Esquivant la pluja

Avui havia quedat, al matí, amb en Pere(1) per fer un vol amb la bici de carretera, però ahir, i veient les prediccions meteorològiques vam anular-ho.

La veritat que avui, quan m'he aixecat s'han confirmat les previsions, així que s'havia de estudiar que fer després d'uns dies d'inactivitat per la pluja. Opcions en tenia tres:

1. Caminada per muntanya.
2. Sortida per la carretera entre plugim i plugim.
3. Gimnàs.

De les tres la que menys em seduïa era la tercera... de cop me sona el telèfon, un antic company de feina i bon amic està per la zona i me proposa anar a esmorzar junts... opció 1 a fer punyetes, però per un cop que el puc veure, aprofito.

Després d'esmorzar aprofito per netejar la BTT que ja no es veu ni de quin color és... mentre estic engreixant la bici passa per casa en Duran, que me proposa sortir després de dinar... quedem en trucar-nos en funció de si te permís de la dona, o no. Mentre estant un meravellós sol comença a lluir al cel...

Dino tranquil·lament, pendent del telèfon, esperant la seva trucada, i vaig veient com el meravellós sol es va enteranyinant... miro el meteocat i veig que es van formant unes petites taques de pluja al voltant de la nostra zona, així que després d'un temps de cortesia decideixo sortir sol...

Quan surto de casa el panorama empitjora notablement, el sol lluent s'ha enteranyinat força, i uns núvols amenaçadors venen per l'Est...



Estic vestit, així que me la jugo... la meva intenció era fer una ruta planera, sense grans rampes... rodar... dubto entre tirar cap a Caldes o Cassà, me decideixo per aquesta última ja que sembla més clar per aquella zona... vaig a bon ritme, he intento afluixar una mica, però cada vegada està més negre, així que segueixo apretant...

Arribo a Cassà i he de decidir que fer... m'estimo més fer uns 30 quilometres sec, que 50 patint com un ànec... tiro cap a Caldes, aquí ja si més tranquil i amb menys transit... vaig cap els núvols negres, però se que si me plou, me quedarà poc... un cop a Caldes ja enfilo cap a Llagostera i ara si a tota llet... els 40 km/h els mantinc constants al marcador, tot i que la meva respiració constata que estic fora de la zona aeròbica... m'és igual, el que vull és arribar...

Alguna goteta cau sobre les cames... quan ja entro al poble... per fi he pogut encetar les vacances de Nadal rodant una estona.

Per cert, ha sigut arribar i començar a ploure... aquest és el panorama (i del que m'he lliurat)




(1) En Pere s'està preparant per la Titan i encara està al 3er o 4ar mesocicle (o com se digui) i com no es pot passar de pulsacions el puc seguir, si no, ni de conya quedo amb ell.