Normalment, per mi, les sortides de "mountainbike" són per camins, per pista, per corriols més o menys ciclables... però avui he conegut una nova modalitat la "senglarbike".
Havíem quedat en Dani i jo per fer la nocturna dels dimecres, mentre m'explica les seves sortides durant la setmana, el cansament acumulat que porta, etc, apareixen en Joan i en Vicenç. Es paren una estona a xerrar amb nosaltres i ens conviden a acompanyar-los. Ja coneixem de quin peu calcen. No els hi agrada allò fàcil, i quan més complicat millor. Inicialment declinem la convidada, però ens prometen que faran bondat, i que ens ensenyaran un nou camí... el pas de l'home boig!!!
Amb reticències acceptem. Sortim a bon ritme... de cop girem, i ens fiquem per una obra de drenatge de l'autovia. Mentre estem per dins, sento "baixeu pinyons, baixeu pinyons". Jo no havia passat mai per allà dins, però sabia de l'entrada d'aquella estructura (per nosaltres la sortida) era quasi un pou. I efectivament, comencem a pujar per dintre d'una cuneta formigonada i paro per por a deixar clavada la biela al formigó. Seguim per un corriol que ens porta fins a la baixada al Ridaura, les patinades són constants, tot està molt sec, i seguim a tota llet fins al famós pas de l'home boig.
El pas és un barranc!!!! Anem fent una cadena humana per passar les bicis. Estem una bona estona per passar el "pas", tela marinera. Aquest pas, connecta la pujada cap a la trencada amb un corriol que van netejar per la Marxa per parelles de l'any passat. La veritat que ens hem estalviat una bona volta, però tela el pas!!!
Ja per zones conegudes, seguim el corriol fins a Can Crispins. Vaig darrera en Joan i no el vull perdre, així que el meu cor està a punt de sortir per la boca.
Mentrestant en Vicenç i en Dani van netejant les romegueres que van sortint, amb una eina que ha portat en Vicenç. S'han de cuidar els corriols!!!
Baixem fins el pont que vam fer l'any passat, i que encara és conserva, i tot seguit pujada dura, i corriol cap a Selva Brava... ja aquí agafem la carretera fins el circuit dels Cremats i per pista cap a casa.
Senglarbike!!!!
Amb reticències acceptem. Sortim a bon ritme... de cop girem, i ens fiquem per una obra de drenatge de l'autovia. Mentre estem per dins, sento "baixeu pinyons, baixeu pinyons". Jo no havia passat mai per allà dins, però sabia de l'entrada d'aquella estructura (per nosaltres la sortida) era quasi un pou. I efectivament, comencem a pujar per dintre d'una cuneta formigonada i paro per por a deixar clavada la biela al formigó. Seguim per un corriol que ens porta fins a la baixada al Ridaura, les patinades són constants, tot està molt sec, i seguim a tota llet fins al famós pas de l'home boig.
El pas és un barranc!!!! Anem fent una cadena humana per passar les bicis. Estem una bona estona per passar el "pas", tela marinera. Aquest pas, connecta la pujada cap a la trencada amb un corriol que van netejar per la Marxa per parelles de l'any passat. La veritat que ens hem estalviat una bona volta, però tela el pas!!!
Ja per zones conegudes, seguim el corriol fins a Can Crispins. Vaig darrera en Joan i no el vull perdre, així que el meu cor està a punt de sortir per la boca.
Mentrestant en Vicenç i en Dani van netejant les romegueres que van sortint, amb una eina que ha portat en Vicenç. S'han de cuidar els corriols!!!
Baixem fins el pont que vam fer l'any passat, i que encara és conserva, i tot seguit pujada dura, i corriol cap a Selva Brava... ja aquí agafem la carretera fins el circuit dels Cremats i per pista cap a casa.
Senglarbike!!!!
Entrades
3 comentaris:
Hola Jordi.
Vamos a ver si puedo contestar a tus preguntas de la Turbon Tour...
-Los tracks te pongo los enlaces del Wikiloc, que es de donde los saque, en la próxima entrada.
-En el camino no pasas casi por pueblos, y hay tramos ya de "alta" montaña (1700m), pero si que te cruzas con algún senderista, gente cogiendo flores, un par o tres de bikers, y un grupo de tres que hacia la misma ruta, pero organizada por Aramon. Iban con rígidas de carbono y me pasaron como un tiro sin decir ni hola.
¿Se puede hacer solo? Si, yo la hice solo, con alforjas el primer día, luego las deje en el hostal, lo cuento en la próxima entrada. Lo único que es un ruta dura, tanto por el terreno super pedregoso, como por desniveles, vas viendo los dos dígitos de pendiente muchas veces. Yo creo que un biker medio se la calza, sufriendo un poco pero se hace, yo no soy ningún máquina.
Por lo demás 100% recomendable. A ver si mañana cuelgo la segunda parte.
Un saludo!!
Ostres m'has deixat amb la incògnita de saber on para aquest pas de l'home boig!
Un dia agafaré el punt amb el GPS i te'l passo!!! S'ha de fomentar per que es netegi!!!
Publica un comentari a l'entrada