Seguint amb la rehabilitació...

Modalitat: BTT
Distància total: 34,79 km
Desnivell de pujada acumulat: 691 m
Índex IBP: 51


Havia quedat amb en MAD per fer "l'estreno" com Deu mana de la seva nova bici. Per temes personals havia d'estar a les 11:30 h a casa, així que decidim sortir d'hora... a les 8!!!! Per sort no feia fred, tot i que una mica d'aire molest si que en feia...

Jo no porto res preparat, i no havíem parlat de que fer. A més, amb la meva lesió no me volia fotre a fer trialeres ni patejades amb la bici a l'esquena... li proposo fer pista... i quina és la pista per excel·lència? La que puja als Metges!!!!

Enfilem cap Cassà pel carril tot xerrant... no encerto amb la relació de canvi, si passo a una més petita començo a botar sobre el seient, i si passo a una més gran els quàdriceps comencen a demanar explicacions per la rostida d'ahir...

Trobem una pujada molt curta, però amb una forta pendent i bloquejo la suspensió, baixo un pinyó i m'aixeco... veig que en MAD es queda molt endarrerit... dubto entre si segueix petat, i que no era cosa d'un mal dia... o, entre si serà la seva coneguda estratègia de deixar-te fer i després fotre't un pal?

Arribem a Cassà i ens desviem per anar a buscar la pista que puja als Metges... anem be, xerrant una mica de tot... i de seguit la primera pujada... ja deixem de xerrar i cada escu a lo seu... el vaig seguint i no el perdo... començo a tenir caloreta i m'adono que vaig molt abrigat... un descans , retirada de roba i tornem a pujar... ara si que el perdo i veig que abans no ha volgut forçar... segueix com sempre o pitjor per la motivació extra de la nova bici...

Fem una paradeta al final de la pujada i com sempre una bona xarradeta per baixar pulsacions... ara toca baixar una estona... de cop el perdo.. com baixa el tio... no se si és la bici o que cada vegada està més zumbat, però anava a tota llet.... jo passo de fotrem una hòstia com un pa, que dijous he d'anar a treballar!!!

El nostre destí d'avui

Tornem a pujar, i ara ja si que toca posar el "molinet" el perdo, les cames no poden... tinc la sensació de molt cansament... recordo que ahir no me vaig prendre la dosis "esportiva" de la meva medicació i ara ho pagaré... arribo a dalt fotut, tot i que me va esperant. Parada per canviar les olives i ara cap a baix... o això pensava.

I seguim pujant, el camí està ple de pedres, i costa agafar ritme... començo a tenir aquella suor freda símptoma de una gran petada... les cames, dures com un tronc no poden, i he de reduir la cadència... decideixo parar i fer un avituallament improvisat... m'acosto a un arbocer i començo a menjar cireres d'arboç... recordo que són molt indigestes, però amb el sucre que tenen segur que me revifo... bec aigua, molta aigua, i intento continuar... en MAD recula per buscar-me, i jo ja començo a tirar una mica...

Per fi fem l'ultima pujada. Ara ja toca baixar... ho fem a bon ritme, però sense arriscar. Trobem moltes basses que hem d'anar esquivant... de cop veig a en MAD que surt d'una... ha volgut passar per un cantó i sortir, la roda li ha patinat i s'ha fotut de ple dintre... per sort, no ha passat res ni a ell ni a la bici.

Sortint de la bassa... al final m'hauré de comprar una càmera d'aquestes del casc

Seguim baixant i començo a trobar-me millor, hi ha molt de tràfic en sentit contrari... molta gent ha escollit les Gavarres per la seva sortida betetera de dilluns, tot i que no ha matinat com nosaltres!!!

De cop noto que la roda de darrera no va pel camí... ahir vaig canviar la coberta per una d'hivern i no vaig mirar si hi la càmera estava punxada donat que porto líquid segellant dintre... he de parar a inflar per por a fotre un "llantaso" i empitjorar la situació... dues manxades i a seguir... arribem a Llagostera amb mitja hora d'avanç sobre l'horari previst, i anem a carregar piles al nostre forn preferit, que falta tinc... un cafè amb llet i cap a casa...

Comença a bufar un fort vent, en MAD m'explica el per que de tant matinar... ha organitzat una sortida betetera amb barbacoa inclosa amb els companys de la seva filla... nens entre 5 i 7 anys... me convida... al principi no me sedueix la idea, però de seguit m'adono que pot ser divertit... el vent segueix bufant amb molta força i ens refugiem mentre no venen els nens...

Sortim un primer grup fins al primer punt de trobada on s'afegiran la resta... fa molt de vent i patim per haver de suspendre la "festa"...

Un cop tots, enfilem cap a la Pineda Fosca, on hi ha una zona habilitada per fer pícnic... els nens ja se sap, tots volen anar davant, algun te problemes... en MAD sol ho hagués passat malament!!!

Arribem i no veiem a ningú... està tancat... decidim fer servir les barbacoes i deixar una nota amb una quantitat de diners pel lloguer, quan de cop una persona baixa d'un cotxe i s'acosta ràpidament cap a nosaltres... ens comenta que esta tancat i que esta prohibit fer servir les instal·lacions, ens convida a anar a Llambilles o a Santa Cristina, que hi ha unes zones semblants a aquestes... amb els nens no podem fotre'ns aquesta pedalada, així que decidim anar a La Canyera, on hi ha una barbacoa...

Al final els nanos arriben justets, però els hi espera un dinar de collons...

Ja a casa miro el comptaquilòmetres: 60 i pico!!!