Modalitat: Carretera
Distància total: 165 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.647 m
Índex IBP: 132
Va per tu Mònica!!!
A través del Facebook m'havien convidat a fer la Brevet 200 que organitza la Penya Ciclista Bonavista. La veritat vaig pensar que 200 quilometres m'anaven molt grans i vaig declinar la convidada, però en el meu cap va començar a gestar-se la ideia d'arribar a aquesta quilometrada.
El primer pas, sobrepassar els 100 km, aquest any ja ho havia assolit, ara tocava el segon, 150 km.
Avui era un bon dia, no tenia res planificat amb la colla dels dissabtes, no tenia cap compromís familiar, així que començo a pensar en la ruta... aniré a Olot.
Després de uns quants intents, aconsegueixo planificar-la: Llagostera - Girona - Cornellà de Terri - Banyoles - Mieres - Santa Pau - Olot - Les Preses - Amer - Angles - Santa Coloma - Les Mallorquines - Caldes - Llagostera. Me surten uns 150 quilometres i 1600 metres de desnivell acumulat.
M'aixeco d'hora, me poso cremeta solar i amb 1/2 hora de retard sobre l'horari que tenia previst (8h) surto amb molt bon ritme cap a Girona... m'he liat una miqueta i he perdut molt de temps, tant per creuar Girona, com per agafar una carretera cap a Cornellà de Terri.
A Banyoles faig la primera parada, menjo una barreta. Porto 50 quilometres i decideixo fer parades cada 50.
Enfilo cap a Mieres per una carretera magnífica, sense cap transit, i amb unes vistes de la baixa Garrotxa impressionats...
En aquestes que m'avança una noia, va al mateix ritme que jo, així que intento establir conversa. És anglesa, i amb el meu english "patatero" li dic si vol que anem junts fins a Olot. Me diu que si, i me poso davant per fer el primer relleu... quan li cedeixo el lloc per que tiri ella... tira, però de veritat... l'he perdut!!!
El primer pas, sobrepassar els 100 km, aquest any ja ho havia assolit, ara tocava el segon, 150 km.
Avui era un bon dia, no tenia res planificat amb la colla dels dissabtes, no tenia cap compromís familiar, així que començo a pensar en la ruta... aniré a Olot.
Després de uns quants intents, aconsegueixo planificar-la: Llagostera - Girona - Cornellà de Terri - Banyoles - Mieres - Santa Pau - Olot - Les Preses - Amer - Angles - Santa Coloma - Les Mallorquines - Caldes - Llagostera. Me surten uns 150 quilometres i 1600 metres de desnivell acumulat.
M'aixeco d'hora, me poso cremeta solar i amb 1/2 hora de retard sobre l'horari que tenia previst (8h) surto amb molt bon ritme cap a Girona... m'he liat una miqueta i he perdut molt de temps, tant per creuar Girona, com per agafar una carretera cap a Cornellà de Terri.
A Banyoles faig la primera parada, menjo una barreta. Porto 50 quilometres i decideixo fer parades cada 50.
Enfilo cap a Mieres per una carretera magnífica, sense cap transit, i amb unes vistes de la baixa Garrotxa impressionats...
En aquestes que m'avança una noia, va al mateix ritme que jo, així que intento establir conversa. És anglesa, i amb el meu english "patatero" li dic si vol que anem junts fins a Olot. Me diu que si, i me poso davant per fer el primer relleu... quan li cedeixo el lloc per que tiri ella... tira, però de veritat... l'he perdut!!!
Arribo a Santa Pau, i aprofito per omplir bidons, i cap a Olot baixant a tota llet.
Passo per Les Presses, me lio una miqueta, ja que no esta molt ben senyalitzada la prohibició a les bicis pel nou túnel, i a tota llet cap a Amer... en aquestes que me torna a avançar la meva anglesa preferida, i la segueixo... el fort vent no ens deixa anar al ritme que voldríem, tot i això, en una pujadeta me treu uns metres... a la baixada ella no pot seguir el ritme, i es queda... ens retrobem a una benzinera, on aprofito per omplir bidons i comprar un aquarius... fa molta calor i els 100 ja han caigut.
Arribo a Anglès i ja la lluita és amb el cap. El cul fa mal, les plantes del peu fan mal, el coll fa mal, i a sobre els repetjons fins a Santa Coloma! El ritme baixa i les alegries amb el plat gros s'acaben... toca rodar per arribar com sigui.
Arribo a Santa Coloma, fins a les Mallorquines vaig més o menys be, tot i que la planta del peu esquerre m'està matant. Vaig fent, pedalant com puc, de vegades amb una sola cama...
Al final arribo a casa justes, justet. Crec que he begut be, que he menjat el que feia falta. Però la calor sufocant amb 26º de mitjana, m'han matxucat força. Tot hi això he arribat.
Arribo a Anglès i ja la lluita és amb el cap. El cul fa mal, les plantes del peu fan mal, el coll fa mal, i a sobre els repetjons fins a Santa Coloma! El ritme baixa i les alegries amb el plat gros s'acaben... toca rodar per arribar com sigui.
Arribo a Santa Coloma, fins a les Mallorquines vaig més o menys be, tot i que la planta del peu esquerre m'està matant. Vaig fent, pedalant com puc, de vegades amb una sola cama...
Al final arribo a casa justes, justet. Crec que he begut be, que he menjat el que feia falta. Però la calor sufocant amb 26º de mitjana, m'han matxucat força. Tot hi això he arribat.
Objectiu aconseguit. Ara a pels 200.
Entrades
1 comentari:
Deunidó quina ruta que has fet. Jo diria que estas preparar per una Brevet i pel que vulguis.
Salut i a seguir pedalant.
Publica un comentari a l'entrada