Turó de l'Home

Modalitat: BTT
Distància total: 56,24 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.687 m
Índex IBP: 108

Aquest any la sortida de dos dies a l'Escala va ser com una mini prova del que podria ser la sortida que fem cada estiu durant tres dies. Aquest estiu tocava la TransAlberes.

Com dic, durant aquell cap de setmana me vaig adonar que no estava motivat per estar patint durant 3 dies seguits sobre la bici, així que vaig decidir no anar a la sortida d'estiu. Va caure també en Paco, per motius de treballs, i l'Alex per la falta de forma, donat que s'ha passat l'hivern estudiant. Així dons resten en MAD i l'Arnau que els hi desitjo un bon viatge.

Així que quedava una setmana a l'agost lliure sense cap pla. La meva proposta era fer una ruta en moto per França i veure l'espectacular Pont de Millau, però curiosament l'Alex me truca dissabte i me proposa fer un parell de sortides amb la bici durant la setmana. Una, la volia fer pel Montseny. Mig en serio mig en broma li comento de pujar al Turó de l'Home. Accepta i la tenim "liada". Busco i trobo a la xarxa una ruta que surt d'Arbúcies i puja per un nou camí i baixa per la pista per on vam pujar l'any passat a Santa Fe. Després al Turó per la carretera.

En aixequem d'hora i enfilem cap Arbúcies. Esmorcem i comencem l'ascens.

Primeres pedalades.

Sense escalfar ni res, enfilem per una pista amb pendent constant. En principi és coneguda de la ruta de l'any passat. Després s'agafa la variant esmentada, que serà la novetat d'aquest any.

Ajustant-ho tot

De cop veig el desviament a la pantalla del GPS. Girem a l'esquerra i trobem una tanca metàl·lica. Desistim i reconvertim el que hauria de ser la nostra baixada a la nostra pujada. Les referències són constants. Com vam patir l'any passat amb més de 50 quilometres a les cames a l'hora d'iniciar aquest tram. Avui per contra, fem servir relacions de canvi més llargues, el pedaleig és més alegre.

Res, que en un parell d'hores, estem a Santa Fe. Ens fem la pregunta de rigor. Ataquem al Turó? Estem encara frescos i hem vingut a pujar-lo, així que sense ni parar cap el Turó.

Pugem per la carretera, amb el primer tram de puja i baixa fins al desviament.

Menjant una barreta

Enfilem amunt. Decidim anar cadaescu al seu ritme. És el millor per afrontar una pujada d'aquesta indole.

Començo amb el plat del mig. El meu coco comença a fer números. Estem a 1.100 metres d'altitud aproximadament i hem de pujar fins als 1.700. De les primeres pedalades dedueixo que la pendent que va sortint és del 10% el que me dona una longitud d'uns 6 quilometres.

Venen algunes rampes més dures que altres i he de desistir de pedalar amb el plat del mig i he de posar el petit. Veig caure els quilometres lentament i decideixo fer una parada per menjar una barreta d'aquestes ràpides ja que veig que no arribaré a dalt. Just quan reprenc la marxa veig un pare i un fill que pugen amb les bicis de muntanya. M'enganxo a ells, però de seguit tinc la necessitat de pujar al meu ritme.

Veig una marca al terre PK 4. No me quadren els números que he fet. Porto uns 3, segons el GPS, per la qual cosa la marca no quadra. Seran els que queden? Es confirma després de 1.000 metres quan veig la marca de PK 3. La moral puja. Només queden 3 quilometres tot i que són durs. En alguna rampa he d'anar serpentejant de banda a banda i me passa un carretero. En el meu anar de banda a banda quasi li faig nosa.

Busco i busco la marca del PK 2 i no hi ha manera, passo el primer aparcament i me torno a trobar amb el carretero que esta esperant a uns familiars que pugen amb cotxe. Segueixo pujant i veig la marca de PK 2. La trobo quan falten 100 metres abans del que hauria de ser segons el GPS, això encara me dona més ales... me planto en el PK 1 en un moment, i ja aquí la pendent es torna més humana.

Finalment arribo a dalt. L'Alex m'ha tret uns minuts i ha tingut temps d'abrigar-se. Ens fem les fotos de rigor, i decidim pujar al vèrtex geodèsic.

El punt més alt

A lo Vettel

Pugem fins al vèrtex. Les forces ja no són el que era, i donades les dificultats en algun punt de camí he de posar el peu a terre.

A dalt del Turó

Després la baixada ha sigut espectacular. Amb algun repetxon que ha fet la guitza. Arribem a Santa Fe i decidim fer un bocata a l'Avet Blau. La veritat que l'any passat menjar, el que és diu menjar, ho vam fer molt be, així que per que no repetir.

I després de carregar les bateries tornem pel camí pel que havíem de pujar. Discorre en part entre un camí marcat que va cap Arbúcies i altres camins. Es primers metres són de pujada, però de seguit comencem a baixar i baixar i baixar... mai pensava que me cansaria de baixar... més d'una hora baixat amb tranquil·litat, gaudint del paisatge. Trobem la tanca metàl·lica i veiem que es pot passar pel cantó.

Ruta maca, però molt monòtona, sobre tot a la pujada. Això si, hi ha el repte del Turó. Per cert, repte assolit!!!!