Càrrega

   

A tres setmanes de l'ABR, necessitava fer un experiment. 

Per anar amb total confiança, havia de contrastar que era capaç de pedalar durant el màxim de dies seguits. Així que m'agafo uns dies de festa a la feina, i me programo una miniABR.

Comença dimecres. La primera etapa havia de ser de dues horetes i la intenció, treballar la força. Se que me passaré en temps, però me proposo fer Santa Pallalla, la Ganga, i Romanyà. Quan arribo a Romanyà i veig el desviament al Puig d'Arques, penso en les vegades que ho tenia programat amb els companys, i que per una cosa o per l'altre no l'havia fet. Així que cap amunt. Collons!!! Veig al GARMIN una petita rampa del 18% (No! Aquesta no l'he fet amb el plat gros!!) Puja, per després baixar, per després tornar a pujar... impressionant el colós que tenim tant aprop, i que desconeixia amb la bici de rodes primes. Tornaré!!!

El vent va ser el protagonista del dijous. Buf! Com bufava. Havíem planificat amb en Pere (el meu company a l'ABR), fer una sortida d'unes 3 hores. Santa Pallalla, Els Àngels.... quan estic canviat a punt de sortir de casa, sona el telèfon. És ell que, preocupat pel vent que fot, me proposa fer una sessió "indoor". Collons... tres quarts d'hora batallant amb l'el·líptica, la cinta de córrer, i amb el rem, van servir d'escalfament per una sessió d'spining que tela... per que sempre me toquen les bicis que van més dures!?

Amb molt de fred, divendres afronto la tercera sortida de la meva miniABR en solitari. En aquesta ocasió amb la BTT. Pujo al Rocatal, i al Puig d'Arques, a un ritme alt, i baixo a tota llet... no recordo haver baixat tant depressa i confiat sobre la bici com aquest dia... de fet, la baixada tant ràpida, juntament amb les baixes temperatures, me van fer desistir de passar de les dues hores i mirar de fer una mica més de desnivell, però estava gelat!!!

El mateix divendres amb en Pere i en Dani vam planificar una sortida conjunta amb la bici de carretera per dissabte, amb l'objectiu d'estar les màximes hores possibles sobre la bici, intentant fer el màxim desnivell. En Pere proposa fer-la per les Gavarres, jo per l'Ardenya... com ens entenem força, la vam fer per l'Ardenya i les Gavarres.... Llagostera-Tossa-SFG-Romanyà-Calonge-La Bisbal-Santa Pallalla-Cassà-Llagostera. Tot això acompanyats d'un grup de francesos que ens anàvem avançant durant tot el recorregut... collons, com tiraven, i quin fondo que tenien... nosaltres... be, jo, vaig arribar justet, me va faltar alguna barreta o gel. Portava 2 barretes, un gel, i un bidó ple d'isotònic, però quan faltaven dos quilòmetres per coronar Santa Pallalla, vaig agafar l'embolcall del gel, i el vaig exprimir, per treure l'ultima gota del interior... uf!!! Quina rostida.

Tot i que semblen Mari Carmen i Donya Rogelia, són en Dani i en Pere carregant el bidó d'aigua a Romanyà

Volia desconnectar el telèfon, però no vaig ser a temps... un nou missatge proposava una sortida en BTT per diumenge... la consigna era clara... suaveta!!! Crec que els tres estàvem tocats. Quedem avui a les 9 i ja decidiríem que fer...

Fa fred, però de seguit ens escalfem recordant la rostida d'ahir. La primera proposta era fer el carrilet fins a Girona i tornar... Be. He de reconèixer, que la primera, de debò, va ser anar a esmorzar a can Cassoles, però no li digueu a ningú...

Jo venia mentalitzat per escoltar propostes tipus: "pugem al Rocatal i al Puig d'Arques!?" o "fem els 100 per les Gavarres!?" Per sort, els meus companys estan igual que jo, i quan els hi proposo planejar entre Llagostera i Cassà, amb la pujada al Poblat ibèric, veuen la llum. Així que tot "xino xano" enfilem cap a Can Bota, passant per la Cabra Penjada... alguna vegada inclús m'ha semblat que algú xiulava la cançó de "Verano Azul" quant planejàvem, mentre que m'he enrecordat d'en Pere i el moment en que me va oferir ser la seva parella en això de l'ABR, quant afrontava la rampa que puja al Poblat Ibèric... buf, quim mal de potes!!!

Amb dues hores sobre la bici, enfilem cap a la que era la primera proposta del dia... anar a fer unes birres a Can Cassoles... collons... quina gana que tinc... comentaris, riures, nous propòsits... Monegros.... he dit Monegros... no!!!

Apa... "que no me siento las piernas!!!"