Ja fa més de quatre anys que vaig començar a sortir de nit.
Primer amb un frontal, amb el que anava amb moltísima tensió, donat que no veia més de dos metres davant meu. Després van venir llums de veritat, amb la que t'atreveixes amb tot. Ara tornem al frontal per córrer per la muntanya.
La família, els companys, es pensaven que estava petat. Sortir de nit amb temperatures sota cero....
Poc a poc, la nit va obtenint adeptes. Qui la proba s'enganxa...
Sortir de nit és màgic!!! Sol, o millor acompanyat. En bici, o a peu. Intensifica els sentits, entres en "transit" (trance). Fins i tot sortir a córrer amb lluna plena i sense frontal... indescriptible!!!
La satisfacció d'arribar fora d'hores a casa, i sentir-te un "bicho raro" no te preu.
Flow in the night!!!!
Entrades
1 comentari:
No decías que corriendo se ve menos? Pues de noche aun peor.
Saludos
Publica un comentari a l'entrada