Entrenament de sis punts

   

No. Ara no me dedico a valorar i puntuar els entrenaments segons cap regla, ni sistema.

Ahir, entre que vaig arribar una mica més d'hora de l'habitual, i que cada vegada es fa fosc més tard, vaig decidir fer el primer entrenament de la setmana.

Per motius de feina, no havia pogut agafar la bici  des de diumenge, i la pressió per tenir aquí mateix l'ABR era forta.

Agafo la de muntanya, ja que no me refio molt de la carretera en aquella franja en que es va fent fosc, i els llums no il·luminen.

Surto a molt bon ritme, treballant a la zona alta de les pulsacions... Caulès... com no!!! Decideixo fer aquesta ruta, ja que és un ascens quasi constant, i me permet fer la llarga pujada de Terra Negra amb desnivells puntuals del 28%.

Un cop a dalt de Terra Negra, decideixo seguir el recorregut de la marxa per parelles del 2011... per tal de treballar una mica la tècnica... corriol, pista, corriol... una mica de pateig al corriol del tub... quan de cop me trobo en una zona desconeguda per mi... pastors elèctrics, nous camins, vaques en llibertat... feia temps que no hi anava per aquí, i amb tots els canvis estic totalment desorientat. 

Començo a donar voltes en cercle. Tinc la sensació d'estar al Pirineu. Vaques pul·lulant al cantó meu, tot de tifes pel camí.... Amb l'ajuda del GPS, m'oriento i arribo fins a camins coneguts... s'està fent fosc, però m'hi veig per anar en bici.... quan de cop passo pel pas sota l'autovia per creuar-la, i paf... fort cop al cap i clavant-me les ulleres al ull. 

Començo a sagnar, i no veig l'abast de les ferides... rebusco les meves pertinències dintre del "túnel" i enfilo cap a casa. Davant del mirall m'adono que tinc la cara feta un cromo... netejo i la cosa no és tant greu... m'hi veig be, però tinc un parell de traus que no paren de sagnar... un a la cella, i l'altre al pòmul.

Decideixo trucar a en Pere, per si me pot fotre un cop de ma i portar-me a que m'atenguin. D'immediat me recull i anem a la Clínica Onyar, que és un dels centres concertats per la federació... ràpidament m'atenen... quatre punts al pòmul, i dos a la cella... li pregunto al metge si podré tocar el piano després d'això, i me diu que no hi veu cap inconvenient... li dic que és la il·lusió de la meva vida, i riguem una mica.

Avui està tot molt inflat i es veu molt aparatós... total sis punts!!!

No crec que pugui fer cap entrenament més. Ara ja, tota la feina està feta. A aquestes hores estarem a Còrdoba fent les verificacions dissabte que ve... l'ABR ja es aquí!!!

Com es diu en aquests casos Alea jacta est...

PD1. Pere, gràcies a tu i a la teva família per atendre el meu SOS. 

PD2. Si voleu sapiguer que és això de l'ABR, el nostre Club que ens està recolzant molt, ha publicat una entrevista a la seva web, on expliquem una mica de que va...