Bosquet de Canyes de Bambú


Modalitat: BTT
Distància total: 47,74 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.236 m
Índex IBP: 97

Increïble la sortida d'avui. M'ho he passat teta. No se si ha sigut la bici (29ou), el fet d'anar a trobar un lloc nou, el corriol de baixada de Romanyà... feia dies que no gaudia tant de la bici.

Enfilem cap a Ridaura. A la baixada, vaig molt més segur que amb la 26is m'agrada la sensació de control de les 29ou. Potser és el manillarot que porten, potser la roda, no ho se.

Creuem l'Autovia (C-65) per sota del viaducte, i enfilem cap a Romanyà pel camí que anomenem del Surolí. És un camí que sempre pica amunt. Aquí ja noto el punt dèbil, per a mi, d'aquesta bici. El meu estat de forma. Com a 29ou, te demana no perdre l'acceleració de la roda, ja que envalar-la costa. Això és relativament fàcil en pla o en pujades no molt dures, però en les pujades fortes, aconseguir-lo implica un desgast important, tot i que l'esforç te recompensa. Puges molt depresa.



Abans d'arribar a Romanyà agafem un camí que ens portarà fins a la pedra grossa de Can Cases. Impressionats les vistes. Me quedaria aquí assentat una bona estona.



















Inspeccionem la roca. La fan servir els escalador per practicar.



I ara ja, enfilem cap a Font Josepa i després cap a Can Llac, on agafem un camí a la dreta que ens portarà fins a Mas Cases. Una magnifica masia.



I de cop. Guita'l!!! El Bosc de Canyes de Bambú. No era pas una llegenda urbana!!!!











Aprofitem per menjar una mica i cap a avall, voregem Vall Repòs... i enfilem per una pujada una mica dura cap a El Mas Riera. Intentem trobar un pou de glaç que hi ha per aquí, però l'únic que trobem és una bassa.



Pugem fins arribar de nou a Romanyà, o enfilem per un corriol impressionant, divertit, estret, tècnic. M'ho passo teta. La bici me dona molta confiança i baixo com un tiro (je, je).







Arribem al carril bici, aprop de la font picant, i enfilem per la trenca de nou cap el Puig dels Lladres, per tornar a baixar cap el Pla de Panedes i cap a casa.








Flow.

Les primeres sensacions amb la 29ou són de seguretat a les baixades, bon rodar als plans i petites pujades, i exigent a les pujades dures. Recomanable total!!!

Gràcies a la Colla Bujonis pel track i en Pep per les fotos.


1 comentari:

Theo ha dit...

Vaya bosque mas chuloooo. Y el sitio general tiene muy buena pinta!!

Otro al que le gustan las 29", si es que nos van a invadir en unos años... Porque todo el que las prueba dice que van muy bien.

Un saludo!