curta, i és que ja toca una mica de comoditat i frescor a l'hora de pujar.
Inicio la ruta com sempre partint del pavelló d'esports, i enfilo camí cap a Can Pitu del Forn. Segueixo pel camí cap al Pla de Sant Llorenç creuant la carretera per l'obra de drenatge de la benzinera. Primera "remulladeta", per sort no fa molt fred i les esquitxades són suportables.
Així que segueixo pel camí cap a Can Moner, que ja és una ruta coneguda, creu per primera vegada el riu, i començo a discórrer per camins paral·lels al Ridaura, on després de creuar el riu en quatre ocasions, inicio la pujada al Turó de l'Avi per uns corriols molt divertits i ciclables. La tònica del dia és l'aigua i el fang.
Segueixo pujant fins arribar a un desviament on agafa el trencant en direcció Sant Grau. A pocs metres, agafo un corriol molt estret i molt tècnic que boreja la muntanya. Una distracció i vaig a terra rodant per la muntanya avall. Hi ha molt xargais, i caic en en, sense conseqüències, ja que vaig a molt poca velocitat.
Passo pels Caputxins, o el que queda d'ells, i segueixo baixant en direcció a Sant Grau. Al creuar la Riera de Vallpresona, inicio la pujada, molt dura fins a Sant Grau d'Ardenya.
Aquí paro per agafar una mica d'aire, i és que amb tot el fang que porto a sobre, no puc baixar al plat petit, així que per desgràcia per les meves cames l'he de fer amb plat mitjà, i tot s'ha de dir un tall a peu.
Sant Grau
Amb una mica de dificultat per orientar-me, agafo un corriol estret i ple de pedregots molt divertit però complicat. Arribo al camí principal i passo per davant de Can Cabanyes de Montagut (445 m), que és una masia fortificada, actualment enrunada.
Aquí comença el descens, molt complicat donat que el camí està ple de reguerots i de pedres. Si, poder tinc una mica de por després de la tabanada del passat dilluns, però es que si caic aquí, sol a la muntanya, no me troba ni el Tato.
Així que baixo amb tota la prudència del mon seguint el camí fins arribar al punt on me vaig desviar per anar al Turó de l'Avi. Segueixo els meus passos, tornant per la ruta coneguda, ja cansat i amb molt poc temps.
Arribo a casa, ple de fang, remullat, però he disfrutat de una de les rutes mes maques que he fet últimament. Totalment recomanable, però amb companyia, ja que bona part de la ruta discorre per corriols molt poc transitats, on una caiguda pot deixar-nos tirats. A més recomanaria anar en una època del anys no tan "humida" com aquesta que estem passant.
Segur que cap a l'estiu la repeteixo!!!
Demà sortida amb el Club Btt Llagostera, on farem la ruta "El Rocatal - Puig d'Arques - Romanyà"
Aquí comença el descens, molt complicat donat que el camí està ple de reguerots i de pedres. Si, poder tinc una mica de por després de la tabanada del passat dilluns, però es que si caic aquí, sol a la muntanya, no me troba ni el Tato.
Així que baixo amb tota la prudència del mon seguint el camí fins arribar al punt on me vaig desviar per anar al Turó de l'Avi. Segueixo els meus passos, tornant per la ruta coneguda, ja cansat i amb molt poc temps.
Arribo a casa, ple de fang, remullat, però he disfrutat de una de les rutes mes maques que he fet últimament. Totalment recomanable, però amb companyia, ja que bona part de la ruta discorre per corriols molt poc transitats, on una caiguda pot deixar-nos tirats. A més recomanaria anar en una època del anys no tan "humida" com aquesta que estem passant.
Segur que cap a l'estiu la repeteixo!!!
Demà sortida amb el Club Btt Llagostera, on farem la ruta "El Rocatal - Puig d'Arques - Romanyà"
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada