Intentant tornar a la normalitat


Avui es donaven tots els condicionants per sortir a pedalar una estona a la nit:

1. Arribar a casa abans de les 21:00 - 21:15
2. Que no plogui
3. Temperatura superior a 10º

Durant el viatge de tornada de la feina, m'he estat mentalitzant: bona temperatura, surts d'hora.... avui toca!!!

Per poc, al trobar un accident, no es compleix la condició número 1 i ja me veia a la cadira de tortures que és el rodet, però justet, arribo a casa, me poso el mono de feina, i a fer Carrilet.



Tinc un recorregut, que ja me se de memòria, que consisteix en fer el Carril en sentit Girona fins a Llambilles i tornar... uns 30 km. Com el faig gairebé sempre a les nits, se el que trigo i si milloro temps o no, si me pugen les pulsacions o no... be xorradetes meves, que no deixen de reforçar les sensacions que tens a les cames.

Així que com sempre, cap a Girona... i quan arribo al primer pont... a uns 2 o 3 km, trobo el carrilet tallat... fa uns dies que estan fent actuacions de manteniment, formigonen pasos, milloren els ferms... així que he pensat, que estarien formigonant alguna cuneta o alguna cosa així, i m'he passat la senyalització... de cop veig una torre elèctrica, tombada sobre el pont!!! Collons!!! Miro més a fons per si puc passar, i veig els cables elèctrics a terra perfectament separats i paral·lels... imagino que no tenen corrent. No pot ser que estiguin els cables a terra i tinguin corrent, però per si de cas... reculo i decideixo anar cap a Sant Feliu, després d'analitzar possibles alternatives.

Anar en direcció Sant Feliu no m'agrada... és baixada i les velocitats que agafes si apretes una mica són maques, i a les nits d'hivern no és el més recomanable... per contra la tornada és pujada, i sempre va be...

Així que cap a Sant Feliu... de seguit començo a trobar branques als laterals, i decideixo augmentar la potencia del "lupichin" per evitar sorpreses... vaig a bon ritme, inclús m'he de controlar ja que me passo de pulsacions... de cop veig dos llums que venen de front... me'ls creu i són en Joan i en Vicenç ... surten moltes nits, però són corrioleros i avui estan castigats a fer carril!!! Xarrem una mica, sobre tot, del meu llum... quedem un altre dia per sortir junts, ja que ara no hi ha més alternativa que sortir pel carrilet, donat que el bosc esta intransitable amb tant d'arbre pel terra.

Segueixo camí fins a l'Estació de Santa Cristina, i torno... de seguit s'acaba l'alegria d'anar amb plat i he de començar a augmentar cadència i baixar pinyos... intento pujar a bon ritme, però el terreny està molt pesat... així que me conformo de no passar de 150 pulsacions i xino xano cap a munt... m'ha costat mantenir un ritme constant i es delata la perduda de forma que he experimentat el que portem d'any.

Al final 1:45 i no se quants quilometres ja que he anat amb la Hardrock que no te contaquilometres...

A veure si podem tornar a la normalitat!!!!