Cingles de Vilanova

Modalitat: BTT
Distància total: 32,96 km
Desnivell de pujada acumulat: 879 m
Índex IBP: 62

Avui la sortida estava reservada per la gent de la feina. Ja fa dies que en Javi i jo volem quedar, i aprofitant que en Pedro comença a sortir, ens vam juntar els tres per fer una ruta per la zona de Vic. Enrera han quedat altres companys, que de ben segur, s'apunten a la següent.

Vam estar dies mirant, rutes circulars, que no superessin els 40 quilometres, que no passessin de 500-600 metres de desnivell acumulat. Al final la vam trobar. Aniríem als Cingles de Vilanova.

Quedem ales 9:00 a Calldetenes.

De seguit enllacem amb el track, que, per uns camins maquísims, ens portarà fins a Tavèrnoles.

A partir d'aquí, ja comença un tram més tècnic, amb alguna pendent "cabroneta", i sobre tot, amb un rodar molt dur per les pluges que han caigut aquesta nit.

Després de perdre a en Pedro, i de tornar-lo a trobar gràcies a una trucadeta pel mòbil, seguim en constant ascens, amb moltes parades.

En Pedro, denota una gran falta de forma, però una gran il·lusió i sentit de l'humor que compensen el que està patint.

Arribem a una zona, on veiem unes indicacions sobre una ruta BTT. Cap a la dreta indica el mirador, cap a l'esquerra, per on va el nostre track, indica la ruta. Decidim anar cap al mirador. Trobem una forta pendent formigonada, i el camí tallat per un pastor elèctric. No podem, ni volem obrir-lo, així que aprofitem per fer un tomb mentre arriba en Pedro.

Potser això és el mirador?


Les vistes estan be, però tampoc maten...

Arriba en Pedro, li donem mitja barreta i decidim marxar un cop hagi recuperat l'alè. Enfilem cap avall, i de seguit comencen a millorar les vistes.

I de cop... això és el que buscàvem!!!

Només per aquesta panoràmica del pantà de Sau, amb Vilanova als peus, val la pena l'esforç realitzat.

Ja contents, tornem per un altre camí... en principi tot baixada, menys alguns repetjons que se li atraganten al pobre Pedro. S'intercalen camins, amb carreteres sequndàries.

S'ha fotut una rostida, que ja veurem si torna a agafar la bici... al final del camí ja no pot ni amb la seva anima i intento empentar-lo una mica, però desistim donat el perill de caure..