Moderado

Modalitat: BTT
Distància total: 44,26 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.093 m
Índex IBP: 90

La ruta d'avui l'havia escollit l'Alex. En principi tenia els següents condicionants:

1. Que passes per Sant Pere de Rodes
2. Que tingues menys de 40 quilometres
3. Que el desnivell positiu acumulat no passes dels mil metres.

Amb aquestes condicions trobem un parell de rutes, i al final ens decantem per una ruta que surt de Vilajuïga i passa per Sant Pere de Rodes, Selva de Mar, Roses i torna a Vilajuïga. Donat que el que la penja valora la seva dificultat com a Moderat és l'escollida.

Així que sortim d'hora i comprem uns bocates per si de cas. La ruta en principi l'han fet en quasi 4 hores, així que nosaltres calculem que arribarem a l'hora de dinar, però per si de cas...

Aparquem a la zona esportiva de Vilajuïga i tot seguit, comencem a pedalant seguit el track. Comencem pujat, com últimament, sense ni escalfar, vinga!!!

De cop el camí es comença a estretir, i la vegetació anar guanyant terreny, fins que quasi som absorbits per les plantes.

Enllacem amb un corriol que ens sembla una autopista, després d'on sortim, i seguim guanyant alçada constantment. La ruta comença sent bastant exigent.

Les vistes que gaudim, compensen les penúries que estem passant per aquest corriol, pedres, bardisses

De cop comencem a baixar sent el camí molt més ciclable, tot i que la frase que sonarà durant tot el dia ja ha sigut adjudicada "Moderado", fent referència al grau de dificultat amb la que qualificava la ruta el que l'ha penjat.

Com ja he dit, les vistes compensen enormement les dificultats dels camins, i anem avançant sense deixar de parar a fer fotos, assecar-nos la suor.... i és que avui hem escollit un dia caluros.

Anem pistejant en constant ascens, trobant masies abandonades...

... fins arribar a una font. La font dels arbres. L'Alex decideix omplir els bidons tot i que a mi no me dona moltes garanties.

Ara ja agafem la carretera per pujar fins a Sant Pere de Rodes. Magnific panorama amb el mar a l'esquerra...

... el Monestir restaurat al fons...

... l'ermita de Santa Helena a la dreta...

... i el castell a dalt...

Ens acostem al Santuari i fem una visita llampec. No entrem per no deixar les bicis soles, però de ben segur que val la pena tornar un altre dia...

Després de veure pedres, enfilem per la carretera cap a Selva de Mar.

L'Alex no ha estat mai al Port de la Selva, així que deixem per uns instants el track i anem a fer una mica de turisme, i per que no, hidratar-nos en alguna cèntrica terrasseta de la vila.

Un cop recuperats del primer esforç, comprem aigua potable, ja que la de la font fot un a pudor molt sospitosa. De seguit tornem al track que discorre al cantó de Selva de Mar...

Anem guanyant alçada i les vistes tornen a ser espectaculars...

Trobem coses curioses...

Toca obrir alguna porta...

... veure els secrets del vi de la zona...

... guanyar alçada i seguir gaudint del paisatge...

... fins arribar a dalt de la carena... ha costat molt arribar aquí. Al fons veiem Roses, el nostre proper destí.

Però el camí? on és? Passem d'un camí ample a un corriol de baixada una mica tècnic. Amb algun esglaó que avui decidim no saltar, per por a una caiguda i esgarrar la sortida.

Arribem a la carretera, i decidim deixar de banda el corriol i enfilar per asfalt fins a Roses. En un moment ens plantem al pla i tornem a enllaçar amb el track. Queden uns 10 o 15 quilometres i no tenim aigua. Així que seguim camí a esperes de passar per algun poble i poder omplir bidons i motxilla.

Anem agafant camins formigonats, altres plens de pedres, argilosos, amb algunes bases, fins arribar al camí que fa el recorregut cicloturista Roses - Figueres...

Les esperances de trobar un lloc on poder repostar aigua s'esvaeixen, així que decidim agafar la carretera i enfilar cap el primer poble. Segons les indicacions seran uns 3 quilometres, però de seguit trobem una hípica on ens venen un parell d'ampolles d'agua ben fresca, que senta estupendament.

Ara ja seguim pedalant fins a Vilajuïga on afamats, secs i cansats ens disposem a fer el nostre avituallament particular a una zona ombribola que trobem.

Bona ruta, tot i que per mi, el grau de dificultat és "DIFÍCIL". Per la tècnica necessària per pujar els corriols inicials, i pel desgast físic que suposa. Pel descens fins a Roses. Divertit, però no el baixa qualsevol. Ruta exigent.