Ocupat

   

Avui, quan feia balanç de la setmana, m’adonava que no havia parat gaire... be, res!!!

 

Dilluns. El port invisible.

Tocava sortida a migdia per carretera. Feia un fred de collons, i un vent de nassos, però vaig optar per sortir. El recorregut, el de sempre, ultimament. Coll de Nargó - Pla de Sant Tirs. Cap al Nord, la sensació és d’estar fi, rodant molt a prop dels 40 per hora, però al girar per tornar... collons!!! Per mantenir la mitjana m’he d’exprimir, sense passar de les maleïdes 140 pulsacions... en moltes ocasions he de pedalar aixecat sobre la bici, marcant, el GPS, 0% de desnivell. És el port invisible.

 

Dimarts. Fent el hamster.

Tocava sortir a córrer, però unes molèsties al maluc me fan optar per una sessió de rodet. La veritat que li estic tornant a agafar el gustet a aquesta màquina infernal. Això si, planifico l’entrenament abans de pujar a la bici com si fos una sessió d'espining. Només me fa falta coordinar la música (eps, se m'està acudint una idea)... 10 minuts per sota del 60%, 7 minuts al 75%, 3 al 60%... unes muntanyetes ruses...

 

Dimecres. Aprofitant el dia.

Fa un dia maco, no hi ha boira, tot i que fa fred. Aprofito per fer una sessió a l’exterior. No tinc gaire temps, així que enfilo cap a La Seu i torno. Ni vent, ni fred... dona gust sortir. Per un altre dia deixo una investigació pendent: Oliana-Peramola...

 

Dijous. Runing.

Temperatures superagradables, que conviden a esvair-se per la muntanya sense cap alegria (cardiaca). Les molèsties del maluc continuen, però són això, molèsties.

 

Divendres. Revissió.

Cada cert temps, s’han de revisar constants per veure l’adaptació... tot correcte, amb xifres que esperonen. Tot i això, entre l'escalfament, i tot, una bona estona pedalant, i una bona suada.

 

Dissabte. Tirada llarga.

He decidit, intensificar les meves sortides els caps de setmana, per tal de baixar la càrrega durant la setmana, ja que me provoca molt estrés. Així que agafo la bici de carretera amb la intenció de fer tres horetes. Sense cap rumb prefixat, vaig enllaçant carreteres que m’agraden, Caldes, Sant Andreu Salou, Riudellots, Vilobí, Salitja, Estanyol, Anglès, Bon Matí, Llorà, Sant Gregori... es fa tard, i poso la directa per carreteres més “transitades”. Quasi 90 quilometres i 1000 metres de desnivell... al 70%.

Motivació extra

Diumenge. Esbarjo.

És el meu dia lliure. Puc fer el que vulgui... be, sense passar-nos.

 

Aprofito que la gent del Club surten a fer una ruta per Camprodon, Coll d’Ares, Molló...

7:30 Llagostera, preparant la sortida

9:30 Camprodon. Descarregant pes

Moments avans de la sortida. Que nets que hi anem.

Només sortir pica amunt.

Collons com trempa... i patina.

El temps no ens acompanya tot el que voldríem. Hi ha boira, i no ens deixa gaudir de les vistes, dels colors de la muntanya. A les pujades m’he de controlar moltísim, m’agradaria estar davant amb els companys, però toca gastar el plat petit i “nar fent”

 

Portem quasi dos hores i toca fer un avituallament. Decidim fer-ho en una antiga caserna militar on el sol se’ns presenta per primer cop en tot el dia.

Agafant forces

Festival en colors... dic, de colors.

Prosseguim fins al Coll d’Ares, on hem de fer una breu parada donat les baixes temperatures que hi ha.

Coll d'Ares... fa fred

Planegem una bona estona fins la Torre d’en Mir. És un llàstima que ens hagi atrapat la boira, les vistes s’intueixen brutals.

Planejant.

Impressionants camins

I ja tornada cap al punt de sortida. És fa tard, així que de Mollò fins a Camprodon, a tota llet, per la carretera.