Andalucia Bike Race - Tot a punt

 

Neguitós com quan me vaig examinar pel carnet de conduir, on te la jugaves tot a una carta. O quan començava la quinzena d'exàmens a la universitat, on dia rera dia, havies de donar-ho tot en proves llargues i esgotadores, on demostraves tots els coneixement d'un curs sobre un paper en blanc, amb la única ajuda d'un bolígraf, i d'una calculadora.

 

Neguitós, així estic. Amb poc temps per fer la maleta, pensar que portar, pensar que me deixo... quin temps tindrem, i quina roba agafar és una de les grans incògnites a l'hora de preparar el petate. Per sort tinc l'experiencia i els consells del meu amic i company de fatigues.

 

Neguitós i analitzant el menjar. Que menjar durant la setmana? L'activitat física ha baixat molt, els entrenaments s'han reduït a caminades per la muntanya, i alguna sortida a rodar suaument (si és que me queda temps), i per tant, el consum calòric, també baixa estrepitosament... la sensació d'inflament, fruit de la retenció de líquids fa que encara estiguis més neguitós per si estàs o no menjant el que toca.

 

Neguitós per la bici... preparada i en mans d'en Pere per fer la última revisió, això me tranquilitza. Però neguitós per encertar quins recanvis portar. Tenim contractada l'assistència, però hi ha material específic, com a raids, pastilles de fre, etc, que millor portar-los personalment. Neguitós per que la bici arribi be. Neguitós per no tenir cap contratemps durant les etapes. Neguitós per no castigar gaire el material.

 

Enrere queda la preparació. M'he acostumat a conviure amb el dolor, amb aquella cremor a les cames quan estàs pujant un port o una rampa dura, quan estàs al final d'aquella serie, amb aquella sensació a la gola quan l'aire te crema al entrar i sortir. He aprés la diferència entre sortir amb bici, i entrenar amb la bici. La feina està feta... m'hagués agradat completar totalment el meu pla, i apurar fins la setmana passada, però per feina, i per la batacada de divendres, me queda el mal gust de boca, on tinc la sensació d'haver defallit al final... Ha sigut dur, sortir a pedalar dia si, i dia també, amb temperatures gèlides no, el següent, amb fort vent (que sempre pica de cares) i crec que m'ha curtit, si més no, mentalment.

 

He aprés la importància de la suplementació, la importància de la alimentació, la importància del descans. Factors decisius per entrenar dia rera dia, i que l'entrenament sigui productiu.

 

Ara ja està. Tot i estar neguitós, el patiment s'ha acabat. Toca gaudir, de les reunions prèvies amb els companys on segur s'explicaran anècdotes d'altres històries semblants, del viatge, del territori, de les vistes, de tot el que  envolta al circ que serà la competició.

 

Si, COMPETICIÓ. És un dels factors que me te encara més neguitós. Això no és una AVENTURA. Poder arribar dintre del temps de pas establert potser me pressionarà molt, i me farà prendre decisions poc encertades durant les etapes, però tinc molta sort... vaig amb gent amb molta experiència en aquest tipus de proves, i espero aprendre d'ells tot el que me vulguin ensenyar...

 

Com deia a l'anterior article, "Alea jacta est". Me sento orgullosisim de poder posar el dorsal al manillar diumenge que ve. Crec que m'he guanyat el lloc a la línia de sortida. El camí dirà si mereixo estar a la línia d'arribada l'últim dia. Però el que si tinc clar, que gaudiré de cada quilòmetre de l'Andalucia Bike Race, aprofitaré cada minut que passi, i que el patiment no serà patiment, si no un sentiment de superació personal, que de ben segur m'empentarà fins a la línia de meta de l'últim dia a Jaén.

 

Que llarga s'està fent aquesta setmana!!!!

 

Fins la tornada!!!